Mes: juliol de 2026

Publicat a

Canvi climàtic i deixadesa

N’hi ha que diuen que quan hi ha una catàstrofe natural, no es el moment de buscar culpables, el que toca fer es anar per feina i solucionar el problema que hi ha, sigui per aigua o per foc, o fins i tot podríem dir que sigui per envair altres països o regions alienes.

I en part es cert, quan hi ha una catàstrofe s’ha de treballar amb la finalitat de que no avanci i aturar-la el més ràpid possible; pero dit això hi ha d’haver també algú que comenci a “treballar” per esbrinar el perquè de la catàstrofe, pensem que nomes entre aigua i foc portem dècades de no fer els deures, es podia haver evitat? l’impacte ambiental i humà podria haver sigut menor? que s’havia d’haver fet i no s’ha fet? qui i com s’han gastat els quartos en altres bajanades?

Si fem cas d’alguns, segons la premsa molts dels que voten dreta i extrema dreta, ens tindríem que plantejar si això del canvi climàtic, com diuen ells, no es veritat, es un invent de l’esquerra, de fet segons el diari Ara, el líder de Vox “atribueix el foc a la corrupció, el fanatisme i la màfia del president espanyol, no a l’emergència climàtica, sinó a la ideologia i l’abandonament del camp», i segons escoltem uns o altres ens parlen de negacionisme climàtic o de fanatisme climàtic. Hi ha gent que es creu aquestes bajanades.

Penso que per un moment podríem partir de la base de que, com diuen els dretans, el canvi climàtic no existeix, aleshores el que ens tenim que preguntar es quin es el motiu pel qual els boscos i els entorns de les urbanitzacions estiguin tan malmesos, arbres morts i secs, matolls abundants, porqueria a dojo, llaunes, papers, vidres … no tot es culpa del canvi climàtic, es cert, pero l’esforç que hi hem de posar la gent, les persones que hem de cuidar els boscos perquè no siguin un autèntic polvorí, on queda?

Exigim als nostres polítics que facin menys celebracions de reptes assolits si es que n’han aconseguit algun de veritablement important per la societat, fa dècades que no fan els deures, i els no assolits? i perquè no dediquen més esforç i treball per millorar la vida i l’entorn de la gent, al cap i a la fi això es el que van prometre que farien, no?

Com molts, de tan en tan passo per zones diguem-ne boscoses, ahir mateix, passàvem per un determinat indret que pot ser qualsevol, a la dreta un bosc net, sense matolls, sense brossa, sense porqueria, amb els arbres esclarissats, es dir que sembla que algú es cuida d’endreçar aquell espai; a l’esquerra un bosc amb una altra visió, matolls, brossa, arbres apilonats uns a tocar dels altres, encara que no hi hagués canvi climàtic una trista espurna sense mala intenció podria causar una catàstrofe infernal, imaginem si com en alguns cassos hi ha mala intenció.

Endreçar un bosc val diners, es cert, pero no fer-ho també, si més no en un futur prou proper, mentre uns dediquen els seus esforços a lluitar contra el foc, en podríem tenir uns altres que dediquessin els seus esforços a lluitar contra la deixadesa, l’abandonament, la desídia, sense oblidar la mala llet i la mala fe, busquem quin es el millor camí tan per revertir el possible canvi climàtic, que tot i ser figues d’un altre paner també ens ho hem de creure, com per prevenir la droperia humana de les calamitats actuals, sobretot l’estupidesa dels responsables polítics que no saben ni volen estar a l’alçada que el seu càrrec els hi requereix. Menys rodes de premsa, menys jaquetetes de comandament, més serietat, més professionalitat i més renuncies o més expulsions de tots els que son una colla d’ineptes per fer una cosa tan senzilla d’entendre, com es estar al servei de la ciutadania, i els que no fan la seva tasca amb coneixement de causa, han d’entrar directament en presó preventiva. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Com ha canviat la vida

Avui llegia les experiències viscudes per una avia quan era jove i les viscudes per la seva neta actualment. La neta té 24 anys, i la vida de l’avia quan tenia la mateixa edat era molt i molt diferent. Al marge del que sovint es parla més, l’emancipació, de si abans ho feien més joves, de si ara no ho poden fer, crec que podríem dedicar una estoneta de la nostra vida quotidiana, no gaire no, nomes una miqueta, nomes una estoneta un dia, a pensar com ha canviat la vida en els darrers 70 anys, es el temps que separa aquesta avia de la seva neta, va atrevim-nos a pensar plegats perquè hem deixat que ens canviïn el modus vivendi, i el que abans ni existia ara es una necessitat.

A més de l’emancipació, hi ha dues paraules més amb les que hem de fer un paquet, benestar i consum. I es que no les podem separar, perquè les tres van lligades, abans i ara, i tot i que continuen significant el mateix ara que abans, el que ha canviat es el concepte i com les entenem separadament i en el seu conjunt.

La gent abans començava a treballar molt jove, era la necessitat de la majoria de famílies, el que en aquella època tocava, com més fills venien més possible sous pel nucli familiar, després ja veurien com els anaven casant per poder-los emancipar, tot i que sempre hi havia l’hereu o la pubilla que tindria que continuar amb la tradició familiar.

Avui en dia hi ha menys famílies diguem-ne tradicionals, tenen menys fills que abans, algunes ni en tenen perquè entre la feina i el lleure no hi ha temps per tenir-ne cura, han sorgit les anomenades famílies monoparentals, les parelles de fet, reestructuració de noves parelles després de separacions, abans per diversos motius els aparellaments sobre el paper eren per a tota la vida, fins que la mort els separava, o així ho deia el capella del poble.

Pero tot i que la vida en aquests termes ha canviat, el problema no es nomes això, que també, el problema es fer encaixar les tres paraules, emancipació, benestar i consum; abans i ara ens volíem emancipar per viure la nostra vida no la dels nostres pares, volíem aconseguir sols o amb parella un nivell de benestar més elevat que el dels nostres pares, si més no diferent, i al llarg dels anys ens han fet creure que per aconseguir-ho hem de consumir, consumir i consumir cada vegada més.

Llegia que aquella avia que fa 70 anys en tenia 24, va començar a treballar als 13 anys, el sou anava directament als pares per ajudar a sostenir l’economia familiar i als 24 anys ja estava casada i va deixar de treballar com una transició natural de la vida. La neta que ara te 24 anys, estudia i fa feines a temps parcial, diu que es paga els capricis pero continua necessitant als pares per tenir un sostre i menjar.

La diferencia es que en la joventut de l’avia el lleure no implicava consumir, i en la joventut de la neta avui dia tot esta pensat per a consumir, socialitzar, sortir, viatjar, ens ho han convertit en una necessitat que s’ha de pagar, i aquest es el gran problema de com ha canviat la vida, de com ens han canviat en aquests 70 anys, segur que no hi ha lleure sense pagar, i si el busquem? I si el reinventem? Imatge generada amb IA de Gemini. Montpeità 1793

Publicat a

Lleig, molt lleig, oi Departament d’Educació?

No se com expressar-ho, plou sobre mullat, no vols caldo dues tasses, es digui com es digui es una qüestió que em fa bullir la sang, perquè una vegada més hi ha qui es riu de nosaltres.

Un titular “el govern diu que una incidència tècnica afectarà la comparabilitat dels resultats de PISA 2025 a Catalunya” del diari VilaWeb, en el contingut de l’article ens expliquen que el Departament d’Educació i Formació Professional i el Ministeri d’Educació espanyol, diuen que “els resultats de les proves PISA 2025 de Catalunya, estaran afectats per una incidència tècnica que en limitarà la comparabilitat amb la resta de territoris”, incidència tècnica?

Quantes dècades fa que els resultats de les proves PISA son patètics a Catalunya? no entraré a valorar si a la resta d’Espanya o d’Europa son millors, nomes fent la comparativa al llarg dels anys a casa nostra, veiem que hi ha quelcom que grinyola, m’agrada aquesta paraula, i grinyola perquè els resultats son com un tobogan, no paren de baixar. Un ressaltat del mateix article diu que “l’any 2022, les proves PISA van certificar una patacada en el nivell educatiu de Catalunya” que fem? plorem? ens encabritem? diem paraulotes? ens ho agafem seriosament? pensem que aquesta colla d’entremaliats poca traces, que son els responsables del departament, abocaran a la quitxalla a un pou sense fons.

I ara que faran, d’entrada el que es més típic, crearan una comissió, si i l’anomenen Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació, el nom es altisonant, he llegit en algun lloc una frase que ho resumeix tot amb claredat, li atribueixen a Napoleó, no se si es cert, diu que “si el que realment vols és que alguna cosa no funcioni i es demori, crea una comissió”, dit i fet.

Després tot son excuses, que si la proximitat entre les proves PISA i les avaluacions de final d’etapa, que si la taxa d’exempció d’alumnes a Catalunya (va arribar al 23,2%, quan sembla ser que l’OCDE recomana un màxim del 5%), encara que quan llegeixes els comentaris de l’article, que hi pots estar d’acord o no, veus que la gent ja n’està, n’estem tips de tantes excuses, es igual qui mani, al govern català hi ha passat diferents colors polítics, pero les proves PISA no han millorat mai, al contrari, es com un salt d’aigua que sembla ser que no te sequera, i el pessimisme augmenta contínuament.

Un recull del mots que els lectors dediquen a aquest afer, ineptes, inútils, fallada, avaria, error, pífia, nyap, pana, ni eficients ni honrats, ineptocracia, picaresca, mentides, venda de fums, parasitisme o empobriment educatiu, per mi aquesta darrera descripció es la que reflecteix millor la situació de la educació al nostre país. i la pregunta que alguns es fan i també la faig meva, es fins on arriben les responsabilitats d’aquesta situació? polítics, tècnics, famílies …?

Mireu, de reformes al llarg de les dècades, moltes, la realitat pero es que la quitxalla no te comprensió lectora, les noies i nois van més que fluixos en matemàtiques, la IA els hi facilita el fer treballs pero no aprendre ni entendre que fan i perquè ho fan. N’estem convençuts de que la ciutadania no hi tenim res a dir ni res a fer?, un dels comentaris que he llegit, deia que ens haurem de fer tots anarquistes, home no se, tot i que massa sovint sembli que ”estem sense governants o sense autoritats coherents”, segur que no podem fer res pels nostres fills i nets?, segur que volem deixar el futur en mans de gent que generalment no demostra precisament un alt grau d’intel·lecte? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Com ho hem de fer per dir prou i que ens creguin?

Una noticia, com sempre, a la premsa fa esclatar dintre el meu cap el procés d’encadenar el meu imaginari amb visions, paraules i emprenyades. Si, de noticies en publiquen moltes, n’hi ha de falses i n’hi ha de fefaents, n’hi ha de serioses i/o tristes i n’hi ha de positives, poques, n’hi ha de més importants i n’hi ha que ben just si arriben a ser noticia.

El titular d’aquesta em fa aturar en la seva lectura i tornar a començar “multa de 1.700 euros a un veí de Mataró per ser cívic i arreglar l’espai públic del seu carrer” va plantar cinc arbres, va reparar dos bancs i va arreglar lloses trencades, l’article es d’en Fede Cedó.

Home, no calia que ho fes, no calia que arregles els desperfectes del carrer, al cap i a la fi els ajuntaments, el seu i el nostre, recapten diners per fer aquestes feines entre altres, algunes més necessàries i altres no tan, algunes més lluïdes i altres que passen quasi desapercebudes. No calia que ho fes perquè la brometa li ha costat 1.700 euros de multa, per fer, segons l’article, la feina que durant anys no va fer l’Ajuntament.

Aquí la historia ja comença a grinyolar, a veure un senyor que es dedica a plantar arbres, a reparar bancs i substituir lloses trencades del carrer on viu, de que va? que al seu poble no tenen una brigada per aquestes feines? al seu poble no subcontracten la jardineria? i no tenen cap empresa subcontractada per revisar i substituir bancs trencats? i ni la brigada ni la possible empresa subcontractada, si es que n’hi ha, verifiquen l’estat de l’enrajolat del carrer? per evitar accidents més o menys greus als veïns i als possible turistes.

El senyor diu que portava reclamant des de l’any 2019, carai deixin-me que els enumeri tots, així tindrem una visió més global del fet i la seva importància, encara que els responsables de l’ajuntament, polítics, tècnics i funcionaris, tinguin una altra visió de la situació. 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, 2025 … 2026, refot son quasi 3000 dies, o no anaven a aquell carrer o tan se’ls en fotia els entrebancs dels veïns.

Diu la noticia que tot va començar per la denuncia d’un ciutadà, collons amb el ciutadà, rancúnia?, enveja? molèsties per les obres? seria interesant poder conèixer els fets i la casuística d’aquest cas, i a partir d’aquí s’acusa al veí infractor d’haver ocasionat danys al mobiliari urbà, mobiliari deteriorat, reclamat pel veí i que l’ajuntament s’ho passava pel forro, o això es el que es pot entendre al llegir la noticia. Ara la brigada, es veu que si que en tenen, tornarà la zona al seu estat original, o sigui que arrencarà arbres, no esta castigat per la llei i per les ordenances municipals? destrossarà bancs, tampoc esta castigat per les ordenances municipals pròpies? i substituirà les lloses noves per unes altres de trencades, es conya, no?

Estic d’acord amb l’ajuntament, aquest veí no tenia perquè replantar arbres morts, ni tenia perquè pintar bancs, ni tenia perquè substituir rajoles, i saben perquè? perquè després de quasi 8 anys ja ho tenia que haver fet l’ajuntament. No se qui mana, tenen 27 regidors això si, i suposo que com a la majoria de poblacions deuen ser una de les “empreses” ambmés treballadors contractats.

Pero el fet d’estar d’acord amb l’ajuntament també em fa rellegir un trosset de l’article “la normativa invocada per l’Ajuntament obliga a reparar els danys causats a béns municipals, que son plantar arbres on havien d’existir, restaurar bancs envellits o eliminar rajoles perilloses hagi suposat un perjudici per a l’interès general” … pregunta, quan pensen dimitir els responsables de menystenir a la ciutadania i no fer les actuacions necessàries a alguns carrers la població? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Cal posicionar-se?

Llegeixo l’article “Els polítics independentistes que volen que Espanya guanyi el Mundial” al diari Ara, polítics que sovint ens costa d’entendre els seus posicionaments a vegades inoportuns, a vegades verbosos o fins i tot inútils i prescindibles, pero que aprofiten qualsevol moment i situació per en primer lloc fer-se visibles, i que no sempre ho aconsegueixen, i en segon lloc crear situacions fictícies d’enfrontament perquè sembli que si no es per ells, tot plegat se’n anirà a fer punyetes.

En aquest cas parlem de futbol, podria ser basquet, natació, escacs, patinatge artístic, es indiferent, el quid de la qüestió es si un català pot estar content de que guanyi un esportista que competeix a l’empara de la samarreta de la “roja”, imposada o no, que no tothom es fa seva. Això si, tot oblidant que qui competeix es una persona individual, que en aquests cassos pot fer equip amb altres que pensen o no com ella, i que ho fa perquè te ganes de guanyar porti la samarreta que porti.

De fet l’article ens deixa algunes perles que sense posar-hi nom propi cal conèixer, per exemple la d’aquell polític que quan en una entrevista se li demanava si donava suport a la selecció espanyola, deia que anava amb Espanya «si són tots els meus», o aquell altra que deia “que guanyi Espanya, no me n’amago, hi ha vuit jugadors catalans». Després hi ha els més de resposta política com el «jo no vaig amb Espanya, i es que els catalans tenim tot el dret del món a tenir selecció pròpia, però l’estat espanyol no ens deixa jugar”, i que això de “celebrar amb la roja és un autogol per a l’independentisme”, trobarem posicionaments públics de tot tipus, el que no se es si, com deia aquell expresident espanyol que parlava català en la intimitat, molts d’aquests polítics d’avui dia veuran el partit i celebraran la victòria de la roja en la intimitat, si es que guanya.

I després tenim les batalletes locals per la instal·lació de pantalles gegants en algunes localitats, llegeixo que es un intent més per espanyolitzar-nos, no se si el problema es que les pantalles aquestes ens poden adoctrinar o no, el que si que tinc clar es que els diners que es gasten en moltes histories d’aquestes, tan son les pantalletes pel futbol com la quantitat in crescendo per exemple de festivals d’estiu, es podrien destinar a altres necessitats vitals per a la ciutadania.

Com ens costa obrir els ulls, com ens costa fer despertar el nostre cervell per pensar, com ens costa acceptar que no tot el lleure ha ser guiat i de pagament, com ens costa assumir que el mon no gira pel nostre benefici, em refereixo al benefici social de les persones, si no que gira al ritme de crear mes riquesa nomes per uns quants.

Amb tot el que tenim per arranjar, segur que ens hem de quedar nomes amb la discussió superficial de si cal celebrar el que fan una colla de “tios” milionaris? deixem-los jugar, i si realment ho volem criticar comencem per no pagar les “animalades” que cobren per les entrades i valorem si hem de continuar recolzant les “quantitats bestials” que es mouen per exemple pels drets televisius i publicitaris. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Treballadors responsables

En una regió espanyola, tan es en quina, estic convençut de que podria ser qualsevol “convoquen a dues persones mortes i nou jubilades per a triar la seva plaça com a funcionaris”, no se si riure o plorar, crec que em pot explotar la poca matèria grisa que encara tinc al cervell, després s’intenta presentar una justificació “ho atribueixen a la lentitud a culminar els processos selectius de personal des de fa quasi una dècada”, i com no, en part també es culpa de la pandèmia.

A veure, reconec que sempre dono la culpa als polítics, pero en situacions com aquesta crec que la responsabilitat va més enllà. Es cert que hi ha un primer cap visible, el president de la comunitat autònoma, darrera seu hi ha també un conseller, no se si el de treball o el de noves tecnologies, pero es que si continuem amb la llista suposo que trobarem algun secretari de govern, algun cap de departament, fins arribar encara que sàpiga greu a algun funcionari.

En el decurs de tot aquest temps, i concretament “a finals del 2022 el Tribunal Constitucional va establir que el personal que adquireix la condició de funcionari ha d’obtenir un destí definitiu i no provisional, com succeïa fins aquell moment”. Cap problema, devien pensar els responsables de personal d’aquesta comunitat autònoma, recordem que això afectava a un munt de persones sense que tinguessin assignat encara un destí definitiu, les quals reclamaven feia temps per les demores existents, total que van posar fil a l’agulla i van convocar a unes quantes persones entre les quals hi havia les mortes i les jubilades, ole tu!!

De fet el titular d’avui es una excusa, podia ser qualsevol altre, per parlar de la ineficàcia del sistema polític/funcionarial establert al nostre país i que si comencem a rascar una mica, estic convençut que pot afectar a molts organismes públics i fins i tot possiblement també alguns de privats.

Encara que el que es més greu, no es tan la indolència d’un sistema creat, si volem ser benèvols sense solta ni volta, no cal entrar com fan alguns a valorar si es una estratègia per aconseguir vots captius, no, com deia el més greu es que aquest desinterès també el podem trobar en altres departaments amb riscos mes elevats, per exemple per dir-ne un, sanitat, i es que en ocasions han convocat per a una operació a una persona que ja havia mort.

I no es un problema, com alguns volen fer-nos creure, de dretes o d’esquerres, no se si uns o altres diguem que son més actius, o passius, en aquests afers, pero sempre que es detecta un mal funcionament del sistema que diuen que esta al servei de la població, recordo aquella sèrie anglesa emesa per TV3 ara fa quatre dècades, de fet molts no la coneixeu, si, no, ja veig que tinc una edat, uff!!

Us faré cinc cèntims del seu argument: a un bon senyor el van nomenar nou Ministre d’Assumptes Administratius, quin títol, oi? però als seus intents de fer canvis en el departament sempre hi trobava l’oposició dels funcionaris i del seu secretari permanent, que es el que es quedava quan el ministre de torn dimitia o el feien plegar. Quasi tots els capítols finalitzaven amb el mític «Sí, Ministre» que intentava remarcar la victòria o la derrota del secretari, que es qui realment prenia les decisions, davant el seu superior jeràrquic.

Les places laborals han de deixar de ser interines, provisionals, els treballadors han de poder anar a treballar sense la por de que al cap de un munt d’anys, com ha passat en ocasions, la seva plaça s’amortitzi, no es cobreixi i “al carrer”, i paral·lelament també els que siguin un negats, els que no serveixin s’han de poder substituir, tinguin el grau social o professional que tinguin, i els que fan be la seva feina, no cal que es sentin assenyalats. Si ens ho agafem seriosament entre tots ho aconseguirem. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

I ara l’amnistia

A part de les noticies de que Espanya va guanyar a França, futbolísticament parlant, i de que jugarà la final contra l’Argentina, partit en el que s’enfrontaran dos cracs formats a Can Barça, una de les noticies del dia, diguem-ho així, es l’amnistia, el TJUE amb seu a Luxemburg “ha rebutjat els principals arguments esgrimits contra la norma i ha conclòs que la seva aplicació tant a la responsabilitat comptable derivada de les despeses del procés com als delictes atribuïts a membres dels CDR no vulnera les obligacions assumides per Espanya com a Estat membre” això segons la premsa, es a dir que “el tribunal descarta, per tant, qualsevol vincle directe, actual o potencial entre les despeses del procés i el pressupost comunitari”.

Com sempre us dic, es interessant llegir la noticia, aquesta i moltes altres, en diferents mitjans i sobretot per gaudir més, que siguin de tots els colors. Hi ha qui diu que “el Tribunal de Justícia Europeu avala la llei d’amnistia”, altres van més enllà i diuen que “la justícia europea amnistia a la Llei d’Amnistia: avala el gruix de la norma i acosta la tornada de Puigdemont”, i els més propers a casa nostra diuen que “El TJUE avala l’amnistia i assenyala el camí a la justícia espanyola”, perquè en el fons “aquesta llei d’amnistia va servir per a la reconciliació”.

No oblidem alguns titulars diguem-ne un xic contraris, com per exemple el que diu “Gènova treu importància al que diu el TJUE i Aznar reclama que l’agressió sediciosa no quedi impune», encara que un dels que m’ha cridat l’atenció es el que diu “el PP acata el dictamen del TJUE però manté la seva ofensiva contra l’amnistia, i es que el debat no va ser només jurídic», i d’això es del que hem de parlar.

El debat no va ser nomes jurídic, no, es que el van judicialitzar ells, en realitat el debat nomes era polític, i ho era després d’anys i anys de reclamacions. Potser no encaixa del tot l’expressió, manifestada reiteradament en alguns moments, si aquella de que ens roben, i es que per poder opinar primer m’agradaria saber fins on perdíem els quartos per culpa dels forans de Catalunya o fins on els perdíem per la gestió pèssima del propis.

Quan llegeixes per exemple a infoLibre que “L’aval de Luxemburg a l’amnistia acaba amb tres anys de maniobres judicials inèdites contra una llei” et preguntes, tota aquesta colla de xavals i xavales que es presenten a que els votem, quina experiència professional tenen?

Molts quan comencen, son aprenents com aquells que hi havia abans als oficis, si aquells que abans d’agafar per exemple una paleta havien d’aprendre a escombrar i a fer anar el pic i la pala; i estudis? n’hi ha de tots, alguns han estudiat dret o ciències polítiques, altres medecina o alguna enginyeria, pero ningú els ha ensenyat prèviament a fer anar l’escombra, i ens trobem que a l’hora de treballar i decidir per tots nosaltres, ningú ens garanteix que tinguin les suficients capacitats per entendre i decidir que es el que necessita la societat.

I a partir d’aquí hem de bregar amb situacions com aquesta de l’amnistia, nomes un pregunteta de res, quan ens ha costat tota aquesta parafernàlia als contribuents? segur que era necessari muntar tota aquesta festa pel gaudi de nomes uns quants? si tots plegats, els politiquets, fossin més humils, com diuen en castellà “otro gallo nos cantaria”, vaja que “serien figues d’un altre paner” o fins i tot “ens lluiria més el pèl” … apa senyors polítics “agafin el bou per les banyes” deixin-se de tonteries i dediquin el seu saber fer, si el tenen, a ben gestionar l’herència que els hi lliurem pels nostres fills i nets. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Escons amunt i avall

Ara m’estava mirant les dades d’una enquesta publicada pel CEO, ja hi tornem amb les sigles i els anglicismes, acostumats com estem que aquestes tres lletres les identifiquem normalment amb un cap empresarial, director general o similar, en aquesta ocasió cal dir que son les inicials del Centre d’Estudis d’Opinió, que ha publicat un sondeig d’intencions de vot entre la població.

Els titulars de la premsa son, si més no, curiosos, hi podem trobar per exemple “Aliança Catalana ja supera Junts i s’apropa a ERC” també “Daltabaix de Junts, triomf del PSC i crescudes d’ERC i Aliança” o una altra es “Pronostica l’enfonsament de Junts i la victòria del PSC, seguit per ERC i Aliança” i un darrer per acabar “Hi ha risc d’ingovernabilitat a Catalunya? té fre Aliança?” podeu escollir.

Recordem que es una enquesta, les eleccions no son ara i moltes vegades les persones canviem d’opinió cada vegada que anem a pixar. A partir d’aquí sembla el PSC i el PP podrien baixar aproximadament un 10%, VOX es mantindria o fins i tot podria pujar un pel, COMUNS I la CUP es mantindrien o podrien patir un petit retrocés i el que sobresurt més d’aquest sondeig es el fet de que AC pujarà molt, no se, una burrada, un 1.000%?

Sabeu que la meva opinió es que tard o d’hora els polítics ens fallaran, tots, per la qual cosa es indiferent qui tingui més vots, la qüestió es que davant de dades com les presentades pel CEO tots els politiquets busquen o be explicacions o be justificacions segons surtin retratats en aquesta imatge puntual, que en aquest cas recordem que es un sondeig.

Quan tenen les dades a la ma, quan han fet la lectura d’aquests resultats del sondeig, quan busquen motius del perquè han sortit aquests resultats i no uns altres, sempre intenten desviar el nostre interès cap a justificacions externes, alienes al seu entorn, la població esta desmotivada, desil·lusionada, no te les idees clares, es deixa arrossegar pels populismes … no diré que no sigui possible, pero a veure s’han preguntat, si més no jo em pregunto, fins on els partits amb més vots en legislatures passades son culpables directes del canvi de tendència que mostrem la ciutadania?

No diré pas si estic més o menys en contra i/o a favor de cap formació, pero ja n’estic tip de que els ciutadans sempre tinguem la culpa dels mals resultats d’alguns polítics i de les seves formacions, si més no fins que alguns d’ells canviïn d’idees o de companys de viatge com sovint passa. Deixin de mirar-se el melic, deixin de creure’s superiors a nosaltres, facin la seva feina i si la fan be possiblement els pecaminosos, per vostès, votants no canviaran la seva intenció de vot. Imatge generada amb IA de Gemini. Montpeità 1791

Publicat a

Ara les responsabilitats

Com passa cada any, o com sempre quan passa algun tipus de sinistre, es demanen responsabilitats civils, penals, multes, indemnitzacions, càstigs … de tot pels possibles responsables d’algun d’aquests diguem-ne incidents, i ja esta bé que si algú ha comes algun tipus d’acció negligent amb plena consciencia de que esta fent mal a l’entorn, sigui castigat. Altra cosa es quan es amb motiu d’un accident, aleshores la culpabilitat podria ser compartida o fins i tot pujar d’esglaó.

Ho dic perquè en el cas de l’incendi de les Gavarres, s’està investigant si podria ser que el treballador presumptament origines el foc involuntàriament per l’ús d’una màquina radial que feia tasques de manteniment a la carretera, però, i això comença a preocupar, el mateix article diu que encara no és clar si l’error va ser seu o van fallar les comunicacions; podeu llegir l’article a VilaWeb

No se si el senyor en qüestió va decidir discrecionalment, penso com pica el sol, agafar una radial i anar a treballar a la carretera, o algun superior li va manar, d’aquí la ressenya a l’article d’una possible fallada de les comunicacions; en el suposat cas de que l’home decidís anar a treballar sense ordres superiors, ho va fer sense un comunicat de treball? va anar a fer hores extres per fer la pilota al “jefe”? hi va anar per fer un servei voluntari a la comunitat?

Si el problema es una manca de comunicació interna, el seu superior jeràrquic que li va manar? en quines condicions laborals? quin comunicat li va facilitar perquè engegues aquella maleïda radial? i si aquest superior també era un manat que va rebre instruccions de més amunt, fins on arriba la responsabilitat? i posats a investigar, si es necessari anem fins al punt més alt de l’escalafó, qui te la responsabilitat de posar normes i controls perquè això no passi? pot ser que el problema no sigui nomes el treballador? això si, de moment el treballador, segons l’article de la premsa, es l’únic que ha estat quaranta-vuit hores detingut.

Llegeixo que des de la conselleria s’ha volgut distingir clarament el procediment judicial de les investigacions internes, i que el departament ja decidirà què farà amb el contracte si arriba a la conclusió que l’empresa el va incomplir, pero de moment el treballador ja ha “pringat” i la resta de possibles responsables perquè no? si el que volen dir es que els hi rescindiran el contracte, ho entenc, lògic, pero si es rescindeix el contracte, això vol dir que l’empresa serà considerada culpable de l’incendi? i si no ho fan que voldrà dir, que la culpabilitat nomes serà del treballador? això recordem que ja ha passat en altres catàstrofes, recordeu allò d’una errada humana d’un treballador? i la responsabilitat de tècnics, controladors, verificadors i caps de les empreses i dels organismes públics, on rau? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Voluntariat en grans esdeveniments      

Avui llegia a la premsa digital, concretament a l’Esportiu delPuntAvui+ un article d’en Xevi Masachs amb el títol de “L’espectacle a casa” acompanyat d’un ressaltat que diu “el poder d’atracció del Tour es reflecteix als carrers de la ciutat, amb milers d’aficionats desafiant la calor i vibrant amb la primera arrencada de la cursa a Catalunya”.

En un apartat de l’article fa una comparativa de la resposta de la ciutadania en aquest esdeveniment i el de la Copa América, tot esmentant que costarà afinar els càlculs sobre tota la despesa i el retorn econòmic que teòricament ha de compensar la inversió publica, però la resposta als carrers estava assegurada, res a veure amb un altre gran esdeveniment recent a la ciutat, la copa Amèrica de vela.

Exposa amb claredat el que es va viure en aquest esdeveniment, ho puc assegurar, personalment he participat com a voluntari tan en aquest Tour com a la Copa América, i son dues activitats diferents, tan al desenvolupament de les mateixes, com en el seguiment de la ciutadania. No ens enganyem, ambdues son muntatges comercials que busquen un aparador entre milers d’aficionats, milers de seguidors i amb un rerefons totalment econòmic, beneficis per a la organització, que no critico pas, si ho fan be i en podem sortir beneficiats tots, endavant.

Unes referencies als seguidors que tenen ambdues modalitats esportives, de la vela he trobat que l’any 2025 hi havien 53.000 federats, i del ciclisme he trobat que n’hi ha uns 20.000 federats. Suposo que aquesta diferencia així d’entrada sobte, pero el fet de poder pilotar un veler que necessites llicencia fa que hi hagi més gent que es federi, no així amb els ciclistes que nomes si sortim a caminar o fem un viatge en cotxe, veurem que tan a la carretera com als camins n’arribem a trobar molts més del que reflecteix el fet d’estar federats o no.

La visió com a voluntari, es que participes en un esdeveniment d’una repercussió que va més enllà de les fronteres locals o nacionals, i del que nomes en vius la part en la que participes. A la Copa América estava a la Fan Zone de l’entorn del Port Vell, i vaig viure i l’ambient, les activitats i les celebracions que es feien en aquell espai. Pel Tour estava a la zona del carrer Aragó, coordinant amb dos companys mes les activitats d’una quarantena de voluntaris, i aquest es l’esforç i el reforç que vam aportar entre tots al Tour, pero vam viure únicament el que passava en aquella zona, concretament al carrer Aragó.

Ara podríem intentar valorar on hi havia mes gent, a la Copa América o al Tour, pero es que son dues manifestacions esportives totalment diferents, i com passa sempre ambdues tenen els seus defensors i el seus detractors. Com a voluntari us diré que vaig gaudir de les dues, i es que es tractava de viure en primera persona dos importants esdeveniments que no son comparables.

Ara a algú li tocarà valorar, si te suficient informació, si les aportacions publiques son correctes, son raonables, si tocava fer-les o no, i en base a aquesta informació a veure si algú s’atreveix a valorar el famós retorn econòmic que teòricament ha de compensar, l’esforç que en aquesta direcció han fet els diversos organismes públics amb la bossa dels nostres impostos.

Ah! i recordar que en qualsevol esdeveniment en el que hi participen voluntaris, aquests ho fan, ho fem, de manera totalment altruista, no cobrem ni esperem fer-ho, anem a gaudir de poder col·laborar en una organització que promou un espectacle determinat i fer que aquest arribi al màxim nombre de ciutadans possible. Crec que en ambdues ocasions es va aconseguir. Imatge generada amb IA de ChatGPT.