COP27, a cop de jets

Com sempre, entre tots primer ho espatllem i després alguns ens diuen que ho solucionaran. Situacions complexes, a les que hem arribat per potenciar els beneficis d’una poca colla, que a més hem pagat entre tots, i ara quan ja es insostenible, quan possiblement deixarà de ser una font de beneficis pels quatre “escollits”, ara tots hem de pagar-ne les possibles solucions.

De fet ja fa anys que diuen que volen posar-hi solucions, encara que sempre finalitzen les trobades amb una frase que més o menys diu que es necessari solucionar el problema, i que ja en parlaran i ja es tornaràn a trobar per aplicar possibles solucions, uff! en definitiva, res de res. Pensem que a partir del 1992, s’han fet quasi una trentena de trobades d’aquest tipus, o sigui que fan 30 anys que en parlen, però de moment res de res de trobar-hi solucions.

Ara ho han tornat a fer, però a aquests que no fan res per solucionar els problemes de la contaminació i de l’escalfament, ningú els recrimina res, ningú els demana responsabilitats, i després d’anys de trobades i discussions i parlaments, continuem malmeten el nostre planeta.

Primera imatge, imaginem la trobada de les noies i nois viatjant tots cap a Egipte, la gran majoria en jets privats o avions dels anomenats VIP. Per justificar-ho ens diuen que l’aèria es l’única via factible per arribar a la península del Sinaí, ostres ara que amb motiu de la pandèmia, als treballadors, a la classe obrera, ens han omplert el cap i ens han convençut de les virtuts del teletreball, ara resulta que per a ells, no ens enganyem uns privilegiats, aquesta opció de teletreball no es adient, i com qui no vol la cosa agafen el seu avionet privat o VIP i sense miraments amb l’escalfament i la contaminació fan el seu viatget, això si pagant-lo entre tots nosaltres, que si que hem de mirar pel no escalfament global.

Ells i elles fan el viatge, s’hi estan alguns dies, parlen, mengen, suposo que fan estada en hotels, i després s’encoratgen mútuament a trobar solucions al problema i queden per l’any següent. Les solucions que plantegen sempre son de l’estil de que amb diners es paga tot. Propostes de pagar diners als països més pobres, que de fet son els que contaminen menys, per compensar el balafiament o malbaratament que es fa als països més “desenvolupats”, tan a nivell econòmic com ambiental.

I per acabar, la imatge que van publicar alguns mitjans de comunicació, una imatge d’una famosa aplicació de radars, on es veu reflectit el formigueig d’avions al cel egipci … ostres entre tot el que rebem i percebem els ciutadans, encara no ho veiem suficient per pensar i reflexionar? Imatge de Dorothe a Pixabay

L’assetjament escolar i la llei

Noticia a la premsa, tractada d’acord amb la línia del mitja que la publica. Però no ens quedem amb això, quedem-nos amb el significat de la o les paraules: assetjament, escolar i llei, principalment amb la primera, ja que l’assetjament es produeix arreu de la nostra societat, escolar, veïnal, professional …

Quan jo era jove, uff!! quan temps, normalment es denominava “novatades” tot i que sovint, molt sovint, eren verdaderes “putades” i això ha anat evolucionant fins a ratllar o jo diria que fins a traspassar la línia per convertir-se en delicte.

Recentment famílies d’alumnes que han passat i patit aquest infern, han impulsat una campanya recolzada també per l’ACPAE, associació catalana per la prevenció de l’assetjament escolar, per demanar una llei per perseguir el “bullying”, maleïda mania d’anomenar coses i fets en angles, encara ens pensem que fa aparentar ser més cultes? be com deia es demana una llei per perseguir l’assetjament o intimidació envers els altres, sovint perpetrat en grup perquè solitàriament no tenen nassos de fer-ho.

Sembla ser que els fiscals i docents creuen que la norma actual es suficient … pregunta: perquè l’assetjament augmenta cada dia? una de dues, o la llei actual es insuficient o el corresponents professionals no saben o no poden aplicar-la, en qualsevol d’ambdues situacions, cal revisar, reformar o exigir que s’apliqui les accions necessàries per tal de que això no passi mes. Com deia al principi, a la meva joventut, ara fa mitja dècada ja passava, i jo pregunto en aquests 50 anys que hem fet, que ha fet la justícia, que ha fet el sistema educatiu, que hem fet les famílies per erradicar aquesta lacra? la realitat, es que si cada dia augmenta, es que no hem fet res.

Hi ha algunes frases que he llegit a l’article que ens tindrien que fer pensar seriosa i profundament, son per exemple “volem assenyalar culpables o solucionar el problema?  també “el que cal fer es invertir mes en formació” o fins i tot “l’actual norma te prou eines per perseguir i castigar els casos” …

A veure, volem perseguir culpables? si … volem solucionar el problema? si … hem de invertir més en formació? sempre … hi ha eines per perseguir i castigar els culpables? si es que si, apliquem-les …

La formació sempre es bàsica i es el mes important, però mentre ens passem 50 anys parlant-ne i no fent res, d’aquí cinquanta anys en continuarem parlant, perquè no haurem fet res.

Formació si, però no formació per ser el numero u de la promoció, no per ser nomes mes competitius, no per ser aquell líder que anteposa nomes els criteris econòmics i productius a costa d’empitjorar i sovint intimidar a les persones del seu voltant, formació si, però formació per aprendre a ser persones, per aprendre a conviure, per aprendre a preservar el nostre entorn i el nostre futur … però com en tot, o ens hi posem o estem condemnant la nostra supervivència. Imatge de Gerd Altmann a Pixabay