Mes: octubre de 2023

Publicat a

Pujades d’impostos

El titular es clar, els municipis catalans aproven fortes pujades d’impostos, això que vol dir, que els municipis no catalans no els apujaran? o sigui que el problema nomes el tenim a Catalunya? no ho crec, però es igual, anem al que significa i el perquè d’aquest titular.

Diu l’article que la pressió fiscal es habitual que coincideixi amb el primer any de mandat, i això sembla que podria ser perquè es el moment clau per planificar el futur, si més no el de la legislatura iniciada fa pocs mesos.

Però quin es el motiu d’aquestes majoritàries fortes pujades d’impostos i taxes? alguns responsables polítics municipals diuen que un dels motius es el desequilibri econòmic dels ajuntaments, altres afegeixen que el seu ajuntament pràcticament esta en situació de fallida. Es diu que l’estructura financera dels ajuntaments no esta ben resolta, diuen que l’estat s’emporta la majoria dels ingressos, després hi ha les comunitats autònomes, i la resta, les engrunes, son pels consistoris.

A més hi afegeixen que els ajuntaments es fan càrrec de competències infradotades que son de la Generalitat, si han d’afegir també motius conjunturals, la inflació també afecta als ajuntaments, i no oblidem que a mesura que s’acosten unes eleccions municipals, el fet d’apujar impostos no es una acció gaire popular, i molts ajuntaments van actuar, diguem-ne, amb molta prudència a l’hora de proposar possibles increments.

Increments que possiblement eren necessaris fa temps, però molts ajuntaments van preferir congelar-los a l’espera de veure que passava. Un dels exemples mes clars, es el de la taxa d’escombraries, amb una gran varietat de percentatges que aplicaran els diferents ajuntaments del nostre país, i es que en aquest cas, a més hi ha un motiu supramunicipal afegit, i es la normativa que dictamina que a partir del 2025, els ajuntaments han de cobrir els costos de recollida, transport i gestió de residus, o sigui que els veïns hem de pagar el total del cost per aquests conceptes, cosa que fins ara no succeïa ja que, si no tots, la majoria d’ajuntaments cobraven als veïns una taxa inferior al cost real del servei, el motiu? possiblement no ser impopulars.

Però el que no he llegit enlloc, es que cap polític digui que hi ha la necessitat de revisar els costos dels ajuntaments, que les decisions polítiques dels dirigents de torn, van fer assumir als ciutadans en moments d’eufòria social i financera. Perquè no ens enganyem, sigui amb una taxa directa o via repercussió als pressupostos de l’ajuntament en qüestió, per exemple el cost de les escombraries el pagàvem tots els veïns i veïnes, encara que quedes emmascarat en el context d’un pressupost genèric, i que fa molts anys que en general no deixen de créixer, massa sovint desmesuradament, sense una necessitat real identificada, perquè el que nomes saben fer els polítics es, devant d’un increment de costos, apujar la pressió fiscal al veïnatge, però mai he vist que optin per revisar, ni per fiscalitzar, ni per fer un estudi econòmic seriós i extern de la possibilitat de reduir les despeses, i si ells no en saben prou, els polítics, hi ha un munt de professionals sèniors jubilats que segur que els hi sabran explicar com es pot fer una gestió financera adient als moments socials que viuen o pateixen les famílies, imatge de geralt a pixabay.

Publicat a

Aeroport del Prat

Fa temps que es parla d’ampliar l’aeroport de Barcelona, perquè en cas de no fer-ho tots plegats, els catalans i catalanes, ens quedarem despenjats del progres, diuen.

Val a dir que al llarg dels darrers temps, han sorgit un munt d’idees, algunes de les anomenades lluminoses, per fer realitat aquest preuat creixement de l’aeroport barceloní, preuat perquè ens portarà milers i milers de viatgers més, també ens portarà molta més contaminació, i per alguns grups reduïts milions i milions de beneficis econòmics.

S’ha parlat d’allargar una o més de les pistes actuals, construir-ne una de nova flotant dintre el mar i parale.la a la costa, i la darrera aportació es allargar la pista que voreja el mar en uns 800 metres aproximadament, i moltes d’aquestes ampliacions signifiquen sacrificar alguna de les zones protegides de la zona, la Ricarda i/o el Remolar. D’aquesta darrera proposta d’allargar la pista voramar, en destaca que les obres s’endinsarien en la zona de la Ricarda, i per protegir-la es proposa construir una estructura, que esquivaria la Llacuna protegida de 300 metres de llarg per 200 d’ample, mitjançant pilones, o sigui es pretén construir un sostre de 60.000 metres quadrats a una alçada mitjana d’uns 2 metres per sobre la llacuna.

Parem un moment i fem un intent d’imaginar-nos això: una llosa més gran que tot l’espai del Camp Nou, i si ho comparem amb el terreny de joc, serien l’equivalent a més de 8 terrenys de joc del camp del Barça. I amb aquest invent pretenen salvar la Ricarda, un invent que evitarà que la llum del sol, el reflex de la lluna i l’efecte beneficiós de la pluja arribin als aiguamolls, i amb això ens volen fer empassar que es preservaria la biodiversitat subaquàtica, la seva frase: “Es ara o mai, ens hi juguem el nostre futur”, o sigui preservar la biodiversitat de la zona tapant-la amb una llosa, ja nomes quedaria posar vidres als laterals i semblaria el bosc inundat del CosmoCaixa. Això es el que proposen? això es el que volem?

No soc ni biòleg, ni expert en biodiversitat, ni en geologia, ni en … be, hi podria posar totes les paraules que vulgueu, però com que desconec els estudis seriosos que se suposa que s’han fet i en els que es recolza aquesta proposta, d’entrada dubto de que persegueixi quelcom més enllà dels beneficis empresarials acotats a uns quants privilegiats, no se si s’ha valorat tot el que significa ampliar l’aeroport del Prat i conseqüentment ampliar el nombre d’avions, amb més contaminació, el nombre de viatgers, amb més contaminació, sense oblidar totes les complicacions presents i futures en tots els àmbits que significarà aquesta ampliació, i tot això sense exposar qui paga aquest sobre cost de contaminació d’ara, perquè el del futur el pagaran molt car els nostres fills i nets, i tot això si, com sempre fem quan volem justificar la destrucció de quelcom del nostre planeta, ho posem en un museu i així ja ens en podem recordar quan no sapiguem que era la llacuna i els aiguamolls de la Ricarda. Imatge de 12019 a pixabay.                                

Publicat a

El futur que ens dibuixen

Avui llegia l’article d’un periodista nostrat, un periodista proper per diverses raons, i per començar m’agradaria citar textualment el seu darrer paràgraf de referencia: “El pobre Descartes, si aixequés el cap i veiés que cada vegada hi ha més gent que no pensa però existeix, tornaria al forat espantat de veure les barbàries d’una societat que, suposadament, ja hauria d’haver après a ser més raonable i menys influenciable”. Fa una reflexió de que les guerres, en aquest cas de la de Gaza, com a societat ja les hem perdut, i li dono tota la raó. Cal que llegiu l’article al Regió-7, val la pena.

Encara que feta aquesta introducció, m’agradaria parlar d’una noticia llegida també a la premsa, es tracta de les proves  d’un tramvia sense cables ni rails, un tramvia que es guia per línies pintades a terra, i no necessita infraestructura de cables al sostre perquè es mou gràcies a unes bateries internes que també es poden carregar amb energia solar.

D’aquest estri, que es xines, en faran proves a Austràlia, però diu la noticia, que les primeres unitats van començar a funcionar el 2017 a la Xina, que diu que son pioners en aquest tipus de  transport, menys invasiu i molt més econòmic que els tramvies convencionals.

A veure, aquí ens estem obsessionant, be els dirigents ens volen convèncer, de que necessitem ampliar carreteres, tan en carrils com en quilometres, perquè la mobilitat de les persones ho requereix, recordo que a la Xina esta més poblada, per la qual cosa si això d’aquestes infraestructures es cert, de que van els dirigents d’aquí? perquè tenen tantes ganes de convèncer a la gent de la necessitat de tenir cotxes, carreteres, trens, tramvies, avions, si la solució a tota aquest galimaties de mobilitat ja es a l’abast de tothom?

Suposo que es un engany més per mantenir una estabilitat laboral i social enganyosa, que beneficia nomes a quatre, com sempre vaja, i ens tindríem que preguntar si ens enganyen en això, en quantes coses mes ens estan enganyant? Aquests dies no se perquè, a les xarxes he tornat a veure unes declaracions que feia el magnat Slim referent a les tasques laborals, concretament als horaris laborals, ja fa anys que diu que la jornada laboral actual no es sostenible, s’ha de treballar menys hores, menys dies, perquè pugui treballar més gent, no entra a valorar salaris, nomes fa una reflexió de la oferta creixent de ma d’obra en relació a les necessitats reals de les empreses que any rere any es van automatitzant mes.

I tot aquest aiguabarreig de coses, de situacions, i de idees que he abocat a l’article, perquè serveixen? per res, possiblement hi ha qui valori que no tenen cap relació, possiblement, encara que per a mi si, es perquè reflexionem, guerres, inversions, i sobre tot consum, com sempre dic, consum desmesurat pel benefici d’uns quants … tot això es el futur que ens dibuixen. Imatge d’arttower a pixabay.

Publicat a

Quina Catalunya volem …

Avui llegia a la premsa un article referent a un llibre publicat per l’economista Miquel Puig, que sota el títol de: “Transicions, algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”, ens diu que ara mateix la comunitat, es a dir el nostre petit país, ha de decidir si manté el model que la porta cap als deu milions d’habitants en aquest futur no tan llunya, amb el que implica per a la sostenibilitat dels recursos, i que potser no hi ha alternativa; o potser si, però l’alternativa diu que passa per completar diverses transicions: demogràfica, energètica, aeroportuària, ferroviària , hidràulica, turística i industrial.

Primer de tot, em pregunto si cal visualitzar o pensar en un futur amb aquest increment de població? no es tracta nomes de si ho volem o no, perquè al cap i a la fi el que ens fa posicionar-nos en aquest atzucac es senzillament l’aspecte econòmic, que es prou important, però sovint ens posicionem sense tenir en compte la gran disjuntiva actual, es sostenible?

Aigua, energia, mida de les poblacions, infraestructures … tot això i més es el que ens cal preveure abans de decidir quin país volem. Tenim un sistema econòmic amb un fort impacte de l’oci, sobretot del turisme, turisme que per cobrir la ocupació necessària, absorbeix bona part de la immigració actual, amb oferta de baix valor afegit i amb salari mínim, que tindria que augmentar i això també significaria que eliminaria els negocis poc rendibles. I el més important de tot, aquests nou vinguts s’han d’integrar, cosa que no sempre es fa correctament.

Un creixement desmesurat del turisme, com ha passat fins ara, no es sostenible, no te futur, no ens ho podem permetre. Si, ja se que tots volem viure com ens han explicat que podem fer i que tenim dret a fer-ho, però el que no ens han explicat, o be ho han fet veladament, es que aquest tipus de vida té un preu, un preu que paguem amb la nostra esclavitud, sotmetent-nos a un esclavatge que gira a l’entorn de la cultura de l’oci i el turisme, això la part de la societat que esta en aquesta lliga, perquè hi ha una bona part dels integrants d’aquesta anomenada societat del benestar que no pot jugar a aquest joc que ens han imposat, despertem-nos d’una vegada.

Per exemple viatjar amb avio a preus relativament assequibles, si es cert que els avions contaminen tant, perquè no es fa pagar als que l’utilitzen, la taxa o el cost d’aquesta gran contaminació prou coneguda? potser els bitllets d’avió tindrien que deixar de promocionar-se a 40 euros i amb impostos per contaminació passar a costar 150 o 200 euros … volem un món habitable, o volem un mon apocalíptic com el de les pel·lícules de ciència ficció, ciència ficció?

I això es aplicable a tots els nínxols de prestació de serveis, pensem … es sostenible l’actual densitat de transit a les carreteres? es sostenible mantenir negocis amb contractació de ma d’obra a baix preu? es sostenible continuar construint habitatges quan hi ha milers i milers d’espais buits? es sostenible continuar facilitant l’increment de la quantitat de persones sense feina i sense llar? va, pensem-hi si us plau, i tot i que no estiguem disposats a fer res pel nostre mon actual, per la nostra societat d’ara, tenim fills, tenim nets, i ells no son culpables d’aquesta estupidesa nostra d’ara, imatge de javaistan a pixaba

Publicat a

Obliguem-los a que s’escoltin

Sovint tot i que no hi combregui, em miro alguns trossets, es difícil que els aguanti sencers, de diversos actes públics, alguns son de polítics i suposo que per a polítics o per a seguidors molt fidels d’aquesta subcultura social, altres culturals dels que no sempre acabo d’entendre que es el que representen o que signifiquen, be suposo que d’algunes qüestions en soc molt poc entenedor.

Avui he estat una estoneta mirant-me les activitats del 12 d’octubre, i al marge de que estigui o no d’acord amb l’onomàstica, m’he fixat amb els presentadors o tertulians o col·laboradors, d’ambdós generes, de fet es el que sovint m’interessa, i sempre em pregunto el mateix: molta d’aquesta gent no s’escolta, oi que no? encara no han après primer a escoltar als altres i segon quan parlen ells també seria interessant que s’escoltessin. Possiblement no dirien les bajanades que surten de la seva boca.

Normalment no son necessaris gaires minutets, primer per albirar a quins grups polítics o branques socials son afins, i segon entendre quines faccions polítiques poden ser les seves preferides. I tot això sense deixar de veure i escoltar el que recullen les càmeres quan surten imatges genèriques de l’entorn físic municipal de la celebració.

Sempre, sempre es el mateix guio, en funció de qui diu segons que, sempre n’hi ha que busquen la justificació tan de la construcció gramatical en si mateixa, com de la persona que ho ha dit, el perquè ho ha dit i s’inventen el context en el que pretenen que s’ha dit, perquè si no ho fan així, les tres primeres variables cauen, s’esfondren per si mateixes.

En el cas d’avui, primer es justifica el motiu de la celebració, entesos, tothom celebra el que vol, segon s’analitza el perquè uns hi son presents i altres no, tercer els gestos que fan els assistents, el que mostren les imatges de les càmeres, qui s’acosta a qui, qui parla amb qui, i qui no parla amb segons qui … xiulets, càntics diversos amb frases suposo que no se si assajades o no, però segur que instigades per alguns que volen crear visualment per a la tele, aquella escenificació que creuen que els hi serà favorable o si més no que pot desafavorir als que ells bategen com a contrincants i/o enemics.

I amb tot aquest “atrezzo” els actes en qüestió segueixen el seu curs, el guio previst, i més o menys tard arriben a la seva finiquitació, es a dir s’acaben. Curiós també que, per exemple avui, en allò que anomenen “besamans” les manifestacions d’alguns dels tertulians, es que havien durant menys que en altres ocasions, importantíssim això.

I mentre tota aquesta gent s’ho passa be, la resta de ciutadans continuem amb les nostres penúries, amb les nostres calamitats, uns més que altres això si, amb les nostres mancances i les nostres tribulacions, no pot ser que continuïn fent sumptuoses celebracions, mentre el poble, que es la majoria de ciutadans, te problemes greus per viure o mal viure dia a dia. Imatge de bbolender a pixabay.

Publicat a

Prou: hem d’exigir responsabilitats

Aquests dies enrere vaig començar a escriure de l’errada en la votació al congres espanyol, del diputat català, que no es l’únic, i deia que errar es de savis, però quan dedueixes que l’errada es per estar despistat, mala representació tenim els catalans.

No vaig acabar l’escrit, i sovint quan deixo un escrit a mitges, acaba a la paperera de l’ordinador, i aquest també hi ha anat, però no volia deixar de fer aquesta petita reflexió.

I ara anem a l’actual, I es seguint el fil de la tragèdia en una discoteca a quatre passes d’aquí, a tocar la mar mediterrània, vas llegint i resulta que les instal·lacions en qüestió, tenien una ordre de tancament des de fa un any, en serio? accidents no en vol ningú i morts encara menys, ara faran els dies de dol i els minuts de silenci corresponents, i aquí es no ens podem equivocar, i aquí es on comença el perquè del títol d’aquest escrit.

Els responsables polítics, diuen que els locals no tenien els permisos corresponents, una representant de la propietat que vaig veure a la tele deia que si, que ho tenien tot en regla, permisos, inspeccions … a les hores quina es la veritat, quina realitat s’amaga darrera d’aquesta desgracia possiblement evitable si tothom hagués fet be la seva feina.

Després van fer declaracions els responsables polítics de l’ajuntament, dient que les dues discoteques incendiades la matinada de diumenge passat, amb 13 víctimes mortals, operaven sense llicencia d’activitat i amb una ordre de cessament d’activitat des de l’octubre del 2022. Fa un any.

Sembla ser que el 2019 els propietaris van fer obres per dividir en dos l’espai inicial, cosa que requeria una nova llicencia d’activitat, que tot i sol·licitar-la va ser denegada per l’ajuntament i el gener del 2022 la regidoria d’urbanisme va dictar una ordre de cessament d’activitat, que sembla ser que mai es va complir.

Podria allargar-me en reproduir part o totes les declaracions dels actuals i anteriors responsables de l’ajuntament publicades a la premsa, però no es aquesta la finalitat del meu escrit.

Que l’empresa es culpable de les seves decisions errònies i de les seves accions suposadament efectuades sense els corresponents permisos es evident, però i la responsabilitat dels càrrecs polítics així com els tècnics i funcionaris de la corporació local, on queden?.

Tots ells hem de suposar que sabien que aquests negocis operaven sense llicencia, i si no ho sabien, no se que es pitjor, suposo que ho sabien, perquè si havien denegat sol·licituds d’activitat i havien ordenat el tancament dels negocis, hem de suposar que eren coneixedors de les activitats, i que tenien els seus motius per cursar les ordres de tancament … i sent així, perquè els negocis continuaven oberts?

Això ara ha passat a Múrcia, però podia passar a qualsevol altra lloc, es indignant que ningú vetlli pel benestar i seguretat dels assistents a aquests actes, alguns empresaris nomes vigilen la rendibilitat del negoci, però el que es més indignant es que qui si que te la responsabilitat i el compromís de fer-ho be, els polítics, tècnics i funcionaris, no facin la seva tasca correctament, i a final de mes no fan cap lleig al seu salari.

Hem de dir prou, hem d’exigir responsabilitats, no pot ser que per omissió, negligència o possible mala praxis el preu el paguen els ciutadans, en aquesta ocasió amb la vida, i els responsables dels organismes públics en surtin poc malparats. Imatge de k-e-coverdesing a pixabay