Mes: octubre de 2007

Publicat a

Agressions

Aquests darrers dies la premsa, entre altres fets rellevants, ha anat plena de l’agressió feta en un tren a una menor, la qual va ser captada per la camera de seguretat del vago; jo no tinc pas ganes de posar-me a jutjar aquest agressor, però a part de tots els rius de tinta que han corregut, només una petita reflexió: massa sovint els menors son els receptors dels maltractes, es una situació aberrant i a mes, que massa sovint queda sense càstig.
En aquest cas i fent un recordatori al que deia aquesta mateixa setmana la premsa escrita, el fet rellevant ha estat, a més de l’agressió, el fet de que el tren portes una camera de seguretat, cosa que no tots els trens porten; a que esperen els responsables del servei ferroviari a adoptar les mesures necessàries per la seguretat i el benestar de tots els usuaris.
El que passa es que això tampoc es el motiu que m’empeny a escriure en aquesta ocasió, per a mi, i repeteixo que deixant a part el fet mateix de l’agressió, el problema que ens torna a crear la mateixa justícia es molt seriós, i a mes ningú li dona importància, i ningú fa res per solucionar-lo; senzillament en algun lloc he llegit i he sentit que per part de la defensa s’al·lega una reducció de gravetat dels fets, pel motiu de que l’agressor anava begut o be fumat; la qual cosa topa indignament amb el fet de que en el cas de que una persona condueixi beguda se li agreuja la sanció; si aixó es cert, malament.
Ara alguns diran els tòpics de sempre; es clar com que a aquest li agrada veure ha de buscar alguna excusa per defensar als conductors beguts; doncs no, jo no bec, soc del tot abstemi, i lògicament no vull defensar a ningú que posi en perill la vida dels demés, es molt senzill el que dic: si per conduir, anar begut es un fet agreujant, per apallissar a una altra persona, el anar begut, no pot ser motiu de reducció de responsabilitat.
Com sempre es una de les tantes incongruències amb les que ens trobem en el dia a dia, i sembla que els responsables d’aquestes situacions, responsables davant tota la societat, o no s’enteren del que passa o com que no saben com sortir-ne fan els ulls clucs a molts fets que amb una certa dosi de voluntat, tenen sol.lucio, ara, algú l’ha de buscar.

Publicat a

La màquina de la veritat

Aquests dies enrere, estava llegint una revista econòmica, i de sobte em vaig trobar llegint un article, que vaig haver de parar-me a mirar-me’l i pensar si en realitat era un article seriós, o bé es tractava d’una promoció de no se que. Doncs semblava seriós, i a part de les utilitats ja conegudes del producte en qüestió, ara ho presenten com la panacea en la selecció de personal per a les empreses. L’excusa és que en les entrevistes de treball els candidats sempre menteixen sobre les seves qualitats: el curs que no s’ha fet, els entreteniments inconfessables …… vaja que ja han posat el polígraf al servei de les empreses perquè aquestes puguin contractar als empleats perfectes. Al marge que això sigui veritat, al marge que sigui més o menys legal, al marge de la validesa de l’aparell per a cobrir determinats llocs de treball, a mi se m’ocorreix una sencilla pregunta: per part de l’empresa que contracta, qui es sotmetra al citat artefacte; perquè no ens enganyem, totes les empreses compleixen per exemple en matèria de seguretat laboral ?, tots els directius estan suficientment qualificats per a desenvolupar la seva funció ? tots els salaris promesos són complerts per part de l’empresa durant el contracte laboral ? …… queden tantes llacunes, a part de les legals, que honestament crec que millor seria prescindir d’aquesta idea i procurar que en les empreses compleixin tots, els treballadors, els directius i com no també els accionistes, perquè senyors, recordin, no tot val per a fer beneficis.