Mes: juny de 2008

Publicat a

Energia

Amb els aconteixaments que s’han succeït en els darrers dies amb motiu de la vaga del transport, i com a resultat de que periòdicament el preu del carburant augmenta, he navegat, bonic terme que han inventat per dir que busquem a internet, per trobar referències en aquest sentit; ens estan aconsellant que deixem de consumir energia, es que sembla que gastem massa, buscant, buscant he trobat una estadística del 2006 del govern de Navarra, i ens diu que el consum domèstic de la energia total es del 25% i jo em pregunto, som nosaltres, els particulars els que fem excessos en el consum energètic, o també hi tenen molt a veure l’altra 75% que hi participa en el consum?.
Una altra estadística que també he trobat es la comparativa mundial de consum de petroli, la dada ens diu que entre els anys 1995 i 2005, el consum diari de barrils de petroli, ha passat dels 69 mb/d als 82 mb/d, i això es un increment del 19% en el decurs de tota la dècada; enguany s’ha previst un consum diari de 87 mb/d, reduint-se ja el consum previst, el que significa augmentar un 6% en tres anys, si extrapoléssim aquestes dades a una dècada, uf! vosaltres mateixos, feu càlculs …. Però si s’està consumint molt, però també s’està produint molt, quin es el motiu de l’encariment del petroli, i que sempre acaba traslladant-se al preu dels carburants? I buscant, buscant, he trobat un escrit de Jorge Rivera Staff, master en dret de la energia, que a més d’explicar el tema de producció i consum com a causants d’aquest encariment, també ens dona un altra motiu per aquest encariment: el motiu menys conegut, es la condició que te el petroli com una de les commodities i que més o menys funciona així: si un comprador signa un contracte de compra de cru a un productor en data futura, pot succeir que entre la signatura del contracte i la data de lliurament, el volum de petroli contingut en el contracte es revengui diverses vegades en els mercats financers, i on cada cop que es revèn, guanya l’ intermediari, pel que el preu sempre pujarà. Però per què estan disposats a pagar aquests sobrepreus els compradors finals? Senzill, perquè si no aconsegueixes cru a un preu, perquè tota la producció ja ha estat adquirida, solament et queda comprar aquella que està a un preu més superior, ja que no et pots donar el luxe de quedar-te sense gens de combustible. Queda clar, no? parlem d’especulació.

Publicat a

Vaga

Aquests darrers dies han estat un xic tristos, si tristos, amb motiu dels aconteixaments ocorreguts per la vaga dels transports; i dic tristos pels greus fets que s’han produit, amb un resultat final que inclou morts, si algu ha perdut la vida, ha deixat de respirar, i molt possiblement tambe ha deixat a una familia destrosada.
En cap moment voldria que els que puguin llegir aquestes quatre ratlles, tinguin la sensacio de que la meva intencio es la de voler discutir o be questionar els drets dels treballadors del sector, per aixo més que prendre part per un o altra bandol, el que m’agradaria es reflexionar envers el que hi ha dintre el complex nucli que neix i es reprodueix a l’entorn de una vaga.
Que provoca una vaga? crec que el motiu que fa endegar una vaga es el fet de rebre una trompada injusta, economicament parlant, de part de una societat que es del tot injusta amb un ampli segment del seus components més febles.
Qui promou una vaga? hem de suposar i de creure que una vaga esta promoguda per responsables del colectiu afectat, aixi com dels dirigents sindicals dels mateixos, i entenc que sempre es recolzada pels treballadors, per tal de poder aconseguir millorar una situacio deteriorada per agents aliens al sector afectat. En el decurs de les vagues, sempre sorgeixent els anomenats “piquets informatius” que curiosament massa sovint el que fan no es informar, sino que coaccionen a pendre part en les accions que es desenvolupen per aconseguir unes fites justes, pero que massa sovint van més enlla del que seria desitjable, ja que es recolzen amb accions violentes, i amics meus, si no som capaços d’erradicar la violencia del dia a dia, realment pensem que serem capaços de construir una societat més honesta, i més justa. Per cert algu ha verificat que les persones més violentes son realment uns treballadors del colectiu afectat?.
Que es demana en una vaga? es demanen millores economiques i socials, ja que arribar a aquesta situacio, no agrada a ningu, i es el resultat de un deteriorament laboral i economic dels afectats. I es adient, com per exemple en aquest cas, demanar unes tarifes minimes per un servei? crec que es tindria que valorar amb molta profunditat, ja que per un costat hi ha altres colectius que tambe tindrien aquest dret i que fins ara sempre s’els hi ha dit que lliure mercat vol dir aixo, preus lliures, parlem de botiguers, pagesos …. per un altra costat tenim a tots els assalariats, per compte aliena els quals ja tenen reconegut un salari minim al que anomenen interprofessional, i per enguany, si no vaig errat, es de 600 euros mensuals o be 20 euros diaris; el dubte es molt clar, realment el que volen es un minim que, com a molts assalariats, no els permet viure amb la tranquilitat de que el seu sou no cobreixi en molts casos les necessitats basiques de la familia.
Gent propera em deia que tenia que tenir molt tacte per parlar ara d’aquest tema, i es cert, pero a no ser que sigui per la mala intencio d’algu, en aquestes quatre ratlles, no hi ha cap tipus de intencio ni per questionar ni menysprear cap persona ni cap posicionament, el que voldria aconseguir es el fer reflexionar a tots plegats envers el que realment vol i necessita el col.lectiu de treballadors, singui per compte propi o alie; suposo que el que es preten aconseguir no es sencillament un pegat, sino que es necessari un pas endevant,
que sigui un gras pas, i que doni peu a poder obtenir un cami que permeti construir entre tots un mon més just, i aixo requereix un esforç molt important per part de tots plegats, els treballadors, els empresaris, els politics …….. fem aquest gran pas, sentem-nos tots i comencem a construir un nou mon més just amb cabuda per a tothom.