Ulls clucs davant la discriminació

Avui llegia un article de Selina Bárcena a infoLibre amb el titular “Et contracto per 4 hores, te’n pago 8 i en treballes 12, els emigrants cobren un 29% menys que els espanyols” on s’analitza el fet de que Espanya tingui una bretxa salarial superior als països del seu entorn, segons un estudi publicat per Nature, que buscant a les xarxes trobes que la consideren una de les més prestigioses revistes científiques a nivell mundial.

Com deia, la Selina aprofundeix en aquesta situació, i es fa esment de que molts tenen estudis superiors, però es troben amb discriminació, i atribueix a Sofia Castrillo la manifestació irònica de que els emigrants “ens poden servir el cafè, però no portar les nostres finances”, ​però es la veritat, la supremacia local suposo que te la necessitat de sentir-se superior, i vol ser “servida” per aquests agosarats intrusos forans inoportuns acabats d’arribar i que a la llarga voldran els mateixos drets que han assolit els components d’aquesta nostra societat.

Això si, sense voler reconèixer que som una barreja de cultures i ètnies, que fan que aquesta pretesa puresa racial nostra, sigui nomes una faula imaginaria, encara que potser tindríem que assimilar algunes de les faules de caire infantil que pretenien educar en valors: convivència, valorar el que tenim, esforç, cooperació, solidaritat, acceptació, prudència … no cal que continuï, oi? això no ens interessa, si per equilibrar les desigualtats hem de renunciar a quelcom que durant anys i anys ens han dit que hi tenim dret, no en volem saber res.

Quan parlo d’aquests temes amb altra gent, sempre faig la mateixa pregunta: “a que estem disposats a renunciar per tal de que no vinguin emigrants?” esperonem a les empreses a que creïn llocs de treball als seus països d’origen? així no tindran necessitat de marxar-ne, també podem demanar a les empreses que eliminin la bretxa salarial? Al cap i a la nomes es tractaria de que podríem pagar els productes i els serveis un pel més cars, seriem tots més iguals, això si, no ens veuríem com a essers superiors.

Llegia fa anys, venia a dir més o menys, que tota societat te necessitat de la seva bombolla de pobresa, això fa que els que estem una mica menys fotuts, ens sentim millor, som privilegiats, som superiors, i aquest es el mal que patim avui dia, i cada dia mes accentuat.

L’article també diu que a Espanya treballen més de tres milions de persones que han nascut en altres països, una dada que suposa el 14% del total de cotitzants. Fa pocs dies els populars deien que volien expulsar a uns vuit milions de persones emigrants, ells diuen que no van parlar de xifres però hi ha vídeos a les xarxes que demostren que si que ho van dir, una mentida més, entre els que volen expulsar hi ha aquests més de tres milions que cotitzen i que fan les feines que nosaltres, els supremacistes locals no volem fer?, son feines de baixa qualificació, son feines mal pagades, però son feines del tot necessàries. Obrim els ulls i recordem que les coses no sempre  son com ens agradaria que fossin a tots plegats, les coses, la societat es com deixem que ens la construeixin. Imatge pròpia generada per IA de Canva.