Mes: abril de 2009

Publicat a

Legal

Que es legal? pregunta curta i fàcil de respondre, hem de suposar, o no? que es legal i que es il·legal? inicialment diríem que la diferencia esta en el que diu la llei; la llei ens marca la línia divisòria entre ambdues visions del que podem considerar legal i el que hem de veure com il·legal, no?
No amics no es tan fàcil, no; be això es la conclusió a la que arribat jo quan he llegit al Regió7 la noticia de que el procés urbanístic seguit per a construir la presó dels Lledoners, s´ha invalidat pel Tribunal Suprem de Justícia, i direu, i això que vol dir? i la veritat es que si no fem la comparació amb altres fets, no vol dir res, però quan ens posem a recordar situacions que hem viscut a la comarca en els darrers anys, jo penso en una molt concreta, i es de la bencinera de Navarcles, i aquí no voldria pas entrar en jutjar ni fets ni persones; tot i no haver aprofundit massa en el tema, crec recordar que es va dir que el procés per construir l´esmentada bencinera no havia estat el correcte, igual que ha passat amb la presó, no? i com va acabar? amb l’enderroc de la bencinera, i això que vol dir que l’afer dels Lledoners acabarà també enderrocant la presó? Si no es així, ens hem de creure que els que manen fan les coses ben fetes?.
Ara donem una ullada a més noticies del mateix mitja, hi podem llegir que: Carreteres prohibirà girs a l’esquerra a la cruilla del Paidos de Sant Fruitós, i que per poder fer les maniobres actuals caldrà anar un quilòmetre lluny, de conya, no? més noticies que s´han publicat: el canvi de velocitat a la C16, impedeix que els tractors circulin per la mateixa carretera que els turismes, i per on aniran cap als camps els tractors? i una més va, que no sigui dit, la carretera que va de Manresa a Monistrol de Montserrat es de les 10 més perilloses de Catalunya, en aquest cas es diu que tot i que es una reivindicació històrica del Bages, a la Generalitat estan en fase d´estudi informatiu, i per això pregunto a qui correspongui: i de moment qui es el responsable de que la gent continuï morint en punts com aquests? hem de recordar que a nosaltres en moltes ocasions, els que manen no ens donen tan de temps perquè rectifiquem i millorem el que segons ells fem malament, no, si fem una infracció de trànsit, ens multen i podem anar a la presó, si fem una infracció fiscal, també, si tenim algun tipus d´endarreriment per pagar els impostos, ens cau una bona clatellada, i aquí, en casos com aquest que hi ha gent que mor, es veu que ningú es responsable pel fet de no tenir la carretera en les condicions adients, quan tots sabem que una de les solucions es fer les obres corresponents en el moment adient i necessari.
Jo tinc la sensació de que quan hi ha una situació que afecta als particulars, els que manen es limiten a fer prohibicions, a imposar els càstigs decidits per ells; i en canvi quan el fet ocorregut afecta a organismes públics ningú es fa responsable de res, tots amaguen el cap sota l´ala i es limiten a dir que estudiaran la situació i que tan aviat puguin intentaran trobar-hi una solució; ok, i de moment els ciutadans que som els que paguem i que suportem en ocasions la mala gestió d´alguns dels nois i noies que manen, ens hem d´aguantar, hem de fer ulls clucs, i seguir pagant amb els nostres diners, o be amb les nostres vides, que encara es més greu, algunes errades o la incompetència dels anomenats polítics; em deia l´altre dia un amic que no tenia pas molt de carinyo pels que manen, no es pas cert, el que passa que només vull reclamar el mateix que ells ens reclamen a nosaltres i es el fet de complir com a bons conciutadans, i en el seu cas encara més, ja que s´han ofert per vetllar pels interessos de tots.

Publicat a

Respecte

Aquests dies enrera tots els mitjans de comunicació ens van oferir diverses imatges d´un jugador de futbol, crec que es del tot indiferent tan el nom del jugador com el de l´equip en qüestió, al que soc incapaç de trobar-li un mot per descriure el tipus de conducta que va tenir.
Puc intentar entendre que en el decurs del joc en algunes ocasions es puguin produir determinades jugades fortes i dures, tampoc tindria que ser així, al cap i a la fi, es tracta d’un joc, però donem per suposat que a vegades l´escalfament del moment fa que les persones reaccionin una mica fora de to.
Ara be, una cosa es tenir un “pronto”, una errada, i una altra cosa es tenir mala sang com va demostrar que tenia el jugador de futbol, perquè un cop va estar estes a terra el contrincant, li va donar una cosa a les cames , a més amb total la mala bava, per donar-ni desprès una altra a l’esquena, ah, i per si amb això no n’hi havia prou, va donar un cop de puny a un altre dels jugadors; si hem de buscar qualificatius, jo no en trobo cap que sigui ben sonant.
Desprès de tot això que per mi es molt denigrant, es una animalada, es, es …… penós, el més greu, es que encara hi ha qui intenta trobar una justificació pel brètol que ha actuat així; i em be al cap una altra acció que no fa pas gaire temps que va passar, i no se quina d’ambdues es més horripilant, quina es més penosa, es més esgarrifosa, quina es el reflex més clar de la societat en que vivim, em refereixo a l’agressió que no fa pas gaire temps es produïa en un tren, aquella en que donaven una puntada a una noia. De fet ben pensat, tota agressió es aberrant i no tinc pas intenció de jutjar cap dels dos casos dels que parlo, sovint la vida ensenya que sempre hi pot haver condicionants per arribar al desenllaç no desitjat, ara be si que tenim que cridar ben fort perquè ens escolti qui calgui, cridem: “PROU, JA NO VOLEM VIOLENCIA”.
En aquest cas del tren, ja no recordo quina pena li va ser posada al agressor, espero que li serveixi d’escarment i que abans de tornar-hi pensi amb les conseqüències del seu acte, tan per la noia a qui va agredir, com per ell mateix com a persona. El que si es xocant es la pena imposada al periodista que va llençar la sabata a aquell senyor que fins fa poc era el president dels EE.UU. si no vaig errat, tot i que ni el va tocar, encara que potser la intenció hi era, inicialment crec que li van imposar tres anyets de presó, encara que posteriorment i desprès de que molta gent en demanes l’absolució, la pena quedava reduïda només a un any, jo! un any per un cop de sabata, així, amb aquest precedent quin càstig tindria que tenir el jugador de futbol, perquè recordem que van ser dues puntades que va donar a l’altre jugador, i perdoneu pel mot poc elegant, però ho va fer amb tota la “mala llet”; i el del tren, a part de la puntada també li va donar cops de puny i pessigades, i davant de tot això, un es pregunta quin es el nivell de gravetat dels actes que fa una persona, de que depèn? de la ocupació de l’agressor, o de la del agredit, del poder que pugui tenir l’un o l’altre o de qui te la cara més dura; de fet es que, com moltes de les coses que passen cada dia, sempre hi ha culpables i sempre hi ha qui tot hi tenir la potestat de fer-ho, no fa res.

Publicat a

Florejacs

Es un poble construït a l’entorn del castell el qual fou l’origen del lloc. Situat a la comarca de la Segarra, dies enrera s’hi va celebrar la seva Fira Medieval.
El Castell conserva l’antiga torre quadrada de vigilància situada en una zona dominant, des d’on es té una visió del tot immillorable de les terres i els pobles de l’entorn. Hi podem veure en un molt bon estat de conservació diferents sales i diverses pertinences d’alguns dels antics propietaris, també el saló llarg, la sala d’armes, sense oblidar-nos del celler, la presó, i com no el passadís secret ….. que diuen que es comunica amb l’altre castell de la zona, el de les Sitges.
Es un poble petito, avui en dia el seu nombre d’habitants es de poc més de 600, sent el seu nom actual, el de Torrefeta i Florejacs. Passejar-se pel poblet en aquest dies festius, pels seus carrerons estrets, es tot una diversió, les paradetes, els jocs per la quitxalla, i com no les visites al castell, que es fan per grups, i acompanyats per una guia molt simpàtica i que viu molt profundament els sentiments i la vida del poble. Ella es la que ens va acollir als baixos del castell, tot explicant els inicis del poble, davant un dibuix que representa l’estat originari del castell.
Alla mateix es podia observar una armadura i una diposit de pedra on hi posaben oli. Despres es puja a la primera planta, on es pot admirar el menjador del castell i tambe la sala noble, en la que hi ha un gran foc a terra i al fons en un costat i a l´altra hi van fer uns balcons que ofereixent unes vistes magnifiques de l’entorn; a la mateixa planta, tambe es pot veure una habitacio plena de records de la familia. Per una petita escala es puja a la planta superior en la que hi ha diverses habitacions, una de les quals te una finestra que dona a la teulada que te uns finestrons, curios. Tambe hi ha diferents vitrines on hi podem veure vestits antics, ventalls, coleccions de joguines, llibres, programes d’espectacales …. Tornem escales avall, passem a visitar les diferents estances de la part baixa de la vivenda, que es on veiem una sala que va ser decorada amb motius del mon dels cavalls als quals la família apreciaven molt. Desprès es va visitar el celler i la presó, al fons d’una escala estreta i fosca, on només hi havia humitat. En el decurs de la visita també ens va explicar una llegenda la de la Dama de Florejacs: diu la llegenda que antigament hi havia una bella Dama que enamorava a molts homes i desprès de gaudir dels seus favors, i aquí es on hi ha més d´una versió, els hi feia olorar una flor enverinada i morien, o la més romàntica, que diu que convertia als seus amants en flor; diu la llegenda que els homes que visiten el Castell, han d’anar en compte si es troben amb una bella Dama desconeguda que els hi ofereix una flor. Imatge de la pàgina de Ajuntament de Torrefeta i Florejacs

Publicat a

Verges

Quan de tan en tan pensem en les vacances, es normal que en el nostre cap veiem imatges de les anomenades idíl·liques: platges llargues de sorra blanca i aigua del tot cristal·lina; o be uns grans espais amb molta neu i de format postal; però sovint ens deixem perdre llocs i activitats molt properes que les tenim a l´abast de la ma però que sovint ens passen del tot desapercebudes.
La veritat es que sempre en llegir algunes publicacions, em fixo en la pagina que parla de viatges, però sense fer-ne cas del tot; però ara fa poques setmanes, em va picar la curiositat quan vaig veure que parlava de Verges, tot imaginant les cal.laberes de la dansa de la mort.
Ara be, la veritat es que la processó de Verges es molt més que aquesta dansa, i els carrers es converteixen en un immens escenari on si fa la representació de la Passió i on s’escenifiquen diversos episodis d’aquest misteri. La processó comença més enllà de la mitjanit.
De la dansa de la Mort de Verges es diu que és una veritable relíquia, ja que és la única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera ininterrompuda i viva. Els personatges són esquelets que comuniquen missatges als espectadors mitjançant símbols, de la mateixa manera que la resta de danses de la mort de les que hi ha testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.
A la dansa de la Mort, els personatges porten diversos símbols que son: uns platets
amb cendra, que simbolitza la corrupció i desaparició dels cossos. Una dalla, que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha arribat a la seva fi. Un rellotge que ens recorda la imprevisió de la mort i la fugacitat de la vida. La bandera explicitant que la mort senyoreja per damunt de la humanitat i que ningú no es pot escapar d’ella.
Dues coses em van cridar l´atenció, en primer lloc la gran quantitat de gent que actuava a la processo, vaig suposar que tal i com diuen ells mateixos la majoria dels habitants es converteixen en actors per un dia, per tal de poder escenificar la Passió pels visitants; i la segona va ser precisament la quantitat immensa de persones que es desplaçent a Verges per tal de viure en primera persona aquesta representació, i es que la fusió dels actors amb els espectadors es tal, que hi ha moments que un ja no sap si es només un simple espectador o be forma part de l’activitat desenvolupada als carrers per on passa la processo.