Anava a dir que en aquest darrers dies han passat moltes coses, però la veritat es que no es així, malauradament sempre passen moltes coses, i massa sovint algunes son menyspreables. S’ha escrit molt dels fets ocorreguts a Charlie Hebdo, s’han criticat i condemnat els atemptats, hi ha qui els presenta com una conseqüència dels grans abusos del mon ric envers la resta del mon, tots tenim la nostra opinió i la nostra posició. Matar persones es un fet deplorable, es un fet indignant, no hi ha motiu humà que justifiqui una acció com aquesta, i tan fastigós es quan ho fa un àrab, com quan ho fa un europeu o un americà; mai te justificació fer conscientment mal als altres en benefici propi. Dit això, no vulguem posar a tothom dintre el mateix sac, pel fet de que uns musulmans han matat 20 persones a Paris o mes de 5.000 persones a l’Africa, no vol dir que tots els musulmans siguin uns assassins, com tampoc pel fet de que s’hagin descobert uns quants pederastes al nostre entorn mes proper, no vol dir que tots els occidentals ho siguin. Estava escrivint això, i per les noticies parlaven del documental “ciutat morta” emes aquest passat cap de setmana pel canal 33, diuen que la seva emissió, ha generat una tempesta política, ja que es parla de possible corrupció policial a Barcelona, amb fatals conseqüències de caire humà, la d’un policia tetraplègic, i la d’una noia que es va suïcidar durant un permís penitenciari. Vaig veure el documental a la tele, i els minuts retallats per odre judicial com a mesures cautelars al youtube, els virals de dissabte van aconseguir que el programa emes pel canal 33, fos el mes vist, i que amb la polèmica posterior es convertís en treding tòpic mundial. Son dos fets distants, diferents, tan geogràficament com pels fets ocorreguts en cada cas; però que fa que siguin similars?, la conducta humana; he intentat trobar una paraula descriptiva, forta i que no fos malsonant per referir-me a aquests individus, però no ho he aconseguit; per això parlaré de persones “dolentes”, en qualsevol lloc d’aquest mon hi ha persones dolentes, persones que amb la justificació de la religió maten, persones que fan mal a la quitxalla, també hi ha persones que tot buscant un enriquiment personal esclavitzen a altres essers humans, persones que amb la seva incompetència o la seva manca d’accions condemnen als altres a la indigència i al mal viure. Com deia al principi je suis … rien, jo no soc res, jo no soc ningú, però si que soc una gota que junt a altres gotes podem acabar fent un torrent, podem acabar fent un gran riu amb un curs controlat i ben definit, que s’emporti pel davant totes aquelles persones dolentes, que fan que la vida de la resta dels humans no sempre sigui tan senzilla i tan rica a l’hora, com mereixen.
Je suis … rien
