Mes: novembre de 2023

Publicat a

No superar-ho mai

Ahir nit vaig veure el programa “Sense ficció” a TV3, producció de 3Cat, el títol era prou eloqüent: «Allà on fa més mal» i era el testimoni de víctimes de l’anomenada violència vicària.

Es una qüestió que ja fa masses anys que dura, crec que deu fer uns dos anys ja vaig parlar d’això que anomenen violència vicaria, i tot i que avui en dia tot tingui que estar catalogat, no podem deixar d’acompanyar-ho amb la paraula real que defineix aquests actes: ASSASSINAT, millor dit ASSASSINAT AGREUJAT. Com que no recordava del tot el que havia escrit, l’he buscat, es un escrit del setembre de 2021, i parlava d’un dels casos que es van tractar al “Sense ficció” d’ahir. Cal recordar que l’ASSASSI va fugir, no se si l’han trobat o no, però si encara no ho han fet, ja tarden. El que en aquesta ocasió m’ha impactat més, el que m’ha remogut més per dins meu, es el fet de que l’assassí aquest, truques a la seva dona, la mare del seu fill i li digues: “Busca’t el millor psicòleg que puguis perquè el que acabo de fer no ho superaràs mai”.

Van sortir altres víctimes, altres dones menyspreades, maltractades, agredides verbalment i físicament, dones amb les filles assassinades pel seu company o espòs i pare de les criatures, i el mes greu de tot, es que darrera aquests casos sovint hi ha una deixadesa, una mala praxis, una mala gestió de funcionaries i funcionaris, treballadores i treballadors socials, jutgesses, jutges, fiscals … un pilot de gent que no ha fet la seva feina, que o be no han volgut creure les denuncies de les dones, o be porten el gen del masclisme tan incrustat que no volen veure més enllà del seu propi nas, no volen acceptar que la realitat no es la que elles i ells volen veure, no, la veritat es que tenim ASSESSINS entre nosaltres, que si tots haguessin fet be la seva feina, no haurien ASSESSINAT a tantes i tantes persones.

No n’hi ha prou amb lamentar-se de que no s’ho pensaven, tenen responsabilitat, jo crec que penal i tot, hem de dir prou d’una vegada, menys minuts de silenci i més acció legal, no pot ser que davant de repetitives denuncies contra l’agressor, al futur ASSESSI, se li vulguin mantenir uns privilegis paternals, que permeten que moltes, masses, situacions d’agressions en el nucli de la família, acabin amb la mort, amb l’ASSESSINAT de la parella i/o dels fills.

No deixem que els responsables i còmplices, hem de suposar que involuntaris, d’aquestes maldats, d’aquestes agressions, d’aquests ASSESSINATS, o sigui els que no van fer, ni fan la seva feina ben feta, o sigui els responsables polítics, socials i jurídics, se’n surtin sense pagar el preu just de la seva ignorància o de la seva incompetència, perquè no parlem d’ensarronades, ni parlem de fraus, no, parlem d’ASSESSINATS. Imatge de la producció de 3Cat elaborada per l’equip del “Sense ficció”.

Publicat a

Fer-nos por amb l’amnistia

Llegeixo a la premsa que representants dels empresaris espanyols, catalans inclosos, han emès un aspre comunicat tot advertint que aquest pacte per l’amnistia afectarà negativament a l’economia espanyola, ja que afecta de manera directa al principi d’igualtat entre tots els espanyols, s’està creant un clima de negocis cada vegada més complicat, i es que l’amnistia posa en perill les inversions en territori nacional i la nostra imatge exterior … ostres, acollonit.

A veure, com sempre que m’endinso en aquest aiguabarreig, en aquest jardí que no sempre se com sortir-ne, d’entrada dic el mateix, no entraré a valorar si l’amnistia es correcte o no, si es constitucional o no, si es més o menys legal. Llegeixo, i rellegeixo aquestes manifestacions suposadament fetes per membres de la patronal, i no se com agafar-m’ho, si això es dolent, ho ha de ser comparat amb que? amb l’immens frau de determinats partits polítics? amb l’indult a personatges que han passat pel govern i han estat condemnats per suposada relació amb delictes de sang? per mentir descaradament als ciutadans i ficar-nos en una guerra que va portar greus conseqüències al país? per no jutjar determinats personatges per les seves trifulgues fiscals? es dolent comparat amb que?

I també podem parlar del principi d’igualtat, principi d’igualtat … si no vaig errat, l’article 14 de la Constitució Espanyola preveu que tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler discriminació de cap mena per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, que us sembla, feu un repàs a diferents esdeveniments i accions del nostre país, i a veure si aquest principi el compleixen sempre els dirigents polítics.

S’ha de ser molt poca solta, molt barrut per desqualificar nomes els actes que son contraris als nostres valors intrínsecs, encara que en realitat la diferencia esta en si els actes qüestionats son contraris als interessos de determinats individus.

Ai, el principi d’igualtat … si es que ho he sabut buscar be a internet, crec que a l’article 2, es proclamava la igualtat davant la llei de tots els espanyols, i l’article 25 expressava la prohibició de discriminació per determinades circumstàncies: naturalesa, filiació, sexe, classe social, riquesa, idees polítiques i creences religioses … i això era a la constitució republicana del 1931, si ja se que durant una pila d’anys, més de quaranta, aquesta constitució va ser paper mullat, però ara en tornem a tenir una de nova, o no tan nova, que no es prou efectiva ni justa? senyors polítics tramitin la seva revisió i modificació, el que no pot ser es que els súbdits, ai perdó, els ciutadans no acabem de confiar en una constitució perquè no sabem si es justa, si compleix amb tots els principis de llibertat, igualtat i no discriminació que ha de garantir.

Acabem d’una vegada per totes, be nosaltres no, no ens ho deixen fer, però si els legisladors, els juristes i tots els responsables governamentals, acabin amb les diferencies possiblement discriminatòries que en ocasions es produeixen segons qui sigui o d’on sigui l’assenyalat. Imatge de Knotnetworks a Pixabay.

Publicat a

Escapolir o exiliar.

A vegades trobo que es difícil, si més no per a mi personalment, trobar la diferencia entre un parell de paraules, teòricament totalment oposades. En aquesta ocasió contraposaré la paraula escapolir-se a la d’exiliar-se. Busco ambdues paraules al Diccionario de la Real Academia Española, definició de la primera, escapolir-se: escapar-se, fugir … definició de la segona, exiliar-se: expatriat, generalment per motius polítics … i ara n’ha sortit una tercera, expatriar-se: fer sortir de la pàtria, abandonar la pàtria.

Com podem observar la línia divisòria entre la definició d’ambdues paraules es molt, molt prima, molt difuminada, suposo que per això el numero tres del PSOE, ha manifestat, segons la premsa, que tindríem que recórrer a la Real Academia Española de la Lengua per a definir que significa cada paraula, i així es.

Tot això be donat per les tan esbombades, aquests darrers dies, referencies a la investidura del nou president del govern espanyol. Hem pogut escoltar tantes i tantes barrabassades, tan al parlament espanyol com al carrer, sense oblidar els tertulians i els mitjans de comunicació, afins a una o una altra de les faccions que es disputen la titularitat d’espanyolitat.

Cop d’estat, alteració de l’ordre constitucional, fugit, escàpol, pròfug, frau electoral, il·legítim, covard, traïdor … be, ja m’he cansat de posar les animalades que tot un sector que ha decidit enarborar la bandera del patriotisme, ha anat manifestant a tort i a dret les darreres setmanes, per justificar el no voler acceptar, agradi o no, que les sumes de vots i d’escons permeten arribar a constituir un govern, en el que ells no hi tenen cabuda, i això es el que realment els fa mal, que manin uns altres.

Ara no em posaré pas a defensar o criticar tot aquest col·lectiu del que parlo, els polítics, perquè en tots els nivells, sempre opino que generalment, llevat d’unes poquetes excepcions, no estan a l’alçada que es mereixen els ciutadans, els votants, els que els hi paguem el bon sou que tenen.

Però tornem a les parauletes en qüestió, quan un fuig es perquè té por de la justícia perquè ha fet quelcom incorrecte, però quan un s’exilia es perquè es converteix en un expatriat, generalment per motius polítics … arribats aquí, no es fàcil saber exactament en quin espai hem d’incloure als polítics catalans, amb el seu president al davant, oi? uns ho tenen clar, es un fugitiu perquè va incomplir la llei espanyola i per això va marxar, per no sotmetre’s als jutjats del país. Els altres també ho tenen clar, es un exiliat perquè fent cas d’unes votacions va proclamar la independència de Catalunya, tot i que va ser suspesa a continuació, i com que va ser tan agosarat, el govern espanyol d’aquell moment, va considerar que això era alta traïció, era rebel·lió, i per aquest motiu el volen jutjar i empresonar per una pila d’anys.

Arribats a aquest punt, els que tenen la convicció de que això es un atemptat a la constitució i al país, no canviaran pas mai de postura, perquè significaria que tot allò que van dir en el seu moment no s’ajusta a la veritat, i això no ho voldran reconèixer pas mai; però si que podrien fer un petit exercici d’humilitat, de seny i d’intel·ligència, que revisin actes “patriòtics” dels darrers setanta cinc anys, inclosos els que avui mateix han manifestat via missiva, que l’exercit ha d’actuar per salvar la pàtria … de debò que aquesta colla no son capaços de veure i entendre que hi ha hagut fets més greus i no s’han acarnissat en la seva condemna com amb la gent del procés, encara hem de suportar aquest tipus de gent, de debò que enlloc en el decurs d’aquests darrers setanta cinc anys hi veuen altra traïció al país, de debò que hem de continuar empassant-nos les rodes de carro amb les que ens volen fer combregar. Si no els hi agrada aquest país, sempre poden fugir, escapolir-se, exiliar-se, expatriar-se a qualsevol altre lloc, on segur que els rebran amb els braços oberts, però si us plau, deixin-nos en pau, encara que ens vulguin fer veure que no ho sabem, si que sabem el que volem, i vostès no tenen cabuda en aquesta societat. Marxin i gaudeixin de tots els seus estalvis i guanys dels darrers anys, allà on els deixin viure, si es que troben aquest lloc. imatge de DaiszmanThapa a pixabay

Publicat a

Manifestacions a Madrid

Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència.

Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en ocasions es pot optar per la via de la manifestació.

Però si que es poden fer comparatives de la violència o suposada violència, segons qui la provoqui, a veure, quan va passar a Barcelona, el motiu ara es indiferent, quan hi havia violència als carrers de Barcelona, alguns mitjans parlaven de violència provocada per grups extremistes en contra dels drets dels espanyols, grups organitzats per portar a terme la lluita al carrer, vaja per fer “kale borroka” perquè ens entenguem, grups organitzats amb fins possiblement terroristes per alterar l’ordre constitucional, desestabilitzar el país i trencar Espanya.

Ostres, i ara que en diuen de la violència als carrers de Madrid? ara quan alguns dirigents polítics, suposadament, han demanat a la policia que no faci cas de les ordres dels seus superiors, que en diuen a Madrid? ho detestava i encara ho rebutjo, però no he escoltat a cap noticiari el famós eslògan que es va utilitzar per encoratjar a la policia quan va venir a Catalunya, no cal que els energúmens que ho cridaven, ho tornin a fer. Ara no diuen que aquests individus van contra els drets dels espanyols, ara no son possibles terroristes, ara nomes son petits grups neonazis que volen rebentar la legitima manifestació anti amnistia.

On queda ara el patriotisme esbiaixat que alguns predicaven aleshores? on queden ara aquelles tertúlies on es clamava al cel perquè els catalans eren pitjors que dimonis?  on son ara tots aquells que s’omplien lo boca per trinxar i aixafar tots els que no pensaven ni pensen segons el seu parer, que es únic i beneit per Deu. Ah, no, es clar, es que ara tota aquesta violència sembla justificada perquè es en contra de l’actual govern espanyol, es vol justificar perquè la finalitat que persegueixen ara es valida, ara es lògica i ara es el que volen els que no volen perdre privilegis.

Ara no entraré pas a valorar si tot això de l’amnistia es correcte o no, tindríem que valorar accions d’amnistia, accions d’indults i un munt d’accions protagonitzades pel poder polític al llarg dels anys, de les dècades, i algunes, suposadament, amb delictes de sang inclosos, deixem-ho per ara, el que si que hem de valorar es el fet de que alguns individus tenen la necessitat de dir barrabassades, de dir bajanades, tot flirtejant amb la difuminada línia legal, perquè el seu problema es que si no diuen burrades, sovint poc ètiques, sovint força de mal gust, i que podrien caure en el sac de la il·legalitat, com deia alguns individus, sense aquesta “verborrea” no serien res, no es que ara ho siguin, però suposo que com a mínim surten a la premsa i a les noticies, per a ells es el súmmum, de l‘estupidesa si voleu, però al cap i a la fi es l’únic que els importa, son d’aquella època, son d’aquell parer, en la que la premissa, la regla important era, i es, que parlessin i parlin de tu, encara que sigui malament, i així ens ha anat al llarg dels anys, imatge de unratedstudio a pixabay

Publicat a

Volen ser Deu i Senyor

Si més no volen ser capitostos, o membres de la cort ja que de la reialesa, per imperatiu legal vigent, de moment no ho poden ser, o alguns fins i tot els agradaria ser senyors feudals.

De fet, no ens ha d’estranyar, a tot el món, a tots els països, a tots els àmbits, sempre hi ha gent que es pensa que son els únics tenidors del dret a pensar i actuar en nom dels altres, això si, sovint lluiten per fer-ho sense el consentiment de tots el seus “súbdits”.

Llegeixo una de les darreres noticies i articles referents al dret, a la legitimitat, a l’oportunitat, en resum al desig personal de cada opinador, i per exemple es curiós llegir que un grup dels components del CGPJ, que per cert el mateix article ens recorda que fa quasi cinc anys que el CGPJ esta en funcions amb motiu dels bloqueigs a la renovació que es va imposar en el seu moment, de fet no el van imposar tal com sona, nomes es van limitar a no renovar-lo, així zona menys enganyós, com deia el grup vol manifestar la seva repulsa a la possible llei d’amnistia, i arribats a aquest punt, cal remarcar, tal com fa l’article, que no se que quin carall de redactat volen criticar o impugnar, si encara ni s’ha fet públic el seu contingut, ni s’ha presentat en lloc per la seva tramitació. La qüestió es no per no, anem be.

Ara apareix un altre dels components d’aquest Consell que ha de fer respectar les lleis, i primer de tot els hi recorda que, i cito textualment el que segons l’article de eldiario.es, manifesta aquest vocal del CGPJ en funcions: «No seré jo qui contribueixi a la indignitat i al desprestigi que vocals triats per les Corts espanyoles l’any 2013, puguin ser tinguts per revoltats contra iniciatives del Parlament legítimament triat el 23 de juliol de l’any 2023 , col·locant els seus noms al costat de decisions que sens dubte taquen el nom d’aquest Consell General del Poder Judicial, una vegada que està fora d’òrbita competencial i temporal, en haver expirat el seu mandat, encara que segueixi en funcions després de deu anys» i de tot això en diuen separació de poders.

Tots som prou intel·ligents per treure les nostres pròpies conclusions de fets com aquest, no val a mirar-s’ho amb un biaix partidista, siguem valents, oblidem per un moment les nostres afinitats, es difícil ho se perquè sempre tenim més simpatia per uns que pels altres, però com dic siguem valents i pensem: quan a nosaltres ens exigeixen que complim les normes, la llei, els mandats divins, ai no, els mandats dels il·lustres terrenals autoanomenats salvadors i controladors de la resta de la humanitat, com que ells sovint s’obliden de fer-ho, exigim que també compleixin amb el que toca, i el que toca per començar es renovar d’una vegada per totes la composició del CGPJ i aprofitar, lògicament, el moment per modificar també les pautes per fer les futures modificacions, de manera que aquest parany de no renovació, no continuï semblant legal, imatge de stevepb a pixabay.

Publicat a

Aporofobia

Avui m’ha fet un clic el cervell, al veure i llegir un article d’Elisenda Colell al Periódico, que parlava d’aquesta parauleta inventada o creada per la catedràtica d’ètica i filosofia política, Adela Cortina, i que ja ha sigut acceptada per la RAE, amb la definició de: fòbia a les persones pobres o desfavorides.

A l’entrevista explica que aquesta paraula la va agafar per l’analogia amb el terme xenofòbia, rebuig als estrangers o als estrangers pobres.

Això m’ha fet pensar que fa força temps vaig llegir o escoltar no se on, perquè en aquell moment no teníem l’explosió de les xarxes com tenim ara, suposo que ho vaig treure de la premsa o de la tele, be, hi havia una dita que deia que l’única diferencia entre un turista i un immigrant eren els petrodòlars, i es ben veritat, no ens agraden els estrangers, si tenen possibles, o sigui si poden gastar molts diners ja ens agraden més, si més no als que en poden treure profit econòmic, la resta els rebutgem una mica menys.

Continua dient la catedràtica que els essers humans estem disposats a donar per tal de rebre, intercanviem favors, diners, vots, llocs de treball … ara be, els que no tenen res interessant per intercanviar, res interessant a donar, els excloem.

Això m’ha fet pensar en una altra dita que vaig escoltar als meus anys joves, aquells anys en els que entrar en una de les anomenades escoles de negocis era socialment important, ara també suposo, i la dita venia a dir: “tota societat capitalista, necessita tenir o veure ben aprop, una bossa de pobresa” i la veritat es que en aquella època no acabava de veure ni entendre el seu significat. Ara després dels anys transcorreguts, ja jubilat, encara em costa d’entendre, o em costava, ara si llegim aquesta entrevista amb l’Adela, ens fa reflexionar, perque el que realment tenim, es un problema personal d’estatus i reconeixement, en el que deixem de banda fins i tot al familiar pobre, perquè pot desprestigiar-nos socialment. En definitiva la bossa de pobresa, la necessitem per sentir-nos més importants, no podem suportar ser insignificants, no podem suportar ser una dent més, insignificant i anònima d’aquest engranatge social, d’aquesta moderna esclavitud que es el consumisme per sobre de les nostres necessitats i sovint per sobre de les nostres possibilitats reals.

I al finalitzar l’entrevista la catedràtica ens obsequia amb una reflexió més: no es acceptable que en ple segle XXI la gent estigui dormint al carrer, passi gana, no tingui habitatge. La gent té dret a no ser pobre i actualment hi ha prou mitjans per solucionar-ho. Imatge de myriams-fotos a pixabay.