Mes: octubre de 2025

Publicat a

Responsabilitats inundables

Ahir llegia dues noticies a la premsa, una a la Vanguardia amb el titular “Espanya té 1.126 escoles i 112 hospitals en zones inundables” article de l’Antonio Cerrillo i l’altra a el Periódico amb un titular que també crida l’atenció “El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta” article d’en Jordi Ribalaygue encara que en el moment d’escriure em vaig afegir a les nombroses veus que parlaven de la destrucció al país Valencia ara fa un any amb el meu article “Enterren les víctimes de la Dana amb braus” .

I ara per començar el dia m’ha posat a pensar en tot això del que ara tots en parlem molt, i es la situació de les construccions ubicades en les anomenades zones inundables. Ara ens adonem de que a Espanya, entre escoles, hospitals i residencies de gent gran, hi ha quasi 2000 edificacions publiques en risc de que se les engoleixi l’aigua dels rius, de les rieres o dels barrancs, però aquí hi tenim que afegir altres tipus d’instal·lacions i habitatges que fa que la perillositat a l’estat per aquest motiu, sigui molt, molt elevat.

Dels darrers aconteixaments s’estan buscant responsables, es demanen responsabilitats polítiques, responsabilitats penals, tothom busca culpables per la presumpta mala gestió de les catàstrofes, a ningú li agrada perdre la casa i sobretot ningú volem perdre als nostres essers estimats. Però de qui es la responsabilitat de que en el seu moment es deixes construir en aquests llocs? dels polítics del moment? dels tècnics que ho van avalar, o no, amb els seus informes? dels promotors si haguessin sigut coneixedors del problema? de la legislació vigent en el seu moment?

Em sembla molt be que ara busquem responsables de la gestió actual, però cal buscar responsables entre els qui van propiciar que això pugues succeir. Si hi ha un barranc per on de tan en tan baixen riuades destructives, en quin cap cap que es permeti i faciliti construir-hi? Podríem arribar a pensar que si algun particular va decidir construir la seva casa o el seu negoci en ubicacions tan poc aconsellables, es el seu problema, però el que es més angoixant i preocupant es el fet de que en aquests tipus de sol si ubiquessin tantes i tantes instal·lacions publiques, que es, que el que podia passar no tenia cap valor pels responsables tècnics i polítics de l’època, potser també ja es hora de que els hi demanem responsabilitats.

Escoles, quitxalla, mestres, hospitals, pacients, personal sanitari, residencies, residents, personal laboral, comissaries, policies, habitatges, famílies … tot això ho tenim construït en zones inundables, zones catalogades d’alt risc, si ja se que estadísticament de catàstrofes grosses nomes en passa una cada x anys, però també hi ha assumit que en poden passar dues en un mateix any. No podem esperar més, exigim responsabilitats per les males gestions actuals, però també exigim responsabilitats per les males o nul·les gestions anteriors que han propiciat aquests resultats amb destrucció i víctimes personals, no ho podem deixar córrer, els polítics i tècnics poc curosos, han de saber que legalment qui la fa la paga. Imatge de doosenwhacker d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Enterren les víctimes de la Dana amb braus

Després de tot el que esta passant arreu de l’estat espanyol, es una befa immensa que per exemple la televisió valenciana A Punt, en el context actual i desenvolupant-se una intensa manifestació criticant al govern de la comunitat per la gestió de la Dana i per les qüestionables accions o inaccions dels responsables polítics, el diumenge va fer mutis total en referencia a aquest borrombori, a aquest clam que va fer la ciutadania, i va passar per la pantalla curses de braus, i segons les noticies d’altres mitjans algunes de les curses eren de anys enrere, penós, deplorable, lamentable i sobretot dolorós.

Però aquesta de la comunitat valenciana, que es com volen que s’anomeni, ho podeu llegir a l’article titulat “treballadors d’À Punt critiquen l’emissió d’una corrida de braus en lloc de la manifestació a València pel fet del darrer aniversari de la DANA” de la Sexta, no es l’única virtut dels populars del país, no i ara, fa pocs dies un altra titular “més temps a Morante que als cribratges: la polèmica després de la dimissió del Consell Professional de Canal Sur” en aquesta ocasió de Granada Digital, en el que es “denuncia que Canal Sur va dedicat més del triple de temps a la comiat del torero sevillà, que a les protestes de les dones pels errors del SAS en els cribratges del càncer de mama”.

Mireu, es indiferent on passi això, es indiferent quins personatges son els culpables, al cap i a la fi suposo que en les ocasions en el que hi hagi pogut haver ciutadans morts, podria haver-hi una clara possibilitat de presumptes homicidis involuntaris, no? i això esta castigat, no? doncs senyors i senyores que heu de defensar a la ciutadania, poseu-vos a treballar, ja porteu una any de retard, i el poble, els veïns, els ciutadans ja estem farts de que tots plegats us en foteu de nosaltres.

No acostumo a combregar amb els polítics, soc del que creuen que tard o d’hora ens fallaran, tard o d’hora ens decebran, ho dic com a generalitat, se que hi ha bones persones, hi ha gent de bon cor, però també se que sovint son eclipsats pels barruts, pels pocavergonyes, que a l’hora de fer barrabassades, a l’hora de demostrar la seva ineficàcia i la seva ineptitud acostumen a ser més talentosos.

La gent hem de dir prou, la gent hem de buscar formules legals per extirpar aquests gèrmens cancerígens que omplen els nostres plenaris, que omplen els nostres organismes públics, encara que al llarg dels anys ells mateixos ja han procurat deixar-ho tot ben lligat per tal de que no puguin perdre els seus privilegis, i no em diguin que no, perquè si després del que va passar ara fa un any a Valencia, o el que ha passat més recentment a Andalusia, i sense anar més lluny això de la Dgaia al nostre petit país, que hem d’esperar els ciutadans? hem de continuar sent el sac dels cops dels descarats, galtes i malànimes que deixem proliferar tan fàcilment. Posem-nos les piles, exigim responsabilitats, exigim exemplaritat als dirigents poca soltes. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Això no es crear riquesa

Estic passant uns dies complicats, medicament i anímicament parlant, però ostres m’han entrat ganes de remenar en aquesta qüestió que ha plantejat Regio7 amb la noticia titulada “el regidor Joan Vila proposa que Manresa s’annexioni Pineda de Bages per guanyar renda per càpita” signat per Carles Blaya i el que lògicament ha fet saltar la picabaralla es una única frase “que Manresa s’annexioni la urbanització fruitosenca de Pineda de Bages”.

D’entrada la noticia deixava entreveure que aquest noi, en Joan Vila, i li dic noi amb respecte perquè crec que al meu costat encara es un jovenet, parlava en nom seu i no com a tinent d’alcalde de Manresa, i el que si aconseguia es que es parles d’ell i de la seva proposta, no se si encertada o no, aquí cadascú ho pot valorar com vulgui, però ha estat una qüestió de debat, Pineda ha de ser de Manresa o de Sant Fruitós?

Ell parla de PIB, buf, als mortals ens costa endinsar-nos en aquesta escudella de sigles i més si són econòmiques, perquè en el fons no hi ha res més fàcil que fer que els números diguin el que ens interessa en cada ocasió; però parlem de dades econòmiques, i agafem números trobats a les xarxes, Manresa amb una població de quasi 80.000 habitants, una superfície de 41,64 Km2 i segons “epdata” el 2023 tenia una renda mitjana de 32.400 euros per habitant, Sant Fruitós de Bages amb una població de 9.200 habitants, una superfície de 22,29 Km2 la tenia de 38.400 euros i si parlem d’altres poblacions que anomenava el polític veí, veurem que Vic amb una població de quasi 50.000 habitants, una superfície de 30,58 Km2, el 2023 tenia una renda mitjana de 33.300 euros i si mirem Igualada veurem que amb una població de menys de 42.000 habitants, una superfície de 8,11 Km2, el 2023 tenia una renda mitjana de 33.400 euros.

Com veieu son dades, dades que no ens parlen d’eficiència política, que no parlen de visió de futur i eficàcia dels dirigents locals, tinc que confessar que sovint he sentit enveja per exemple de Vic, que amb la meitat d’habitants emet una imatge de més vitalitat que Manresa. Ara fem una simulació fàcil, si li calculem una renda mitjana a Pineda del doble de la que te Manresa, tindríem que la mitjana de la ciutat augmentaria en 300 o 400 euros per habitant, i em sap greu desencisar al polític, però la comparativa per exemple amb Vic continuaria sent negativa per Manresa, o sigui que la realitat es que per molt que vulgui crear polèmica aquesta teòrica annexió no soluciona res.

L’alcalde de Sant Fruitós s’afanyat a replicar-li aquesta proposta, ha escrit una carta oberta al tinent d’alcalde de Manresa publicada al Regio7 “al regidor Joan Vila” fent referencies a les qüestions de serveis, escola, policia local, neteja, no hi entraré com tampoc a la replica d’en Vila, publicada pel mateix Regio7. Crec que millor no entrar a parlar de polígons ni de serveis comarcals, Manresa no en sortiria ben parada. El que es penós es que no tinguem sobre la taula propostes serioses i fermes per fer de Manresa una ciutat capdavantera a nivell de les comarques catalanes, en el context de les vegueries de les que fa tants anys que sen parla. Manresa no creixerà, no serà important a Catalunya annexionant-se Pineda, potser el que necessitem es annexionar-nos nou i millor talent polític. Imatge de JosepMonter d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Tornem-hi amb el canvi d’horari

En aquesta ocasió l’article de redacció del VilaWeb amb el títol de “El govern espanyol demanarà a la Unió Europea que elimini el canvi d’hora el 2026″ em serveix d’excusa per tornar a dir-hi la meva en aquest guirigall que s’aixeca cada vegada que es parla d’aquesta qüestió, horari d’hivern versus horari d’estiu. Encara que en aquesta ocasió quasi tan interessant es l’article com els comentaris associats al mateix.

En més d’una ocasió ja n’he parlat, per exemple en “El punyent canvi d’hora”  o també amb el “Canviar l’hora o modificar l’horari” i sempre hi dic la meva, però no tinc intenció de convèncer a ningú, que cadascú faci el que vulgui, però de la mateixa manera que n’hi ha que ens volen convèncer de que el millor horari es el de l’estiu, jo tinc tot el dret a pensar i creure que no.

En el seu moment ens van dir, ara fa més de 40 anys, que era per l’estalvi energètic en una època en el que es va disparar el preu de la energia, fals, perquè si que el preu de la energia va pujar molt es cert, però el consum no va para mai de créixer, i ara fa temps que som conscients de que no comporta estalvi energètic i, a més ara ens han dit que altera els ritmes biològics. Tinc la creença de que tota aquesta bogeria, tota aquesta follia en defensar l’horari d’estiu, es nomes en base a disposar de més hores de llum de dia per poder-nos empènyer a sortir a fer allò que en diuen vida social, o diguem-ho clarament pel seu nom, esbarjo; tot i que sovint aquest esbarjo s’allarga fins a ben entrada la nit, amb la qual cosa perd tot el seu sentit la defensa d’aquest horari anomenat d’estiu per raons d’estalvi energètic.

El que no suporto, es que per defensar una o altra opció hi ha qui te que recórrer a la manca de respecte i a l’insult, si precisament en els comentaris que esmentava abans hi he pogut llegir paraules com nazis, talibans, amargats, corrupció, incompetència …. no acabo d’entendre a qui van dirigits, als que defensen un horari diferent al que ells volen, o als polítics que durant tots aquesta anys ens han enganyat?

Si el que es vol es distribuir els horaris per beneficiar als sectors de l’oci, del lleure, de l’esbarjo en general, s’ha de dir clarament, no cal enganyifes o mitges veritats per fer-ho, que ens diguin que pels que manen es més important que sortim a gastar, que no pas pensar que es el que aporta més beneficis socialment, i no cal que busquin subterfugis per convincents, primer perquè a la gresca ens hi apuntem ràpidament i segon perquè fent un tomb per la majoria de locals d’oci veurem que el consum energètic en general es brutal o bestial o fora de mida, com ho vulgueu dir, perquè entre llums, musica, cuines … i tots els estris de consum energètic que pugueu pensar, tots funcionen a “tota pastilla” sense descans i sense concessions.

Ara vivim enganyats, acceptem ser enganyats, si ens fixem en això dels bioritmes a l’estiu quan anem a treballar a les 8 del mati, solarment son les 6, i per fer-ho ens aixequem de dormir a les 5 o abans, i a la tarda/vespre, això que ara anomenen “tardejar o vesprejar” es molt divertit però ens fa allargar les vetllades fins més enllà de fer-se fosc i a més omplim a la quitxalla de extraescolars per així tenir temps per les “relacions socials”. Potser cal menys temps d’esbarjo i més temps dedicat a la família. I els que volen sortir d’esbarjo, els hi es indiferent si es clar o es fosc, com a mínim quan jo era jove i sortia de gresca una de les coses a les que no hi dedicava ni cinc segons del meu temps, era a veure si era clar o era fosc, i aquí estic, de moment. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Raonar o forçar la mobilitat

Dos noticies, una a nivell d’estat i l’altra a nivell de país; la primera la podem llegir a la Razón un article de Roberto L. Vargas amb el titular “Aena no frena el degoteig cruent als aeroports colpejats per Ryanair, que perden altres 48.000 passatgers al setembre” l’altra el podem llegir a la Vanguardia signat per Maite Gutiérrez i titulat “El Govern intenta frenar el forat milionari dels seus aeroports amb un nou pla industrial” ambdós reflecteixen una realitat en la que toca pensar-hi i que probablement toca revisar.

Tenim molts aeroports, no cal que ningú digui que hi ha altres països encara en tenen més, es indiferent, si aquí es un problema en aquests altres països que possiblement en tenen més, el problema pot ser més gros; a veure hi ha alguns aeroports en els que s’ha reduït la oferta del nombre de les places disponibles per a passatgers, es cert, però segons AENA en el conjunt dels aeroports que gestiona a Espanya es van moure entre gener i setembre passat 247 milions de passatgers, un 3,9% més que en els mateixos mesos de 2024 i continuen situats en xifres rècord. El problema no son el nombre de passatgers, el problema son la ubicació geogràfica dels aeroports, els que tenen més moviment son els de Madrid, Barcelona i Mallorca, i si aquests augmenten, quins son els que disminueixen més? Santiago, Valladolid i Vigo. Tot plegat es un estira i arronsa d’algunes companyies aèries per rendibilitzar el seu negoci, i es lògic al cap i a la fi els seus propietaris van crear-les per guanyar diners, però volen que siguin rendibles tots els diguem-ne punts de venda individualment, i en els punts on no hi ha suficient massa critica per rendibilitzar-los directament, volen que els ajudi a fer beneficis l’estat amb els nostres impostos, i ja veieu que no entro pas a parlar de si cobren poc o molt pels serveis que ofereixen, això es una qüestió entre les companyies i els seus clients.

Com deia tenim molts aeroports, alguns pensats, anava a dir amb el cul, però també podem ser malpensats, i alguns potser es van pensar més per complaure l’entreteniment d’altri que no pas com a visió de país. I si mirem, veurem que tenim alguns aeroports que no cobreixen ni els mínims necessaris per que siguin, no ja rendibles, si no per fer front als costos mínims de la seva gestió directa. Per exemple el de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010 després d’una inversió milionària, tenia com a objectiu, deien, arribar als 400.000 passatgers anuals a mig termini, el 2024 n’hi van passar poc més de 39.000. I el de Andorra- La Seu congestionat amb el Govern del principat, va transportar poc més de 16.000 passatgers. Això si, ara correm-hi tots a buscar formules per incrementar l’activitat i els serveis en aquests espais, però sense oblidar que la seva construcció ens ha sortit a preu d’or.

No tinc molt clar quina mena de coloms es fan volar quan es vol fer entrar en calçador algunes brillants idees que ens acaben costant molts diners als contribuents, i no nomes les inversions inicials, si no també l’acumulació de pèrdues anuals. No se si a l’hora de programar i construir infraestructures es fa per a una mobilitat raonable o nomes per forçar la mobilitat del negoci cap on es consideri més adient. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

El veïnatge desprotegit

A vegades ens costa de veure-ho, quan ho veiem ens costa d’acceptar-ho, i tan si ho acceptem com no, ens costa d’entendre-ho, perquè no assumim que aquells que han de treballar pel nostre benestar, aquells que han de treballar per emparar els nostres drets, facin figa amb les seves obligacions.

Llegiu l’article de la Martina Alcobendas que amb el titular “col·lapse a Mollerussa: per què l’alcalde demana al Govern que intervingui l’ajuntament?” al diari Ara, on explica que “un problema amb la interventora municipal paralitza processos burocràtics com factures, contractes i iniciatives locals” que segons l’alcalde, es degut al bloqueig al qual s’ha arribat dins del consistori degut a la inacció de la funcionària.

Paral·lelament també podrieu veure el ple d’aquesta setmana del meu poble en el qual en un moment determinat l’alcalde qüestiona la tasca de tres tècnics de l’ajuntament, afegint que “quan algú els hi diu prou, marxen tots i desfilen” i continua dient “el fet de que aquest personatges marxessin ens ha sortit barat a tots els ciutadans.”

Son dues situacions que en principi no tenen cap relació directa, són poblacions distanciades per uns quants quilòmetres, més diferencies, Mollerussa té uns 15.000 habitants amb un equip de govern format, crec, per persones de Mollerussa Primer, Junts i PSC, Sant Fruitós amb poc més de 9.000 habitants i amb un govern amb majoria de Gent Fent Poble.

Però si, tenen quelcom en comú, i es el fet de les desavinences o discrepàncies entre les persones que governen i alguns tècnics de l’ajuntament; i aquí es on voldria aprofundir, no tan en si tots plegats ho fan millor o pitjor, o si la gestió dels responsables podria ser millor, segur que si perquè al cap i a la fi no hi ha ningú perfecte, però m’agradaria conèixer el parer dels alcaldes d’ambdós pobles, el parer dels tècnics afectats i perquè no, el parer de la Generalitat davant d’uns fets que poden perjudicar als ciutadans.

Hi ha dues qüestions a plantejar, si la culpa fos dels polítics que ho fan malament, que impedeix als tècnics locals, diguem als d’intervenció i/o als de secretaria denunciar-ho? i si les errades les fan els tècnics, que impedeix als governs locals denunciar-ho? i si ambdós no se’n surten que impedeix que la generalitat hi posi cullerada?

No pot ser que per la inacció d’alguna persona responsable del bon funcionament d’un ajuntament, es tinguin que retirar punts de l’ordre del dia davant la impossibilitat de poder-los votar per falta de tràmits administratius, després de diversos amonestaments, els informes reclamats no arriben, i “l’alcalde demana ajuda perquè el bloqueig és total i absolut». Tampoc hem d’acceptar que tenint tècnics suposadament ben formats, es tingui que requerir informes a lletrats externs.

No se si en ambdós cassos la culpa es dels polítics o dels tècnics, no hi entenc, no se que coi ha passat perquè en ambdós cassos unes relacions teòricament correctes, professionalment parlant, es torcin amb tanta intensitat que arribin a fer perillar la bona governanta dels pobles, amb el perjudici que això pot significat pels veïns i veïnes afectats. Escoltin tots tenen un sou més que correcte, mirin-se el full de nomina o de compensacions econòmiques i intentin esbrinar quina es la finalitat d’aquestes remuneracions, intentin esbrinar que es el que toca fer i no fer com a contraprestació pel que cobren. Imatge de skyliner222222 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Que tenen les Fundacions

Si, m’ho pregunto sovint, quin atractiu tenen les Fundacions per a els partits polítics, perquè molts, la majoria, principalment els més grans oficialment en tenen com a mínim una, també podríem valorar les que tot i no ser directament del partit, si que estan sota la tutela o direcció d’algun mandatari, present o passat, de la formació en qüestió.

He buscat a les xarxes hi ha trobat algunes Fundacions que els mitjans diuen que estan relacionades amb partits polítics, no se si hi ha algun error o m’he deixat alguna entitat pel camí, però es que n’hi ha tantes que també podria ser, podeu trobar informació a l’article publicat per el Economista amb el titular “els partits polítics disposen de més d’una trentena de fundacions per gestionar el seu patrimoni” o també un de el Debate que diu “el Govern amplia la llei de transparència a les fundacions dels partits” comencem: Fundación Proyecto Reformismo 21, Fundación Pablo Iglesias, Fundación para el Anàlisis y los Estudio Sociales (FAES), Fundación Disenso, Fundación Ideas para el Progreso, Fundación Popular de Estudios Vascos, Fundación Sabino Arana, Fundación Eduardo Obregón, Fundación de Estudios Críticos i per acabar aquesta llista possiblement incompleta hi afegeixo les recentment activades Fundación Atenea o també Fundem la Republica , tot i que encara hi havia més d’una dotzena d’altres fundacions y associacions que sembla ser que no tenien activitat en els darrers anys, algunes de les quals estan en procés de dissolució o extinció.

Les raons per fer una Fundació poden ser diversos, he trobat que un motiu podria ser controlar i supervisar l’activitat de les seves entitats vinculades, assegurant-se així que es duguin a terme els seus fins fundacionals propis i que no s’utilitzin per a altres finalitats, també sembla ser que podria servir per a gestionar recursos i béns immobles o altres recursos per a la formació; altres diuen obertament que es per ajudar al canvi i aquest canvi passa per una entesa entre la primera i la tercera força política del país, s’han d’acabar les hostilitats entre aquells que estan cridats a formar un nou govern.

D’entrada caldria entendre que es i quina finalitat ha de tenir una fundació, buscant per les xarxes he trobat definicions a tort i a dret, una diu que és una entitat constituïda sense afany de lucre per gestionar i canalitzar recursos cap a una causa específica. El seu principal objectiu és el bé públic, abastant àrees com l’educació, la salut, el medi ambient o la cultura. Si volem acceptar aquesta definició, sense afany de lucre, pel be públic, educació, salut, medi ambient, cultura … que coi fa necessària una Fundació per un partit polític? els partits polítics no han de ser precisament els gestors de totes aquestes àrees? es tracta de marcar la línia a seguir pels seus fidels? es tracta d’allò que se’n diu adoctrinar a la societat en benefici del partit al que estan més o menys vinculades? sense oblidar que seria interessantíssim conèixer com es financen aquestes fundacions? no se on he llegit quelcom de transparència, ho compleixen totes aquestes Fundacions i tots els partits polítics? i els dirigents més enllà de qualsevol qualificació humana ho compleixen també? Imatge de geralt  d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

La supèrbia els fa ser patètics, grotescos i perjudicials

Llegiu, llegiu la premsa que vulgueu, trobareu mil i una animalades que diuen els polítics, si aquells que ens diuen que treballaran pel be de la societat, per millorar-la, els que diuen que treballaran per a tots els ciutadans, no nomes pels amiguets i pels seus votants.

De les darreres ocurrències, ja n’ha parlat tothom, però es que no puc evitar-ho, crec profundament que quan surten a xerrar, una de les seves premisses es provocar-nos a veure fins on som capaços d’aguantar-los, si aguantem perquè s’han de preocupar si veuen que anem empassant-nos totes les seves verduleries, i si no aguantem i els engeguem a pastar fang el mateix, perquè s’han de preocupar si els deixem dir i fer el que volen.

Un dels darrers “el govern andalús admet que possiblement més de 2.000 dones han patit retards en els diagnòstics del càncer de mama” el més greu es que “el govern autonòmic ja coneixia aquests retards des de principis de 2024 i no els va corregir” encara que no son els únics, n’hi ha més, a casa nostra mateix fa ben poc també, algú es va lluir dient “que la Junta d’Andalusia subvenciona el gimnàs i la mascota amb diners dels catalans” tot i que amb posterioritat sembla que ha rectificat una miqueta verbalitzant que “les seves queixes al voltant del finançament autonòmic no van contra Andalusia, sinó contra l’Estat central, per tenir un sistema de finançament deficient i perjudicial per a Catalunya».

Crec fermament que si comencéssim a revisar totes les despeses de casa nostra, en trobaríem més d’una que seria de difícil justificació, i si no mirem amb seny de bestia vella, com es gasten el diners aquí, que coi es subvenciona aquí, abans de qüestionar el tipus de subvencions que fan els d’una mica més enllà. El que ens ha d’importar no es com es gasten els diners els andalusos, el que ens ha d’importar es si aquí rebem els que ens pertoquen.

Però no m’he oblidat dels barbarismes que diuen els electes d’aquest país, un altre cas també recent, no es que tots siguin recents, es que n’hi ha molts per escollir, es el de l’alcalde de Madrid, que tot i que ara ha matisat i admet que el síndrome “post avortament no està reconegut per la ciència” inicialment recolzava la proposta de que totes les dones que demanessin avortar, havien de rebre obligatòriament, de paraula i per escrit, informació sobre el trauma d’avortar i les seves nefastes conseqüències.

I no voldria deixar-la al tinter, la presidenta madrilenya, que cada dia ens sorprèn més amb les seves manifestacions, no se si són fruit del seu pensament o algu li escriu els guions, però no deixa a ningú indiferent, suposo que te forces seguidors, els resultats electorals així ho avalen, però estic convençut que també te forces detractors, no se si cada dia més o no; i que ha fet? burlar-se de l’anomenada “flotilla” que ha anat a Gaza, tot dient per exemple« que no se pas a que be aquesta referencia, en diu que “si Israel tingués ganes de fer mal, deixaria la Colau a Gaza com a alcaldessa” o també tot anomenant-los «l’assemblea de la facultat flotant

La majoria dels qui opinen envers aquestes qüestions, acostumen a dir dels protagonistes que no saben el que diuen, que pixen fora de test, que son uns incultes que no saben el que fan, però no, no ens enganyem, si el que he trobat a Wikipedia es cert, una es llicenciada en periodisme i te un màster en comunicació política, l’altre es advocat de l’estat, una altra va cursar estudis d’alguna branca de sanitat, si que n’hi ha algun que tot i començar més d’una carrera es diu que no en va acabar cap, encara que si que va fer cursos amb tit ulitis pròpia de les escoles que els impartien.

El que més ens ha de preocupar es el fet de que possiblement si que saben el que fan i si que saben el que diuen, i això es el més nefast per a la ciutadania, em refereixo a que si assumim que els politiquets de joguina, encara que deixaré d’anomenar-los així per referir-me a ells com a dirigents més enllà de qualsevol qualificació humana, són conscients dels seus actes significaria que el benestar social no es pas el que més els importa, i si no en són conscients els hem de fer veure quines mancances tenen, si es que son receptius i les volen veure; sigui quina sigui la opinió final, aquest tipus de dirigents no mereixen dirigir el nostre periple i a més correm el risc de que el nostre itinerari, el nostre trajecte per aquest món, acabi convertint-se en un calvari, un autèntic martiri, un suplici que alguns el propicien però no el pateixen. Imatge de Nowaja d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Un creixement insostenible

Cada dia sorgeixen discrepàncies a l’entorn de les innumerables idees o pseudo-solucions que la ment humana imagina per fer avançar, no se si més materialment que socialment, els canvis que es pensa que requereix el salt del nostre present al nostre futur.

Anys enrere, ja en fa una pila, es van descobrir els anomenats combustibles fòssils, posteriorment tècnics ambientals han dit i han valorat el fet de que precisament aquest consum desmesurat d’energia fòssil, ens porta cap a un món fosc, on el sobreviure serà la batalla diària per a molta gent, i ens pinten una subsistència apocalíptica.

Quina engegada avui, eh!! i tot es per l’article a elPuntAvui+ amb un titular molt eloqüent “la profusió de projectes de biogàs espanta” on s’aprofundeix en el món de les noves plantes de biogàs projectades al nostre petit país, una de las quals sembla ser que serà la més gran del territori espanyol.

Diu l’article que a Tarroja de Segarra, un poble de menys de 200 habitants, sembla ser que hi ha projectes per fer-hi dues centrals de biogàs, a tocar pràcticament del nucli urbà i a uns 500 metres l’una de l’altra, per tractar un global de més de 330.000 tones l’any, però es que diuen també que a la Sentiu de Sió, en volen projectar una que seria la més gran de l’Estat, i tractaria unes 500.000 tones l’any de residus ramaders a fi de convertir-los en biometà per vendre a distribuïdores, i tot això mentre també es parla de possibles projectes en altres municipis, sobretot a la Terra Ferma, on ja hi ha una quinzena de projectes en dansa, però també a la Catalunya Central, l’Anoia, les Terres de l’Ebre o les comarques gironines.

Una planta d’aquestes característiques, te la finalitat de tractar els residus ramaders, els purins, però també passarien per la planta fangs de depuradora i altres residus ramaders i agroalimentaris, per produir energia “neta o verda” com vulgueu, tothom ho anomena com li convé, i tot plegat significa un tràfic enorme de camions amunt i avall, que complicaria encara més el transit a moltes carreteres de l’entorn de les plantes, i tampoc oblidem que no he trobat enlloc com s’ha mesurat el risc real tan de contaminació ambiental com acústica, es limitem a dir que cap problema, que tot es segur, que tot esta controlat, si com amb les centrals nuclears.

Hi ha un fet greu, molt greu, i ho trobem en les paraules de l’alcalde d’un d’aquests municipis “ és una necessitat per gestionar les dejeccions, els ramaders necessiten una solució, tot i admetre que no pot assegurar d’on vindrien els residus”. I aquest es un dels grans problemes, tots els residus que portaran cap a la plantes de tractament, d’on vindran? de l’entorn proper? tantes granges, depuradores i escorxadors hi ha? o portaran residus d’altres països que s’ha dit que presumptament passa amb altra tipus d’escombraries?

Diu l’article que l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, creu que “hi ha projectes que només s’accepten pels diners, i denuncia que estan apareixent com bolets, sense gaire sentit, macro projectés amb un sentit especulatiu, i es que el govern no pot anar autoritzant plantes sense més ni més, sense cap criteri, i es que venen empreses de tot l’Estat aquí a demanar” Ens hem de plantejar com tractem o reduïm els purins i altres residus de casa nostra, però hem d’acceptar residus, escombraries d’altres territoris? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Poques opcions legals, però cal utilitzar-les

Com més hi pensa un, més creu que tot plegat es una enganyifa, si, si, tota aquesta historia dels partits polítics, de les eleccions, de que el poder esta en mans del poble, no es res més que una matussera mentida, el poder mai ha estat en mans del poble, perquè no cal que ens enganyem pas més, anar a votar cada quatre anys no es tenir el poder de res, al cap i a la fi en el millor dels cassos ells, els polítics elegits, en el decurs d’aquest quatre anys que tenen de coll, fan el que volen i si poden a esquenes del poble, o com a mínim una mica d’amagatotis, i si no penseu en aquelles coses que nomes ens n’assabentem quan ens afecta directament.

I a que be tot plegat? a les darreres noticies que han sortit als mitjans de comunicació arreu del país, a infoLibre amb el titular “el PP s’abona al rumor com a estratègia política sense rectificar ni demanar perdó” o a la Vanguardia amb el titular “el Senat rebutja definir com a genocidi els atacs d’Israel a Gaza” i fins i tot a el Mundo amb un titular com aquest “Gènova recolza la mesura de Vox aprovada per Almeida per informar sobre el síndrome post avortament tot i que Sanitat indica que no existeix com a diagnòstic» i que totes tenen un fil comú i es el de posar en boca de determinats polítics, o dels seus gestors, paraules o manifestacions que en alguns cassos podrien ser l’argument d’alguna pel·lícula de ciència ficció, o com a mínim el resultat d’una inventiva recargolada.

A veure, voler confondre les paraules que va dir en Pradales “Ayuso entzun, Euskadi euskaldun (Ayuso, escolta, Euskadi parla basc)” amb les d’amenaça que diu que va escoltar la presidenta madrilenya “Ayuso entzun, pim pam pum” es posar-hi com a mínim molta imaginació, per no buscar un altra adjectiu, i per acabar-ho de rematar, després surt un col·laborador seu dient que va ser el lendakari qui va provocar “en atacar Ayuso en un míting del PNV per aconseguir sortir en un telenotícies perquè si no, no li fan cas ni a casa seva” i es queden tan amples.

I alguns quan parlen del que passa a Gaza, es resisteixen a dir-ne “genocidi” tot i que al nostre país ja deuen ser els únics als que no els hi surt aquesta paraula, entenc que la vegin com una paraula maleïda, ho es, no per res, no, nomes pel que significa, nomes cal mirar el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Academia espanyola i ho defineix amb claredat “extermini o eliminació sistemàtica d’ un grup humà per motiu de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat” i es queno es pot ser tan cruel, tan inhuma, tan pervers com per voler disfressar o tergiversar una realitat que veu tothom, quasi tothom, per intentar transmetre que no te res de sanguinària, el que no entenc es quin benefici en treuen, si es que n’aconsegueixen algun.

I una darrera per acabar “l’ajuntament madrileny, amb majoria popular, vol que sigui obligatori informar a totes les dones que volen avortar de les suposades conseqüències de fer-ho” ho sol·licitin o no; no em manifestaré pas envers aquesta qüestió, la puc compartir o no, però jo mai puc ni podré decidir per les altres persones, mai podré decidir en nom de les dones.

Tan els hi fa, el que ells i elles pensen ho volen convertir en obligatori pels altres, els hi es igual si no es just, els hi es igual si es inhumà, els hi es igual si fan mal a moltes persones , es tracta de continuar imposant els seus criteris, la seva voluntat, el seu poder i sobretot la seva mala fe. S’ha de buscar i trobar la formula legal per fer-los fora. Quan tindrem llistes obertes? Imatge de sipa d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.