Mes: gener de 2012

Publicat a

Quina barra

“Quina barra” diem al veure o escoltar a algú que s’aprofita dels altres, quina cara més dura que té, sentenciem. Ai, ara que parlem de “barra” i de sentenciar, m’agradaria tornar a fer una repassada a l’afer del jutge Garzón; be del Jutge i de tot el “tinglado” que han preparat per apartar-lo dels embolics de tota una colla de personatges; he buscat alguna paraula que expresses la meva opinió d’alguns d’aquests individus, però no l’he trobat, be no he trobat una paraula que sones be per descriure a aquests “personatges”; tot aquest tinglado es el del cas anomenat “Gurtel”.
Be, no ens desviem del fil que seguíem, el jutgen per càrrecs diferents, el primer es el de prevaricació, es porta l’oli la parauleta en qüestió, com deia acusat de prevaricació, que més o menys be a ser que una autoritat dicta resolucions arbitràries amb coneixement de que aquestes son injustes. I perquè aquesta acusació? es fàcil, perquè sembla ser que va autoritzar que gravessin converses entre uns acusats de delinquir i els advocats defensors que van contractar. Un dels acusadors, lògicament un dels escoltats, diu que el fet de autoritzar les escoltes es prevaricació i violació de les garanties constitucionals dels acusats.
A veure, la línia de separació entre un fet legal i un il•legal, es massa fràgil, tot depèn de que qui legisli posi el llisto més alt o més baix; i perquè dic això?, dic això perquè una frase que sembla que va dir qui acusa a en Garzón es: “el fi no justifica els mitjans” …. ole, i una altra: “el fet d’escoltar les converses ja significa delicte, i ja s’ha fet un mal” ….més ole, si senyor. Si els acusats del cas “Gurtel” van cometre un delicte, per quin motiu un jutge no podia ordenar gravar les converses? ah! diuen que perquè la llei ho mana, però a veure ells no son sospitosos d’haver infringit la llei?, perquè ho van fer? si la llei mana que no ho facin; es ben be aquella dita antiga, que diu que les cassoles més emmascarades, son les que més embruten. Ara analitzem el que aquest home diu: “el fi no justifica els mitjans”, quin fi? el d’enriquir-se uns quants, quins mitjans? pagaments per serveis diversos? suborns? i això no es un delicte? això no es fer mal als ciutadans? i per això es perseguit en Garzón? Suposo que com tots, aquest Jutge famós,ha comes errors, suposo que com tots podia haver fet algunes coses millor del que ha fet, suposo que com a tots se li poden fer critiques, però a qui en el fons s’ha de jutjar i engarjolar si s’escau, es als qui amb total consciencia, han fet mal en benefici propi. Hi ha una cosa que em fa ….. gracia?, es un dir, i es que al fet d’encobrir a uns possibles delinqüents, els acusadors d’en Garzón en diuen dret a la intimitat, i ole.
Si comparem dues situacions en les que alguna l’autoritat ordena una actuació contra el presunt delinqüent, veurem que en aquest cas ens venen a dir de que fer les gravacions de converses es un fet il•legal, i en canvi ordenar fer probes a conductors que possiblement van borratxos o drogats es un fet legal; no son violacions de les garanties constitucionals dels individus? no son una violació d’intimitat? perquè una es legal i l’altra pot ser il•legal?. Els juristes i els politics tenen una obligació, així ho han acceptat i així ho han promès o jurat, i es vetllar pels drets de tots els ciutadans; quan algun fa una malifeta, els juristes l’han de castigar, i els politics han de legislar perquè sigui possible eradicar els malfactors.

Publicat a

Estem bé

Com a ciutadà em preocupa els politics més propers que tenim, sense rebuscar gaire, avui mateix a la premsa tenim dos exemples ben clars del que dic; un, l’alcalde de Vic, argumenta que la crisi actual pot ser una oportunitat d’or per aconseguir que en dos o tres anys a Catalunya tinguem un estat propi; i l’altra, l’aeri d’Esparraguera a Olesa va fer el seu darrer viatge aquest dissabte.
A veure, llegint el diari, com a català no se si m’interessa la independència de Catalunya, i dic que no se si m’interessa, perquè no he pogut llegir cap argument coherent que em justifiqui aquest benefici; no se si el benefici es econòmic, es polític, el benefici es per a tots els catalans, nomes per uns quants, per a qui es un benefici la independència? No he llegit cap estudi econòmic que ho justifiqui, i el que si que tinc clar com a català que soc, es que no puc voler una independència que nomes es recolza en les ganes de deixar Espanya al preu que sigui; el que tinc clar, es que la relació amb la resta de països que hi ha al voltant ha de canviar, i ha de canviar el més aviat possible, però hem de tenir molt clar com s’ha de fer, no val que uns quants politics ens vulguin convèncer perquè es el que ara toca, no senyors no, argumentin el que volen fer, justifiquin com ho pensen desenvolupar, i com ens ha de beneficiar aquesta opció.
Ara, per un moment passem a parlar de l’aeri que esmentava al paràgraf inicial; el servei en qüestió va significar, suposo, una inversió important en el seu moment, va començar a funcionar el 2005, i en aquell moment les previsions que es feien d’usuaris, eren d’uns 250.000 viatgers/any, i ara la realitat es diferent, es molt diferent: 98.000 usuaris es el que va tenir el servei en el decurs del 2010, i davant de la realitat la opció es tenir unes instal•lacions tancades, que ens porten, com massa sovint passa, a tenir munts de diners enterrats, sense cap utilitat i que son necessaris per a altres activitats.
Son dues coses que a priori no tenen cap connexió l’una amb l’altra, i es veritat, que hi te a veure la independència de la nostra estimada Catalunya amb l’aeri d’Esparraguera? per a mi nomes hi ha una connexió, i son els politics. Algú em dirà, vas errat “tio”, també es possible, però no, per mi no, perquè al cap i a la fi, un es el resultat final d’una decisió que humilment opino que mai va ser seriosament avaluada, i això es el que no vull que passi amb l’altra; perquè a veure, si la decisió de invertir a l’aeri, el finalitzen tancant el servei perquè no assoleix les xifres previstes inicialment; parlar de la independència de Catalunya, sense un estudi seriós, ens pot acabar portant a un fracàs, i si es així, que es el que farem? pensen tancar també el nostre país? tenen clar els senyors politics, que això no es un joc? tenen clar que el fet de que governin es perquè els hi permetem nosaltres, i que no tenen el dret a decidir sense el nostre permís? tenen clar que si no ens expliquen amb raons, que hi guanyem i quin risc hi tenim, nosaltres no podem decidir amb seny, coherència i fonament? Els catalans no podem permetre, no hem de permetre, que qui ens ha governat, ens governa i ens governarà, no respongui de les seves decisions errònies i més quan aquestes solen ser nefastes pels ciutadans. Prou, acabem ja amb els nombrosos politics il•luminats.
I tornant a la independència, parlem-ne, però parlem-ne amb el cap clar, no nomes en parlem perquè políticament es el que toca i el que dona vots, parlem-ne per conèixer com ens beneficiarà i quan ens costarà; els catalans ja estem tips de que politiquets de joguina ens compliquin el futur.