Mes: maig de 2009

Publicat a

La píndola

….. del dia desprès, es un tema de conversa dels tants que han sorgit aquests darrers dies, i tothom i ha posat cullerada, uns diuen que de conya, que evitarà els embarassos no desitjats del jovent, altres diuen que això es pecat i es anar contra la natura, altres diuen que no deixa de ser una variable més d’avortament, vaja que es un tema que per a molts els ha servit per aparcar la crisi, be, ha aparcat parlar només de crisi.
Com sempre faig, m’he posat a buscar a internet referències a la píndola en qüestió, i n’he trobat un munt, hi ha qui diu que es un anticonceptiu d’emergència, uns altres diuen que es un remei per l’oblit, i tantes altres definicions i adjectius com vulgueu; ara be el que m’ha preocupat una mica es el que deia que la eficàcia de la píndola disminueix quan més es faci servir.
En una critica signada per Pilar Rahola envers aquesta píndola, deia que al conèixer la noticia va passar de l’alegria inicial, ja que pensava en que els joves estarien més protegits davant l’embaràs no desitjat, ja que es tractava de posar a l’abast de la jovent un remei que fins ara era controlat, però també gratuït i públic, i ara serà privat, costos i descontrolat; com deia va passar de l’alegria de un inici, a un munt de dubtes: es només una mesura populista del govern? ens volen vendre que la sexualitat es bona a qualsevol edat i de qualsevol manera, i que l’únic problema es l’embaràs? i les malalties de transmissió sexual on es queden? Encara que el més seriós per a mi, es el fet de que ningú parla, i si ho fan es amb la boca petita i ningú ho pot sentir, de les possibles seqüeles de prendre aquest fàrmac, sense oblidar el que en realitat es més important, i es que com en tot el que fan els polítics, ens tornen a vendre un remei a posteriori per problemes pels qui ningú fa res a priori.
Parlem seriosament, ningú vol que es produeixin embarassos no desitjats i menys en edats en ocasions tan primerenques, però ens oblidem de l’ensenyament; es cert que a les escoles diuen que es parla de sexe, de com posar un condo, i d’altres assignatures de la matèria en qüestió, però com sempre, les normes dels que ens legislen, perden l’oportunitat de ser reflex de responsabilitat, perquè no ens hem d’oblidar que darrera de qualsevol acte de les persones, hi ha, be hi tindria que haver, una consciència de fer el que toca fer, no el que ens venen els mandataris i els especuladors.
A més, a tota aquesta discussió hi podem afegir la que s’ha produït arrel de la llei amb la que es pot avortar a partir de 16 anys sense permís dels pares. Com veiem el problema continua sent el mateix, no volen esprémer el seu cervell per trobar solucions prèvies, el que es limiten a fer es proposar opcions pel desprès, i a més volen que tots les acceptem com a molt bones; a veure, que al morir algú, l’hem d’enterrar, o incinerar, o el que cada cultura preveu, es lògic, tots ho sabem, ara el que necessitem conèixer son les accions que es poden fer abans de que es mori, no? I amb la qüestió que tractem, el mateix, que es el que s’ha de fer perquè no es produeixin embarassos no desitjats? algú dirà no practicar sexe, es una opció, però si sabem que el nostre jovent fa sexe, no cal que tanquem els ulls fins que es produeixi un embaràs, no cal, intentem avançar-nos als fets, i transmetem al nostre jovent una mica més de responsabilitat, no només d’ells, si no també de tots nosaltres, al cap i a la fi en un moment o altre de la vida de la canalla, som els seus miralls, i ens hem parat mai a pensar si sempre que si miren hi veuen un reflex positiu?, o be en ocasions nosaltres els grans, els seus guies ens tornem prou opacs i no transmetem res, ja no parlo d’imatges idíl·liques, no, parlo de pautes de conducta, o d’allò que s’anomena sentiments, i que en ocasions ja no sabem que es; no soc perfecte, i com tots he tingut molts errors, però no es tard, val la pena que siguem forts i lluitem perquè les errades ens permetin, per si encara no ho saben, dir als nostre fills, ei, estic aquí, soc la mare o el pare, i no anirem de “juerga” però sàpigues que quan em necessites, hi soc.

Publicat a

Silenci

Hi ha trens a Holanda que tenen vagons on esta prohibit utilitzar el mòbil. D’entrada em va sorprendre el títol del reportatge que Beatriz Navarro signava fa poc per a la Vanguardia, i encara que es va accentuar més el meu interès al llegir una altra frase: “els trens del silenci”; les regles son molt clares, fer silenci, no fer servir el mòbil i no estar dret entre els seients. Ostres vaig recordar una o dues cartes que van publicar els diaris del nostre país, en el que parlaven del dret a posar els peus damunt el seient del tren, o el respecte als altres ja que quan seient es podien embrutar el que portaven posat de vestuari; crec que en ocasions a tots plegats ens costa tenir clar que un xic més enllà dels drets individuals hi ha el respecte als altres.
Però tornem al tema inicial del escrit d’avui, la utilització dels mòbils: quan viatges en tren es possible que tinguis la pega de tenir al costat o al davant a un dels anomenats “executius” o no també es possible que sigui una persona qualsevol, i es a partir d’aquest moment quan sembla que s’ha d’acabar el món tothom sembla tenir la necessitat de fer partícip als altres de les seves dèries, dels seus dubtes, de les seves propietats, etc……. encara que això no només passa al tren, també ens hi trobem a l’avio, tot plegat escoltes: “… si, ara estic pujant, vaig a buscar el seient i et truco”, i es cert, quan aquest viatger ha trobat el seu seient, i ha omplert mig maleter amb les seves maletes, sort que l’accés amb equipatge esta limitat, veus que torna a agafar el telèfon i li comunica al seu oient: “…. hola ja estic al meu lloc, et tornaré a trucar quan aterrem”, i sort que fins ara en el decurs del vol no deixaven utilitzar aquesta joia del nostre temps, el telèfon vull dir, encara que diuen que aviat es podrà trucar en ple vol, i jo sempre em pregunto si es del tot necessari aquest lluïment davant els altres passatgers, al cap i a la fi avui en dia la gran majoria de gent té, o tenim telèfon, ja no fa falta lluir-lo.
Però aprofundim una mica més en aquest tema, a algú li sembla molt important que els altres ens tinguem d’assabentar de trossets de la vida privada de qui tenim al costat, i ja no només al tren i a l’avio, la moda, ja fa temps va entrar als restaurants, al cinema, i darrerament podem gaudir de la musiqueta celestial d’aquests aparells, a la mateixa Església.
El telèfon mòbil ha modificat el nostre tarannà, ha modificat els nostres hàbits, ha modificat les relacions personals, en el fons hi ha qui diu que encara ens ha fet més individualistes, no se que hi dieu vosaltres. No recordo be el personatge que era, no se si en Sergi Pàmies o Quim Monzo, el que es cert que feia una reflexió a l’entorn del telèfon i les seves utilitats actuals, deia que tenint un dia una pana amb el cotxe, es va preguntar com podria haver actuat abans, sense mòbil per dir a la seva família que trigaria un xic més en arribar a casa, ja que en haver-se espatllat el cotxe, no podria arribar quan els havia dit; la reflexió el va portar a fer una afirmació: “… els de casa no estarien nerviosos, ja que al no tenir mòbil, no trucaria per dir a la família la hora prevista en que arribaria. I es cert, el fet de que el telèfon mòbil sigui avui en dia imprescindible, es perquè nosaltres li hem convertit, ens han explicat i ens hem cregut que no podem fer res sense el mòbil, i tot i que es cert que en ocasions en estalvia viatges, el que també es cert, es que ens ha fet acostumar a fer un munt de trucades supèrflues e inútils, en benefici només dels operadors telefònics. Fixem-nos fins on ha arribat la “menjada de coco”, que jo tinc un telèfon que només fa trucades no te jocs ni camera ni res …. i fa poc, estava amb una colla de quitxalla, i no entenien que l’aparell no tingues cap tipus de complements, per acabar dient que no era possible, que els estava enganyant.
Per acabar només dir que em va fer molta gràcia aquest telèfon mòbil amb pack de jocs, i demanar als que utilitzen tan el telèfon que tinguin respecte pels altres, i utilitzin el telèfon quan sigui realment necessari.