Mes: maig de 2013

Publicat a

Dèficit

El diccionari ho explica molt bé, dèficit es la mancança d’un be, diners, menjar o qualsevol cosa. Dèficit públic es quan les despeses fetes per l’estat, govern autonòmic o ajuntament, superen els ingressos. Darrerament la premsa s’ha fet ressò de declaracions fetes pels polítics de diversos indrets d’Espanya, cada un explica segons les seves conveniències, sempre es així, i a més manipulen les dades segons els interessa, perquè no ens enganyem, les xifres son la magnitud més manipulable que hi ha, tot depèn de que vulgui fer veure qui les presenta. Per començar dir que no entenc perquè hi ha d’haver dèficit, escoltin senyors polítics, si no hi ha diners no gastin, es el que han de fer el ciutadans, no? quan parlem de dèficit pressupostari i dels seus efectes econòmics, hi ha qui defensa que això del dèficit es una forma d’estimular la demanda de productes i en general l’activitat econòmica davant de situacions de caiguda del consum i la inversió privats, però el que s’ha demostrat es que no sempre aquestes mesures son eficients, ja que hi ha altres condicionats no desitjats, que poden anular l’efecte expansiu pretès inicialment. Els catalans demanem més dèficit, be el que els catalans volem es una altra opció, però dintre l’estat espanyol, tenint en compte la inferior despesa que l’estat central fa a casa nostra, els hi demanem més dèficit que les altres comunitats, de fet algunes altres comunitats demanen el mateix, perquè serà?, per exemple, els de Valencia demanen més dèficit fins que es produeixi la reforma de finançament autonòmic, home, si fins i tot gent del PP creu que el finançament autonòmic es millorable, a que espera el govern central per millorar-lo? Centrem-nos en les necessitats de les persones d’aquest país, el govern central ha de gastar en cada comunitat la mateixa quantitat per habitant en serveis a la societat; aquí no cal dir que no hi tenen pas cabuda ni parcs temàtics, ni autopistes buides, ni aeroports fantasmes, ni estacions d’AVE de situació incoherent, ni línies d’AVE que no se sap ben be on van o a on ens porten; i per descomptat que no hi tenen pas cabuda ni fraus, ni “xanxullos” ni “sobres”. Possiblement si els polítics, i no ens enganyem les persones en general, gastem amb una total coherència i lògica, possiblement no tindrem necessitat de generar dèficits, també acabarem tenint una economia més sanejada i acabarem sent més persones i més feliços. Ens han venut la “moto” de que tots tenim dret a tot sense importar a qui trepitgem, ni el que destruïm, i així ens ha anat; encara som a temps a rectificar, encara som a temps de fer que els polítics rectifiquin, encara som a temps de no destruir el dema dels nostres fills i nets; fem-ho.

Publicat a

Polítics d’Aragó

Molts de nosaltres, i quan parlo de nosaltres parlo de ciutadans normals, aquí no hi tenen cabuda ni polítics ridículs ni altres personatges grotescos, veiem que dia rere dia precisament aquests personatges grotescos, altrament anomenats polítics, diuen i fan un munt de tonteries que la veritat es que no se pas com gosen cobrar a final de mes la seva nomina, perquè no se la guanyen pas. Entre altres, els de l’Aragó han rebatejat l’aragonès i el català amb uns noms tan ridículs i tan absurds com ells mateixos; no repeteixo el nom sencer perquè es tan llarg com curta es la seva intel•ligència, però si que es una altra d’aquelles bajanades que han de servir perquè tots plegats intentem «fotra» fora, legalment, a aquests tipus de personatges; ells s’han auto atorgat el dret de contradir la constitució espanyola, que diuen que defensen, ja que es precisament en aquesta constitució on es diu que a l’estat espanyol, a més del castellà, hi ha també el català, l’eusquera i el gallec. Crec que diu també que la riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d’Espanya es un patrimoni cultural i que ha de tenir un especial respecte i protecció. Els que es creuen els amos d’Aragó han modificat el nom d’una llengua que esta recollida i protegida a la constitució, no es això il•legal?, quan creuen que a Catalunya fem quelcom que contradeix la Constitució no ho denuncien?, perquè no denuncien ara als polítics d’Aragó?, que no son ells el que diuen que la defensen?, que la constitució no es de tots i no es sagrada? Si realment creuen en el que diuen, els constitucionalistes, que denunciïn aquesta modificació del nom del català, perquè incompleix la constitució, i tots plegats que es dediquin a fer que els ciutadans puguin millorar la seva situació, al cap i a la fi, no es gratuït que els aragonesos com la resta d’espanyols, pateixin, entre altres mancances, un alt índex d’atur. I una darrera dada, a les eleccions aragoneses de l’any 2.011, hi havia un cens de 1.016.021 votants, van votar 689.904 persones, abstenció del 31%, el PP va obtenir el 26,50% dels vots emesos, majoria?, no; i el PAR va obtenir el 6,20% dels vots emesos, majoria?, no; o sigui que tots dos plegats, tot i representant nomes un 32,70% dels vots emesos, es creuen en el dret de incomplir la constitució al canviar el nom d’una llengua reconeguda, precisament en aquesta constitució, de la qual ells mateixos se’n volen fer abanderats; escoltin, perquè no treballen en coses més importants pels aragonesos i per la resta d’espanyols?

Publicat a

1 de maig

Dos titulars de la mateixa diada: “Milers de persones es manifesten aquest dimecres al centre de Barcelona contra les polítiques d’austeritat del govern espanyol i la Generalitat» i “Milers de manifestants denuncien les condicions laborals del sector de la confecció a Bangla Desh una setmana després de l’ensorrament d’uns tallers tèxtils que van fer 405 morts”. Dos motius ben diferents per reivindicar-se en aquesta diada; son coincidents en la primera paraula: “milers”, recordem que sempre el nombre de manifestants varia en funció de qui els conta, poden ser quatre gats segons fonts “oficials” i una xifra enorme pels organitzadors. Com deia dos motius diferents per fer una reivindicació, però amb la mateixa finalitat, ambdós expressen el malestar dels treballadors, aquí per les retallades, allà pels morts. Es important que els treballadors manifestin els seu rebuig a situacions injustes, es important que reivindiquin millores de l’entorn laboral, es del tot necessari que es faci arribar el crit de “prou” als que remenen les cireres, i perjudiquen a la base que suporta tot aquest sistema. No se que podran fer i que aconseguiran els treballadors de Bangla Desh, però i si els d’aquí féssim un pas més, i a més de reivindicar una millora de la nostra situació malmesa, miréssim també qui utilitza els serveis de la ma d’obra en aquell país? Com he dit en altres ocasions, estan molt be totes aquestes expressions publiques que dia rere dia es manifesten arreu del país i del mon, però sempre son de forma individualitzada i d’acord amb les reivindicacions que afecten a cada grup manifestant; i voleu dir que no es arribada ja l’hora de que el crit del poble sigui nomes un?, de tots aquest grups han de sortir persones que estiguin disposades a fer un gran esforç i una gran feina pel be de de tots, substituint a les que ens han portat al camí sense sortida en el que ara ens trobem. No se que s’aconseguirà aquí, però si s’aconsegueix que a Bangla Desh deixin de morir tantes persones treballadores, crec que serà el principi d’un gran triomf.