Mes: febrer de 2026

Publicat a

Excessiva mobilitat

Aquest mati, amb motiu d’una formació del CEJFE, he anat a Vic. Un transit intens, prou intens com per fer-me pensar quin era el motiu que feia necessari que tanta gent estiguéssim plegats a la mateixa hora a la mateixa carretera. I no es pas una situació única, quan vaig a Barcelona sempre penso el mateix, recentment hi vaig anar tres dies seguits, i no se quin va ser el dia que vaig trobar pitjor el volum de transit.

Si tanta gent ens movem a determinades hores, suposo que part del problema es que vivim en una població i treballem o hem de fer gestions en una altra, i això sense oblidar la mobilitat motivada per l’oci, no hem de pensar que possiblement tenim una societat mal dissenyada?

Es necessari avaluar on es promou que s’instal·lin les empreses, on s’ubiquen determinats serveis, siguin de sanitat, d’ensenyament o qualsevol dels altres que les administracions han de posar al servei del ciutadà; no pot ser que per treballar estiguem obligats a fer dues o tres hores de cua en qualsevol mitja de transport per anar de casa a la feina, no pot ser que tinguem el mateix problema per anar a determinades consultes mediques, ni pot ser que els nostres fills també el tinguin per anar a formar-se acadèmicament.

Anys enrere ens van vendre la moto de que era necessari globalitzar-ho tot, ens deien que era necessari crear una interdependència de les economies a nivell mundial, amb la conseqüència directa de una reducció dràstica de les economies de les escales inferiors, locals, regionals i també les nacionals, tal i com les coneixíem abans. Però que hi podem veure realment si ho mirem per la porta del darrera? ens diuen que hi ha avantatges, per exemple creixement econòmic, generació de riquesa, creixement del consum … tot això ha permès, teòricament, un món econòmic més diversificat, amb la possibilitat de que determinades empreses trobin mà d’obra més barata en altres racons del habitat humà.

Però precisament això, també ha permès que els treballadors siguin més vulnerables, que creixi la competència deslleial, i un increment de fugues de capitals, i un increment de l’activitat a paradisos fiscals. I darrera de tot plegat hi trobem desigualtat entre països provocant la inestabilitat i precarietat laboral.

I aquí estem, que per anar a treballar per un sou mínim que en moltes ocasions no permet viure amb dignitat, hem de passar-nos hores i hores setmanals a la carretera amb un consum elevat de combustible, una creixent contaminació i un elevat nivell d’estres, nervis i neguit, pensant que hem de poder arribar a temps a la destinació, per desenvolupar aquella tasca que ens fa marxar de casa a hores intempestives.

Caldria facilitar la racionalització de les ubicacions empresarials, de les escoles i universitats, dels hospitals i centres mèdics de referencia, caldria pensar en les persones i deixar de pensar tan en els beneficis empresarials, i si això significa que deixem de consumir una mica, endavant, pensem que a la llarga, o sigui els nostres fills i nets, ens ho agrairan. Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

Que es la neutralitat

Aquesta paraula es la que segons el Periódico en un article de Pilar Santos amb el titular “Vox es queixa a la Zarzuela perquè considera que el Rei trenca la neutralitat” es la que utilitza la gent d’extrema dreta per referir-se al Rei d’Espanya, i tot perquè diuen que en alguns dels seus discursos va parlar de Veneçuela, de Trump i de Mercosur, acusant-lo de trencar l’obligada neutralitat política que se li suposa que ha de tenir.

A veure si trencar la neutralitat política es segons ells, el fet de que el Rei algun moment digues que cal frenar la polarització política, que parles de la intervenció de Tremp a Veneçuela per enderrocar al Maduro o de l’acord comercial de Mercosur, si en algun moment va parlar de tot això, no he seguit els esmentats discursos, per defensar els drets de les persones, com es pot tenir la barra de parlar de neutralitat? quina neutralitat? la de defensar nomes els posicionaments de les elits econòmiques? si com a neutralitat ens volen imposar això, si no despertem, així anem i acabarem malament.

Al llarg dels anys, ja hem vist com la gent es posiciona en cada moment a favor de qui li promet més or, més beneficis personals o familiars, encara que si s’equivoquen en l’elecció tampoc els hi costa gaire de canviar de bàndol, perseguint sempre el lucre personal, ràpid i si pot ser dilatat en el temps, així a més d’un benefici per a ells actualment, també se’n podran beneficiar els seus successors directes, siguin parentals o amicals.

Sovint n’hi ha que diuen que la neutralitat també es posicionar-se, que davant de determinats fets i situacions menyspreables, no ens hi podem posar de perfil, no podem dir que som neutrals i no fer res, es cert, però entre no fer res i defensar la permissivitat de violacions dels drets humans, hi ha un abisme.

A veure, segons la wikipedia, neutralitat consisteix a no prendre part i a renunciar a tota interferència en un conflicte o diferència d’opinions, és important no confondre-la amb conceptes com l’objectivitat i la imparcialitat. Es considera que la neutralitat no és una virtut en si mateixa, ja que pot provenir de la indiferència, la por o la covardia. La neutralitat en el dret internacional és la no participació en una guerra per part d’un país.

El secret esta en l’objectivitat i la imparcialitat, segons Wikipedia l’objectivitat és la qualitat d’una perspectiva, judici o anàlisi que està lliure de biaixos personals, prejudicis o influències externes, i que es basa en fets i evidències verificables, ser objectiu implica abordar un tema amb imparcialitat, centrant-se en les dades i la realitat observable, sense deixar que les emocions o creences personals influeixin en la interpretació de la informació.

Aleshores que pensem quan uns individus ordenen i obliguen a atacar-ne a uns altres, siguin del propi país o siguin d’un país tercer? que pensem quan hi ha morts per entremig, morts a milers, soldats, civils, vells, infants …? no deixem que la nostra suposada neutralitat deixi de ser objectiva i imparcial, no deixem que aquests monstres que brullen camuflats al bell mig de la nostra societat, puguin continuar reproduint-se i multiplicant-se sense control, engreixant-se tan ells com tota la seva prole. Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

En dono fe

Això es el que deien i suposo que encara diuen els fedataris públics, que es una figura legal que té la capacitat de certificar la veracitat de documents i actes jurídics, o sigui el que tota la vida s’ha conegut com a notaris o escrivans.

Que passa quan un individu, o diversos individus, deixen la seva honestedat en un fons d’armari i comencen a certificar mentides o presumptes fraus? com s’han d’anomenar a aquests individus?

Si anem enrere en el temps, massa enrere crec jo com per poder considerar que les coses en aquest país funcionen, com deia si anem enrere concretament a l’any 2013, la premsa ens diu que tenien muntada una trama que va ser desarticulada en una operació dels Mossos. Notaris, advocats, comercials … tenien un “tinglado” muntat amb el que van estafar, van robar a 128 avis.

Ara després dels anys han arribat a un pacte, diu la premsa que els acusats van arribar a un acord amb la fiscalia per evitar un macro judici acceptant penes mínimes de presó, d’entre un i quatre anys, per estafar i robar a 128 avis; el pacte diu que retornaran les propietats als seus legítims propietaris, ja que inclou la nul·litat de totes les “compravendes i crèdits hipotecaris”, “els assentaments registrals”, “la nul·litat de les societats” interposades i la “nul·litat de les escriptures públiques”.

Ara be, algunes d’aquestes propietats van ser venudes a tercers, amb la qual cosa serà difícil el retorn als legítims propietaris inicials, en aquests casos, els estafats seran indemnitzats pels acusats, via un judici civil per determinar les indemnitzacions que ha de rebre cada afectat. En algun lloc he escoltat que es parlava de que els indemnitzarien d’acord amb el valor que tenien en el moment de la usurpació fraudulenta, si es així, no ho se del cert, això perjudica als afectats ja que si ara han de comprar un nou habitatge estic convençut que serà molt més car que l’any dels fets.

Donar fe, es donar credibilitat i seguretat a unes transaccions entre dues parts, quan l’activitat dels fedataris presumptament es falsa, es fraudulenta, no pot ser que un cop descobert el delicte, tretze anys després encara estigui per resoldre, tretze anys després encara hi ha gent que presumptament no ha recuperat el seu habitatge. Recordem que segons l’escrit acceptat pels acusats, aquests “vivales” feien aquestes operacions “sense abonar cap contraprestació econòmica per l’adquisició d’aquesta propietat o abonant una contraprestació molt inferior al valor de mercat d’aquests immobles”.

Es just que tretze anys més tard, 128 avis, algun ja va morir, encara no han recuperat l’esforç de tota una vida? Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

Em costa d’entendre

Si, a vegades em costa d’entendre com pensem la gent, ja se que tots pensem segons el tarannà o les preferències, no se si intel·lectuals o atractives físicament, potser platòniques, però atracció al cap i a la fi, envers determinades persones, principalment quan es tracta de coneguts influencers, artistes i fins i tot polítics; els més preocupants són aquests darrers, i perquè, us preguntareu.

Molt senzill, per mentides que diguin, per animalades que diguin, sempre hi ha qui se’ls creu, sempre hi ha qui dona com a bones les argumentacions que fan, tot i que sovint facin allò que es diu de pixar fora del test.

La darrera es per un article que ha publicat el Mundo, amb un títol que un ja pot imaginar cap on carrega “Puigdemont li ha agafat el truc: per treure-li alguna cosa a Sánchez ja només valen les garrotades” i un remarcat o segon títol per rematar “ha forçat els socialistes a empassar-se com a anyells aquella llei que castigarà fins amb pena de presó els que fan carrera professional del robatori”.

No entraré pas a valorar l’article, si algú en te ganes, el pot buscar i llegir; tot i que val a dir que suposo que es refereixen a la llei de multi reincidència, que al marge del seu redactat i contingut, es va aprovar al Congrés dels Diputats, amb els vots favorables del PSOE, PP, Vox, Junts i PNB, recordem que Puigdemont com anomena el diari al líder de Junts, te 7 diputats, la resta de partits que hi van votar a favor en tenen PSOE (121), el PP (137), Vox (33) i PNB (5), o sigui que sense el suport de Junts, la llei de multi reincidència també s’hauria aprovat per una amplia majoria de 296 diputats, amb o sense els de Junts.

El que se’m fa complicat d’entendre, es la reacció dels comentaris que fa la gent a les xarxes quan llegeix esbiaixadament determinats articles, a partir del titular referenciat, trobem un primer comentari que diu: “es l’únic que enteneu”, el segon es una resposta i diu: “se’n diu xantatge” i aquí hi ha posat cullerada jo dient: “i a no executar les inversions de l’estat, promeses fa dècades, com passa per exemple amb Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya, entre d’altres, com se’n diu?” resposta de la mateixa persona: “deixadesa, despreocupació, mentida, però no xantatge” i aquí li respon: “quan es promet, no hi ha lloc per la deixadesa, es compleix, perquè entre mentida i xantatge no hi ha tanta diferència” i la rematada final de la mateixa persona: “Catalunya s’ha enfonsat, ja no és la ciutat cosmopolita que era i això amb governs nacionalistes, que cadascú aguanti el que li pertoqui i que en Pujol torni el 3% de més de 40 anys, si és possible” i ja hi som, una vegada més ja hi som, sigui per la qüestió que sigui, al final sempre acaba sent culpa de Catalunya, ostres no se’n atipen de utilitzar sempre la mateixa excusa? que te a veure la llei de multi reincidència amb si Catalunya s’enfonsa o no? Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Representació patètica

Ha passat en un poble veí, es indiferent quin, passa a moltes poblacions, resulta que el poble, els veïns i veïnes, van anar a votar i ho van fer d’acord amb la seva opinió personal, encertada o no, però ningú els va obligar a posar determinada papereta a les urnes … suposo, els mes mal pensats diuen que entremig mig s’hi poden barrejar presumptes i grandiloqüents promeses electorals, sovint pomposes i sense fonament ni base d’interès social.

Però no ens desviem, com deia, molt recentment es va viure un ple en una població propera que va anar com “el rosari de l’aurora” o sigui que “es va acabar amb tararí” i no entraré pas a valorar ni el perquè va anar per aquests camins perduts de lògica humana i social, nomes en centraré en algunes frase que he tret de l’article publicat a la premsa i que explica la situació viscuda a la sala plenària i entorn.

“En l’anterior ple vam dir que, en haver-hi una cadira buida, interpretàvem que era una anomalia democràtica” això es una de les frases per reflexionar, però n’hi ha una altra també d’interessant “a l’exterior hi havia una manifestació amb un reclam que s’hauria d’escoltar. El poble ens està demanant a crits que l’atenguem», encara que potser la que fa més mal es la següent “no podem continuar fent veure que no està passant res quan, inclús entre nosaltres, no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem», trist? penós? deplorable? dissortadament hi ha una llarga llista de sinònims per definir-ho.

Sovint s’intenta justificar decisions qüestionables dels polítics, a qualsevol nivell, amb uns arguments ridículs, patètics i de nivell de parvulari; a veure quan ens diuen frases com “es per honestedat democràtica i respecte a les persones que ens han votat i que representem”, això esta be si fos del tot real. Fem una ullada a les darreres eleccions en aquesta població, primera dada que a mi sempre m’agrada posar davant de tot, ja se que als polítics no els hi agrada però es la realitat del que diu el poble, l’abstenció a les darreres eleccions municipals en aquest poble veí va ser superior al 40% del cens (2.500 veïns no van anar a votar) van anar a votar unes 3.500 persones d’una població que te 7.700 habitants. Es que els que no van anar a votar no els representa ningú? si es així, al plenari, a tots els plenaris, hi tindríem que veure unes quantes cadires de regidors buides.

En aquest ajuntament hi ha quatre grups representats que ostenten la totalitat dels regidors que li pertoquen al poble, si fem cas al que diuen “no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem» estan traint al poble, això no te perdo, això es motiu per expulsar-los a tots del plenari, el poble no els ha votat, encara que ells ho creguin, per engrandir el seu ego, no els ha votat perquè en un futur algú els hi faci un monument, no, el poble els ha votat per treballar i defensar la societat local, si no en saben que pleguin, i si no ho volen potser el poble els hi tindrà que ensenyar la porta … i això val per a tots els municipis, avui li ha tocat el premi a aquest, però temps enrere va ser algun altre, i en el futur n’hi hauran mes.

Imaginem, si féssim cas de la participació, en aquest poble hi veuríem 5 cadires de regidors buides, com a molts pobles, i els que hi seuen ens parlen de representació democràtica del poble? nomes una indicació, si treballen pel poble, facin la seva feina que no es la de discutir, trenquin la norma no escrita de que “no poden ni parlar perquè no s’escolten» cal parlar i sobretot escoltar, no ho van aprendre a l’escola ni a la vida? Imatge creada amb ChatGPT.