Finançament

Dies enrera, vaig llegir a la premsa un article en el que Joaquin Garcia, representant de una empresa del sector, deia que ja era el moment de plantejar fer hipoteques en divises, el ien, el franc suís, el dòlar …
Ell deia que era avantatjós el fer aquest finançament, ja que significava obtenir tipus d’interès molt més reduïts que els que paguem avui en dia referenciats a l’Euribor.
I així es, be no en tots els casos, ja que actualment el preu del diner amb dòlars, diguem que precisament no es dels més baixos, però el que no s’esmentava, es que en la majoria d’aquestes opcions, per no dir totes, s’han de fer en base a un canvi de divisa que ens pot portat ensurts en un futur no gaire llunya. Suposo que la pregunta lògica es, perquè? molt senzill, perquè en la majoria de les divises a les que es fa referència tindríem uns canvis de divises que en els darrers anys han sofert una important variació en relació amb l’Euro, la qual cosa vol dir que ens podríem trobar amb un augment del total de l’import contractat en la signatura inicial de la operació crediticia.
A veure, possiblement no he estat capaç d’explicar-me be i per això voldria aprofundir en aquest tema: imaginem al contractar el préstec, que era de 100.000 Euros, si el que fem es fer-lo amb iens tenim un deute inicial fent el canvi ara, de 169.000 iens, que es la moneda amb que pagarem durant tot el préstec, quin es el problema que pot sorgir al marge del tipus al Japó? si perquè els interessos al Japó també poden pujar, pensem que ara fa dos anys estaven al 0% amb motiu de la crisi econòmica que patia el país, es senzill, que el canvi del ien en relació a l’euro, es modifiqui; i fins on ens pot afectar això? es molt difícil dir ara com evolucionarà la economia en general, però el que hem de pensar es que estem parlant de operacions a llarg termini, i que ara per ara el que tenim clar es que signaríem en iens, amb tots les seves avantatges actuals i les seves futures possibles conseqüències els interessos japonesos poden augmentar i el ien, es pot revaloritzar en relació a l’Euro. Amb tot això el que vull dir es que la hipoteca signada actualment per 100.000 Euros, podríem pagar uns 650 iens de quota mensual (385 Euros) en cas de que les dues monedes tinguessin el mateix valor, la quota dels 650 iens seria de 650 Euros, be tampoc cal que siguem tan alarmistes només que torni al valor que tenia l’any 2004, segons el gràfic adjunt, la quota seria de 520 euros, esta clar, no? si en un futur succeís això, ens trobaríem pagant més Euros pel préstec fet en iens, quina gràcia oi? no dic que no es pugui fer, però el que també hem de conèixer es el possible risc en el que estem entrant. i posats a pensar una mica en la nostra economia, perquè no ens plategem fer algun tipus de cobertura de l’interès actual, anem a la nostra entitat financera i parlem-ne.

Carreteres

Com es preveu la ordenació del trànsit en un punt determinat? qui es el responsable de decidir aquesta ordenació? recentment a l’entorn del nostre poble s’han fet diverses accions en matèria de repavimentacio i reordenació del trànsit; entre totes aquestes modificacions, s’han pintat les vistoses (que no sempre) ratlles blanques a terra, que suposem han de significar una millora i una correcta orientació per tots els usuaris de les carreteres.
Primer punt a discutir, tal i com publicava Regio7, la rotonda de l’Uniplant venint de St. Fruitós, el darrer tram dels dos carrils just abans de la incorporació a la rotonda, abans tenia ratlla discontinua, la qual cosa ens permetia una incorporació gradual i ordenada a la rotonda en funció de la destinació dels vehicles; amb la senyalització actual, ratlles continues, els cotxes accedeixen a la rotonda, i es dintre d’aquesta, quan es creuen per davant i per darrera per tal de poder anar on volen i possiblement aquests tipus de incorporació es viable en una rotonda gran, però precisament en aquesta crec que es crear una predisposició als accidents; i la pregunta es senzilla: la persona responsable de la planificació es inexpert, que tot i posar-hi bona voluntat no te els coneixements suficients per prendre decisions correctes, o be es incompetent, que ni es preocupa de conèixer sobre el terreny la realitat de cada situació i es limita només a aplicar una teoria damunt el paper? si es el primer cas que l’ensenyin, i si es el segon cas que plegui.
Ara be, també podríem pensar que es un fet puntual i aïllat, no, no es així, ja que si mirem la nova ordenació del trànsit en la direcció a Sant Fruitós a la zona del Grau, veiem altres “perles”, si també de disseny: els primers rètols ens indiquen la desviació al polígon del Grau a la dreta, i els dos carrils centrals, indiquen Vic, Berga i Girona, i curiós, quan pots veure el rètol que indica a Sant Fruitós, no pots anar-hi ja que et trobes en un carril amb ratlla continua, el que significa que no pots canviar de carril, no? i jo em pregunto: es la inexperiència? incompetència? té clar el que ha fet aquest disseny que això es molt segur que significarà en primer lloc algunes infraccions i possiblement alguns accidents, esperem que sense cap cost de víctimes innocents, que tot i ser responsabilitat dels conductors, l’inductor, per inexperiència o per incompetència, es el tècnic que ha decidit responsablement aplicar aquestes mesures en la ordenació del trànsit en aquesta zona en concret; i desprès volen que creguem que els culpables dels accidents son en la seva major part els conductors, els tècnics estan disposats a mirar tots i cada un dels punts negres de les carreteres del nostre país per tal de poder depurar totes les responsabilitats tècniques i polítiques que trobin? al cap i a la fi, es senzillament el que ens exigeixen als conductors.
Au va home, siguem seriosos tots plegats, perquè m’agradaria demanar a qui pertoqui, com es que aquesta mateixa situació es repeteix quan viatges direcció a Monistrol de Montserrat, quan arribem a l’alçada del trencall al pàrking del Cremallera, quan tu visualitzes suficientment aquest indicador que informa la sortida al pàrking, ja en trobes també en un carril amb ratlla continua, i saben quina es la solució, anar a Monistrol i entrar al pàrking que hi ha enfront la Puntual, a tocar la carretera i fer el canvi de sentit, incorporant-se de nou a la carretera mitjançant un joc de carrils centrals, suposem que el tècnic responsable d’aquesta planificació, va veure més “segura” la opció dels carrils al mig de la carretera, que la de fer un trosset de ratlla discontinua en el trencall d’accés al pàrking del Cremallera.

Idiomes

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra; ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.