Mes: octubre de 2022

Publicat a

Allargar les hipoteques

Les dades econòmiques que afecten a la majoria de ciutadans empitjoren dia rere dia, un IPC de dos dígits, uns tipus d’interès que s’han quintuplicat i uns salaris que tot i la revisió del salari mínim, cada dia son mes insuficients per poder viure dignament.

I darrere d’aquestes quatre dades hi ha una realitat, i la realitat es que la cistella de la compra s’ha encarit molt, es a dir que anar a comprar i poder pagar es mes difícil, entenc que les coses supèrflues pugin de preu, son prescindibles, però les necessitats bàsiques s’han de controlar, les hem de poder pagar, es tracta de la nostra subsistència.

Aquí podríem debatre molt, que son necessitats bàsiques? menjar per alimentar-nos o menjar el que ens be de gust, sempre es una referencia malintencionada i mes quan hi ha famílies que el seu problema es saber quan podran menjar, i això s’agreuja en els casos extrems aquí i molt mes encara en els països anomenats “no desenvolupats” o en “vies de desenvolupament”.

Quan la situació es aquesta darrera, casos extrems, no acostuma a haver-hi problemes amb les hipoteques, hi ha famílies que mai han conegut aquest producte, ni es pot qualificar l’espai on viuen d’habitatge, o ja l’han patit amb tanta duresa que els hi ha canviat la vida radicalment, condemnant-los a situacions que en els anys ”pròspers” mai havien imaginat.

Però parlem una mica de les hipoteques. Primer cal començar sempre per l’ensenyament, anem esperant que la formació dels nostres fills i nets millori, que els hi serveixi per quelcom més que no pas per tenir un títol que no els garanteix res, però si volem que millori hi hem de posar una mica de la nostra part, tan difícil es formar-los en saber com viure i com millorar el seu entorn i la seva existència sense malmetre-ho tot?

Com deia parlem de les hipoteques. Ara, amb les pujades dels tipus d’interès, ens podem trobar en que la nostra quota mensual s’enfila fins a un llindar difícilment assumible. L’exemple que surt a quasi tot arreu, hipoteca de 150.000 euros constituïda a vint-i-cinc anys amb un interès referenciat a l’euríbor més un diferencial d’un punt, fins ara significava una quota de 534 euros mensuals; ara amb les pujades de tipus, les quotes poden arribar a ser de 713 euros mensuals, noteu la diferencia? Això vol dir que les persones afectades, tindran reduïdes enormement les seves possibilitats de comprar productes basics.

Una de les solucions proposades es la d’allargar el termini de les hipoteques vives, el mateix deute a més anys i a un interès superior, això vol dir acabar pagant molt mes d’interessos, i que la nostre inversió en habitatge serà molt mes elevada a la prevista inicialment, i això també vol dir que estarem molts mes anys sense poder disposar de capital suficient per a altres despeses, siguin necessàries o siguin d’oci, perquè no ens enganyem, no podem caure en l’error de reduir quota hipotecaria nomes amb la finalitat de continuar consumint sense control i sense incrementar la cobertura de les necessitats bàsiques. Ja se que ens han explicat que vivim en un món consumista, alguns, n’hi ha molts mes que no poden, però mirem on ens ha portat, mirem quina situació tenim nosaltres o te gent propera a nosaltres.

Allargar la vida de les hipoteques, es una solució molt a curt termini, però sabem quan durarà realment aquesta situació? mentre ho decidim, ensenyem a les generacions futures, que significa estar hipotecat tota la vida. No es plantar un arbre i esperar que creixi tot sol, l’hem de regar, però si no tenim aigua que passarà amb l’arbre? Imatge de mohamed Hassan a Pixabay.

Publicat a

Sortir o no sortir

Aquestes darreres hores, a Catalunya tenim un afer que esta omplint molt de paper de premsa, moltes hores als telenotícies i molts i molts continguts i posts de tot tipus a les xarxes, em refereixo a la sortida de Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat. Tots hi volem dir la nostra, els polítics, els periodistes, els tertulians i nosaltres, el poble, els que sovint som ignorats, i també jo mateix. Unes dades fredes, dels 6.465 afiliats amb dret a vot, en van votar 5.119; amb una estimació de població a Catalunya d’uns 7.700.000 habitants, resulta que el 0,037% de la població condiciona al 99,96 restant. Seny. Si volem un país millor, que els nostres polítics no caiguin en els mateixos errors genèrics com fa la resta, els necessitem amb un rendiment del 100%, no a mitges tintes, no amb picabaralles infantils, necessitem que la primera pedra tingui un fonament excel·lent, i que els tècnics i els executors de l’obra siguin uns especialistes altament qualificats, en cas contrari la construcció d’aquest nou espai de convivència s’ensorrarà inevitablement.

Dret legal, tot, legitimitat política, tota, així que es del que els ciutadans en podem queixar? senzill, molt senzill, els ciutadans ens podem, i ens hem de queixar que els representants polítics, es van presentar per gestionar el nostre país, es van presentar voluntàriament i els ciutadans vam votar el que voluntàriament vam voler, i això, com es diu, va a missa. Us imagineu que quan anem a treballar a qualsevol empresa, marxéssim cap a casa per no estar d’acord amb el que diu en cap en qüestió? be, en aquest cas no han marxat cap a casa, s’han quedat a les instal·lacions de la companyia o corporació, per continuar cobrant cop a diputats, però si que han ignorat el mandat dels seus superiors, els ciutadans, i els ciutadans vam manar que amb les eines que els hi vam donar, que governessin, i no ho fan.

Marxen, tenen tot el dret a fer-ho, com els polítics de la resta de formacions poden qüestionar la tasca que fan els que han quedat al govern, de fet l’han de qüestionar, però els catalans ens mereixem respecte i ara mateix entre tots es riuen de nosaltres.

Algú suposo que em dirà que això no es veritat i que expliqui amb que sustento la meva rabieta, comencem. Ara ha sortit el numero màgic, el 33, es el nombre de parlamentaris que el partit que ara vol governar en solitari va aconseguir a les darreres eleccions, recordem que el total d’escons, si no estic equivocat, son 135, i aquests 33 son nomes el 24,44% del total, i que si ho mirem en nombre de vots reals, o sigui els aconseguits en referencia al total del cens, van obtenir un minso 11,24% dels vots dels catalans en edat de votar, recordem que a les darreres eleccions quasi la meitat dels catalans es van quedar a casa, el motiu?. I no em posaré pas a valorar aquesta proporcionalitat, ja que si ho fem no hi ha cap partit que en surti ben parat. I es una reflexió que ni a nivell local, els electes volen fer, ni volen acceptar que la fem els altres.

Una de les excuses que mes hem escoltat aquests dies, en relació a la coalició que governava fins ara, es la de que l’altre ha incomplert els pactes signats inicialment; els pactes? de quins pactes parlen? el meu dubte i la meva reflexió, si van signar uns pactes, perquè no els fan públics? els catalans no ens ho mereixem? si els publiquen, el poble, nosaltres, crec que som prou intel·ligents per saber qui els ha incomplert, o es que no hi ha pactes? o es que els incompleixen tots plegats?

Sovint els meus coneguts, quan llegeixen el que escric, em diuen que soc un apardalat … un incís, he buscat sinònims d’innocent, i he quedat espaterrat dels que hi ha, de fet quan per definir quelcom hem de fer necessàries tantes variables, no anem be.

Com deia, no se si soc un apardalat, o un cap de suro, o un bonàs … es igual, potser demano una utopia, es igual, però no em cansaré de dir i de repetir que els polítics estan al nostre servei, be exactament estan al servei del poble, i que el que han de fer es fer la seva tasca amb dedicació i seny. Els que estan al govern, que governin, que facin el que calgui pel benestar de les persones; els que estan a la oposició, que treballin també pel mateix, que presentin alternatives clares i realistes quan els que governen no en saben mes; si, ja se que després argumenten que els hi robaran les bones idees, però si les presenten ben desenvolupades i ben explicat d’on sortirà el finançament per aplicar-les, el poble, les persones que els hi volem fer confiança, entendrem i reconeixerem de qui es la proposta que ens beneficia a totes i a tots. I no ens enganyem, no necessitem molts partits polítics, nomes necessitem persones amb ganes de treballar pel benestar de la societat. I si no volen o no saben fer-ho, pleguin, tornin a casa amb les seves famílies, ells no se si els hi agrairan la tornada a casa, nosaltres ni podem, ni volem agrair-los que es quedin. Imatge de SteCatLliure a Pixabay.