Categoria: Eleccions

Publicat a

Com ho hem de fer per dir prou i que ens creguin?

Una noticia, com sempre, a la premsa fa esclatar dintre el meu cap el procés d’encadenar el meu imaginari amb visions, paraules i emprenyades. Si, de noticies en publiquen moltes, n’hi ha de falses i n’hi ha de fefaents, n’hi ha de serioses i/o tristes i n’hi ha de positives, poques, n’hi ha de més importants i n’hi ha que ben just si arriben a ser noticia.

El titular d’aquesta em fa aturar en la seva lectura i tornar a començar “multa de 1.700 euros a un veí de Mataró per ser cívic i arreglar l’espai públic del seu carrer” va plantar cinc arbres, va reparar dos bancs i va arreglar lloses trencades, l’article es d’en Fede Cedó.

Home, no calia que ho fes, no calia que arregles els desperfectes del carrer, al cap i a la fi els ajuntaments, el seu i el nostre, recapten diners per fer aquestes feines entre altres, algunes més necessàries i altres no tan, algunes més lluïdes i altres que passen quasi desapercebudes. No calia que ho fes perquè la brometa li ha costat 1.700 euros de multa, per fer, segons l’article, la feina que durant anys no va fer l’Ajuntament.

Aquí la historia ja comença a grinyolar, a veure un senyor que es dedica a plantar arbres, a reparar bancs i substituir lloses trencades del carrer on viu, de que va? que al seu poble no tenen una brigada per aquestes feines? al seu poble no subcontracten la jardineria? i no tenen cap empresa subcontractada per revisar i substituir bancs trencats? i ni la brigada ni la possible empresa subcontractada, si es que n’hi ha, verifiquen l’estat de l’enrajolat del carrer? per evitar accidents més o menys greus als veïns i als possible turistes.

El senyor diu que portava reclamant des de l’any 2019, carai deixin-me que els enumeri tots, així tindrem una visió més global del fet i la seva importància, encara que els responsables de l’ajuntament, polítics, tècnics i funcionaris, tinguin una altra visió de la situació. 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, 2025 … 2026, refot son quasi 3000 dies, o no anaven a aquell carrer o tan se’ls en fotia els entrebancs dels veïns.

Diu la noticia que tot va començar per la denuncia d’un ciutadà, collons amb el ciutadà, rancúnia?, enveja? molèsties per les obres? seria interesant poder conèixer els fets i la casuística d’aquest cas, i a partir d’aquí s’acusa al veí infractor d’haver ocasionat danys al mobiliari urbà, mobiliari deteriorat, reclamat pel veí i que l’ajuntament s’ho passava pel forro, o això es el que es pot entendre al llegir la noticia. Ara la brigada, es veu que si que en tenen, tornarà la zona al seu estat original, o sigui que arrencarà arbres, no esta castigat per la llei i per les ordenances municipals? destrossarà bancs, tampoc esta castigat per les ordenances municipals pròpies? i substituirà les lloses noves per unes altres de trencades, es conya, no?

Estic d’acord amb l’ajuntament, aquest veí no tenia perquè replantar arbres morts, ni tenia perquè pintar bancs, ni tenia perquè substituir rajoles, i saben perquè? perquè després de quasi 8 anys ja ho tenia que haver fet l’ajuntament. No se qui mana, tenen 27 regidors això si, i suposo que com a la majoria de poblacions deuen ser una de les “empreses” ambmés treballadors contractats.

Pero el fet d’estar d’acord amb l’ajuntament també em fa rellegir un trosset de l’article “la normativa invocada per l’Ajuntament obliga a reparar els danys causats a béns municipals, que son plantar arbres on havien d’existir, restaurar bancs envellits o eliminar rajoles perilloses hagi suposat un perjudici per a l’interès general” … pregunta, quan pensen dimitir els responsables de menystenir a la ciutadania i no fer les actuacions necessàries a alguns carrers la població? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Escons amunt i avall

Ara m’estava mirant les dades d’una enquesta publicada pel CEO, ja hi tornem amb les sigles i els anglicismes, acostumats com estem que aquestes tres lletres les identifiquem normalment amb un cap empresarial, director general o similar, en aquesta ocasió cal dir que son les inicials del Centre d’Estudis d’Opinió, que ha publicat un sondeig d’intencions de vot entre la població.

Els titulars de la premsa son, si més no, curiosos, hi podem trobar per exemple “Aliança Catalana ja supera Junts i s’apropa a ERC” també “Daltabaix de Junts, triomf del PSC i crescudes d’ERC i Aliança” o una altra es “Pronostica l’enfonsament de Junts i la victòria del PSC, seguit per ERC i Aliança” i un darrer per acabar “Hi ha risc d’ingovernabilitat a Catalunya? té fre Aliança?” podeu escollir.

Recordem que es una enquesta, les eleccions no son ara i moltes vegades les persones canviem d’opinió cada vegada que anem a pixar. A partir d’aquí sembla el PSC i el PP podrien baixar aproximadament un 10%, VOX es mantindria o fins i tot podria pujar un pel, COMUNS I la CUP es mantindrien o podrien patir un petit retrocés i el que sobresurt més d’aquest sondeig es el fet de que AC pujarà molt, no se, una burrada, un 1.000%?

Sabeu que la meva opinió es que tard o d’hora els polítics ens fallaran, tots, per la qual cosa es indiferent qui tingui més vots, la qüestió es que davant de dades com les presentades pel CEO tots els politiquets busquen o be explicacions o be justificacions segons surtin retratats en aquesta imatge puntual, que en aquest cas recordem que es un sondeig.

Quan tenen les dades a la ma, quan han fet la lectura d’aquests resultats del sondeig, quan busquen motius del perquè han sortit aquests resultats i no uns altres, sempre intenten desviar el nostre interès cap a justificacions externes, alienes al seu entorn, la població esta desmotivada, desil·lusionada, no te les idees clares, es deixa arrossegar pels populismes … no diré que no sigui possible, pero a veure s’han preguntat, si més no jo em pregunto, fins on els partits amb més vots en legislatures passades son culpables directes del canvi de tendència que mostrem la ciutadania?

No diré pas si estic més o menys en contra i/o a favor de cap formació, pero ja n’estic tip de que els ciutadans sempre tinguem la culpa dels mals resultats d’alguns polítics i de les seves formacions, si més no fins que alguns d’ells canviïn d’idees o de companys de viatge com sovint passa. Deixin de mirar-se el melic, deixin de creure’s superiors a nosaltres, facin la seva feina i si la fan be possiblement els pecaminosos, per vostès, votants no canviaran la seva intenció de vot. Imatge generada amb IA de Gemini. Montpeità 1791

Publicat a

Parlem de censos

Sobretot electorals, principalment ara que els noiets dels catalogats de dreta i extrema dreta diuen que el govern actual “vol alterar els cens electoral amb l’anomenada llei de nets”. A més, també diu la premsa que “els populars proposen reformar la llei electoral per donar un plus de diputats a la llista més votada”.

A veure una repassada a les dues notes, a la primera nomes una pregunta a en Feijóo, escolti si votes acusen al govern de manipular els vots, es compromet que si torna a guanyar, com diu que ha anat fent en les darreres eleccions, renunciarà a presentar la seva candidatura per ser elegit president del país? oi que ho farà, perquè segons diuen vostès els vots estaran manipulats.

Referent a la segona qüestió, a veure mirem les darreres eleccions espanyoles, els populars van obtenir uns 8,1 milions de vots, no van guanyar res, van ser la llista més votada i prou, encara que si mirem l’abstenció veurem que els abstencionistes van ser 12,5 milions, bastants mes que els que van votar als populars, o sigui que fent cas a les paraules dels seus representants va ser l’opció escollida per molts espanyols, o sigui que en boca dels populars l’abstenció va ser la que va guanyar. Una darrera dada, referent al cens l’abstenció va ser del 33,41%, i els vots pel PP el 21,48% … qui va guanyar?

Quan llegeixes el que presumptament diuen els populars, no saps si riure, plorar o que, per començar això de donar un plus de diputats a la llista més votada, imaginem, dels 350 escons o seients que te el congres espanyol, amb l’abstenció referida moralment hi tindríem que veure 117 escons buits, la qual cosa seria una situació vergonyosa per a qualsevol persona normal excepte per a ses senyories que no tenen el mínim escrúpol per sagnar-nos encara que no en tinguin autorització majoritària. I perquè ho dia això? ah! si, si féssim cas al que diuen aquests senyors i senyores, el seients buits encara serien més nombrosos si es dones un plus de diputats a l’opció mes escollida, recordem que parlem de que es l’abstenció, quin plus li donaríem? El 10% més? el 20%? o nomenaríem directament una president fantasma?

El problema no es nomes el sistema que utilitzem per donar el comandament del país a segons qui, el problema es que segons qui, generalitzem i diguem que majoria de polítics actuals, directament podem dir que no te capacitat, ni humana ni professional, per desenvolupar l’important tasca que li encomanem. O els hi posem uns controladors del poble, els podríem nomenar per sorteig com a les taules electorals o com per fer de jurat popular, o directament ho tenim fotut perquè la seva incapacitat gestora esta més que demostrada. I parlo de tots els colors. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Perquè deixem que ens continuïn trolejan

Ja se que això de “trolejar” no deixa de ser una varietat d’anglicisme més dels que sempre m’agradaria fugir, però en determinades ocasions per la utilització que socialment n’estem fent, es un recurs que d’entrada ja deixa intuir per on anirà el contingut d’això que estic escrivint. Si, perquè quan llegim la definició de “trolejar” a les xarxes actuals, ens diu que es tracta de buscar polèmica mitjançant la comunicació de continguts provocatius o controvertits, sovint via les xarxes socials.

Tot i venir de l’anglès (troll) el que no sabia es que es una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà)  que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d’una embarcació en moviment; d’aquesta manera, es compara la publicació d’un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d’un esquer a mar.

Amb tota aquesta retòrica ni soc un setciències ni estic carregat de punyetes, ni estic tocat del bolet, però quasi, si, quan escolto o llegeixo la tabarra, el parloteig, la xerrameca de la classe política d’aquest país, es que em cauen a terra, no se si van estudiar poc o molt, no se si van treure’s un títol amb esforç o a la “tómbola”, però de parleria en tenen molta i de barra també.

Parlen de corrupció aliena com si ells no n’estesin esquitxats, parlen de com poden torpedinar l’estat del benestar convertint-lo en estat del malestar sense cap escrúpol ni mirament pels ciutadans, parlen de tombar tot allò que pugui ajudar a la gent a viure una mica menys malament, parlen sense tornar-se vermells de continuar fent créixer els beneficis derivats de la comercialització de  totes les necessitats bàsiques de les persones, parlem d’ensenyament, de sanitat, d’habitatge o d’energia …

No es que els d’ara ho facin millor o pitjor que els d’abans, be, en realitat no ho se, es igual la qüestió es “fer saltar la banca” o sigui la qüestió es a veure qui pot guanyar per manar, pactant amb qui faci falta, encara que el més trist de tot plegat es que això te un preu, i es el d’acabar esgotant la paciència i la butxaca del sofert ciutadà.

Els politiquets de joguina, que ja s’han convertit en un element distorsionador tan o més perillós que la IA, xerren molt, aixequen la veu i s’insulten contínuament, però no solucionen cap dels nostres problemes, estem farts d’aquesta pel·lícula, l’hem vist masses vegades repetida, i després tenim una abstenció galopant, ens diuen tan ells com les enquestes que ells fan fer, que la gent estem desmotivats, no fotem, que esperen que fem? o sigui hem de veure que se’ns pixen a la boca i a sobre que volen? que entonem càntics joiosos? que pèrfids que són.

Per veure fins on arriba la seva cara dura, la seva pocavergonya, jo sempre deia que tindríem que abstenir-nos a veure fins on estaven disposats a continuar rient-se de nosaltres amb un nombre de vots cada vegada més minvant, ara mateix no tenen cap tipus d’objecció en formar govern i cobrar, encara que l’abstenció sigui superior al 40%, això si, ens diuen que estem cremats, desmotivats … arribats aquí demano, i si aquest 60% restant votem en blanc? ens continuaran “trolejant”? 40% abstenció + 60% vots en blanc, i apa a pastar fang. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Obrint interrogants

L’article d’Iñaki de las Heras a la Vanguardia amb el títol “Els ex polítics amb activitat al sector privat pugen amb força en dos anys” ens parla de la gran quantitat d’alts càrrecs polítics que passen d’una feina publica a una de privada al final del seu mandat, estan inclosos ministres i secretaris d’estat que tenen una indemnització de dos anys després de deixar el càrrec, i aquí tothom es busca la vida el millor que pot.

La majoria acaben desenvolupant tasques d’assessor en consultories i en tot tipus d’empreses publiques i/o privades que sovint contracten amb organismes públics, i es aquí quan es comencen a embolicar les coses. Lobbisme, influencies, amiguisme, clientelisme, qualsevol opció i denominació es valida per la nova carrera professional d’alguns alts càrrecs de qualsevol govern, sigui del color que sigui, la majoria segueixen la mateixa línia.

L’article presenta un gràfic, diu que la font es l’Oficina de Conflictes d’Interessos, on es poden veure la quantitat d’autoritzacions d’activitat privada a alts càrrecs de l’estat que ha realitzat aquesta oficina, i tot i que en el darrer exercici les autoritzacions han estat 71, al llarg d’aquests darrers 10 anys el nombre d’autoritzacions per passar de la feina publica a la privada han estat uns 632, o sigui més de 600 alts càrrecs que han demanat permís per anar a treballar a l’empresa privada abans que transcorrin els dos anys del final del seu mandat.

L’article parla de que el darrer cas, el d’en Zapatero, esta obrin interrogants entre els professionals que es mouen en aquesta frontera entre els interessos públics i privats. Els interrogants no es poden obrir ara, no cal anar gaire enrere en el temps, però si la gràfica es a partir del 2014 que s’ha fet a partir d’aquell moment veien que les autoritzacions han crescut exponencialment? ens hem de creure que tots son xaiets i ningú ha fet cap malifeta? nomes una dada per reflexionar i per fer-nos dubtar, la podem trobar al principi de l’article i diu que a començament de segle, fa quatre dies, un exvicepresident del govern dels EEUU es va embutxacar més de 150.000 dòlars per parlar deu minuts en un fòrum amb empresaris espanyols, ho trobeu lògic? entenem-ho be, una persona va cobrar per xerrar 10 minuts el mateix que unes 8 persones per treballar tot un any amb el salari mínim establert aquest 2026.

No em cansaré mai de repetir-ho, si mirem els dirigents polítics de qualsevol país del món, no en veurem mai cap que s’aprimi, i no em refereixo nomes al volum corporal, alguns engreixen el patrimoni, altres l’ego, altres les amistats, a molts els hi costa deixar el càrrec que diuen que nomes els hi porta mal de caps, però no n’hi ha cap que treballi amb el salari mínim o fent voluntariat, els de l’oposició una mica, si més no en un inici ho fan, encara que com més amunt aconsegueixen arribar de l’organigrama polític, diguem que les compensacions per ser-hi també pugen.

Veien el que veiem, i pensant com podem acabar amb aquesta floritura de caps pensants que diuen que treballen teòricament en benefici nostre, però que tot sovint ens apliquen mesures esbojarrades i per les que mai en paguen les conseqüències si ens perjudiquen, ja que ells no trauran cap llei que els castigui directament, crec que nomes ens queda començar a abstenir-nos en les eleccions, i a veure fins on arriba la seva cara dura de continuar mantenint uns emoluments molt elevats, per una feina amb uns resultats molt minsos, jo diria que sovint son uns resultats miserables, i sense el mínim suport popular. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Podridura política

No ho dic jo, segons la Vanguardia en un article signat per Cristina Sen amb el titular “Tellado veu Junts, ERC i PNB tan “podrits” com l’Executiu” es diu que es aquest dirigent del PP qui va manifestar que les formacions polítiques nacionalistes, esmentat expressament a Junts, ERC i PNB, “estan tan podrides com el Govern de Pedro Sánchez”.

De fet es un tema recurrent, potser no tan explícitament, sovint n’he parlat, si més no he parlat per exemple del “Tràfic d’influències o lobbisme” o també entre altres dels “Polítics, o com desprestigiar la política” la qüestió es que son un col·lectiu que a la resta de mortals i sofridors ciutadans, ens dona molt material per parlar d’ells.

Seguim amb el que diu la noticia referent al congres del PP català, en Tellado a part de considerar als opositors dels populars una podridura que cal erradicar, segons el diari va dir que cal continuar amb el camí de creixement, que un bon resultat a Catalunya significarà una importat victòria del PP a Espanya, construint un canvi polític amb l’arribada de Feijoo a la Moncloa.

Com veieu enlloc diu que es tracta de beneficiar als ciutadans, no, el que realment importa es que el seu partit guanyi les eleccions, infligint una derrota descomunal als socialistes, el que es tracta es d’aconseguir el canvi polític a Espanya, sigui bo o no per la ciutadania. No queda molt clar quin es el preu que tindrem que pagar els espanyols, els catalans jo ho estem veiem actualment quin preu paguem per intentar tenir veu pròpia.

Sembla ser que tots ens oblidem, principalment els polítics, de qüestions com aquella que s’esmentava fa uns anys de “la cal viva” que no ho dic jo, segons la Sexta ho deia per exemple en Puigdemont: «quan parlen, fan pujar el preu de la calç viva”, més tard allò del “trio de les Açores” que es referia a aquells “líders dels Estats Units, el Regne Unit i Espanya que van coordinar la invasió de l’Iraq” considerada una guerra il·legal, quina ironia, com si matar gent fos legal.

Posteriorment l’article de El Periodico “Què va ser de M. Rajoy i per què mai es va saber qui era?” parla de la sentència dictada per l’Audiència Nacional que condemna al PP com a responsable civil pel pagament de més d’un milió d’euros en “B” de les obres en la seva seu central a Madrid.

No cal que continuem, quan algun polític parla de “podridura política” de que parla? de qui parla? que entenen ells com a polítics podrits? que entenem les persones del carrer com a polítics podrits? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Els polítics volen realment el benestar dels ciutadans?

De tan en tan es fan eleccions en un lloc o altre, no difereixen gaire les d’un lloc o un altre, una colla de gent que es presenta amb la promesa de treballar per millorar la vida dels altres, per millorar la societat; quan hi ha la campanya tot son promeses, tot son bones intencions, tots s’omplen la boca de paraules massa sovint buides, tan de contingut com de realitat.

Agafo les dades de les darreres eleccions, tenim uns resultats referents a un parlament que te 82 escons, la majoria absoluta es situa en els 42, cosa que en aquesta ocasió fa inviable, quasi inviable, la governabilitat sense pactes.

Fem una ullada a la representativitat, però primer com sempre faig, mirem l’abstenció, que tot i que s’ha reduït comparativament amb les anteriors eleccions autonòmiques, enguany va ser aproximadament del 34%, el que vol dir que dels més de dos milions de votants, més de 700.000 no van votar a ningú, i això no oblidem que son moltes més paperetes de les que van obtenir els populars que es proclamen guanyadors de les eleccions, però que no poden governar sols per no tenir una majoria suficient. L’abstenció de fet quasi supera al nombre de vots obtinguts sumant els dels populars i els socialistes.

Però anem als escons, els populars n’han aconseguit 33, els socialistes 30, els voxistes 14, els de Lleó 3, els d’Àvila 1 i per acabar els Soria també 1, total 82, no oblidem però que l’abstenció si es reflectís al parlament significaria deixar 28 escons buits, poca broma. Tornem a la trista i dura realitat pels ciutadans, els titulars de la premsa per exemple a la Vanguardia “el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l’alça i Vox en frenada” i a l’interior un ressaltat ens diu que “Mañueco reivindica els seus resultats, però haurà de pactar amb Vox”, no es cert, hi ha alternatives, possiblement cap polític cregui que necessiti humiliar-se a fer el que ha dit el mandat ciutadà, i es que el resultat de les eleccions es el que es, no el que voldrien els politiquets de joguina.

A que be tot això?, recordem que al Parlament en primera votació el presidenciable necessita la majoria absoluta, però en la segona votació n’hi ha prou amb la majoria simple, es a dir nomes han de sortir mes vots del “si” que del “no”, i això es possible amb l’abstenció del segon partit més votat, una utopia? be, no fer-ho possiblement significa trair les ordres dels votants, o no?

Feta una consulta a l’IA de si podria governar el PP abstenint-se el PSOE, la resposta es clara, és poc probable perquè el PSOE ja ha dit que no facilitarà governs del PP, a més, l’escenari habitual és que el PP negociï amb Vox, que té prou escons per donar-li majoria. I la conclusió quina es? que matemàticament possible: sí, però políticament realista: molt poc, perquè el PSOE gairebé segur votaria no.

Això de matemàticament si, però políticament no, deixa en molt mal lloc als polítics, a tots, perquè demostra que el darrer que volen la majoria d’ells es el benefici del poble, per a ells es prioritari que no mani l’adversari polític per damunt de les necessitats del poble. Ho hem de continuar permeten? hem de continuar combregant amb rodes de carro? perquè no ens deixem de tonteries i exigim als nostres polítics que facin la feina que els hi hem encarregat?

Si, ja se que es mes fàcil anar de festa, o al futbol, o a una de les múltiple opcions d’esbarjo que hi ha al mercat, i oblidar-se de determinats problemes, i més quan tenim una colla de personatges que cobren un feix de diners per simular que fan les coses be, encara que dia rere dia el que realment fan es augmentar el perjudici als ciutadans; voleu dir que el nostre futur, el dels nostres fills i nets no es mereix una mica més d’atenció i responsabilitat per part nostra? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Que es la neutralitat

Aquesta paraula es la que segons el Periódico en un article de Pilar Santos amb el titular “Vox es queixa a la Zarzuela perquè considera que el Rei trenca la neutralitat” es la que utilitza la gent d’extrema dreta per referir-se al Rei d’Espanya, i tot perquè diuen que en alguns dels seus discursos va parlar de Veneçuela, de Trump i de Mercosur, acusant-lo de trencar l’obligada neutralitat política que se li suposa que ha de tenir.

A veure si trencar la neutralitat política es segons ells, el fet de que el Rei algun moment digues que cal frenar la polarització política, que parles de la intervenció de Tremp a Veneçuela per enderrocar al Maduro o de l’acord comercial de Mercosur, si en algun moment va parlar de tot això, no he seguit els esmentats discursos, per defensar els drets de les persones, com es pot tenir la barra de parlar de neutralitat? quina neutralitat? la de defensar nomes els posicionaments de les elits econòmiques? si com a neutralitat ens volen imposar això, si no despertem, així anem i acabarem malament.

Al llarg dels anys, ja hem vist com la gent es posiciona en cada moment a favor de qui li promet més or, més beneficis personals o familiars, encara que si s’equivoquen en l’elecció tampoc els hi costa gaire de canviar de bàndol, perseguint sempre el lucre personal, ràpid i si pot ser dilatat en el temps, així a més d’un benefici per a ells actualment, també se’n podran beneficiar els seus successors directes, siguin parentals o amicals.

Sovint n’hi ha que diuen que la neutralitat també es posicionar-se, que davant de determinats fets i situacions menyspreables, no ens hi podem posar de perfil, no podem dir que som neutrals i no fer res, es cert, però entre no fer res i defensar la permissivitat de violacions dels drets humans, hi ha un abisme.

A veure, segons la wikipedia, neutralitat consisteix a no prendre part i a renunciar a tota interferència en un conflicte o diferència d’opinions, és important no confondre-la amb conceptes com l’objectivitat i la imparcialitat. Es considera que la neutralitat no és una virtut en si mateixa, ja que pot provenir de la indiferència, la por o la covardia. La neutralitat en el dret internacional és la no participació en una guerra per part d’un país.

El secret esta en l’objectivitat i la imparcialitat, segons Wikipedia l’objectivitat és la qualitat d’una perspectiva, judici o anàlisi que està lliure de biaixos personals, prejudicis o influències externes, i que es basa en fets i evidències verificables, ser objectiu implica abordar un tema amb imparcialitat, centrant-se en les dades i la realitat observable, sense deixar que les emocions o creences personals influeixin en la interpretació de la informació.

Aleshores que pensem quan uns individus ordenen i obliguen a atacar-ne a uns altres, siguin del propi país o siguin d’un país tercer? que pensem quan hi ha morts per entremig, morts a milers, soldats, civils, vells, infants …? no deixem que la nostra suposada neutralitat deixi de ser objectiva i imparcial, no deixem que aquests monstres que brullen camuflats al bell mig de la nostra societat, puguin continuar reproduint-se i multiplicant-se sense control, engreixant-se tan ells com tota la seva prole. Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

Representació patètica

Ha passat en un poble veí, es indiferent quin, passa a moltes poblacions, resulta que el poble, els veïns i veïnes, van anar a votar i ho van fer d’acord amb la seva opinió personal, encertada o no, però ningú els va obligar a posar determinada papereta a les urnes … suposo, els mes mal pensats diuen que entremig mig s’hi poden barrejar presumptes i grandiloqüents promeses electorals, sovint pomposes i sense fonament ni base d’interès social.

Però no ens desviem, com deia, molt recentment es va viure un ple en una població propera que va anar com “el rosari de l’aurora” o sigui que “es va acabar amb tararí” i no entraré pas a valorar ni el perquè va anar per aquests camins perduts de lògica humana i social, nomes en centraré en algunes frase que he tret de l’article publicat a la premsa i que explica la situació viscuda a la sala plenària i entorn.

“En l’anterior ple vam dir que, en haver-hi una cadira buida, interpretàvem que era una anomalia democràtica” això es una de les frases per reflexionar, però n’hi ha una altra també d’interessant “a l’exterior hi havia una manifestació amb un reclam que s’hauria d’escoltar. El poble ens està demanant a crits que l’atenguem», encara que potser la que fa més mal es la següent “no podem continuar fent veure que no està passant res quan, inclús entre nosaltres, no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem», trist? penós? deplorable? dissortadament hi ha una llarga llista de sinònims per definir-ho.

Sovint s’intenta justificar decisions qüestionables dels polítics, a qualsevol nivell, amb uns arguments ridículs, patètics i de nivell de parvulari; a veure quan ens diuen frases com “es per honestedat democràtica i respecte a les persones que ens han votat i que representem”, això esta be si fos del tot real. Fem una ullada a les darreres eleccions en aquesta població, primera dada que a mi sempre m’agrada posar davant de tot, ja se que als polítics no els hi agrada però es la realitat del que diu el poble, l’abstenció a les darreres eleccions municipals en aquest poble veí va ser superior al 40% del cens (2.500 veïns no van anar a votar) van anar a votar unes 3.500 persones d’una població que te 7.700 habitants. Es que els que no van anar a votar no els representa ningú? si es així, al plenari, a tots els plenaris, hi tindríem que veure unes quantes cadires de regidors buides.

En aquest ajuntament hi ha quatre grups representats que ostenten la totalitat dels regidors que li pertoquen al poble, si fem cas al que diuen “no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem» estan traint al poble, això no te perdo, això es motiu per expulsar-los a tots del plenari, el poble no els ha votat, encara que ells ho creguin, per engrandir el seu ego, no els ha votat perquè en un futur algú els hi faci un monument, no, el poble els ha votat per treballar i defensar la societat local, si no en saben que pleguin, i si no ho volen potser el poble els hi tindrà que ensenyar la porta … i això val per a tots els municipis, avui li ha tocat el premi a aquest, però temps enrere va ser algun altre, i en el futur n’hi hauran mes.

Imaginem, si féssim cas de la participació, en aquest poble hi veuríem 5 cadires de regidors buides, com a molts pobles, i els que hi seuen ens parlen de representació democràtica del poble? nomes una indicació, si treballen pel poble, facin la seva feina que no es la de discutir, trenquin la norma no escrita de que “no poden ni parlar perquè no s’escolten» cal parlar i sobretot escoltar, no ho van aprendre a l’escola ni a la vida? Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Una historia de trens

Ara que hi ha hagut molt d’enrenou amb les incidències dels trens, aquí i a la resta de l’estat espanyol, ara que per diferents causes hi ha hagut un nombre molt important de morts, ara els polítics ho aprofiten per dir-se de tot menys “guapos”, tots es foten la culpa els uns als altres, tots demanen dimissions d’alguns responsables, com si amb les dimissions polítiques n’hi hagués prou, no senyors i senyores això ha d’anar més enllà, amb dimissions els morts no tornaran.

Fixem-nos en el que diuen i en el que demanen, uns verbalitzen que les culpes poden ser del material, que si era de baixa qualitat o no, que si estava ben soldat o no, que si era material nou o no; altres posen el crit al cel per si es van fer les inversions necessàries o no, per si hi ha organització o desorganització a les empreses que gestionen la xarxa ferroviària, llegim Renfe i Adif.

De moment han fet fora dos alts càrrec d’ambdues companyies, la gent de la oposició com es habitual demana la dimissió o cessament del ministre de transports i alguns també la del president espanyol com a màxim responsable de tot el “cotarro polític”; com podeu veure no es tracta de millorar, es més fàcil poder atacar al polític oponent pel que passa ara, tot i que en masses ocasions el problema no es d’ara, no ens enganyem el problema be de lluny.

I quan girem la vista enrere, si volem ser honestos com a mínim amb nosaltres mateixos, però sobretot amb les víctimes, veurem que en el decurs de les darreres dècades al país hi ha hagut governants de tots els colors, i a cap d’ells se’ls hi trenca la cara de vergonya per tot el que no van fer, i que en algunes ocasions possiblement hauria evitat algun dels drames actuals.

He buscat informació a internet i he trobat això “la inversió a la xarxa ferroviària espanyola anava creixent al llarg dels anys, des del 2000 havia augmentat assolint el seu màxim històric el 2008, però va experimentar una caiguda significativa des de llavors, que es va anar recuperant lentament a partir del 2019, tot i que va patir un retrocés el 2021 a causa de la crisi provocada per la pandèmia”, i en aquest període podem veure que a la Moncloa hi ha viscut l’Aznar, en Zapatero i en Rajoy, actualment i des del 2018 hi tenim instal·lat en Sánchez.

O sigui que així d’entrada i políticament parlant, el que tindríem que fer es demanar explicacions als Aznar, Zapatero i Rajoy que son els que, diguem que dirigien el transatlàntic, com algú el va anomenar, que es o era Espanya, esperem que entre tots plegats no ens el converteixin en un caiac escatxarrat.

Però amb la dimissió d’un parell de responsables no n’hi ha prou, perquè darrera aquesta gent, i davant també, hi ha personatges que o no han fet be la seva feina o han fet els ulls grossos a les mancances professionals que mereix una infraestructura d’aquesta importància, que s’ha demostrat que amb la negligència o manca de professionalitat com a bandera, es converteix ràpidament en un esdeveniment dramàtic per als usuaris.

I després encara s’esforcen en discutir-se pel funeral o el reconeixement oficial a les víctimes, si tinguessin una mica de vergonya, si tinguessin una mica de decència, tota aquesta colla de galifardeus polítics ni s’hi acostarien als familiars de les víctimes, es mereixen, ens mereixem, una classe dirigent més sana, més professional i amb la cara menys dura, senzillament més humans. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.