Mes: juny de 2026

Publicat a

Parlem de censos

Sobretot electorals, principalment ara que els noiets dels catalogats de dreta i extrema dreta diuen que el govern actual “vol alterar els cens electoral amb l’anomenada llei de nets”. A més, també diu la premsa que “els populars proposen reformar la llei electoral per donar un plus de diputats a la llista més votada”.

A veure una repassada a les dues notes, a la primera nomes una pregunta a en Feijóo, escolti si votes acusen al govern de manipular els vots, es compromet que si torna a guanyar, com diu que ha anat fent en les darreres eleccions, renunciarà a presentar la seva candidatura per ser elegit president del país? oi que ho farà, perquè segons diuen vostès els vots estaran manipulats.

Referent a la segona qüestió, a veure mirem les darreres eleccions espanyoles, els populars van obtenir uns 8,1 milions de vots, no van guanyar res, van ser la llista més votada i prou, encara que si mirem l’abstenció veurem que els abstencionistes van ser 12,5 milions, bastants mes que els que van votar als populars, o sigui que fent cas a les paraules dels seus representants va ser l’opció escollida per molts espanyols, o sigui que en boca dels populars l’abstenció va ser la que va guanyar. Una darrera dada, referent al cens l’abstenció va ser del 33,41%, i els vots pel PP el 21,48% … qui va guanyar?

Quan llegeixes el que presumptament diuen els populars, no saps si riure, plorar o que, per començar això de donar un plus de diputats a la llista més votada, imaginem, dels 350 escons o seients que te el congres espanyol, amb l’abstenció referida moralment hi tindríem que veure 117 escons buits, la qual cosa seria una situació vergonyosa per a qualsevol persona normal excepte per a ses senyories que no tenen el mínim escrúpol per sagnar-nos encara que no en tinguin autorització majoritària. I perquè ho dia això? ah! si, si féssim cas al que diuen aquests senyors i senyores, el seients buits encara serien més nombrosos si es dones un plus de diputats a l’opció mes escollida, recordem que parlem de que es l’abstenció, quin plus li donaríem? El 10% més? el 20%? o nomenaríem directament una president fantasma?

El problema no es nomes el sistema que utilitzem per donar el comandament del país a segons qui, el problema es que segons qui, generalitzem i diguem que majoria de polítics actuals, directament podem dir que no te capacitat, ni humana ni professional, per desenvolupar l’important tasca que li encomanem. O els hi posem uns controladors del poble, els podríem nomenar per sorteig com a les taules electorals o com per fer de jurat popular, o directament ho tenim fotut perquè la seva incapacitat gestora esta més que demostrada. I parlo de tots els colors. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Crisi d’habitatge

Llegia avui que els “experts” demanen que una de les mesures, entre altres, per resoldre la crisi de disponibilitat d’habitatge, seria la de reduir l’IVA d’adquisició a la meitat. Potser es una opció, una mesura més, però aquesta mesura sense cap més acció no serviria de vareta màgica perquè es comencessin a vendre habitatges a tort i a dret.

A veure al nostre poble, pel que diu la gent, entesos o no, experts o no, es venen alguns habitatges, pel que diu la gent tinc referencies de dues opcions, una d’un import de 350.000 euros i una altra de 400.000; amb l’iva actual del 10% cal afegir-hi 35.000 i 40.000 euros respectivament, si es reduís l’IVA a la meitat, l’import a pagar es cert que seria inferior, pero no ens enganyem en el primer cas s’acabaria pagant 367.000 euros i en el segon 420.000 euros.

Si pensem una mica veurem que el problema no es nomes l’IVA, que posats a demanar jo el situaria en el ZERO, el problema es que l’habitatge realment no es considera una necessitat bàsica, si més no per part dels grans promotors, a qui respecto si es mouen en un context de model de negoci respectable, com deia l’habitatge ja en un principi es una via de fer diners pels que executen i comercialitzen l’obra, perquè no ens enganyem, quantes persones tenen un problema de 20.000 euros, que es la diferencia de l’IVA a l’hora de comprar un habitatge? el que realment fa mal es el 4 que hi ha davant.

Ara be, com diu el mateix article que he llegit, un problema afegit i greu, son els impostos que es van pagant des de l’inici del projecte i en el transcurs de la tota la construcció, tot plegat previ a la transmissió patrimonial final. Diu l’article que al llarg del procediment d’execució d’una obra “la pressió fiscal suportada pot arribar a superar el 62%” si això es veritat, potser el primer culpable de que els habitatges tinguin un preu tan elevat es el mateix estat que diu que vol solucionar-ho. De fet el mateix passa per exemple amb la gasolina.

Ja se que s’han de recaptar impostos, soc dels que te clar que per rebre tots els serveis que demanem cal que entre tots assumim prèviament la necessària pressió fiscal o no tindrem serveis. Ara be, una cosa es pagar i l’altra es fer una bona gestió d’aquests impostos. Nosaltres per la nostra part complim, paguem, els que massa sovint no compleixen, son els gestors “oficials” que si volem ser una mica benvolents, direm que son uns pèssims gestors, podríem dir que tenen la ineptitud com a embolcall del càrrec, com quan anem a comprar a una botiga, que amb els anys hem passat de rebre un paquetet ben fet amb llacet i tot, a rebre en el millors dels cassos un bossa publicitària, que l’hem de pagar prèviament per l’impacte ambiental.

Ja se que sempre acabo criticant als polítics i alts funcionaris, als de rang inferior nomes els hi demanaré que mai s’assemblin a alguns dels seus superiors jeràrquics, pero es que tinc la sensació de que una de les seves inquietuds es precisament aquesta, la de anar a contracorrent de les necessitats dels ciutadans. I no entrem a valorar la variable de les possibles activitats fraudulentes, perquè es per plorar i engegar-ho tot a pastar fang. Imatge generada amb ChatGPT.

Publicat a

Perquè deixem que ens continuïn trolejan

Ja se que això de “trolejar” no deixa de ser una varietat d’anglicisme més dels que sempre m’agradaria fugir, però en determinades ocasions per la utilització que socialment n’estem fent, es un recurs que d’entrada ja deixa intuir per on anirà el contingut d’això que estic escrivint. Si, perquè quan llegim la definició de “trolejar” a les xarxes actuals, ens diu que es tracta de buscar polèmica mitjançant la comunicació de continguts provocatius o controvertits, sovint via les xarxes socials.

Tot i venir de l’anglès (troll) el que no sabia es que es una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà)  que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d’una embarcació en moviment; d’aquesta manera, es compara la publicació d’un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d’un esquer a mar.

Amb tota aquesta retòrica ni soc un setciències ni estic carregat de punyetes, ni estic tocat del bolet, però quasi, si, quan escolto o llegeixo la tabarra, el parloteig, la xerrameca de la classe política d’aquest país, es que em cauen a terra, no se si van estudiar poc o molt, no se si van treure’s un títol amb esforç o a la “tómbola”, però de parleria en tenen molta i de barra també.

Parlen de corrupció aliena com si ells no n’estesin esquitxats, parlen de com poden torpedinar l’estat del benestar convertint-lo en estat del malestar sense cap escrúpol ni mirament pels ciutadans, parlen de tombar tot allò que pugui ajudar a la gent a viure una mica menys malament, parlen sense tornar-se vermells de continuar fent créixer els beneficis derivats de la comercialització de  totes les necessitats bàsiques de les persones, parlem d’ensenyament, de sanitat, d’habitatge o d’energia …

No es que els d’ara ho facin millor o pitjor que els d’abans, be, en realitat no ho se, es igual la qüestió es “fer saltar la banca” o sigui la qüestió es a veure qui pot guanyar per manar, pactant amb qui faci falta, encara que el més trist de tot plegat es que això te un preu, i es el d’acabar esgotant la paciència i la butxaca del sofert ciutadà.

Els politiquets de joguina, que ja s’han convertit en un element distorsionador tan o més perillós que la IA, xerren molt, aixequen la veu i s’insulten contínuament, però no solucionen cap dels nostres problemes, estem farts d’aquesta pel·lícula, l’hem vist masses vegades repetida, i després tenim una abstenció galopant, ens diuen tan ells com les enquestes que ells fan fer, que la gent estem desmotivats, no fotem, que esperen que fem? o sigui hem de veure que se’ns pixen a la boca i a sobre que volen? que entonem càntics joiosos? que pèrfids que són.

Per veure fins on arriba la seva cara dura, la seva pocavergonya, jo sempre deia que tindríem que abstenir-nos a veure fins on estaven disposats a continuar rient-se de nosaltres amb un nombre de vots cada vegada més minvant, ara mateix no tenen cap tipus d’objecció en formar govern i cobrar, encara que l’abstenció sigui superior al 40%, això si, ens diuen que estem cremats, desmotivats … arribats aquí demano, i si aquest 60% restant votem en blanc? ens continuaran “trolejant”? 40% abstenció + 60% vots en blanc, i apa a pastar fang. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

De un ministre a un comissionista

Ni conec a aquests personatges, ni en diré pas el seu nom perquè no es nomes un problema de persones concretes, es un problema que es pot ubicar a la banda fosca de la economia de país, o d’una empresa o d’una família, o d’un govern, sempre n’hi un o uns que s’aprofiten de qualsevol situació per fer calaix i enriquir-se carregant-ho sempre a les espatlles de la part més dèbil, que sempre som aquells que fem el passerell i que crèdulament els votem convocatòria rere convocatòria, permetem-les-hi que cobrin un sou injustificat en relació a la seva professionalitat i que massa sovint ni s’amaguen de que no el mereixen, i per si l’escarni no fos suficient, alguns, encara es dediquen fermament a buscar complements dineraris, siguin o no siguin correctes, siguin o no siguin adients, en definitiva siguin o no siguin legals.

Tot plegat es per la darrera condemna a gent relacionada més o menys indirectament amb la política, es que no se’n salva ni un? en aquesta ocasió tenim un ministre, acompanyat del seu ex assessor, així l’anomena la premsa, i un comissionista; al ministre li han caigut 24 anys de presó i al seu ex assessor més de 19 anys, les condemnes son, segons la premsa, per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències, en el cas del comissionista la condemna es de poc més de 4 anys per cinc delictes, encara que en el cas d’aquest darrer el mes curiós es que, sempre segons la premsa, el tribunal suspèn l’execució de la pena per la seva aportació al descobriment dels delictes i la condició de no tornar a delinquir, a més ha de complir un any de treballs en benefici de la comunitat.

He llegit en algun racó periodístic que presumptament aquest darrer senyor no ha de tornar el boti del delicte, de fet això es cagar-se a la nostra boca directament, que es? una manera de tapar la boca dels ciutadans perquè callem davant de fets d’aquesta magnitud? que pretenen aquesta colla d’afaitapobres? poder continuar tractant-nos com a borregos? es aquell calla i paga que tan mal ens fa com a persones lliures.

Si fem un cop d’ull cronològicament enrere en el temps, podem veure que a més d’aquest darrer ministre de l’època d’en Sánchez, com a condemnats hi trobem altres ministres o ex-ministres, un de l’època d’en Gonzalez, alguns altres de l’època de l’Aznar … en fi, que aquesta colla de galifaredeus no s’aturen davant de res. Ah, i si en teniu ganes, podeu buscar quants d’aquests condemnats estan actualment a la presó, no es com aquell senyor del que parlava recentment en un altre de les meves expositives dèries, que es va passar 18 anys a la presó per un delicte que es va demostrar que no havia comes, tota aquesta colla sembla ser que es va demostrar en el seu moment que eren culpables i aquí els tenim fent bronzo tranquil·lament.

De fet llegint la premsa podem recollir, si més no així ho verbalitzen, que fins i tot alguns dels anomenats socis del govern actual, critiquen la benevolència que han tingut els garants de la justícia amb el comissionista, diuen que s’ha transmès un «delinqueix, destapa i et lliures» reclamen més explicacions al president i consideren que la resolució judicial pot enviar un missatge a altres investigats, que volen dir? que els hi estan posant molt fàcil per delinquir e irse de rositas, perdonin el castellanisme, però segons he trobat a les xarxes la versió catalana podria ser sense rebre el càstig que un hom es mereix, caure de potes com els gats, sortir airós, sortir impune …

Es igual com ho diguem, es igual qui mana, a alguns i algunes se’ls en refot les conseqüències en patim els ciutadans, nomes els importa demostrar qui la te més grossa, patètic!! Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Teletreball a l’estiu

Quan ho he llegit, he pensat que era una broma, innocentada? no, avui no toca, he buscat a les xarxes i he vist que hi ha diversos mitjans que ho publiquen, així es veritat he pensat, i m’he posat a llegir una de les publicacions, ho podeu trobar per exemple a el Periódico no es l’únic, també ho trobareu a el País els dels govern diuen que no es una obligació, nomes faltaria, es una recomanació.

A veure la proposta es tenir “més temps per a la família i el descans” es tracta de “afavorir la conciliació i la corresponsabilitat en l’àmbit laboral” sembla ser que es proposen mesures com la flexibilització d’horaris, permetre el teletreball a l’estiu o encoratjar la desconnexió digital, tot això curiosament dies després que transcendís un pla laboral presumptament impulsat per la Generalitat en el que es proposava un augment de fins a 200 euros al mes als funcionaris que renunciessin al teletreball. A veure afavorir el teletreball per després pagar per renunciar-hi, si es veritat hi ha quelcom que grinyola.

Però centrem-nos amb el teletreball a l’estiu, treballar a casa amb els nens? es veu que els que ho han proposat mai han treballat a casa amb els nens fent vacances, si més no sense cangur. Ho imagino, una ma al teclat, una ma al biberó, una altra ma al … ah no que no tenim mes  mans, com s’ha de fer? però a més hi ha una altra qüestió, no totes les feines tenen opció de teletreball, no se, imaginem per exemple, mecànics, paletes, els mateixos professionals de la docència, la policia … imaginem custodiar un detingut via el teletreball?

Això significaria crear una nova discriminació en el món laboral, els que poden teletreballar i els que no ho poden fer; a més recordem que les vacances d’estiu de la quitxalla son de més dos mesos, les vacances laborals, quants dies son? 30 dies naturals o 25 de feiners? sembla que algun il·luminat s’ha oblidat de posar una variable a l’equació, no totes les feines es poden teletreballar, ni els pares tenen mans per cuidar dels fills en el decurs de totes les vacances estiuenques de l’escola.

A més ja es hora de que tothom accepti que totes les feines i tots els treballadors tenen, millor dit han de tenir els mateixos drets i deures, no pot ser que segons la feina que fan o l’empresa que els contracti, tinguin millor o pitjor horari, millor o pitjor salari, més o menys dies de vacances … es veu clar que massa gent esta interessada en mantenir als treballadors dividits, sigui pel seu horari, pel salari o per les vacances. Empresaris, polítics, sindicalistes … s’ha de lluitar per equilibrar les condicions laborals dels treballadors, no per ampliar les bretxes actuals sovint basades en unes promeses a futur, presumptament encaminades a perpetuar els privilegis d’uns quants. Teletreball? drets? deures? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Qui paga les cagades publiques

L’Estat haurà de pagar 2,5 milions d’euros a l’home que es va passar quinze anys entre reixes per delictes de violació que no va cometre, d’entrada diré, com sempre, que podeu llegir la noticia a la premsa, per exemple a la Vanguardia o al PuntAvui+ entre altres, però la qüestió es valorar, no ja econòmicament que també, qui paga per una cagada d’aquesta magnitud.

D’entrada 2,5 milions poden semblar molts diners, repartim-ho en anualitats, el senyor va passar 18 anys a la presó, o sigui li han pagat uns 138.000 euros per cada any que ha estat presumptament segrestat, perquè digueu-me la situació d’una persona tancada 18 anys sense haver fet res com ho tenim que denominar? el problema es que aquests diners els paga l’estat, o sigui nosaltres amb els nostres impostos, però i als responsables individuals de la cagada, quina pena els imposen.

La noticia publicada a la Vanguardia inclou un ressaltat que diu “la Audiència provincial no va tenir en compte unes anàlisis que haurien exculpat l’home” això es molt greu, a veure qui es o qui son els responsables, com deia l’advocat del acusat, “d’ometre injustificadament una prova decisiva i objectiva que ja estava en el procés, i que no era una simple discrepància de criteri, sinó un error judicial cras i evident” encara que potser d’una vegada per totes tindríem que dir a les coses pel seu nom, no ens podem quedar amb la sensació de que es un error judicial, en el millor dels cassos es un error humà, i hem de pensar que es nomes això, un trist i lamentable error involuntari.

Però els personatges que van cometre aquest error, els responsables de que aquest senyor hagi estat 18 anys tancat a la presó sense motiu, o sigui il·legalment, quina pena els hi hem de imposar? pagaran ell o ells els 2,5 milions? han continuat treballant cobrant el seu sou mensual, que suposo lluny del salari mínim? han continuat anat de festa i de vacances com si res hagués passat? en resum allò que es diu, han pogut dormir be? això no pot ser, ja en tenim prou de situacions que perjudiquen als ciutadans, i mentrestant els responsables siguin funcionaris o polítics de qualsevol organisme públic, continuen amb la seva vida privada i familiar tranquil·lament, cosa que a aquest senyor se li va negar. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Arsenal nuclear i paper de vàter

Son dues coses totalment diferents, o no, en principi si, la primera serveix per acabar amb la terra no se quantes vegades i la segona per acabar de netejar be el final d’un llarg transit intestinal precedit per una deliciosa ingesta i conseqüent posterior digestió. Ambdues signifiquen el final d’un procés.

A que be tot això? com sempre tot el que escric es allò que em neguiteja al llegir la premsa, tensions geopolítiques, augment del que anomenen possibles errors de càlcul, comunicacions, satèl·lits, ogives, IA … els creguts polítics amb un ego enorme, encara que no tinc que clar que la seva ment sigui igual de gran socialment parlant, necessiten transmetre que la tenen més grossa, la capacitat de matar persones i per això augmenten la reserva d’armes nuclears.

Es diu que les anomenades potencies mundials tenen tantes bombes nuclears com per a destruir entre 15 i 100 vegades el nostre planeta, o sigui que ningú no te ni punyetera idea de quantes armes nuclears tenen aquests il·luminats que es diuen gestors i guies planetaris, perquè al cap i a la fi, es indiferent si poden destruir el mon 5, 10 o 50 vegades, després de la primera ja no te cap importància.

I aquí be la comparació amb el paper de vàter, recordeu quan la pandèmia del coronavirus? una de les coses que la gent vam exhaurir a les botigues va ser el paper de vàter, no tinc clar el motiu, si ens en havíem d’anar a la “merda” no calia acumular paper per anar a “cagar” no se quantes vegades, ens trobaven en un punt on veiem possible que el mon que coneixíem se’n anés a fer punyetes per un “bitxo” que no podíem veure però que ens feia contar els morts per milers. I amb l’arsenal nuclear passa el mateix, no el veiem, ens diuen que hi es, i que ens pot esborrar del mapa en un tres i no res, però pensem que si aquest mon se’n va a la “merda” no hi ha cap tipus de paper de vàter que ens pugui ajudar.

I com a punt final unes paraules expressades pel Sant Pare en mig de tot el batibull que s’ha desfermat per la seva visita, i es que “ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear al germà” que son paraules que ens tindrien que fer rumiar una mica, no cal ser creient, no cal ser practicant, no cal creure que una colla d’homes, vestits de blanc o de vermell segons l’ocasió, ens ensenyaran a ser bons minyons, encara que alguns components del seu col·lectiu hagin estat veritables dimonis, no cal que creguem en res abstracte, creguem el que podem veure i tocar, com deien de l’incrèdul Sant Tomàs, i deixem de somiar en estupideses i sense sentit que, com deia a l’anterior article, el sistema ens han anat dissenyant per tenir una mentalitat feble, claudicant i additiva per dominar-nos millor.

Parem, obrim els ulls, pensem, no deixem que els capitostos ho facin per nosaltres, ara be, toquem de peus a terra, no caiguem en la temptació de convertir-nos també en il·luminats, tot es molt més simple, no calen grans esforços per endegar el món a la merda ni necessitarem grans quantitats de paper perquè no hi haurà res a netejar. Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Els papers de Leire

Aquests dies es parla molt de les llibretes de Leire, podeu fer-ne un repàs a l’article “Les llibretes de Leire” signat per Lola García a la Vanguardia.

No em ficaré pas en el que diu l’article, llegiu-lo es interessant, però cal que fem una petita recerca en la memòria, i a més de les llibretes de la Leire, podem recordar els papers i els discs durs d’en Barcenas, aquell famós M. Rajoy que ningú mai ha sigut capaç d’esbrinar qui es, i en canvi ara les inicials P.S. tothom sembla tenir clar a qui es refereix, encara que també podria ser per exemple i presumptament Partit Socialista, però ningú ho diu. També podeu fer una ullada a la resta de polítics d’aquestes darreres quatre dècades, a veure quants en trobeu que lliguin amb aquestes inicials.

Com deia es indiferent quines persones o partits surten quan hi ha una investigació per haver comes presumptament frau, n’hi ha de tots els colors, n’hi ha de totes les tendències, tenen una cosa en comú, son polítics i tenen poder.

El que si que tinc clar, es que a més d’haver comes presumptament algun tipus de frau, son una colla d’ineptes i una colla d’estúpids, i que quedi clar que estúpid no es un insult, una mica també, però segons les definicions que he trobat a les xarxes, podríem dir que un “estúpid es aquella persona poc intel·ligent, nècia o maldestra” nomes penseu que els antònims o oposats son intel·ligent, llest, espavilat, o sigui que més que un insult seria la descripció d’una persona poc espavilada.

I perquè dic això? ostres, a més de ser uns presumptes delinqüents, si es demostra que han comes frau, encara que no sempre es pot demostrar o en altres ocasions fins i tot prescriu, quina casualitat, com deia a més son sapastres, o estúpids en el significat més conegut pel populatxo i que la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix com a “ximple, babau, neci o cretí” perquè s’ha de ser babau per a més de fer coses lletges, deixar-ne constància probatòria via papers, llibretes, discs durs o gravacions.

Al llarg dels anys, al llarg de les batusses polítiques, al llarg de les acusacions, investigacions, judicis i litres de tinta i muntanyes de paper, hem vist de tot, hem sentit de tot, hem assistit a escoltar allò que es diu molt sovint “i tu més”, es igual qui ho diu, si us hi fixeu veure que comenci qui comenci, les tres paraules es repeteixen contínuament i sense fi, però qui en paga les conseqüències no son els politiquets de joguina molt ben pagats, els que en paguem les conseqüències som nosaltres, els ciutadans.

Això si, ens han omplert el cap de pardals que marxen volant i castells a l’aire que una petitona bufada els esvaeix, llegiu si teniu temps la contra de la Vanguardia del dimarts 2 de juny, el titular us ho dirà tot “Fes el que et doni la gana i seràs un esclau” i nomes un trosset d’una de les respostes d’en José Antonio Marina “el sistema ens dissenya una mentalitat feble, claudicant i addictiva per dominar-nos millor amb allò de que per ser feliç has de comprar-te això i allò” i ens convertim en persones esclaves dels nostres propis desitjos” i mentrestant n’hi ha que hi van be, però no som nosaltres. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

No sempre s’està encertat

Ja se que em fotre en un jardí ple d’espines, però en ocasions tots tindríem que valorar si les justificacions dels nostres actes son encertades o no.

Aquests darrers dies, no, siguem realistes, fa molt de temps, mesos, fins i tot anys, que el col·lectiu de la docència reclama millores, diverses reclamacions que fan un farcell força embolicat i complicat, ratis d’alumnes, colònies, suport insuficient per l’escola inclusiva i salaris, segur que em deixo quelcom al tinter, però no afecta a la legitimació de les reclamacions manifestades, al contrari si hi afegim més reivindicacions més dret a protestar.

Tinc amics docents, no els vull pas menystenir ni que s’enfadin, ells ja saben com penso, i es que sense cultura els ciutadans estem perduts, per això m’agradaria defensar-los també fent dues reflexions critiques; primera, vaig llegir fa uns dies en algun mitja de comunicació que algun representant sindical presumptament havia manifestat que cobrava més un mosso en practiques que un mestre, no se si es cert o no, es indiferent, perquè posats a comparar també podrien fer la comparativa amb algun professional dels que cobren el salari mínim, que son molts, i crec que tots mereixent el mateix respecte que els docents, per la qual cosa no feu comparatives, no toca.

La segona reflexió es referent al que llegia avui a la premsa, i es que els representants dels docents en aquesta consulta heu fet com els polítics que critiqueu, i això no pot ser, no caigueu en aquesta trampa, i es manipular les dades. A veure s’ha dit que un xic més de la meitat del professorat ha votat per tombar el preacord amb el govern; fem números, es diu que el cens es d‘uns 100.000 professors, hi van votar un 61%, primera dada l’abstenció va ser de quasi un 40%, similar a les convocatòries electorals en política, tornem a les dades que ara ens interessen, això vol dir que van votar uns 61.000 professors aproximadament, i dels votants el 65% van votar per tombar el preacord, o sigui uns 39.500 docents. I això ens porta veure que més de 60.000 professors no van votar, passotisme, frustració, demostració de que …?

Defensaré sempre als mestres, nomes els hi diré que tinguin raonaments de pes per a les seves reivindicacions, criticaré sempre als polítics, soc dels que opino que tard o d’hora ens fallaran i vull pensar que es per ineficiència i tossuderia, i tot i que els esdeveniments que succeeixen fa anys políticament parlant, ens puguin fer desviar el pensament i la suspicàcia cap a raonaments confusos i malintencionats, cal que tots plegats ens deixem de fer volar coloms, i assumim que es feina i responsabilitat de tots plegats el fet de que la primera cosa que ens hauria de preocupar, que es la formació dels nostres fills i nets, també sigui una de les més qüestionades per tots plegats, professors, govern i famílies. Imatge creada amb ChatGPT.