Categoria: Corrupció

Publicat a

L’habitatge

Un titular d’avui m’ha fet pensar, si llegir a la premsa que “els inversors es retiren del lloguer davant la incertesa jurídica” m’ha fet pensar en tot el que esta passant fa anys a l’entorn de l’habitatge; pujades de preus, desnonaments, reivindicacions, decrets insuficients, infructuosos i fallits, polítics bramaires amb poques llums pero moltes cagades, volgudes o no,

Hem conegut a la ja famosa “Mari Carmen” fins i tot el fallit decret se’l coneix pel seu nom, no entraré pas a lloar o criticar a la senyora en qüestió, ja ho han fet la colla d’electes que tot i demostrar el contrari, es creuen superiors a la resta de mortals i pretenen assolir el llindar de la divinitat terrenal, sense tenir en compte que en general es van cobrint de merda; el que es més fotut es que la ciutadania ens posem la pinça al nas i els anem perpetuant amb els nostres vots.

Si ens centrem en el titular de l’inici, ens podem preguntar com es possible que si els inversors es retiren del mercat els preus dels habitatges no baixin, si tan fotut ho veiessin intentarien treure’s de sobre el producte que els crea angoixa i neguit, no? es el que passa a la borsa, quan hi ha una companyia que les pot passar “putes” el valor de les seves accions cau en picat, aquí no, els preus de l’habitatge continua pujant, o sigui que res de res, els inversors no es retiren, una altra cosa es que aguantin a veure si als mortals amb somnis de grandesa, o sigui tots nosaltres, se’ns torna a despertar la fal·lera d’adquirir propietats per convertir-nos en rendistes imaginaris perquè així ens ho han venut dècada rere dècada.

Llegia que fan falta habitatges de lloguer, diuen que en falten quasi un milió, un milió de pisos, i que les noves promocions nomes signifiquen unes 120.000 nous habitatges anuals, quan la necessitat es construir anualment més de 200.000 habitatges. I aquí ja tenim el ball de números que el podem traslladar a qualsevol àmbit, recordeu que sempre dic que les xifres es el que es més fàcil de manipular, nomes depèn de quines xifres i com es vulguin presentar i defensar, pero no ens desviem, ens diuen que la major part del parc immobiliari esta en mans de particulars, es possible, som un país en el que, perque així ens ho van explicar, la gent hem anat comprant els nostre habitatge, encara que sigui a mitges amb el banc, i per això la majoria tenim propietats.

Diuen que els grans tenidors no arriben a tenir ni el 10% dels habitatges, sembla poc, pero es que quan hi ha un cens de més de 25 milions d’habitatges, un petit 10% significa que els grans propietaris tenen 2.500.000 de finques, us sembla poc? si a aquesta dada hi afegim la de totes les que estan buides, ens diuen que en el conjunt de l’estat espanyols poden ser quasi quatre milions, on tenim el problema de manca d’habitatge? hi ha manca de pisos o hi ha un interès per continuar marejant la perdiu?

Els que tenen pisos que tributin sense deduccions, com ens toca fer a la majoria de la classe treballadora, els que en treguin rendes que paguin pel còmput total dels ingressos com si fos una nomina, i els que tinguin pisos buits que paguin els impostos corresponents al valor real de mercat de l’immoble, com passa per exemple amb els saldos dels dipòsits bancaris remunerats.

Volen revertir la problemàtica de l’habitatge, hi ha formules per fer-ho i fàcils d’aplicar, nomes s’han de posar les piles i vetllar pel benestar de la ciutadania en general, no nomes pel benestar de quatre privilegiats. Imatge generada amb IA de Copilot.

Publicat a

Tenim a les nenes i nens desprotegits

Ara mateix feia una ullada a la premsa digital, una de les primeres noticies que he vist m’ha fet mal, molt de mal, una noticia a infoLibre no poso ni el titular perquè ja es indignant, no se si el podreu llegir o no, a vegades aquest mitjans limiten la lectura de les noticies, nomes us diré que assenyalen a unes botigues de vendre productes amb, presumptament, cultura de la pedofília, es aberrant, indignant, hem de dir prou, deixem de consumir per costum, deixem de consumir perquè ens ho diu una colla d’arreplegats.

Segons la noticia, gent experta consultada ha dit que “la hipersexualització de les nenes és un dels factors que es troben darrere de la tolerància de la violència cap a la infància” us ho podeu agafar com vulgueu, pero vull pensar que a algú li va fer gracia i va comprar el lot de samarretes sense mirar que comprava, no se si tenia coneixements d’angles o no, no se si tenia connotacions malignes o no, pero es va cobrir de gloria i crec que seria necessari esbrinar si es una persona incompetent o va actuar amb mala fe, en el primer cas acomiadament directe i en el segon cas posar-ho en mans de la justícia.

Us posaré la frase que diuen que lluïa a la samarreta per nenes, ho faré en angles que no el domino gaire, així em fa menys mal llegir-ho “small ones are more juicy” pero si ho poseu en un traductor suposo que us bullirà la sang com a mi. Diu la noticia que han retirat el producte de les botigues després que alguns usuaris, entitats feministes i consumidors ho haguessin fet públic.

Segons la noticia, dos ministeris consultats, el de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 diu que ells nomes tenen competència en controlar la seguretat dels productes, i per la seva part el de Joventut i Infància diu que no te competència sancionadora en aquests casos. I demano jo, qui es competent? el de Justícia per exemple? ja n’hi ha prou de la sexualitzacio continuada que es fa de la quitxalla, de les nenes principalment, això si mentrestant els informes PISA continuen caient en picat.

La canalla podrà ser i viure com a canalla? hem de tolerar que la societat en general i en aquest cas la moda en particular continuïn, presumptament, incitant a la sexualització i abús de la quitxalla? sempre hi haurà desaprensius criminals que buscaran el moment i la formula per cometre abusos, es tasca de tots evitar-ho, tota la societat ens hi hem d’implicar, adults en general, polítics, docents, juristes, policies, tots hem de dir prou amb els abusos a nenes i nens, prou es prou. Imatge generada amb IA de Copilot.

Publicat a

Per un lobby ciutadà

Un lobby segons la RAE, es un grup de pressió que té com a objectiu influir en la presa de decisions en l’àmbit públic o privat a favor d’interessos determinats, de tan en tan surt aquesta parauleta, sobretot quan tenim la sensació de que presumptament predominen els interessos empresarials per damunt dels socials.

Ara llegia que l’Ibex i firmes de lobby busquen tombar la llei que regula les seves reunions amb polítics i em pregunto perquè? segons el diari una empresa cotitzada diu que si s’acaba aprovant la llei tal com està, es multiplicarien els Koldos.

Llegint la noticia hom pot pensar que els ciutadans ho tenim fotut, i es que ens diu que hi ha una dotzena d’empreses, principalment a Madrid, que intenten influir en les lleis per als seus clients, i us preguntareu qui son els seus clients? son empreses nacionals i internacionals, i que guanya qui disposi d’una millor agenda de contactes als ministeris i al Congres.

Es diu que després de pactar diverses qüestions amb Brussel·les, entre les que hi havia el fet de que Espanya tingues la seva pròpia llei de lobbys, l’any 2025 el govern va fer una proposta a la qual els partits de la oposició hi van presentar forces esmenes, i tot plegat ha fet que a hores d’ara encara no estigui aprovada.

Hi ha dues frases a l’article cridaneres, n’hi ha altres que també, pero aquestes dues crec que son reflexes reals del que es cou a la capital; es veu que la polèmica es l’obligatorietat d’un registre públic estatal que dependrà del Consell de la Transparència i on s’hi haurà de declarar tot allò relacionat amb les visites a polítics, data, lloc, participants, resum del que s’ha parlat i documents moguts, total transparència absoluta, i això es veu que no fa gracia, i les cotitzades creuen que serien les grans perjudicades per aquesta normativa.

A veure si ho entenem, si tan be ho fan tots, quin problema tenen en que aquesta activitat, com totes, estigui regulada i auditada? el que no entenc es perquè determinats partits polítics hi estan en contra, i encara menys si son dels que han donat i/o donen suport al govern central, perquè a veure el partit que governa es de fiar o no?

Han sortit prou noticies als mitjans de comunicació perquè els ciutadans desconfiem d’aquests lobbys que s’autodenominen gestors, i més quan alguna de les principals empreses de lobby diu per exemple que aquest registre paralitzaria l’activitat del Departament d’Afers Econòmics, tenint en compte que la tasca d’aquest Departament es reunir-se amb empreses per estar al cas de les seves inquietuds.

I ara tornem al titular, quan tindrem un lobby ciutadà? perquè per molt legal que pugui ser, encara que no se si sempre prou etic, quan un determinat lobby negocia amb un govern perquè vetlli per les seves inquietuds, qui vetlla per les inquietuds dels ciutadans? quan plegats el lobby i els polítics pacten determinades normes o reformes, quin problema tenen en que qualsevol persona interessada pugui tenir accés al contingut d’aquestes reunions? deixem-nos de tonteries, fins que no tinguem un lobby ciutadà real i potent, el poble sempre acabarem pagant els pactes d’alt nivell. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Tot te un preu

Fins i tot destruir presumptament la vida present i futura de la quitxalla. Això es el que podríem extreure de l’article publicat a l’Ara “Meta claudica i pagarà 17.000 milions per evitar un judici que hauria revelat la seva cara més fosca” i signat per l’Antònia Crespí Ferrer on diu també que “29 estats dels EUA l’havien acusat de dissenyar les seves xarxes socials amb dinàmiques pernicioses per als adolescents”.

De que va aquesta historia? senzillament de què s’acusa la companyia tecnològica d’haver dissenyat xarxes socials addictives per als menors i haver enganyat el consumidor sobre la seguretat dels seus productes. Es diu que els fiscals del cas volien seguir les petjades marcades pel cas de la industria tabaquera; o sigui que no es tractava d’acceptar si la companyia era responsable o no dels danys causats, si no que havien preferit fer ulls clucs, fer caixa tot i ser conscient de les conseqüències nocives dels seus productes. I ara sembla ser que es pretén seguir el mateix camí.

No se que va significar allò per a les tabaqueres, no se quants diners van pagar ni on van anar a parar, als que havien patit malalties i fins i tot la mort ningú els hi pot ni reduir ni restaurar el seu patiment, i en aquesta ocasió tampoc sabem com acabarà. El que si sembla ser es que, segons el rotatiu, la companyia havia previst una clatellada a l’entorn dels 1,4 bilions (amb B) de dòlars, i ara pacta amb 52 fiscals generals dels dos partits dels Estats Units, una quantitat ridícula, feu un petit càlcul i ho veureu, nomes es tracta de contraposar les previsions amb la realitat, i podreu mesurar l’abast de l’escarni.

Ara si, ara es parla de límits de temps, es parla de que mentre estiguin connectats rebin avisos periòdics del temps que porten a la xarxa, es parla de bloquejar l’accés dels nens al nombre dels «m’agrada» i reforçar les mesures per impedir que puguin veure contingut inapropiat, i també es parla de posar eines al servei dels pares per poder exercir un control real. I el mal que han fet fins ara? qui i com es paga? a quan surt per nen o nena destrossat? tot i això, la realitat es que, segons el mateix article, no hi ha ni una sola menció a com funcionen els algoritmes d’aquestes xarxes. El 2022 es va produir un escàndol quan es va saber que eren coneixedors de que s’estava incitant les noies a patir trastorns alimentaris i tot i així l’algoritme els recomanava comptes que fomentaven l’anorèxia i l’obsessió amb la primor. Si això es així, no n’hi ha prou amb una multa més o menys quantiosa, sempre serà insuficient per les destrosses de jovent que s’ha fet.

Tot i que l’acord encara no es oficial, els fiscals consideren l’acord i la retirada del cas com un pas «significatiu» i diuen que «va molt més enllà del que qualsevol tribunal hagi ordenat o pugui ordenar» ??? i es queden tan amples dient que “l’objectiu d’aquest cas era protegir els nostres fills: desactivar les notificacions i alertes a la nit, i quan estan a l’escola, animar-los a descansar de les xarxes socials, protegir-los contra funcions nocives, implementar tecnologia de verificació d’edat i més», perquè potser si que a  partir d’ara es podria transformar el vell corriol en un camí més adequat per a la quitxalla, pero i les destrosses fetes fins ara qui les arregla? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Canvi climàtic i deixadesa

N’hi ha que diuen que quan hi ha una catàstrofe natural, no es el moment de buscar culpables, el que toca fer es anar per feina i solucionar el problema que hi ha, sigui per aigua o per foc, o fins i tot podríem dir que sigui per envair altres països o regions alienes.

I en part es cert, quan hi ha una catàstrofe s’ha de treballar amb la finalitat de que no avanci i aturar-la el més ràpid possible; pero dit això hi ha d’haver també algú que comenci a “treballar” per esbrinar el perquè de la catàstrofe, pensem que nomes entre aigua i foc portem dècades de no fer els deures, es podia haver evitat? l’impacte ambiental i humà podria haver sigut menor? que s’havia d’haver fet i no s’ha fet? qui i com s’han gastat els quartos en altres bajanades?

Si fem cas d’alguns, segons la premsa molts dels que voten dreta i extrema dreta, ens tindríem que plantejar si això del canvi climàtic, com diuen ells, no es veritat, es un invent de l’esquerra, de fet segons el diari Ara, el líder de Vox “atribueix el foc a la corrupció, el fanatisme i la màfia del president espanyol, no a l’emergència climàtica, sinó a la ideologia i l’abandonament del camp», i segons escoltem uns o altres ens parlen de negacionisme climàtic o de fanatisme climàtic. Hi ha gent que es creu aquestes bajanades.

Penso que per un moment podríem partir de la base de que, com diuen els dretans, el canvi climàtic no existeix, aleshores el que ens tenim que preguntar es quin es el motiu pel qual els boscos i els entorns de les urbanitzacions estiguin tan malmesos, arbres morts i secs, matolls abundants, porqueria a dojo, llaunes, papers, vidres … no tot es culpa del canvi climàtic, es cert, pero l’esforç que hi hem de posar la gent, les persones que hem de cuidar els boscos perquè no siguin un autèntic polvorí, on queda?

Exigim als nostres polítics que facin menys celebracions de reptes assolits si es que n’han aconseguit algun de veritablement important per la societat, fa dècades que no fan els deures, i els no assolits? i perquè no dediquen més esforç i treball per millorar la vida i l’entorn de la gent, al cap i a la fi això es el que van prometre que farien, no?

Com molts, de tan en tan passo per zones diguem-ne boscoses, ahir mateix, passàvem per un determinat indret que pot ser qualsevol, a la dreta un bosc net, sense matolls, sense brossa, sense porqueria, amb els arbres esclarissats, es dir que sembla que algú es cuida d’endreçar aquell espai; a l’esquerra un bosc amb una altra visió, matolls, brossa, arbres apilonats uns a tocar dels altres, encara que no hi hagués canvi climàtic una trista espurna sense mala intenció podria causar una catàstrofe infernal, imaginem si com en alguns cassos hi ha mala intenció.

Endreçar un bosc val diners, es cert, pero no fer-ho també, si més no en un futur prou proper, mentre uns dediquen els seus esforços a lluitar contra el foc, en podríem tenir uns altres que dediquessin els seus esforços a lluitar contra la deixadesa, l’abandonament, la desídia, sense oblidar la mala llet i la mala fe, busquem quin es el millor camí tan per revertir el possible canvi climàtic, que tot i ser figues d’un altre paner també ens ho hem de creure, com per prevenir la droperia humana de les calamitats actuals, sobretot l’estupidesa dels responsables polítics que no saben ni volen estar a l’alçada que el seu càrrec els hi requereix. Menys rodes de premsa, menys jaquetetes de comandament, més serietat, més professionalitat i més renuncies o més expulsions de tots els que son una colla d’ineptes per fer una cosa tan senzilla d’entendre, com es estar al servei de la ciutadania, i els que no fan la seva tasca amb coneixement de causa, han d’entrar directament en presó preventiva. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

I ara l’amnistia

A part de les noticies de que Espanya va guanyar a França, futbolísticament parlant, i de que jugarà la final contra l’Argentina, partit en el que s’enfrontaran dos cracs formats a Can Barça, una de les noticies del dia, diguem-ho així, es l’amnistia, el TJUE amb seu a Luxemburg “ha rebutjat els principals arguments esgrimits contra la norma i ha conclòs que la seva aplicació tant a la responsabilitat comptable derivada de les despeses del procés com als delictes atribuïts a membres dels CDR no vulnera les obligacions assumides per Espanya com a Estat membre” això segons la premsa, es a dir que “el tribunal descarta, per tant, qualsevol vincle directe, actual o potencial entre les despeses del procés i el pressupost comunitari”.

Com sempre us dic, es interessant llegir la noticia, aquesta i moltes altres, en diferents mitjans i sobretot per gaudir més, que siguin de tots els colors. Hi ha qui diu que “el Tribunal de Justícia Europeu avala la llei d’amnistia”, altres van més enllà i diuen que “la justícia europea amnistia a la Llei d’Amnistia: avala el gruix de la norma i acosta la tornada de Puigdemont”, i els més propers a casa nostra diuen que “El TJUE avala l’amnistia i assenyala el camí a la justícia espanyola”, perquè en el fons “aquesta llei d’amnistia va servir per a la reconciliació”.

No oblidem alguns titulars diguem-ne un xic contraris, com per exemple el que diu “Gènova treu importància al que diu el TJUE i Aznar reclama que l’agressió sediciosa no quedi impune», encara que un dels que m’ha cridat l’atenció es el que diu “el PP acata el dictamen del TJUE però manté la seva ofensiva contra l’amnistia, i es que el debat no va ser només jurídic», i d’això es del que hem de parlar.

El debat no va ser nomes jurídic, no, es que el van judicialitzar ells, en realitat el debat nomes era polític, i ho era després d’anys i anys de reclamacions. Potser no encaixa del tot l’expressió, manifestada reiteradament en alguns moments, si aquella de que ens roben, i es que per poder opinar primer m’agradaria saber fins on perdíem els quartos per culpa dels forans de Catalunya o fins on els perdíem per la gestió pèssima del propis.

Quan llegeixes per exemple a infoLibre que “L’aval de Luxemburg a l’amnistia acaba amb tres anys de maniobres judicials inèdites contra una llei” et preguntes, tota aquesta colla de xavals i xavales que es presenten a que els votem, quina experiència professional tenen?

Molts quan comencen, son aprenents com aquells que hi havia abans als oficis, si aquells que abans d’agafar per exemple una paleta havien d’aprendre a escombrar i a fer anar el pic i la pala; i estudis? n’hi ha de tots, alguns han estudiat dret o ciències polítiques, altres medecina o alguna enginyeria, pero ningú els ha ensenyat prèviament a fer anar l’escombra, i ens trobem que a l’hora de treballar i decidir per tots nosaltres, ningú ens garanteix que tinguin les suficients capacitats per entendre i decidir que es el que necessita la societat.

I a partir d’aquí hem de bregar amb situacions com aquesta de l’amnistia, nomes un pregunteta de res, quan ens ha costat tota aquesta parafernàlia als contribuents? segur que era necessari muntar tota aquesta festa pel gaudi de nomes uns quants? si tots plegats, els politiquets, fossin més humils, com diuen en castellà “otro gallo nos cantaria”, vaja que “serien figues d’un altre paner” o fins i tot “ens lluiria més el pèl” … apa senyors polítics “agafin el bou per les banyes” deixin-se de tonteries i dediquin el seu saber fer, si el tenen, a ben gestionar l’herència que els hi lliurem pels nostres fills i nets. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Perquè deixem que ens continuïn trolejan

Ja se que això de “trolejar” no deixa de ser una varietat d’anglicisme més dels que sempre m’agradaria fugir, però en determinades ocasions per la utilització que socialment n’estem fent, es un recurs que d’entrada ja deixa intuir per on anirà el contingut d’això que estic escrivint. Si, perquè quan llegim la definició de “trolejar” a les xarxes actuals, ens diu que es tracta de buscar polèmica mitjançant la comunicació de continguts provocatius o controvertits, sovint via les xarxes socials.

Tot i venir de l’anglès (troll) el que no sabia es que es una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà)  que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d’una embarcació en moviment; d’aquesta manera, es compara la publicació d’un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d’un esquer a mar.

Amb tota aquesta retòrica ni soc un setciències ni estic carregat de punyetes, ni estic tocat del bolet, però quasi, si, quan escolto o llegeixo la tabarra, el parloteig, la xerrameca de la classe política d’aquest país, es que em cauen a terra, no se si van estudiar poc o molt, no se si van treure’s un títol amb esforç o a la “tómbola”, però de parleria en tenen molta i de barra també.

Parlen de corrupció aliena com si ells no n’estesin esquitxats, parlen de com poden torpedinar l’estat del benestar convertint-lo en estat del malestar sense cap escrúpol ni mirament pels ciutadans, parlen de tombar tot allò que pugui ajudar a la gent a viure una mica menys malament, parlen sense tornar-se vermells de continuar fent créixer els beneficis derivats de la comercialització de  totes les necessitats bàsiques de les persones, parlem d’ensenyament, de sanitat, d’habitatge o d’energia …

No es que els d’ara ho facin millor o pitjor que els d’abans, be, en realitat no ho se, es igual la qüestió es “fer saltar la banca” o sigui la qüestió es a veure qui pot guanyar per manar, pactant amb qui faci falta, encara que el més trist de tot plegat es que això te un preu, i es el d’acabar esgotant la paciència i la butxaca del sofert ciutadà.

Els politiquets de joguina, que ja s’han convertit en un element distorsionador tan o més perillós que la IA, xerren molt, aixequen la veu i s’insulten contínuament, però no solucionen cap dels nostres problemes, estem farts d’aquesta pel·lícula, l’hem vist masses vegades repetida, i després tenim una abstenció galopant, ens diuen tan ells com les enquestes que ells fan fer, que la gent estem desmotivats, no fotem, que esperen que fem? o sigui hem de veure que se’ns pixen a la boca i a sobre que volen? que entonem càntics joiosos? que pèrfids que són.

Per veure fins on arriba la seva cara dura, la seva pocavergonya, jo sempre deia que tindríem que abstenir-nos a veure fins on estaven disposats a continuar rient-se de nosaltres amb un nombre de vots cada vegada més minvant, ara mateix no tenen cap tipus d’objecció en formar govern i cobrar, encara que l’abstenció sigui superior al 40%, això si, ens diuen que estem cremats, desmotivats … arribats aquí demano, i si aquest 60% restant votem en blanc? ens continuaran “trolejant”? 40% abstenció + 60% vots en blanc, i apa a pastar fang. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

De un ministre a un comissionista

Ni conec a aquests personatges, ni en diré pas el seu nom perquè no es nomes un problema de persones concretes, es un problema que es pot ubicar a la banda fosca de la economia de país, o d’una empresa o d’una família, o d’un govern, sempre n’hi un o uns que s’aprofiten de qualsevol situació per fer calaix i enriquir-se carregant-ho sempre a les espatlles de la part més dèbil, que sempre som aquells que fem el passerell i que crèdulament els votem convocatòria rere convocatòria, permetem-les-hi que cobrin un sou injustificat en relació a la seva professionalitat i que massa sovint ni s’amaguen de que no el mereixen, i per si l’escarni no fos suficient, alguns, encara es dediquen fermament a buscar complements dineraris, siguin o no siguin correctes, siguin o no siguin adients, en definitiva siguin o no siguin legals.

Tot plegat es per la darrera condemna a gent relacionada més o menys indirectament amb la política, es que no se’n salva ni un? en aquesta ocasió tenim un ministre, acompanyat del seu ex assessor, així l’anomena la premsa, i un comissionista; al ministre li han caigut 24 anys de presó i al seu ex assessor més de 19 anys, les condemnes son, segons la premsa, per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències, en el cas del comissionista la condemna es de poc més de 4 anys per cinc delictes, encara que en el cas d’aquest darrer el mes curiós es que, sempre segons la premsa, el tribunal suspèn l’execució de la pena per la seva aportació al descobriment dels delictes i la condició de no tornar a delinquir, a més ha de complir un any de treballs en benefici de la comunitat.

He llegit en algun racó periodístic que presumptament aquest darrer senyor no ha de tornar el boti del delicte, de fet això es cagar-se a la nostra boca directament, que es? una manera de tapar la boca dels ciutadans perquè callem davant de fets d’aquesta magnitud? que pretenen aquesta colla d’afaitapobres? poder continuar tractant-nos com a borregos? es aquell calla i paga que tan mal ens fa com a persones lliures.

Si fem un cop d’ull cronològicament enrere en el temps, podem veure que a més d’aquest darrer ministre de l’època d’en Sánchez, com a condemnats hi trobem altres ministres o ex-ministres, un de l’època d’en Gonzalez, alguns altres de l’època de l’Aznar … en fi, que aquesta colla de galifaredeus no s’aturen davant de res. Ah, i si en teniu ganes, podeu buscar quants d’aquests condemnats estan actualment a la presó, no es com aquell senyor del que parlava recentment en un altre de les meves expositives dèries, que es va passar 18 anys a la presó per un delicte que es va demostrar que no havia comes, tota aquesta colla sembla ser que es va demostrar en el seu moment que eren culpables i aquí els tenim fent bronzo tranquil·lament.

De fet llegint la premsa podem recollir, si més no així ho verbalitzen, que fins i tot alguns dels anomenats socis del govern actual, critiquen la benevolència que han tingut els garants de la justícia amb el comissionista, diuen que s’ha transmès un «delinqueix, destapa i et lliures» reclamen més explicacions al president i consideren que la resolució judicial pot enviar un missatge a altres investigats, que volen dir? que els hi estan posant molt fàcil per delinquir e irse de rositas, perdonin el castellanisme, però segons he trobat a les xarxes la versió catalana podria ser sense rebre el càstig que un hom es mereix, caure de potes com els gats, sortir airós, sortir impune …

Es igual com ho diguem, es igual qui mana, a alguns i algunes se’ls en refot les conseqüències en patim els ciutadans, nomes els importa demostrar qui la te més grossa, patètic!! Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Arsenal nuclear i paper de vàter

Son dues coses totalment diferents, o no, en principi si, la primera serveix per acabar amb la terra no se quantes vegades i la segona per acabar de netejar be el final d’un llarg transit intestinal precedit per una deliciosa ingesta i conseqüent posterior digestió. Ambdues signifiquen el final d’un procés.

A que be tot això? com sempre tot el que escric es allò que em neguiteja al llegir la premsa, tensions geopolítiques, augment del que anomenen possibles errors de càlcul, comunicacions, satèl·lits, ogives, IA … els creguts polítics amb un ego enorme, encara que no tinc que clar que la seva ment sigui igual de gran socialment parlant, necessiten transmetre que la tenen més grossa, la capacitat de matar persones i per això augmenten la reserva d’armes nuclears.

Es diu que les anomenades potencies mundials tenen tantes bombes nuclears com per a destruir entre 15 i 100 vegades el nostre planeta, o sigui que ningú no te ni punyetera idea de quantes armes nuclears tenen aquests il·luminats que es diuen gestors i guies planetaris, perquè al cap i a la fi, es indiferent si poden destruir el mon 5, 10 o 50 vegades, després de la primera ja no te cap importància.

I aquí be la comparació amb el paper de vàter, recordeu quan la pandèmia del coronavirus? una de les coses que la gent vam exhaurir a les botigues va ser el paper de vàter, no tinc clar el motiu, si ens en havíem d’anar a la “merda” no calia acumular paper per anar a “cagar” no se quantes vegades, ens trobaven en un punt on veiem possible que el mon que coneixíem se’n anés a fer punyetes per un “bitxo” que no podíem veure però que ens feia contar els morts per milers. I amb l’arsenal nuclear passa el mateix, no el veiem, ens diuen que hi es, i que ens pot esborrar del mapa en un tres i no res, però pensem que si aquest mon se’n va a la “merda” no hi ha cap tipus de paper de vàter que ens pugui ajudar.

I com a punt final unes paraules expressades pel Sant Pare en mig de tot el batibull que s’ha desfermat per la seva visita, i es que “ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear al germà” que son paraules que ens tindrien que fer rumiar una mica, no cal ser creient, no cal ser practicant, no cal creure que una colla d’homes, vestits de blanc o de vermell segons l’ocasió, ens ensenyaran a ser bons minyons, encara que alguns components del seu col·lectiu hagin estat veritables dimonis, no cal que creguem en res abstracte, creguem el que podem veure i tocar, com deien de l’incrèdul Sant Tomàs, i deixem de somiar en estupideses i sense sentit que, com deia a l’anterior article, el sistema ens han anat dissenyant per tenir una mentalitat feble, claudicant i additiva per dominar-nos millor.

Parem, obrim els ulls, pensem, no deixem que els capitostos ho facin per nosaltres, ara be, toquem de peus a terra, no caiguem en la temptació de convertir-nos també en il·luminats, tot es molt més simple, no calen grans esforços per endegar el món a la merda ni necessitarem grans quantitats de paper perquè no hi haurà res a netejar. Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Els papers de Leire

Aquests dies es parla molt de les llibretes de Leire, podeu fer-ne un repàs a l’article “Les llibretes de Leire” signat per Lola García a la Vanguardia.

No em ficaré pas en el que diu l’article, llegiu-lo es interessant, però cal que fem una petita recerca en la memòria, i a més de les llibretes de la Leire, podem recordar els papers i els discs durs d’en Barcenas, aquell famós M. Rajoy que ningú mai ha sigut capaç d’esbrinar qui es, i en canvi ara les inicials P.S. tothom sembla tenir clar a qui es refereix, encara que també podria ser per exemple i presumptament Partit Socialista, però ningú ho diu. També podeu fer una ullada a la resta de polítics d’aquestes darreres quatre dècades, a veure quants en trobeu que lliguin amb aquestes inicials.

Com deia es indiferent quines persones o partits surten quan hi ha una investigació per haver comes presumptament frau, n’hi ha de tots els colors, n’hi ha de totes les tendències, tenen una cosa en comú, son polítics i tenen poder.

El que si que tinc clar, es que a més d’haver comes presumptament algun tipus de frau, son una colla d’ineptes i una colla d’estúpids, i que quedi clar que estúpid no es un insult, una mica també, però segons les definicions que he trobat a les xarxes, podríem dir que un “estúpid es aquella persona poc intel·ligent, nècia o maldestra” nomes penseu que els antònims o oposats son intel·ligent, llest, espavilat, o sigui que més que un insult seria la descripció d’una persona poc espavilada.

I perquè dic això? ostres, a més de ser uns presumptes delinqüents, si es demostra que han comes frau, encara que no sempre es pot demostrar o en altres ocasions fins i tot prescriu, quina casualitat, com deia a més son sapastres, o estúpids en el significat més conegut pel populatxo i que la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix com a “ximple, babau, neci o cretí” perquè s’ha de ser babau per a més de fer coses lletges, deixar-ne constància probatòria via papers, llibretes, discs durs o gravacions.

Al llarg dels anys, al llarg de les batusses polítiques, al llarg de les acusacions, investigacions, judicis i litres de tinta i muntanyes de paper, hem vist de tot, hem sentit de tot, hem assistit a escoltar allò que es diu molt sovint “i tu més”, es igual qui ho diu, si us hi fixeu veure que comenci qui comenci, les tres paraules es repeteixen contínuament i sense fi, però qui en paga les conseqüències no son els politiquets de joguina molt ben pagats, els que en paguem les conseqüències som nosaltres, els ciutadans.

Això si, ens han omplert el cap de pardals que marxen volant i castells a l’aire que una petitona bufada els esvaeix, llegiu si teniu temps la contra de la Vanguardia del dimarts 2 de juny, el titular us ho dirà tot “Fes el que et doni la gana i seràs un esclau” i nomes un trosset d’una de les respostes d’en José Antonio Marina “el sistema ens dissenya una mentalitat feble, claudicant i addictiva per dominar-nos millor amb allò de que per ser feliç has de comprar-te això i allò” i ens convertim en persones esclaves dels nostres propis desitjos” i mentrestant n’hi ha que hi van be, però no som nosaltres. Imatge creada amb IA de Gemini.