Mes: abril de 2011

Publicat a

Prevaricació

Fins i tot quan la llegeixes ja et dona mal rotllo, no se ja sona a cosa lletja; vaig de cap a buscar una enciclopèdia i llegeixo que es un delicte que consisteix en que una autoritat, un jutge, un advocat o un funcionari públic dicti una resolució arbitraria sabent que aquesta es injusta, es un abús d’autoritat i esta sancionada pel dret penal que busca, entre altres, la protecció del ciutadà. I ara, a que ve tot això? es preguntarà algú, cert, de que carall parla ara aquest? de dos qüestions, la primera de la problemàtica que hi ha a la comunitat Valenciana de poder veure tv3, resulta que desprès de les multes imposades als repetidors que emeten aquesta senyal, surt publicat en premsa que el Consell admet que no pot sancionar a repetidors, ja que aquests es limiten a oferir serveis de telecomunicacions i no de televisió local, i que això únicament es competència de l’Estat central; a veure si en aquest cas algú ha imposat una multa que no te atribucions per fer-ho, i sap a consciencia que aquesta decisió arbitraria es injusta i un abús d’autoritat, de que estem parlant?
Anem per un altre tema, encara de més ressò; i es que en base a la parauleta màgica van posar una denunciar i van encausar al Jutge Garzón; continues llegint la premsa i resulta que ara per ara els processos que te oberts en Garzón, son pel franquisme, pels cursos de Nova York i pel cas Gürtel.
Home jo del tema dels cursos a Nova York d’en Garzón, no els conec, vull dir que no se si els va fer, si els va pagar l’empresa que diuen o que; la veritat es que en determinats cursos que es fan, es normal que aquests estiguin patrocinats per algunes empreses, d’aquí a que s’han fet suborns, hi ha un tros, ara desconec si algú va pagar més enllà del que pertocava pels cursos de Garzón; el que si que son curiosos, son els altres dos afers; resulta que el Jutge es va posar a revisar fets ocorreguts ara fa setanta anys, i a algú no li ha agradat, i he llegit en algun diari, que això ja es va tancar en el seu moment, amb pactes i/o acords de la transició; ara be, si realment van ocórrer fets punibles, i aquests es van tapar per pactes assolits en aquell moment, si esta clar que algun fet es va amagar a consciencia, i es va legislar en aquesta línia, no es injust i conseqüentment no es un abús d’autoritat, i de que estaríem parlant també? Per acabar-ho d’arrodonir, ens trobem amb l’anomenat cas Gürtel, es va dir que trames de suborns, falsedats, enriquiment fraudulent, un munt de gent implicada, alguns anomenats empresaris, politics i tanta i tanta gent que segons els diaris va fer negocis sota el paraigua de la política, i que van arribar a estendre els seus tentacles tan lluny, que ben be semblava un pop gegant de corrupció; i es clar quan el Jutge ho investiga es acusat de fer-ho il•legalment la qual cosa ens porta de nou a la mateixa paraula del principi, perquè si quan es va propiciar el frau, enganys i estafes, es va fer a consciencia de que era un acte injust i un abús d’autoritat, de que estem parlant?
I si quan el Jutge rebusca en el fang d’aquest fets, surt alguna persona que el vol imputar per perseguir els tramposos, encara que sigui de l’entorn judicial, i ho fa a consciencia i coneixedor de que un acte injust i un abús d’autoritat, carai, de que estem parlant? Ai carai, prevaricació, ben mirat no es pas lletja, ni dona mal rotllo, el que passa es que la fan lletja determinades persones amb pocs escrúpols, a consciencia, amb arbitrarietat, injustícia i abús d’autoritat.

Publicat a

Eurodiputats

Aquests dies s’ha parlat molt del cost dels viatges dels diputats que van a Brussel•les a treballar, perquè hi van a treballar, o no? suposem que si, per la qual cosa els hem de tractar com el que son, treballadors d’una empresa de la qual en som propietaris tots nosaltres, i com propietaris que som, que no pas accionistes, nomes podem votar de tan en tan, o sigui, que no els podem fotre fora quan volem, sinó quan ens deixen votar, i tot i així com que ja se’n cuiden prou ells, els politics, de fer llistes tancades, hem d’acceptar entre treballadors que son bons, altres que tenen pocs recursos professionals i també els que fan un camí diguem que massa alegre, a alguns d’ells no els voldrien les empreses privades o els farien fora amb acomiadament procedent per no aconseguir fites i reptes encarregats.
Dit tot això, parlem ara del que ha estat noticia aquests darrers dies, els bitllets d’avió; resulta que aquests treballadors, fan molts viatges del país d’origen a Brussel•les, i clar com no podia ser d’altra manera hi van amb un bitllet de classe business perquè resulta que com que fan molts viatges, anar-hi amb els bitllets normals que utilitzem la resta de mortals, els de classe econòmica, els perjudica molt la salut. No estic molt al cas dels preus dels bitllets d’avió, la veritat es que la meva feina no m’obliga a viatjar gaire en avio, però a la premsa vaig llegir que un bitllet per anar-hi desde d’Espanya pot valer uns 80 euros en lowcost, recordeu, si, aquells vols que subvencionen alguns dels nostres governs, uns 300 euros en un vol estàndard i uns 1.800 euros en business.
Algun polític que ho defensa, ho fa amb l’argument de que com que fan un munt de viatges l’any, fins a 300, si no ho fes en classe business no ho podrien resistir i es per això que ho considera una necessitat física. A veure fem un càlcul ràpid: 300×1800=540.000 per eurodiputat i si multipliquem per la quantitat de persones que fan aquests trajectes, esgarrifós, si, si ens surt una quantitat que podem qualificar d’esgarrifosa. Escolteu, voleu dir que no els hi podríem pagar una residencia a tots, i que s’estesin tot l’any a Brussel•les? possiblement ens sortiria més econòmic, no? hem de pensar que els estudiants ho fan així, i a l’empresa privada, la majoria de treballadors s’han de buscar pis a la destinació, i els que tenen més sort, el pis els hi paga l’empresa; i perquè no ho fem també amb els politics de casa nostra, ells no es cansarien tan, pobrets, i per a les nostres butxaques significaria un àlibi, i més en els moments actuals de crisi. A mi m’espanta pensar el cost que te aquesta historia de Brussel•les, ara no qüestiono pas si es necessari o no, nomes que no puc deixar de pensar que hi han algunes persones que com a gestors aquí al país, no han estat precisament brillants, i en canvi els han col•locat, ben col•locats, allà amb un sou una mica millor que els anomenats “mileuristes” i a més, amb moltes despeses a càrrec dels pressupostos estatals per acabar-ho d’arrodonir. No se, voleu dir que no tindríem que poder exigir uns bons gestors pel nostre interès i benestar, voleu dir que ens uns moments de crisi com tenim ara, aquests gestors no tindrien que posar-se al nivell dels seus conciutadans, i reduir una mica, si nomes una mica, el cost que signifiquen pel país?
M’agradaria pensar que gastem be els diners que ens costen els eurodiputats, us tinc que dir que en moltes ocasions tinc els meus dubtes, però repeteixo, voldria pensar que son ben gastats, ara be també m’agradaria veure que ells, els pobrets que viatgen en business, fessin un gest, fessin un petit esforç i limitessin o be eliminessin algunes despeses de les diàries, les que anomenem menudes, be menudes, menudes en el seu cas no ho son pas.