Mes: octubre de 2009

Publicat a

Grip

Per començar voldria deixar clar que ni soc metge ni entenc res de medicina, possiblement algú pot opinar que si no hi entenc es millor que no en parli, però ens han inflat tan el cap, que penso i em pregunto que hi ha de veritat en tot aquest afer.
Ja fa un cert temps que escoltem tot tipus d’explicacions i també de postures tan a favor com en contra de la vacuna de la grip A. Els dubtes seriosos però, van fer la seva aparició en el meu cap al rebre i veure el vídeo de Teresa Forcades, monja benedictina, la qual te un currículum fet públic per la premsa, que ens diu que a més de doctora en Teologia, va cursar estudis de medecina, es va especialitzar en medicina interna als Estats Units, i es va doctorar en salut publica; hem de suposar que hi pot entendre en medicina, no? em quedo amb alguna de les frases que ens diu: “… la vacuna de la grip A conte substancies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per 10 la resposta immunitària normal. La estimulació artificial del sistema immunitari pot provocar una malaltia autoimmunitària coneguda com a paràlisi ascendent de Guillain-Barré”, això es molt seriós, es greu, però el que es encara molt més greu, es que segons explica la monja, als Estats Units ja s’ha aprovat un decret que eximeix a politics i a les farmacèutiques de qualsevol responsabilitat, i jo em pregunto, quina necessitat hi ha d’aprovar aquests tipus de decrets si tothom actua de bona fe? també hi ha un fet curiós, i es que buscant per internet que es diu d’aquest tema, he trobat alguna editorial de premsa digital que tot i criticar la postura de la Teresa, ens deixa alguna frase que ho diu tot: “..la vacuna s’ha dissenyat ràpid però no han fet les probes suficients”, en que quedem, la Teresa té raó o no? i també es “pregunten perquè la religiosa Forcades, no dedica el seu temps i la seva capacitat a analitzar les conseqüències de la liberalització de la venda de la píndola postcoital a les farmàcies per part del govern sense recepta medica” a veure si ens entenem, ara es parlava de la grip A i no pas de la píndola postcoital, crec que si algú esta interessat en que la monja parli d’aquest tema li podem demanar i possiblement també ens donarà la seva opinió.
Desprès vaig preguntarme i si busques dades estadístiques? tal dit i tal fet, primera pregunta al buscador d’internet: “quantes morts provoca la grip de cada any, la grip comú, vaja? I vaig trobar una editorial que en feia una referència que deia: “que la Organització Mundial de la Salut calcula que cada any moren entre mig milió i un milió de persones per la grip. Es difícil de dir, perquè aquesta infecció influeix en altres defuncions, com per exemple les causades per les pneumònies. La segona pregunta al buscador d’internet va ser: quantes morts han estat provocades per la grip A? en aquesta ocasió, la editorial que en parlava deia: “la Organit-zació Mundial de la Salut ha registrat 4.525 morts pel virus de la grip A (H1N1) en tot el mon des de que es va activar l’alerta sanitària per risc de pandèmia el passat mes d’abril i amb les dades actualitzades fins el dia 4 d’octubre”.
He deixat passar uns dies per tal de veure que més es deia de la malaltia; i el que més he vist son moltes critiques a la monja, ben be semblava que es tractava de desacreditarla. Ara be, el que es curiós es que tot i fer-se forts en les critiques, han variat la pauta de la vacuna, en un inici es va parlar de que es donarien dues dosis, ara diuen que amb una en tindrem prou; a més a més ara a les embarassades els hi donaran una dosi més fluixa, o amb uns coadjuvants menys actius ja que no s’ha demostrat que la vacuna en qüestió no sigui innòcua; i ara em pregunto, si la vacuna es tan segura, perquè han reduït la dosi i perquè s’ha de seguir una pauta diferent per les embarassades? no creieu que son precisament aquests canvis els que fan que dubtem encara molt més de la veracitat del que ens diuen els responsables de sanitat? i també hi ha un altre fet que a mi em preocupa, he llegit que la meitat del personal sanitari diu que no creu en la vacuna, ara be, la majoria dels que jo he parlat m’han manifestat els seus dubtes en tot el que fa referència a la situació que s’ha creat a l’entorn del que temps enrere va ser batejat com a pandèmia.

Publicat a

Control

No se pas a que estem jugant tots plegats, estem acceptant fets i situacions que si rumiéssim una mica ens farien posar vermells, no de vergonya però si de ràbia, tindríem que estar emprenyats per la manca de serietat i també de rigor que demostren alguns dels responsables d’entitats de primera línia del nostre país, i no ens enganyem, de qualsevol país; en aquesta llista hi podem posar els noms que vulguem, la realitat lamentablement, es que nomes hem de pensar una mica i segur que tots trobarem diversos noms coneguts.
Nomes tenim que fer una ullada als darrers fets coneguts: tan es parlar de Barcelona, de les illes Balears o del Llevant, el fet es que a tots els llocs hi ha gent disposada a enganyar-nos i a viure molt be a costa dels altres. Parlem del que tenim més proper, una institució catalana com es el Palau de la Musica, ara ens enterem que ha estat espoliat, saquejat, vaja que algú n’ha buidat la caixa, es a dir que algú ens ha tornat a estafar a tots plegats, si senyors, a tots plegats, al cap i a la fi aquesta gran entitat catalana cada any se li donaven molts diners públics, diners de tots.
Ara be, un dels fets que no ha tingut molta publicitat, es que l’any 2002 la Sindicatura de Comptes de Catalunya, va fer un informe del 2000/2001, en el qual es deia que la comptabilitat del Palau tenia irregularitats; i sabeu que es el que més ens ha d’emprenyar? que uns politics diuen que allò era una altra època, que ells no hi eren (però recordem que companys seus si, o be eren a la Generalitat o be a l’Ajuntament); altres diuen que tot i l’informe en qüestió, no es va fer cap tipus de seguiment dels comptes del Palau, se’n foten, no? també hi ha qui diu que com que la comptabilitat estava auditada, no hem de descartar tampoc la possibilitat de que les auditories tinguessin irregularitats. O sigui que ningú te la culpa, però els fets van passar. I sabeu que es molt i molt important per la Generalitat, senzillament retirar la Creu de Sant Jordi a Felix Millet; home, crec que el que tenen que fer, si es que volen donar condecoracions, es ser una mica més curosos, ja que actualment sembla que algunes condecoracions es donen amb molta facilitat; a més voleu dir que hi ha tanta gent que es mereix ser condecorat, a mi em sembla que no; potser tindríem que condecorar a tots els que fan malabarismes mes rere mes per viure, que fan impossibles per donar de menjar a la família. A veure, com podem entendre que es donin diners, milers de diners a algú sense fer cap tipus de control? ens diuen que era una persona molt coneguda i de la que ningú en dubtava, però resulta que es posen un munt de controls per lliurar determinats ajuts a persones necessitades, el que fa que en moltes ocasions les esmentades ajudes arribin amb massa retard. A veure fem un petit càlcul, quantes persones deixarien de passar gana amb el munt de diners que s’han perdut al Palau de la Musica?.
Ara tinc la necessitat de tornar a ser repetitiu, i no puc deixar de demanar de nou a tothom que ja es hora d’exigir responsabilitats, de dir prou, de fer saber a tots els politics que volem ser respectats, que no volem que es riguin de nosaltres, i que aquest control que fan sobre el poble, amb normes i lleis diverses que hem de complir, se les apliquin ells mateixos en tot el que fan; que donen diners al algú, que en facin un control estricte; que fan despeses amb diners públics, que no els gastin en cases de prostitució …. ah!! un incís en aquest afer: sembla ser que el fet de que el causant d’aquesta malversació es drogues, va ser un atenuant per reduir la pena, i si no estic equivocat quan algun de nosaltres te un accident i ha begut o s’ha drogat, aquest acte es considera un agreujant; com hem d’entendre aquest tipus de discriminació? Ens arriben tot tipus de missatges que ens fan memòria de que quan alguna cosa no la trobem be, hem de reclamar, es veritat, fem-ho, i jo hi voldria afegir, i per això faig una crida en veu alta, que quan tinguem queixes, que es sovint, dels politics les adrecem als més propers, als del poble, als de la comarca, per tal de que ells la transmetin als de més amunt, i si no ens fan cas, adrecem-les al Síndic de Greuges i que ell ens ajudi a donar molta “canya” als politics.