Eurodiputats

Aquests dies s’ha parlat molt del cost dels viatges dels diputats que van a Brussel•les a treballar, perquè hi van a treballar, o no? suposem que si, per la qual cosa els hem de tractar com el que son, treballadors d’una empresa de la qual en som propietaris tots nosaltres, i com propietaris que som, que no pas accionistes, nomes podem votar de tan en tan, o sigui, que no els podem fotre fora quan volem, sinó quan ens deixen votar, i tot i així com que ja se’n cuiden prou ells, els politics, de fer llistes tancades, hem d’acceptar entre treballadors que son bons, altres que tenen pocs recursos professionals i també els que fan un camí diguem que massa alegre, a alguns d’ells no els voldrien les empreses privades o els farien fora amb acomiadament procedent per no aconseguir fites i reptes encarregats.
Dit tot això, parlem ara del que ha estat noticia aquests darrers dies, els bitllets d’avió; resulta que aquests treballadors, fan molts viatges del país d’origen a Brussel•les, i clar com no podia ser d’altra manera hi van amb un bitllet de classe business perquè resulta que com que fan molts viatges, anar-hi amb els bitllets normals que utilitzem la resta de mortals, els de classe econòmica, els perjudica molt la salut. No estic molt al cas dels preus dels bitllets d’avió, la veritat es que la meva feina no m’obliga a viatjar gaire en avio, però a la premsa vaig llegir que un bitllet per anar-hi desde d’Espanya pot valer uns 80 euros en lowcost, recordeu, si, aquells vols que subvencionen alguns dels nostres governs, uns 300 euros en un vol estàndard i uns 1.800 euros en business.
Algun polític que ho defensa, ho fa amb l’argument de que com que fan un munt de viatges l’any, fins a 300, si no ho fes en classe business no ho podrien resistir i es per això que ho considera una necessitat física. A veure fem un càlcul ràpid: 300×1800=540.000 per eurodiputat i si multipliquem per la quantitat de persones que fan aquests trajectes, esgarrifós, si, si ens surt una quantitat que podem qualificar d’esgarrifosa. Escolteu, voleu dir que no els hi podríem pagar una residencia a tots, i que s’estesin tot l’any a Brussel•les? possiblement ens sortiria més econòmic, no? hem de pensar que els estudiants ho fan així, i a l’empresa privada, la majoria de treballadors s’han de buscar pis a la destinació, i els que tenen més sort, el pis els hi paga l’empresa; i perquè no ho fem també amb els politics de casa nostra, ells no es cansarien tan, pobrets, i per a les nostres butxaques significaria un àlibi, i més en els moments actuals de crisi. A mi m’espanta pensar el cost que te aquesta historia de Brussel•les, ara no qüestiono pas si es necessari o no, nomes que no puc deixar de pensar que hi han algunes persones que com a gestors aquí al país, no han estat precisament brillants, i en canvi els han col•locat, ben col•locats, allà amb un sou una mica millor que els anomenats “mileuristes” i a més, amb moltes despeses a càrrec dels pressupostos estatals per acabar-ho d’arrodonir. No se, voleu dir que no tindríem que poder exigir uns bons gestors pel nostre interès i benestar, voleu dir que ens uns moments de crisi com tenim ara, aquests gestors no tindrien que posar-se al nivell dels seus conciutadans, i reduir una mica, si nomes una mica, el cost que signifiquen pel país?
M’agradaria pensar que gastem be els diners que ens costen els eurodiputats, us tinc que dir que en moltes ocasions tinc els meus dubtes, però repeteixo, voldria pensar que son ben gastats, ara be també m’agradaria veure que ells, els pobrets que viatgen en business, fessin un gest, fessin un petit esforç i limitessin o be eliminessin algunes despeses de les diàries, les que anomenem menudes, be menudes, menudes en el seu cas no ho son pas.