Afterworks, undercover interview

Tot i que sigui molt “sui generis”, no m’he pogut resistir a la temptació de fer una construcció gramatical especial pel títol d’avui, una construcció diguem-ne tipus els anglicismes que utilitzem a diari, encara que possiblement encaixaria millor en aquella variable anomenada “spanglish”.

Be, bromes a part, tinc un amic que de tan en tan em passa “links” de cosetes que troba publicades a les xarxes, i en aquesta ocasió es tractava de la moda de fer entrevistes encobertes en el decurs de l’estoneta d’esbarjo posterior a un procés de selecció de personal.

Estem en un context social i laboral on sembla que tot es vàlid, si més no per part d’alguns dels actuals responsables de personal de determinades empreses, podem trobar el que s’anomena el CEO, oi que queda altisonant? que sovint es creu més que ningú, quasi més que Deu, i al seu entorn surten uns bolets, allò que abans en dèiem “pilotes” que nomes busquen enlluernar-lo i li proposen noves formules per millorar els processos de producció de l’empresa, en aquest cas del que parlem es de processos de selecció de nou personal, es tracta de trobar noves formules per localitzar els millors treballadors, perdó els millors col·laboradors per a la companyia.

Després de fer un munt d’entrevistes, de preparar presentacions especifiques per a l’ocasió, de fer diverses probes d’habilitats de tot tipus, després d’esbrinar el tipus de vida que publiquen els candidats a les xarxes, i en ocasions després de demanar qualificacions de formació per sobre les necessitats dels lloc a cobrir, després de tot això, pot passar que et convidin a un “afterwork” trampa, si, es qüestió de que volen veure i valorar com et comportes entre desconeguts en una festa fora de l’entorn laboral després de la pressió i l’estrès d’alguna de les entrevistes a les que has assistit per veure si podies aconseguir la feina promesa. A aquesta estona d’esbarjo, a més d’haver-hi altres aspirants, també la poden supervisar, i ho fan, responsables de l’empresa, o subcontractats per a la ocasió, que vol contractar personal nou.

Al mercat laboral actualment hi ha tàctiques de tota mena, i els ideòlegs d’aquestes no sempre son conscients de que la seva feina es efímera, no dic que les aportacions que fan siguin totes dolentes, no, però el que passa es que cada dia en surten de noves que procuren millorar les anteriors, i als ideòlegs de les formules els passa com a la resta de treballadors, es van quedant també sense feina.

Tinc dos records per compartir, el primer el moment en el que en una escola de negocis et diuen que pensis que els treballadors son una peça més del engranatge de l’empresa i com a tal, son substituïbles i prescindibles; i la segona quan, fa una pila d’anys, en una formació especifica de “vendes”, el monitor s’auto proclamava excel·lent venedor, perquè havia aconseguit vendre els seus cursos al nostre “CEO”, ai no, en aquells anys s’anomenava director general, penseu que en aquella època es deia que un bon venedor era capaç de vendre neveres al Pol Nord i estufes al desert. De tot això fa cinquanta anys.

Retornem a això del “afterwork” encobert, no oblidem que es una espècie de “reality show» que possiblement te un pes rellevant, per tal de que l’empresa arribi a una decisió final basada en la part menys professional dels candidats.

Recordem que estem en un entorn on hi ha una evolució tecnològica molt rapida, que provoca reconversions amb la pèrdua massiva de llocs de treball, i que tot i que sorgeixen noves professions, cada vegada estan més automatitzades i amb menys necessitats de ma d’obra humana, cap on ens porten? cap on volem anar? imatge de welcomen0 a pixabay

Pirotècnia silenciosa o estupidesa creixent

Ens apropem a aquella nit màgica de cada any, nit de festa, nit d’esbarjo i de disbauxa, nit de revetlla, es aquella nit del foc purificador, de les bruixes i de rituals màgics, es el solstici d’estiu, cançons, balls i banys a mitja nit.

Però també es aquella nit on al llarg dels anys, s’ha anat posicionant un sentiment, millor dit una prepotència, en una part de la ciutadania, diguem-ho així per ser respectuós encara que alguns no s’ho mereixin, i es que es una nit on hi ha una colla de gent que es pensen que estan per sobre del be i del mal, una colla de gent que es creuen amb tot el dret d’imposar a la resta de conciutadans la seva necessitat de sortir a celebrar la revetlla com a ells els hi plagui, veure si, però no cal emborratxar-se, esclafir petards si, però no cal buscar que siguin els més eixordadors de tots.

Llegia a la premsa, i ja fa dies que alguns en parlen, be de fet els darrers anys va in crescendo el sentiment veïnal de demanar que es limiti el seu us o mal us, que s’ha de tenir cura de les mascotes, essers que conviuen amb nosaltres i als que els decibels d’alguns esdeveniments pirotècnics que fins i tot superen el llindar legal, els ocasionen molèsties que fins i tot provoca que alguns s’acabin llençant del balco al carrer per fugir d’aquesta il·lògica i ensordidora variant de festivitat.

Les persones, ens podríem definir com aquells essers vius que creen problemes o no n’hi ha, i si no ho fem, es veu que no ens sentim realitzats.

No vull mascotes, però no perquè no m’agradin, no vull mascotes perquè soc un egoista que no vol assumir la responsabilitat que significa el tenir-les. Llegeixo a la premsa que com a recomanació per evitar la problemàtica creada per uns quants amb la pirotècnia excessivament sobrepassada de decibels, s’allunyin les mascotes dels espais sorollosos, o els tanquin en una habitació aïllada o que els portin a residencies especialitzades allunyades dels aldarulls festius.

O sigui, que com sempre, els privilegis o deliris de quatre, han de prevaldre per sobre el benefici de la gran majoria silenciosa, no oblidem que son aquells que per poder ensenyar qui la te més grossa, la bossa de petards, ens volen obligar a la resta, no a combregar amb rodes de carro, si no a empassar-nos el carro sencer.

I dit tot això de les mascotes, entrem en un camp, suposo que per a aquestes persones que reivindiquen el seu dret a molestar als altres, els hi es indiferent, i es que en algunes cases hi ha mascotes, si, però a les mateixes cases o en altres hi ha nadons, hi ha malalts, hi ha persones a les que aquestes rucades festives els hi provoquen problemes molts seriosos i greus, per això els hi demano que es el que esperen que es faci? d’entrada demanar, exigir a les autoritats que facin complir les normatives vigents, paral·lelament revisar i modificar si cal aquestes normatives tan permissives amb el patiment aliè, i per acabar potser que es plantegin tots plegats, si el més adient i lògic es moure les mascotes, amb tot l’enrenou i sobre cost humà, anímic i econòmic que significa, o senzillament reduir els nivells de sonoritat dels artefactes pirotècnics o fins i tot traslladar aquest tipus de celebracions a espais on no s’agredeixi a cap mascota, a cap nado, a cap malat, en definitiva on es pugui gaudir de la disbauxa festiva sense obligar als altres a passar-ho malament i fins i tot molt malament. Això es diversió? Imatges de thomasstaub, falellorente i kellepics a pixabay.

Que es el que creiem que es més important

El “road show” de la Formula 1 al Passeig de Gracia, l’America’s Cup a Barcelona, l’efemèride dels 10 anys de la proclamació del rei, el senyor de 90 anys que es va graduar de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, els resultats cada vegada pitjors de l’informe PISA, la suavització de les restriccions per la sequera … o passem a qüestions polítiques, l’amnistia, la formació de govern a Catalunya o ens parem a fer una ullada a les dades que ha publicat l’Airef del 2023.

I que coi es això de l’Airef? amb les sigles en perdem sempre, suposo que ja encaixa en les pretensions dels polítics, vull dir això de que ens perdem pel camí de valorar i qüestionar la seva tasca; Airef: Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal … com deia ha publicat el seu observatori d’observació economicofinancera de les comunitats autònomes i així com qui no vol la cosa, podem revisar-ne quatre dades curioses …

Sembla ser que aquest informe diu que el 2023 cada espanyol va rebre de mitjana 3.496 euros segons el model de finançament utilitzat, que a més recorden que esta caducat des del 2014. Ens diu que els ciutadans més perjudicats son els residents a la regió de Murcia, superfície 11.300 Km2, població 1.552.000 habitants, i els recursos rebuts per habitant son 3.213 euros, en total van rebre 4.986.576.000 euros. La comunitat Valenciana, superfície 23.255 Km2, població 5.216.000 habitants, i els recursos rebuts per habitant son 3.289 euros, en total van rebre 17.155.424.000 euros. I Madrid, superfície 8.021 Km2, població 7.000.000 habitants, recursos rebuts per habitant son 3.679 euros, en total van rebre 25.753.000.000 euros.

No cal que entrem a revisar més regions, amb aquestes ens podem fer una idea de les diferencies que hi ha entre espanyols a l’hora de rebre diners de l’estat, això que no s’atipen de dir-nos que “tots som iguals”, si es veritat que “tots som iguals” perquè aquestes diferencies? i no oblidem que a la comunitat central hi ha inversions extraordinàriament enormes per ser la capital de l’estat que no computen en aquest joc econòmic i polític.

Aquesta diferencia de més de 400 euros, concretament 466 euros per habitant, significa que als murcians i murcianes els hi arriben 723.232.000 euros menys en comparació als madrilenys, perquè? això es just? per molt que diguin que aquest model es obsolet, la realitat es que els murcians reben de menys aquesta quantitat anualment, i si ho multipliquem pels anys que fa que esta caducat, recordem el 2014, quants milers de milions d’euros han perdut i estan perdent els murcians en comparació amb altres espanyols?

Ara es parla d’un finançament singular pel nostre petit país, de moment no cal, es parla de revisar per redistribuir millor els diners de l’estat, si cal, fins fa poc es parlava de que el centralisme en robava, no cal, per començar i recordem que portem una dècada, si 10 anys, de retard, nomes cal donar a totes les regions espanyoles el mateix import per habitant. Una cosa que em pregunto, es perquè per exemple el president de Castilla-La Mancha, sovint o molt sovint qüestiona tot el que fa referencia a Catalunya, però no explica als seus conciutadans perquè accepta que hi ha alguna comunitat autònoma que rep uns 700 euros més per habitant que la que ell presideix, o una altra que en rep 380 euros mes? i cap de les dues es Catalunya. Castilla-La Mancha, superfície 79.400 Km2, població 2.084.000 habitants, recursos rebuts per habitant 3.299 euros, agafant el primer diferencial esmentat, les persones que viuen en aquesta comunitat autònoma deixen de rebre anualment i comparativament amb la que rep més, uns 1.458.800.000 euros, i si voleu ho podeu multiplicar pels anys que fa que surten perjudicats, una burrada de milions, i el seu president nomes es fica amb Catalunya, perquè?

Per començar fem-ho fàcil, els espanyols que paguin el que toca pels ingressos i beneficis que tenen, això si TOTS, i el repartiment que l’estat el faci equitativament entre tots els ciutadans, siguin de la regió que siguin, i a partir d’aquí comencem a discutir el que vulgueu. Imatge de neelam279 a pixabay.