Avui al capvespre, quan he plegat de treballar, com cada dia he agafat el cotxe i he enfilat els carrers de Manresa, per anar cap a casa; al arribar a la cruïlla dels carrers Sant Fruitós i Pujolet, on hi ha un pas de vianants, m’he trobat un home amb un parell de gossos aturats al mig del carrer, parlant amb una noia, també amb un gos, interrompent el transit. El primer que m’ha vingut al cap, ha estat un pensament gens positiu envers els dos xerraires aturats al mig del carrer, si es cert que estaven al pas de vianants, però també podien haver-se entretingut damunt la vorera, no? A continuació m’he fixat que l’home portava ulleres fosques, i com a mínim un dels gossos era dels coneguts com a llaurador, crec que es diu, i estava aturat davant l’home sense deixar-lo caminar; jo estava parat amb el meu cotxe, i no entenia perquè el gos no continuava el seu camí, tot i les insistències del senyor cec en qüestió i d’altres persones que intentaven atraure al gos perquè deixes lliure el carrer. Suposo que quan el gos ha estat tip de que li recriminessin la seva tossudesa, s’ha estirat del tot a terra, davant del cec, i no movia ni un pel, ni un peu tampoc, el que ja feia perdre els nervis fins i tot al mateix al cec. Després d’uns minuts en aquesta situació, els cotxes del meu darrera ja es començaven a posar nerviosos, be els que es posaven nerviosos eren els xofers, i la cosa no semblava pas que es soluciones aviat; però de sobte, ha arribat una senyora corrents, corrents, amb un noiet, i ha pujat en un cotxe mal aparcat, això si amb els quatre intermitents posats, com si amb això soluciones l’enrenou que havia provocat, i ha marxat esbroncada pels que ja havien entès el que passava. En aquell moment el gos s’ha aixecat i ha continuat travessant el carrer, i he entès el que passava, el gos al iniciar a creuar el carrer pel pas de vianants, ha observat un obstacle que podria ser un perill pel cec i no el deixava continuar caminant; al gos, en un principi, no l’entenia n i el cec, ni els vianants, ni els conductors dels cotxes, ni ningú, però tot i sentir-se ignorat, ell ha fet la seva feina, i es procurar pel benestar d’aquella persona que esta al seu càrrec, en aquest cas al cec. A la senyora possiblement tan li fa si pot molestar als altres o no amb els seus actes, si no fos així no hauria parat el cotxe damunt un pas de vianants, però tan ella com la resta dels que hem viscut aquest fet, crec que avui hem rebut una lliçó magistral, d’aquelles que sovint oblidem les persones, i ens l’ha donat un gos. Possiblement algú dirà que això que explico es una sensibleria, però actes tan senzills com aquest, es el que tindríem que cuidar i practicar per aconseguir un mon millor.
Lliçons canines
