A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al professorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?
Low cost
Es curiós, aquests darrers dies hem assistit a un estira i arronsa referent al català, que si havia de ser exigit als nous professors de la Universitat o no; però amb massa assiduïtat ens expressem tots plegats amb mots que res tenen a veure amb la llengua de casa nostra, dels nostres pares, els avis …., precisament una de les expressions que també hem escoltat molt sovint aquests dies es la de “low cost”, traduïda normalment com a “baix cost”. Normalment quan parlem de la tarifa low cost, tots assimilem aquesta expressió amb l’aviació, però també trobem low cost en hotels, en pisos …, be low cost ho pot ser tot, i es de conya que tots plegats puguem tenir molts serveis a preus reduïts; ara be, amb el que no estic d’acord es amb que ens venguin la “moto” de que tenim els mateixos serveis a preus més barats; i no, no es cert, ens donen uns preus més reduïts, perquè els serveis també son inferiors. Observem la balança de preus i serveis; en el cas de l’aviació, que es el més representatiu, ara podem volar per menys diners, es cert, però a canvi de que l’avio es transformi en un metro o en un autobús, i us puc assegurar que he anat en busos on hi ha amb més serveis que a molts avions; ara be si en el moment de comprar el bitllet tenim clar el servei rebut pel preu pagat, no hi tinc res a dir; la meva emprenyamenta be quan perquè aquests serveis es puguin vendre a preus reduïts entrem en subvencions, aquí si que hi ha queixes a presentar, es més, el Síndic de Greuges, o be el Defensor del Pueblo, hem de recordar que aquest darrer va presentar un recurs contra l’Estatut, ja tindrien que haver actuat fa temps, perquè el que no pot ser es que perquè uns quants puguin viatjar més barat, ho tinguem que pagar entre tots, voldria recordar als nostres politics que es fa difícil explicar als ciutadans el perquè això de volar es una primera necessitat. Desprès ens diuen que això dels avions porta benefici a la zona d’influència de l’aeroport, per la gent que ve, es veu; i per norma voleu dir que no seria millor que no subvencionéssim aquests serveis? Jo em pregunto si a Catalunya actualment, no hi tenim persones que necessiten molt més els diners destinats a aquest tipus de subvencions? Si les tenim, perquè malgastem en aquest tipus d’invents? ah, si, es veritat, ens diuen que això dona riquesa, riquesa, si, al propietari de la low cost, que actualment es de les poques companyies que tenen beneficis, “chapeau” per tots els propietaris de “low cost”. Que consti que no critico a les empreses, al cap i a la fi, ells, els propietaris, fan el que tenen que fer, buscar i trobar els beneficis per la empresa, qui jo critico es a les persones que fan possible aquestes subvencions, i que no crec que sempre siguin capaços de prioritzar amb total correcció; com que no he estat capaç d’esbrinar-ho, la veritat, m’agradaria conèixer el total de les inversions i subvencions que en alguns aeroports d’aquest país s’han fet; a algú li sona el nom de Ciudad Real? recordo que es deia que portaria molta riquesa a la regió, i la realitat es que les darreres noticies que han sortit a la premsa, parlen de fallida, ERE que afectarà a tota la plantilla …. ah! això es el que en deien riquesa per a tots, no? espero i desitjo que no sorgeixi cap nom d’aeroports de casa nostra en noticies similars; ara be tampoc m’agradaria veure ni una frase escrita referent a unes possibles subvencions, difícils de justificar, en inversions que, no ens enganyem, també poden ser molt difícils d’explicar. Nomes em queda una pregunta per fer, si el “low cost” es tan bo, quan tindrem politics “low cost”?.
