Rivalitat

Una rivalitat molt cara, aquest era el títol de un article llegit a la premsa de divendres que parlava de la rivalitat, en aquesta ocasió, entre Reus i Tarragona, però ara fa un parell d’anys, la rivalitat era entre Sant Cugat i Sabadell, i en altres ocasions també la trobem a altres poblacions veïnes.
Aquestes dues poblacions, es diu que son rivals en quasi tot, i ara mateix desprès de que Tarragona guanyes la partida a Reus obrint les portes d’un dels magatzems més coneguts al nostre país, la guerra esclata de nou en benefici d’una multinacional sueca; i els dos alcaldes la volen al seu poble, curiós el fet de que els dos son del mateix partit. Els que no hi creuen tan son precisament els comerciants d’ambdós pobles, ja que argumenten que instal•lar precisament aquest centre, si tenim en compte que la previsió es que s’instal•li a la T-11 entre Reus i Tarragona, a les afores de les dues poblacions, no aportarà pas sinergies amb el comerç local i això els acabarà perjudicant. El mateix article també comentava el fet de que la multinacional es frega les mans per la baralla; de nou sembla que qui representa i defensa els interessos del poble s’oblida de les seves obligacions, perquè a veure, jo em demano que farà que la multinacional escolleixi una població o l’altra? suposo que no serà pas una decisió altruista, imagino que la companyia, com a bona empresa que la considero, algun benefici traurà, o no? i si es així, qui ho pagarà? recordem que totes les persones que entren en política, se suposa que ho fan per vetllar i defensar els interessos dels seus ciutadans, i si es així, perquè tan en aquest cas com en els altres que han succeït i succeiran, els politics no es posen d’acord per tal de treure el màxim benefici per la zona comuna d’ambdues poblacions, al cap i a la fi no hem d’oblidar que els responsables de les empreses si que ho fan, entre altres coses, ells vetllen per tal de poder obtenir més beneficis pels seus accionistes, així ho han de fer, però els politics massa sovint obliden que ells tenen la mateixa obligació, i es obtenir els màxims beneficis possibles, econòmics i socials, pels seus ciutadans, i no es precisament fent concessions a les multinacionals com ho poden aconseguir.
Si ja se que hi ha qui defensarà el fet de que el poble on s’instal•li en sortirà més beneficiat, es cert que directament i temporalment pugui ser així, cobrarà impostos, possiblement sortiran a la tele, diran allò de que la gent situa la població al mapa i això fa que tinguin més visitants, gastaran més …. I a partir d’aquí ja es el conte de la lletera, perquè de tot plegat nomes ens en fan veure beneficis, però tots plegats s’han oblidat de explicar que li costarà això al ciutadà; no fa pas gaires anys, un poble català tinc entès que va obsequiar amb terrenys a una empresa perquè aquesta hi construís una fabrica i contractes personal local; amb el temps la empresa va tancar, es va vendre la fabrica, i l’ajuntament encara esta pagant el crèdit del terreny. Repeteixo que tan aquest cas en concret, com les dues poblacions en lluita, son anecdòtiques, ja que la situació al llarg dels anys s’ha repetit massa sovint i en masses pobles del nostre estimat país. Però per tal de seguir-ne parlant em plantejo nomes un dubte, si les dues poblacions haguessin fet un front comú davant totes les empreses que volien instal•lar-se a la seva zona, voleu dir que no hagueren aconseguit un benefici més elevat pels interessos tan dels comerciants en particular com dels ciutadans en general. No conec les concessions fetes a les empreses, però estic força convençut que l’article te raó, qui realment hi guanya es la empresa ja que l’ajuntament en qüestió, i treballant individualment rebaixa les seves pretensions per tal de sortir triomfant de la seva pugna particular amb el poble veí, sense veure que es molt segur que fent una aliança estratègica, tindrien igualment les dues superfícies comercials, però amb un ingrés conjunt més alt del que tindran ara per separat, i que a més es possible que ambdues empreses s’acabin instal•lant nomes en un dels dos municipis, per la qual cosa l’altra es quedarà amb allò tan conegut de “compuesto y sin novia” . Així ens va ………