Mes: setembre de 2013

Publicat a

I ara … catalanitzar Espanya

Apa, ja tenim més feina, ara hem de catalanitzar Espanya, o això més o menys es el que ha vingut a dir l’Esperanza Aguirre; així d’entrada fins i tot m’he emocionat, una del PP que fa una aportació d’equilibri a les de l’amic Wert, que volia espanyolitzar als nens catalans. Però aquesta emoció ha sigut fugaç, i al moment s’ha esvaït, perquè m’he adonat que aquesta frase de l’Aguirre, ha estat treta d’una conferencia que ha fet a Barcelona aquests darrers dies, i més clar l’aigua, que tenia que dir davant un nombrós públic català?. El que diu no son tonteries, una altra cosa es que a nosaltres ens agradi o no, i una altra cosa es que això que ha dit ho cregui realment. Dic que no son tonteries, perquè una persona de la seva ideologia, possiblement es el que políticament ha de dir, ja que ella sap molt be que, per poder liderar una alternativa seria a l’actual direcció del PP, necessita un gran recolzament, i es això el que estava sembrant a Barcelona, adobant be el terreny per intentar, en el futur, poder recollir aquest recolzament que tanta falta li farà; perquè no ens enganyem, aquestes paraules ens deixen palpar la que possiblement serà una gran campanya política de la senyora Aguirre. Dic que a nosaltres ens poden agradar o no les seves paraules, més que res, per si pot acabar convencent a alguns polítics catalans, amb això de l’oferiment de catalanitzar als espanyols, i l’oferiment de que Catalunya lideri novament Espanya, cap a la recuperació. L’Aguirre, no es precisament una noia tonta, calcula força be el que fa i el que diu; es cert que en ocasions pot dir quelcom fora de to, però crec que en aquesta ocasió esta tot calculat, i tenint en compte com es manifesten tan el Rajoy com el Montoro, i altres del govern central, esta preparant la seva tornada a la palestra política; i per fer-ho ha de escombrar principalment en Rajoy, i per això també deixava anar que el “presidente” fa el que pot, i que ara tocava reduir impostos. Estiguem a l’aguait, no ens deixem arrossegar amb aquestes frases fetes, com que cal eliminar el cafè amb llet per a tots, o que cal reformar la carta magna, recuperant l’esperit original que reconeixia les singularitats de Catalunya; vetllem per tal de no perdre encara més del que ja hem perdut fins ara.

Publicat a

Resposta del món lliure

Frase espectacular, que fa rumiar, que fa somiar …, fa somiar, si, perquè la llegeixes i si no et pares a pensar una mica més, fins i tot ho creus ….., que ingenus que som a vegades; com deia es una frase que fa rumiar, i més si la situes en el titular publicat per la premsa: “països, catalogats com a dictadures, estan observant atentament com respon el mon lliure a l’ús de les armes químiques que sembla ser que s’han utilitzat contra el poble sirià”. Deia que fa rumiar, perquè primer, quan es parla de món lliure, a qui s’estan referint?, si avui en dia, uns més que altres, però llibertat, el que es diu llibertat, poca en tenim; perquè al cap i a la fi, sempre son els altres els que decideixen per nosaltres; volem fer una consulta, no ens la deixen fer, volem que pleguin els “xoriços”, no pleguen, volem que s’acabi per sempre amb la corrupció i totes les seves conseqüències, cada dia en tenim més; món lliure? El que més em preocupa, es quina resposta s’està esperant del “món lliure”, i perquè servirà aquesta resposta; la resposta quina es?, si el “món lliure” esta a favor de les armes químiques? si la resposta es afirmativa, això que vol dir?, que ja es podrà utilitzar a tort i a dret?; i si aquest “món lliure” respon negativament?, com s’ha de castigar als infractors?. Es curiós, que ara mateix, actualment, en aquest afer sirià, es torna a parlar del mateix que en el cas de l’Irak, guerra legal o il•legal. Guerra legal, si altres dirigents ho recolçent; il•legal, si no es troba aquest suport. Recordem que en el cas de l’Irak, finalment va ser considerada una guerra il•legal, però els responsables estan tots vivint com a burgesos, lliures i sense que ningú els hi exigeixi n i responsabilitats ni càstigs; i ara volen que ens tornem a creure tot el que diuen; guerra legal o il•legal, on s’ha vist que matar persones sigui legal?. Em pregunto, si tots els dirigents estan disposats a fer una consulta al “món lliure”, entenen com a mon lliure totes les persones de tots els racons del món; en la que es pugui decidir si volem continuar vivint amb les regles de joc actuals i conseqüentment els dirigents actuals, o pel contrari volem un canvi; la resposta del “món lliure” quina creieu que serà?