A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al professorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?
Català
