Categoria: Justicia

Publicat a

Pau Casals al Congrés

Avui la portada de la Vanguardia era compartida entre el jutge Peinado i l’homenatge del Congres dels Diputats a Pau Casals. De la primera prefereixo ni parlar-ne, perque al marge de la presumpta culpabilitat de l’acusada, el que si que esta clar es que tots els que hi tenen algun tipus de relació, s’han posat d’acord perquè acabi sent una qüestió política. Pero si que podem parlar de música d’en Pau Casals al Congres.

A veure vist el que veiem tot sovint al Congres, el que no deixa de ser el nostre pa de cada dia, que no se com ho podríem definir, galliner, corral, can pixa, trifulga, avalot … no se, he buscat els sinònims de galliner i he quedat esparverat de la quantitat immensa de denominacions que li podem posar al comportament de la majoria de ses senyories, no enganyo a ningú si dic que possiblement superen el centenar d’opcions, i es que molts d’ells i elles no tenen un bon comportament, no el podríem considerar correcte, possiblement també podria ser vist com a poc ètic, i es que transmeten la imatge de que no hi son per treballar i millorar la vida de les persones, al contrari donen la imatge de que pretenen esverar, escarotar, esvalotar el galliner amb una única finalitat i es la de dominar aquest i tants galliners com puguin.

Tornem a l’homenatge a Pau Casals, si com diu el titular de la noticia “la musica amanseix ses senyories” amb un ressaltat força representatiu del que no passa habitualment en aquell espai “el cant dels ocells de Pau Casals silencia el Congres el dia mundial de la Pau” ens hem de preguntar si tenim equivocadament assignada la utilització de determinats espais. En aquesta ocasió com sempre es fan moviments en clau política, uns hi eren, altres no, uns assegudets a les butaques, altres es van absentar … com recorda l’article de Julio Hurtado, es un cant de llibertat, hi ha qui en diu que es una peça tan senzilla i amb tanta puresa d’esperit que s’ha interpretar sempre al final de qualsevol acte, perquè després s’imposa el silenci.

No se, mentre llegia l’article i escrivia aquestes quatre ratlles, pensava en això de si assignem per error determinats espais a determinats col·lectius, en Pau Casals pot sonar a l’Auditori, al Palau de la Musica, en una Església, en qualsevol lloc es fa un silenci respectuós mentre s’escolta, pero es que al finalitzar la peça sempre es produeix un silenci afegit com si no es vulgues espatllar la seva màgia.

Voldria proposar un canvi, ni que sigui temporal, fem que per exemple el Cant dels Ocells soni més sovint al Congres així deixarà d’haver-vi el guirigall i la poca-soltada de ses senyories, i s’imposarà un silenci de respecte cosa que ells demostren sovint que no tenen, i a ells a ses senyories els col·loquem al TNC o al Teatre Lliure i que continuïn fent les seves actuacions més que ridícules, pero com a mínim allà ni faran mal a ningú i ens podrem partir la caixa de riure, sense el perill de que com passa sovint, ens trenquin la cara. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Per un lobby ciutadà

Un lobby segons la RAE, es un grup de pressió que té com a objectiu influir en la presa de decisions en l’àmbit públic o privat a favor d’interessos determinats, de tan en tan surt aquesta parauleta, sobretot quan tenim la sensació de que presumptament predominen els interessos empresarials per damunt dels socials.

Ara llegia que l’Ibex i firmes de lobby busquen tombar la llei que regula les seves reunions amb polítics i em pregunto perquè? segons el diari una empresa cotitzada diu que si s’acaba aprovant la llei tal com està, es multiplicarien els Koldos.

Llegint la noticia hom pot pensar que els ciutadans ho tenim fotut, i es que ens diu que hi ha una dotzena d’empreses, principalment a Madrid, que intenten influir en les lleis per als seus clients, i us preguntareu qui son els seus clients? son empreses nacionals i internacionals, i que guanya qui disposi d’una millor agenda de contactes als ministeris i al Congres.

Es diu que després de pactar diverses qüestions amb Brussel·les, entre les que hi havia el fet de que Espanya tingues la seva pròpia llei de lobbys, l’any 2025 el govern va fer una proposta a la qual els partits de la oposició hi van presentar forces esmenes, i tot plegat ha fet que a hores d’ara encara no estigui aprovada.

Hi ha dues frases a l’article cridaneres, n’hi ha altres que també, pero aquestes dues crec que son reflexes reals del que es cou a la capital; es veu que la polèmica es l’obligatorietat d’un registre públic estatal que dependrà del Consell de la Transparència i on s’hi haurà de declarar tot allò relacionat amb les visites a polítics, data, lloc, participants, resum del que s’ha parlat i documents moguts, total transparència absoluta, i això es veu que no fa gracia, i les cotitzades creuen que serien les grans perjudicades per aquesta normativa.

A veure si ho entenem, si tan be ho fan tots, quin problema tenen en que aquesta activitat, com totes, estigui regulada i auditada? el que no entenc es perquè determinats partits polítics hi estan en contra, i encara menys si son dels que han donat i/o donen suport al govern central, perquè a veure el partit que governa es de fiar o no?

Han sortit prou noticies als mitjans de comunicació perquè els ciutadans desconfiem d’aquests lobbys que s’autodenominen gestors, i més quan alguna de les principals empreses de lobby diu per exemple que aquest registre paralitzaria l’activitat del Departament d’Afers Econòmics, tenint en compte que la tasca d’aquest Departament es reunir-se amb empreses per estar al cas de les seves inquietuds.

I ara tornem al titular, quan tindrem un lobby ciutadà? perquè per molt legal que pugui ser, encara que no se si sempre prou etic, quan un determinat lobby negocia amb un govern perquè vetlli per les seves inquietuds, qui vetlla per les inquietuds dels ciutadans? quan plegats el lobby i els polítics pacten determinades normes o reformes, quin problema tenen en que qualsevol persona interessada pugui tenir accés al contingut d’aquestes reunions? deixem-nos de tonteries, fins que no tinguem un lobby ciutadà real i potent, el poble sempre acabarem pagant els pactes d’alt nivell. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Canvi climàtic i deixadesa

N’hi ha que diuen que quan hi ha una catàstrofe natural, no es el moment de buscar culpables, el que toca fer es anar per feina i solucionar el problema que hi ha, sigui per aigua o per foc, o fins i tot podríem dir que sigui per envair altres països o regions alienes.

I en part es cert, quan hi ha una catàstrofe s’ha de treballar amb la finalitat de que no avanci i aturar-la el més ràpid possible; pero dit això hi ha d’haver també algú que comenci a “treballar” per esbrinar el perquè de la catàstrofe, pensem que nomes entre aigua i foc portem dècades de no fer els deures, es podia haver evitat? l’impacte ambiental i humà podria haver sigut menor? que s’havia d’haver fet i no s’ha fet? qui i com s’han gastat els quartos en altres bajanades?

Si fem cas d’alguns, segons la premsa molts dels que voten dreta i extrema dreta, ens tindríem que plantejar si això del canvi climàtic, com diuen ells, no es veritat, es un invent de l’esquerra, de fet segons el diari Ara, el líder de Vox “atribueix el foc a la corrupció, el fanatisme i la màfia del president espanyol, no a l’emergència climàtica, sinó a la ideologia i l’abandonament del camp», i segons escoltem uns o altres ens parlen de negacionisme climàtic o de fanatisme climàtic. Hi ha gent que es creu aquestes bajanades.

Penso que per un moment podríem partir de la base de que, com diuen els dretans, el canvi climàtic no existeix, aleshores el que ens tenim que preguntar es quin es el motiu pel qual els boscos i els entorns de les urbanitzacions estiguin tan malmesos, arbres morts i secs, matolls abundants, porqueria a dojo, llaunes, papers, vidres … no tot es culpa del canvi climàtic, es cert, pero l’esforç que hi hem de posar la gent, les persones que hem de cuidar els boscos perquè no siguin un autèntic polvorí, on queda?

Exigim als nostres polítics que facin menys celebracions de reptes assolits si es que n’han aconseguit algun de veritablement important per la societat, fa dècades que no fan els deures, i els no assolits? i perquè no dediquen més esforç i treball per millorar la vida i l’entorn de la gent, al cap i a la fi això es el que van prometre que farien, no?

Com molts, de tan en tan passo per zones diguem-ne boscoses, ahir mateix, passàvem per un determinat indret que pot ser qualsevol, a la dreta un bosc net, sense matolls, sense brossa, sense porqueria, amb els arbres esclarissats, es dir que sembla que algú es cuida d’endreçar aquell espai; a l’esquerra un bosc amb una altra visió, matolls, brossa, arbres apilonats uns a tocar dels altres, encara que no hi hagués canvi climàtic una trista espurna sense mala intenció podria causar una catàstrofe infernal, imaginem si com en alguns cassos hi ha mala intenció.

Endreçar un bosc val diners, es cert, pero no fer-ho també, si més no en un futur prou proper, mentre uns dediquen els seus esforços a lluitar contra el foc, en podríem tenir uns altres que dediquessin els seus esforços a lluitar contra la deixadesa, l’abandonament, la desídia, sense oblidar la mala llet i la mala fe, busquem quin es el millor camí tan per revertir el possible canvi climàtic, que tot i ser figues d’un altre paner també ens ho hem de creure, com per prevenir la droperia humana de les calamitats actuals, sobretot l’estupidesa dels responsables polítics que no saben ni volen estar a l’alçada que el seu càrrec els hi requereix. Menys rodes de premsa, menys jaquetetes de comandament, més serietat, més professionalitat i més renuncies o més expulsions de tots els que son una colla d’ineptes per fer una cosa tan senzilla d’entendre, com es estar al servei de la ciutadania, i els que no fan la seva tasca amb coneixement de causa, han d’entrar directament en presó preventiva. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

I ara l’amnistia

A part de les noticies de que Espanya va guanyar a França, futbolísticament parlant, i de que jugarà la final contra l’Argentina, partit en el que s’enfrontaran dos cracs formats a Can Barça, una de les noticies del dia, diguem-ho així, es l’amnistia, el TJUE amb seu a Luxemburg “ha rebutjat els principals arguments esgrimits contra la norma i ha conclòs que la seva aplicació tant a la responsabilitat comptable derivada de les despeses del procés com als delictes atribuïts a membres dels CDR no vulnera les obligacions assumides per Espanya com a Estat membre” això segons la premsa, es a dir que “el tribunal descarta, per tant, qualsevol vincle directe, actual o potencial entre les despeses del procés i el pressupost comunitari”.

Com sempre us dic, es interessant llegir la noticia, aquesta i moltes altres, en diferents mitjans i sobretot per gaudir més, que siguin de tots els colors. Hi ha qui diu que “el Tribunal de Justícia Europeu avala la llei d’amnistia”, altres van més enllà i diuen que “la justícia europea amnistia a la Llei d’Amnistia: avala el gruix de la norma i acosta la tornada de Puigdemont”, i els més propers a casa nostra diuen que “El TJUE avala l’amnistia i assenyala el camí a la justícia espanyola”, perquè en el fons “aquesta llei d’amnistia va servir per a la reconciliació”.

No oblidem alguns titulars diguem-ne un xic contraris, com per exemple el que diu “Gènova treu importància al que diu el TJUE i Aznar reclama que l’agressió sediciosa no quedi impune», encara que un dels que m’ha cridat l’atenció es el que diu “el PP acata el dictamen del TJUE però manté la seva ofensiva contra l’amnistia, i es que el debat no va ser només jurídic», i d’això es del que hem de parlar.

El debat no va ser nomes jurídic, no, es que el van judicialitzar ells, en realitat el debat nomes era polític, i ho era després d’anys i anys de reclamacions. Potser no encaixa del tot l’expressió, manifestada reiteradament en alguns moments, si aquella de que ens roben, i es que per poder opinar primer m’agradaria saber fins on perdíem els quartos per culpa dels forans de Catalunya o fins on els perdíem per la gestió pèssima del propis.

Quan llegeixes per exemple a infoLibre que “L’aval de Luxemburg a l’amnistia acaba amb tres anys de maniobres judicials inèdites contra una llei” et preguntes, tota aquesta colla de xavals i xavales que es presenten a que els votem, quina experiència professional tenen?

Molts quan comencen, son aprenents com aquells que hi havia abans als oficis, si aquells que abans d’agafar per exemple una paleta havien d’aprendre a escombrar i a fer anar el pic i la pala; i estudis? n’hi ha de tots, alguns han estudiat dret o ciències polítiques, altres medecina o alguna enginyeria, pero ningú els ha ensenyat prèviament a fer anar l’escombra, i ens trobem que a l’hora de treballar i decidir per tots nosaltres, ningú ens garanteix que tinguin les suficients capacitats per entendre i decidir que es el que necessita la societat.

I a partir d’aquí hem de bregar amb situacions com aquesta de l’amnistia, nomes un pregunteta de res, quan ens ha costat tota aquesta parafernàlia als contribuents? segur que era necessari muntar tota aquesta festa pel gaudi de nomes uns quants? si tots plegats, els politiquets, fossin més humils, com diuen en castellà “otro gallo nos cantaria”, vaja que “serien figues d’un altre paner” o fins i tot “ens lluiria més el pèl” … apa senyors polítics “agafin el bou per les banyes” deixin-se de tonteries i dediquin el seu saber fer, si el tenen, a ben gestionar l’herència que els hi lliurem pels nostres fills i nets. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Ara les responsabilitats

Com passa cada any, o com sempre quan passa algun tipus de sinistre, es demanen responsabilitats civils, penals, multes, indemnitzacions, càstigs … de tot pels possibles responsables d’algun d’aquests diguem-ne incidents, i ja esta bé que si algú ha comes algun tipus d’acció negligent amb plena consciencia de que esta fent mal a l’entorn, sigui castigat. Altra cosa es quan es amb motiu d’un accident, aleshores la culpabilitat podria ser compartida o fins i tot pujar d’esglaó.

Ho dic perquè en el cas de l’incendi de les Gavarres, s’està investigant si podria ser que el treballador presumptament origines el foc involuntàriament per l’ús d’una màquina radial que feia tasques de manteniment a la carretera, però, i això comença a preocupar, el mateix article diu que encara no és clar si l’error va ser seu o van fallar les comunicacions; podeu llegir l’article a VilaWeb

No se si el senyor en qüestió va decidir discrecionalment, penso com pica el sol, agafar una radial i anar a treballar a la carretera, o algun superior li va manar, d’aquí la ressenya a l’article d’una possible fallada de les comunicacions; en el suposat cas de que l’home decidís anar a treballar sense ordres superiors, ho va fer sense un comunicat de treball? va anar a fer hores extres per fer la pilota al “jefe”? hi va anar per fer un servei voluntari a la comunitat?

Si el problema es una manca de comunicació interna, el seu superior jeràrquic que li va manar? en quines condicions laborals? quin comunicat li va facilitar perquè engegues aquella maleïda radial? i si aquest superior també era un manat que va rebre instruccions de més amunt, fins on arriba la responsabilitat? i posats a investigar, si es necessari anem fins al punt més alt de l’escalafó, qui te la responsabilitat de posar normes i controls perquè això no passi? pot ser que el problema no sigui nomes el treballador? això si, de moment el treballador, segons l’article de la premsa, es l’únic que ha estat quaranta-vuit hores detingut.

Llegeixo que des de la conselleria s’ha volgut distingir clarament el procediment judicial de les investigacions internes, i que el departament ja decidirà què farà amb el contracte si arriba a la conclusió que l’empresa el va incomplir, pero de moment el treballador ja ha “pringat” i la resta de possibles responsables perquè no? si el que volen dir es que els hi rescindiran el contracte, ho entenc, lògic, pero si es rescindeix el contracte, això vol dir que l’empresa serà considerada culpable de l’incendi? i si no ho fan que voldrà dir, que la culpabilitat nomes serà del treballador? això recordem que ja ha passat en altres catàstrofes, recordeu allò d’una errada humana d’un treballador? i la responsabilitat de tècnics, controladors, verificadors i caps de les empreses i dels organismes públics, on rau? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Crisi d’habitatge

Llegia avui que els “experts” demanen que una de les mesures, entre altres, per resoldre la crisi de disponibilitat d’habitatge, seria la de reduir l’IVA d’adquisició a la meitat. Potser es una opció, una mesura més, però aquesta mesura sense cap més acció no serviria de vareta màgica perquè es comencessin a vendre habitatges a tort i a dret.

A veure al nostre poble, pel que diu la gent, entesos o no, experts o no, es venen alguns habitatges, pel que diu la gent tinc referencies de dues opcions, una d’un import de 350.000 euros i una altra de 400.000; amb l’iva actual del 10% cal afegir-hi 35.000 i 40.000 euros respectivament, si es reduís l’IVA a la meitat, l’import a pagar es cert que seria inferior, pero no ens enganyem en el primer cas s’acabaria pagant 367.000 euros i en el segon 420.000 euros.

Si pensem una mica veurem que el problema no es nomes l’IVA, que posats a demanar jo el situaria en el ZERO, el problema es que l’habitatge realment no es considera una necessitat bàsica, si més no per part dels grans promotors, a qui respecto si es mouen en un context de model de negoci respectable, com deia l’habitatge ja en un principi es una via de fer diners pels que executen i comercialitzen l’obra, perquè no ens enganyem, quantes persones tenen un problema de 20.000 euros, que es la diferencia de l’IVA a l’hora de comprar un habitatge? el que realment fa mal es el 4 que hi ha davant.

Ara be, com diu el mateix article que he llegit, un problema afegit i greu, son els impostos que es van pagant des de l’inici del projecte i en el transcurs de la tota la construcció, tot plegat previ a la transmissió patrimonial final. Diu l’article que al llarg del procediment d’execució d’una obra “la pressió fiscal suportada pot arribar a superar el 62%” si això es veritat, potser el primer culpable de que els habitatges tinguin un preu tan elevat es el mateix estat que diu que vol solucionar-ho. De fet el mateix passa per exemple amb la gasolina.

Ja se que s’han de recaptar impostos, soc dels que te clar que per rebre tots els serveis que demanem cal que entre tots assumim prèviament la necessària pressió fiscal o no tindrem serveis. Ara be, una cosa es pagar i l’altra es fer una bona gestió d’aquests impostos. Nosaltres per la nostra part complim, paguem, els que massa sovint no compleixen, son els gestors “oficials” que si volem ser una mica benvolents, direm que son uns pèssims gestors, podríem dir que tenen la ineptitud com a embolcall del càrrec, com quan anem a comprar a una botiga, que amb els anys hem passat de rebre un paquetet ben fet amb llacet i tot, a rebre en el millors dels cassos un bossa publicitària, que l’hem de pagar prèviament per l’impacte ambiental.

Ja se que sempre acabo criticant als polítics i alts funcionaris, als de rang inferior nomes els hi demanaré que mai s’assemblin a alguns dels seus superiors jeràrquics, pero es que tinc la sensació de que una de les seves inquietuds es precisament aquesta, la de anar a contracorrent de les necessitats dels ciutadans. I no entrem a valorar la variable de les possibles activitats fraudulentes, perquè es per plorar i engegar-ho tot a pastar fang. Imatge generada amb ChatGPT.

Publicat a

Perquè deixem que ens continuïn trolejan

Ja se que això de “trolejar” no deixa de ser una varietat d’anglicisme més dels que sempre m’agradaria fugir, però en determinades ocasions per la utilització que socialment n’estem fent, es un recurs que d’entrada ja deixa intuir per on anirà el contingut d’això que estic escrivint. Si, perquè quan llegim la definició de “trolejar” a les xarxes actuals, ens diu que es tracta de buscar polèmica mitjançant la comunicació de continguts provocatius o controvertits, sovint via les xarxes socials.

Tot i venir de l’anglès (troll) el que no sabia es que es una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà)  que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d’una embarcació en moviment; d’aquesta manera, es compara la publicació d’un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d’un esquer a mar.

Amb tota aquesta retòrica ni soc un setciències ni estic carregat de punyetes, ni estic tocat del bolet, però quasi, si, quan escolto o llegeixo la tabarra, el parloteig, la xerrameca de la classe política d’aquest país, es que em cauen a terra, no se si van estudiar poc o molt, no se si van treure’s un títol amb esforç o a la “tómbola”, però de parleria en tenen molta i de barra també.

Parlen de corrupció aliena com si ells no n’estesin esquitxats, parlen de com poden torpedinar l’estat del benestar convertint-lo en estat del malestar sense cap escrúpol ni mirament pels ciutadans, parlen de tombar tot allò que pugui ajudar a la gent a viure una mica menys malament, parlen sense tornar-se vermells de continuar fent créixer els beneficis derivats de la comercialització de  totes les necessitats bàsiques de les persones, parlem d’ensenyament, de sanitat, d’habitatge o d’energia …

No es que els d’ara ho facin millor o pitjor que els d’abans, be, en realitat no ho se, es igual la qüestió es “fer saltar la banca” o sigui la qüestió es a veure qui pot guanyar per manar, pactant amb qui faci falta, encara que el més trist de tot plegat es que això te un preu, i es el d’acabar esgotant la paciència i la butxaca del sofert ciutadà.

Els politiquets de joguina, que ja s’han convertit en un element distorsionador tan o més perillós que la IA, xerren molt, aixequen la veu i s’insulten contínuament, però no solucionen cap dels nostres problemes, estem farts d’aquesta pel·lícula, l’hem vist masses vegades repetida, i després tenim una abstenció galopant, ens diuen tan ells com les enquestes que ells fan fer, que la gent estem desmotivats, no fotem, que esperen que fem? o sigui hem de veure que se’ns pixen a la boca i a sobre que volen? que entonem càntics joiosos? que pèrfids que són.

Per veure fins on arriba la seva cara dura, la seva pocavergonya, jo sempre deia que tindríem que abstenir-nos a veure fins on estaven disposats a continuar rient-se de nosaltres amb un nombre de vots cada vegada més minvant, ara mateix no tenen cap tipus d’objecció en formar govern i cobrar, encara que l’abstenció sigui superior al 40%, això si, ens diuen que estem cremats, desmotivats … arribats aquí demano, i si aquest 60% restant votem en blanc? ens continuaran “trolejant”? 40% abstenció + 60% vots en blanc, i apa a pastar fang. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

De un ministre a un comissionista

Ni conec a aquests personatges, ni en diré pas el seu nom perquè no es nomes un problema de persones concretes, es un problema que es pot ubicar a la banda fosca de la economia de país, o d’una empresa o d’una família, o d’un govern, sempre n’hi un o uns que s’aprofiten de qualsevol situació per fer calaix i enriquir-se carregant-ho sempre a les espatlles de la part més dèbil, que sempre som aquells que fem el passerell i que crèdulament els votem convocatòria rere convocatòria, permetem-les-hi que cobrin un sou injustificat en relació a la seva professionalitat i que massa sovint ni s’amaguen de que no el mereixen, i per si l’escarni no fos suficient, alguns, encara es dediquen fermament a buscar complements dineraris, siguin o no siguin correctes, siguin o no siguin adients, en definitiva siguin o no siguin legals.

Tot plegat es per la darrera condemna a gent relacionada més o menys indirectament amb la política, es que no se’n salva ni un? en aquesta ocasió tenim un ministre, acompanyat del seu ex assessor, així l’anomena la premsa, i un comissionista; al ministre li han caigut 24 anys de presó i al seu ex assessor més de 19 anys, les condemnes son, segons la premsa, per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències, en el cas del comissionista la condemna es de poc més de 4 anys per cinc delictes, encara que en el cas d’aquest darrer el mes curiós es que, sempre segons la premsa, el tribunal suspèn l’execució de la pena per la seva aportació al descobriment dels delictes i la condició de no tornar a delinquir, a més ha de complir un any de treballs en benefici de la comunitat.

He llegit en algun racó periodístic que presumptament aquest darrer senyor no ha de tornar el boti del delicte, de fet això es cagar-se a la nostra boca directament, que es? una manera de tapar la boca dels ciutadans perquè callem davant de fets d’aquesta magnitud? que pretenen aquesta colla d’afaitapobres? poder continuar tractant-nos com a borregos? es aquell calla i paga que tan mal ens fa com a persones lliures.

Si fem un cop d’ull cronològicament enrere en el temps, podem veure que a més d’aquest darrer ministre de l’època d’en Sánchez, com a condemnats hi trobem altres ministres o ex-ministres, un de l’època d’en Gonzalez, alguns altres de l’època de l’Aznar … en fi, que aquesta colla de galifaredeus no s’aturen davant de res. Ah, i si en teniu ganes, podeu buscar quants d’aquests condemnats estan actualment a la presó, no es com aquell senyor del que parlava recentment en un altre de les meves expositives dèries, que es va passar 18 anys a la presó per un delicte que es va demostrar que no havia comes, tota aquesta colla sembla ser que es va demostrar en el seu moment que eren culpables i aquí els tenim fent bronzo tranquil·lament.

De fet llegint la premsa podem recollir, si més no així ho verbalitzen, que fins i tot alguns dels anomenats socis del govern actual, critiquen la benevolència que han tingut els garants de la justícia amb el comissionista, diuen que s’ha transmès un «delinqueix, destapa i et lliures» reclamen més explicacions al president i consideren que la resolució judicial pot enviar un missatge a altres investigats, que volen dir? que els hi estan posant molt fàcil per delinquir e irse de rositas, perdonin el castellanisme, però segons he trobat a les xarxes la versió catalana podria ser sense rebre el càstig que un hom es mereix, caure de potes com els gats, sortir airós, sortir impune …

Es igual com ho diguem, es igual qui mana, a alguns i algunes se’ls en refot les conseqüències en patim els ciutadans, nomes els importa demostrar qui la te més grossa, patètic!! Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Qui paga les cagades publiques

L’Estat haurà de pagar 2,5 milions d’euros a l’home que es va passar quinze anys entre reixes per delictes de violació que no va cometre, d’entrada diré, com sempre, que podeu llegir la noticia a la premsa, per exemple a la Vanguardia o al PuntAvui+ entre altres, però la qüestió es valorar, no ja econòmicament que també, qui paga per una cagada d’aquesta magnitud.

D’entrada 2,5 milions poden semblar molts diners, repartim-ho en anualitats, el senyor va passar 18 anys a la presó, o sigui li han pagat uns 138.000 euros per cada any que ha estat presumptament segrestat, perquè digueu-me la situació d’una persona tancada 18 anys sense haver fet res com ho tenim que denominar? el problema es que aquests diners els paga l’estat, o sigui nosaltres amb els nostres impostos, però i als responsables individuals de la cagada, quina pena els imposen.

La noticia publicada a la Vanguardia inclou un ressaltat que diu “la Audiència provincial no va tenir en compte unes anàlisis que haurien exculpat l’home” això es molt greu, a veure qui es o qui son els responsables, com deia l’advocat del acusat, “d’ometre injustificadament una prova decisiva i objectiva que ja estava en el procés, i que no era una simple discrepància de criteri, sinó un error judicial cras i evident” encara que potser d’una vegada per totes tindríem que dir a les coses pel seu nom, no ens podem quedar amb la sensació de que es un error judicial, en el millor dels cassos es un error humà, i hem de pensar que es nomes això, un trist i lamentable error involuntari.

Però els personatges que van cometre aquest error, els responsables de que aquest senyor hagi estat 18 anys tancat a la presó sense motiu, o sigui il·legalment, quina pena els hi hem de imposar? pagaran ell o ells els 2,5 milions? han continuat treballant cobrant el seu sou mensual, que suposo lluny del salari mínim? han continuat anat de festa i de vacances com si res hagués passat? en resum allò que es diu, han pogut dormir be? això no pot ser, ja en tenim prou de situacions que perjudiquen als ciutadans, i mentrestant els responsables siguin funcionaris o polítics de qualsevol organisme públic, continuen amb la seva vida privada i familiar tranquil·lament, cosa que a aquest senyor se li va negar. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Arsenal nuclear i paper de vàter

Son dues coses totalment diferents, o no, en principi si, la primera serveix per acabar amb la terra no se quantes vegades i la segona per acabar de netejar be el final d’un llarg transit intestinal precedit per una deliciosa ingesta i conseqüent posterior digestió. Ambdues signifiquen el final d’un procés.

A que be tot això? com sempre tot el que escric es allò que em neguiteja al llegir la premsa, tensions geopolítiques, augment del que anomenen possibles errors de càlcul, comunicacions, satèl·lits, ogives, IA … els creguts polítics amb un ego enorme, encara que no tinc que clar que la seva ment sigui igual de gran socialment parlant, necessiten transmetre que la tenen més grossa, la capacitat de matar persones i per això augmenten la reserva d’armes nuclears.

Es diu que les anomenades potencies mundials tenen tantes bombes nuclears com per a destruir entre 15 i 100 vegades el nostre planeta, o sigui que ningú no te ni punyetera idea de quantes armes nuclears tenen aquests il·luminats que es diuen gestors i guies planetaris, perquè al cap i a la fi, es indiferent si poden destruir el mon 5, 10 o 50 vegades, després de la primera ja no te cap importància.

I aquí be la comparació amb el paper de vàter, recordeu quan la pandèmia del coronavirus? una de les coses que la gent vam exhaurir a les botigues va ser el paper de vàter, no tinc clar el motiu, si ens en havíem d’anar a la “merda” no calia acumular paper per anar a “cagar” no se quantes vegades, ens trobaven en un punt on veiem possible que el mon que coneixíem se’n anés a fer punyetes per un “bitxo” que no podíem veure però que ens feia contar els morts per milers. I amb l’arsenal nuclear passa el mateix, no el veiem, ens diuen que hi es, i que ens pot esborrar del mapa en un tres i no res, però pensem que si aquest mon se’n va a la “merda” no hi ha cap tipus de paper de vàter que ens pugui ajudar.

I com a punt final unes paraules expressades pel Sant Pare en mig de tot el batibull que s’ha desfermat per la seva visita, i es que “ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear al germà” que son paraules que ens tindrien que fer rumiar una mica, no cal ser creient, no cal ser practicant, no cal creure que una colla d’homes, vestits de blanc o de vermell segons l’ocasió, ens ensenyaran a ser bons minyons, encara que alguns components del seu col·lectiu hagin estat veritables dimonis, no cal que creguem en res abstracte, creguem el que podem veure i tocar, com deien de l’incrèdul Sant Tomàs, i deixem de somiar en estupideses i sense sentit que, com deia a l’anterior article, el sistema ens han anat dissenyant per tenir una mentalitat feble, claudicant i additiva per dominar-nos millor.

Parem, obrim els ulls, pensem, no deixem que els capitostos ho facin per nosaltres, ara be, toquem de peus a terra, no caiguem en la temptació de convertir-nos també en il·luminats, tot es molt més simple, no calen grans esforços per endegar el món a la merda ni necessitarem grans quantitats de paper perquè no hi haurà res a netejar. Imatge creada amb IA de ChatGPT.