Sovint quan llegeixo noticies o passejo pels carrers de qualsevol població, dues activitats completament diferents pero complementaries, si perquè quan llegeixes les cròniques de la premsa per cert poques de positives, de fet fa un temps que li vaig preguntar a la IA “per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?” , o quan fas un tomb pels carrers de qualsevol poble o ciutat del nostre petit país, t’adones de que a diferencia de quan jo era jovenet, no hi ha quitxalla jugat ni als carrers ni a les places, on es la quitxalla? fent activitats extraescolars? enganxats a les pantalles? on es la quitxalla?
Si, ja se que direu que els carrers son perillosos, es cert, i les places també? hi ha molts cotxes que son el resultat visible d’aquesta gran enganyifa que ens van col·locar anys enrere, demostrar que hem assolit un nivell més alt a la societat de consum, com a mínim classe mitja alta, i ens ho vam creure, hem de tenir un gran cotxe o hem de tenir un cotxe més car de compra que els veïns per demostrar que tenim més poder adquisitiu, quina fal·làcia, perquè no ens enganyem entre el finançament típic de sempre i les noves modalitats del compra ara i paga quan puguis, ens anem endinsant en un endeutament perpetu, realment creiem que tenim la possibilitat real de consumir tot el fum que ens venen?
M’he desviat del fil inicial, retornem-hi, els carrers estan plens de cotxes, fet que impossibilita que la quitxalla hi pugui jugar, ara anem a les places, espais al mig del poble o dels barris, sovint protegits dels vehicles, pero que la quitxalla no hi pot jugar perquè hi ha terrasses de cafeteries, el mateix passa amb les rambles o passejos d’arreu, deixeu-me dir que no estic en contra de la utilització d’aquests espais pels adults, pero racionalitzem-los, hi ha de tenir cabuda tothom, la quitxalla per jugar també.
Massa sovint veus places amb rètols de prohibit jugar a tot, pilota, bicicleta, corredisses … i que fem amb els nens i nenes? aleshores els hi preparem espais tancats perquè es puguin entretenir, si sales de jocs de boles, llits elàstics per fer salts, tobogans, o espais oberts del tipus parcs públics a mercè dels capricis de la meteorologia, els tanquem, els encerclem i que no molestin als grans mentre fem l’aperitiu, el tardeig o el vespreig, per cert com que les costums van canviant mireu l’acudit d’en Galdric al Regio7 es per pensar, ho té això el Galdric, ens interpel.la amb allò que sovint no volem veure, parla de la caiguda del consum d’alcohol als locals d’oci tot posant en boca d’un avi la següent frase: “no ens entretinguem amb el botellot … no voldria coincidir aquí amb els nets” , pregunto a la societat: les places no poden ser de la quitxalla? .
De fet tinc un company que ha treballat molt per fer a conèixer a la canalla i a tots plegats, el joc tradicional de sempre, teclegeu aquest nom i podreu trobar referencies a les xarxes. Fins que no tornem els carrers i les places a la quitxalla, no normalitzarem el rol social, adaptem aquella famosa dita i cridem ben alt: “els carrers seran sempre de la quitxalla”. Imatge generada amb IA de Copilot.
