Mes: agost de 2022

Publicat a

Criptomonedes

Fa temps que es parla d’aquest “producte”, es que no se pas com anomenar-ho, es parla de moneda digital, de divisa digital, de productes digitals … la qüestió es que cada cop més, tots plegats ens endinsem a noves modes, nous conceptes, nous riscos.

Llegia avui que a Espanya funcionen més de 100 empreses, segons la CNMV, sense cap tipus d’autorització del regulador econòmic. Això no vol dir pas que siguin il·legals, en realitat son firmes que no s’adapten a les normes del regulador perquè senzillament no n’hi han, de fet tan el Banc d’Espanya com la CNMV adverteixen dels riscos per la manca de regulació i els buits legals.

Deia fa un temps un conegut economista que les criptomonedes actualment no son ben be monedes, el motiu? es clar i senzill, perquè la gran majoria de gent no les utilitza com a mitja de pagament habitual, si no com a producte d’inversió, el que la converteix en un producte d’especulació financera i de risc.

Cada vegada més sovint hi ha, diguem-ne empreses o empresaris, que fan reunions, trobades, i/o cursos per parlar i explicar tot això de les criptomonedes, recentment se’n va fer un a Badalona i crec que aquests dies hi ha una concentració a Madrid. Els crítics els acusen de secta i de rentar el cervell principalment als joves, i els partidaris del fenomen els consideren uns visionaris i que l’únic que volen es la fi de la dictadura de la banca tradicional, no se en que ens hem de quedar, busquem informació i siguem capaços de construir la nostra pròpia opinió. A Madrid sembla ser que es promocionava l’esdeveniment, segons la premsa, com si fos de franc, tot i que llegim també que s’ha de fer una reserva de “seient” que costa 47 euros, i si hi podien assistir unes 7.000 persones, ràpidament podem fer números. També es deia que la previsió era de que on line possiblement tindrien un nombre similar de seguidors, el que no es comenta es si aquests també havien de pagar o no.

A mi hi ha una cosa que em resulta curiosa, sempre em passa el mateix quan es tracta de poder obtenir beneficis fàcil i ràpidament, i es que quan hi ha la promesa de fer-te ric sense esforços i en poques setmanes, no entenc que fan els promotors d’aquests esdeveniments o cursos, que suposadament ja son milionaris, treballar encara per explicar a la resta com també s’han de fer rics … ah si, explicar com tots podem ser milionaris, tots milionaris? no m’ho crec. Imatge de Gerd Altmann en Pixabay

Publicat a

Reconeixements o critiques

Es la dualitat a la que s’enfronten els polítics, tots els polítics, en el desenvolupament de les seves activitats en el seu dia a dia de les tasques al servei de la ciutadania.

Tots ens fan promeses, penso que en el moment d’acceptar el repte de treballar pels ciutadans, tots ho fan amb sinceritat. Tots ens prometen, si els votem, un munt de beneficis socials i comunitaris, a nivell de barris, de pobles, de comunitats i països i fins i tot d’estats. A l’hora de la veritat o sigui quan manen, els que manen, hi comencem a veure altres influencies que fan que no totes les decisions que es prenen, beneficiïn a la comunitat que els ha votat.

Aquests darrers dies ho hem vist en el desenvolupament de les diverses activitats celebrades amb motiu de l’aniversari dels atemptats del 17-A, aquí no entraré a fer valoracions, cada qual que vegi imatges, llegeixi articles i que opini; centrem-nos en la valoració genèrica, si voleu a nivell europeu, crisis, interessos privats, impostos, inflació, guerres … tot son situacions que possiblement podrien haver estat diferents, si en el seu moment s’haguessin pres decisions diferents, però ara es igual ara ja estem immersos en tot aquest batibull d’interessos contraposats.

I em pregunto, els polítics prenen les decisions pensant en els ciutadans o pensant en que es el que els pot fer quedar com uns herois, o sigui les seves decisions estan encaminades a millorar la vida social o estan encaminades a intentar sortir als libres o llibrets d’història com la o el gran estadista que es creu que es?

El problema que te l’actual model social, es que els electes, majoritàriament nomes pensen en rebre reconeixements i aplaudiments amb motiu de la seva activitat política, i en el seu cartipàs diari no hi te cabuda la critica; s’obliden de que quan es presenten, recordem que ho fan voluntàriament, ho fan per desenvolupar be la seva tasca, i que per això no els hem d’aplaudir, al contrari, els hem de criticar quan ho fan malament i ells ho han d’acceptar, i aquest acostuma a ser el gran problema, que el seu ego busca aplaudiments i sovint nomes troba critiques. Imatge de Dorothe a Pixabay.

Publicat a

Vacances barates

Avui llegia que la fugida de treballadors en el turisme obliga a retallar l’oferta en ple agost. Ens trobem davant d’una situació rocambolesca, i es que les empreses turístiques, com es el cas dels negocis d’hostaleria, tenen escassetat de treballadors; els motius son diversos, guerra de sous, rotacions, salaris, horaris …

Les dades dels sector ens presenten situacions contradictòries, mentre els empresaris lamenten de que no troben treballadors per la temporada turística, l’atur el passat juliol va créixer respecte al juny. Els experts fan les seves valoracions, mobilitat geogràfica, condicions de treball, horari laboral, caiguda demogràfica … la realitat es que alguns establiment han tingut que reduir taules, horaris o dies d’obertura per manca de treballadors.

Molt possiblement no hi ha una única causa, possiblement es una barreja de diversos factors el que ha portat al sector a una manca de treballadors, i no parlem pas de personal qualificat, es a dir personal amb experiència, fins i tot costa de trobar ajudants de cambrer. Responsables d’establiments es queixen de que ofereixen sous prou atractius i ni així troben personal, encara que per la seva banda els representants d’alguns sindicats afegeixen que potser no tindrien tants problemes per captar mà d’obra si oferissin contractes en línia a l’horari setmanal estàndard, i no amb horaris sobradament per sobre els normals i habituals en altres sectors, aquí, en aquest sector els horaris, diuen els sindicats, son llarguíssims.

I els clients també hi hem de dir la nostra, no es tracta de furgar en la problemàtica que pateix el sector, i ara, però si que no podem ni hem d’acceptar que aquesta manca de personal, repercuteixi en la qualitat del servei; no pot ser que vulguin tenir moltes taules plenes i en major quantitat, si després no tenen professionals per atendre-les. En el primer cas, no s’atrapen la feina i es possible que et facin esperar mes del que es adient i del que estàs disposat a suportar, i en el segon cas, i d’això me n’he queixat moltes vegades, que al incrementar el nombre de taules en el mateix espai, fa que mengis enganxat a la taula del costat, i quasi compartint taula amb desconeguts als que no he convidat, i que mereixent tot el meu respecte.

Diu l’article en qüestió, que la majoria dels responsables de negocis del sector, coincideixen en dir que “es hora de dignificar el sector, si es vol un turisme de qualitat”, això implica més bona formació, horaris i sous. I sobretot, també la presa de consciencia entre els clients que el fet de que t’atenguin be un diumenge al migdia, té un preu … potser es que l’època de les vacances barates ha acabat. Imatge de dpung en Pixabay

Publicat a

Dèficit

De socorristes, de personal sanitari, també al sector de l’educació, sense oblidar-nos d’organismes oficials i al sector serveis… i això amb tres milions d’aturats apuntats a l’atur… no quadra.

On cal cercar el motiu d’aquest dèficit estructural de personal a qualsevol sector? és que la gent no vol treballar? és que els responsables de l’àrea de personal de les empreses i altres tipus d’organismes, no gosen contractar personal amb la finalitat de poder oferir un servei més acurat al client, al pacient, a l’alumne…?

És clar, el motiu és purament econòmic, contractar personal costa diners, molts o pocs és qüestió de qui ho valori, la visió és diferent si fa la valoració el treballador o l’empresari. La realitat però, és que tenim un dèficit de personal assalariat, i això fa que tinguem un dèficit de qualitat als serveis. Podem repassar el sector que vulguem, no cal que ho faci, cadascú pot fer-ne la valoració i cada persona traurà les seves pròpies conclusions.

A més, avui llegia a la premsa que un estudi d’aquests que es fan regularment, que no sabem si és un reflex del pensament de les persones suposadament encuestades o és un suposat “globus sonda” per encarrilar el pensament conjunt de la ciutadania… be, continuem amb el que diu l’estudi referent a la pressió fiscal a Espanya, perquè és curiós que nosaltres, la gent, donem suport a abaixar els tributs encara que es retallin serveis.

A veure, jo no se pas a qui ho demanen, ni quines altres preguntes fan, de fet quasi sempre les enquestes estan encaminades a aconseguir el resultat que prèviament, qui encarrega l’enquesta vol que surti. Al nostre país actualment el nivell de molts serveis es nefast, segur que els ciutadans encara el volem reduir més? no m’ho crec … ho sento, no m’ho crec. El que si em crec, es que es una directriu de relat, per anar aplanant el camí cap una encara més dràstica reducció dels serveis i de la seva qualitat, sense abaixar impostos i sense retallar les grans carregues financeres a que esta sotmesa la nostra butxaca.

Pensem-hi una mica, recordem que pensar es gratis, no ocupa espai, no menja recursos de cap tipus, al contrari, estimula les nostres cèl·lules, i si algú ens fa una enquesta d’aquest tipus, rebutgem preguntes encaminades a generar opinió, hem de tenir la nostra pròpia, i l’hem de poder i saber expressar. Imatge de StartupStockPhotos en Pixabay