Mes: juny de 2023

Publicat a

Final d’un greu error judicial

Aquest era el titular d’un article aparegut a la premsa, es tracta del cas d’un home, que tot i que en el mateix diari es fa referencia a la seva procedència, crec que en aquest cas es irrellevant, el que es important es que sigui d’on sigui, va ser condemnat erròniament.

Els destacats que es poden llegir, fan esgarrifar i a l’hora alterar, perquè pensem que això no ens queda lluny, no va passar en una societat retrograda, allunyada del dia a dia de nosaltres, va passar a casa nostra, a Barcelona, al nostre país, on considerem que tenim democràcia, que vivim en llibertat i que tenim els nostres drets garantits.

Un dels primers destacats diu que ha estat anul·lada la condemna per violació d’un home que es va passar 15 anys a la presó, i que ara ja ha complert tota la seva pena, va sortir el 2006. A veure, a la dècada dels ’90, i actualment encara  es més greu i no hi posen solució, es violava, ara també, i a l’home el van condemnar perquè en la sentencia va ser clau el reconeixement ocular, prova jurídicament molt qüestionada, el van confondre amb un altra individu per la seva semblança física, però es que a més l’audiència de Barcelona va ignorar informes i perits que l’exculpaven. No cal dir que els fets ocorreguts van ser greus, van ser accions veritablement menyspreables, violència gratuïta, violència masclista, violència de gènere, tot i que avui dia encara hi ha personatges del món polític que ho neguen i ho qüestionen.

Estem en una societat on quasi sempre son més importants les imatges que la realitat dels fets, es van produir diverses violacions que eren similars, presentaven el mateix modus operandi, i era qüestió de trobar i empresonar a algun culpable, així la gent i la consciencia dels oficiadors de la justícia, quedava tranquil·la.

J hi vaig fer referencia anteriorment, en una època de la meva vida professional, vaig partir atracaments, i això de les rodes de reconeixement era habitual. Entraves en una habitació on hi havia un vidre, si com a les pel·lícules, et deien que tranquil, que pel l’altra costat era un mirall i a tu no et podien veure, en aquell moment ho dubtaves, no ens enganyem, però havies de fer el cor fort, reviure tota la mala experiència de l’atracament recordant que havien posat en risc la teva vida, i decidir si de les persones que tenies davant, en reconeixies alguna o algunes com els autors de l’atracament que havies patit. Es curiós, quasi sempre la policia els “pillaba” aviat, però la justícia era una altra historia. Quan tu anaves a reconeixement ocular, podien haver passat mesos i fins i tot alguns anys … a veure, mals tractes, agressions, “acolloniment” i tot el temps transcorregut … es fiable?

I per acabar les reflexions d’avui, als culpables d’aquests errors, als culpables d’ignorar informes i perits, els culpables de posar gent innocent a la presó, quan els detindran? quan els acusaran? quan els jutjaran? quan els condemnaran? la gent volem justícia, si, però justícia en la seva integritat, i exigim reduir al màxim la dita que el mateix diari posa en boca del penalista Marc Molins, és molt important eliminar la idea de la infal·libilitat de la justícia. Imatge de ArtsyBeeKids a PixaBay

Publicat a

Atenuants i agreujants

Fa temps que, dintre el meu cap, dono voltes a aquesta qüestió, i cada vegada que ho faig m’emprenyo. I avui llegint una noticia a la premsa ja hi he tornat, ja m’he tornat a emboirar.

Resulta que rebaixen la pena de presó a un violador, perquè el Suprem ha pres la decisió aplicant la llei del “només sí es sí” més favorable al condemnat.

Ara no entraré pas a valorar si la condemna es justa o no, això ho deixaré per un altra dia, el que es molt greu, el que com es diu sovint, es de jutjat de guardià, valgui la redundància, es el fet de que la pena imposada al individu en qüestió, es una pena atenuada per embriaguesa i drogoaddicció, i aquí es on crec es burlen de nosaltres.

I dic que es burlen de nosaltres, tan els legisladors com el col·lectiu jurídic si no demanen ja la reforma de la llei vigent. I perquè, direu, senzill, molt senzill … resulta que si hom viola una dona, una noia, una nena, i va borratxo i/o drogat se li pot aplicar un atenuant, perquè? perquè  no sap el que fa? en canvi si tens un accident de circulació i vas begut o drogat (soc abstemi de tot) et cau el pel, es un agreujant.

No estic a favor ni d’anar borratxo ni d’anar drogat, però si la beguda i la droga es un agreujant per conduir ha de ser un agreujant per violar. No pot ser que a l’hora de conduir tinguis que ser conscient de que estàs fent un acte delictiu, i a l’hora de violar no sàpigues el que fas.

O es sempre un agreujant o es sempre un atenuant.

Ara se que sortiran els que com sempre ho justifiquen tot, perquè resulta que bla, bla, bla … a veure perquè no posen controls d’alcoholèmia i drogoaddicció a qualsevol carrer de qualsevol poble, ciutat o polígon, i tots el que agafen beguts o drogats, si a la carretera els hi pressuposen la possibilitat de que tinguin un accident de circulació, per la mateixa regla de tres tots els beguts o drogats pel carrer els hi poden pressuposar la possibilitat de que acabin fent una violació.

Ho demano als legisladors, a les forces de seguretat, als juristes, al defensor del poble, ho demano i ho suplico a qui calgui … la borratxera i/o la drogoaddicció mai pot ser un atenuant per violar, que s’ha de fer per canviar-ho? imatge de Geralt a Pixabay.

Publicat a

Memòria Històrica

Ja immersos en aquesta nova singladura, aquesta nova etapa de les converses, on a més d’incorporar noves persones a l’equip, també vàrem traslladar el plató, volíem continuar fent visibles situacions i episodis no sempre coneguts, i amb aquesta finalitat vam començar a treballar en aquesta nova conversa, la Memòria Històrica.

Per començar agrair la participació d’en Joaquim Aloy, Conxita Parcerisas i Josep Alert de l’Associació Memòria i Història de Manresa; l’historiador santfruitosenc David Ferré i la Victoria Soler i la Júlia Pardillo de l’Institut Gerbert d’Aurillac, i també al moderador i conductor de la gravació, l’amic Joan Barbé, sense ell moltes converses de les que fem no serien possibles, i no oblidem als tècnics, en Joan i en Dani, gràcies a totes i a tots per participar-hi.

Massa sovint perdem la memòria, massa sovint oblidem la nostra història més o menys recent, i això no pot ser. Moltes vegades parlar d’història es parlar de destrucció, adoctrinament, exili, de recuperació, incorporant-hi diversos testimoniatges documentats, per tal de no oblidar  temps passats, i entre tots evitar que es repeteixin.

Cartes d’amor, algunes amb brodats fets directament al paper, manuscrits, d’en Pau Casals, Lluís Companys … quaderns escolars de l’època de la dictadura, dones, fitxes, llambordes stolpersteine, imatges d’alumnes de l’institut Gerbert d’Aurillac a Mauthausen … tot aquest material el podeu trobar a portal de la Memòria Històrica,  un portal amb més de 70 pàgines web temàtiques, fruit de l’intens treball d’investigació.

I com sempre us dic, ho podeu gaudir al nostre canal de youtube

Publicat a

Comprensió lectora


Fa uns dies vaig començar a escriure d’aquesta qüestió, va sortir a la premsa, primer la d’Espanya i després la de Catalunya, i es que la comprensió lectora dels estudiants, dels joves, de la quitxalla, retrocedia, es a dir a mesura que la nostra societat, presumptament avança si més no tecnològicament parlant, els components d’aquesta societat retrocedeixen, o si més no a l’hora d’entendre el que llegeixen, si es que llegeixen.

Deia que fa uns dies vaig començar a escriure d’aquesta qüestió, i quan ho tenia a mig fer, ho vaig deixar i ho vaig esborrar, i es que no sempre trobo el camí per abocar en un paper blanc la barreja de sentiments, opinions i sovint, decepcions que trobo en la nostra societat. No cal que m’ho digueu, ja m’ho dic jo mateix … no, no soc perfecte, si, cometo errors, i qüestionar les normes i pautes que a nivell d’ensenyament pensen, dictaminen, escriuen i finalment executen per aplicar a les escoles, instituts i universitats els mandataris del país, sovint no es ben vist.

Ara me’n podria anar per les branques, si, deixar-me portar per la critica fàcil als polítics, que també toca, però parlem de dades publicades a la premsa referents al PIRLS sobre comprensió lectora, que no deixa d’assenyalar on podem trobar certa crisi de lectura a les escoles. D’entrada dir que no entenc les puntuacions que fan, dies enrere vaig intentar entendre-ho i no ho vaig aconseguir del tot, però be continuem, les dades ens diuen que la mitjana espanyola es de 522, la catalana de 507 i la sueca de 544.

Quan aquí a casa nostra estem immersos en tecnificar les aules, que ningú diu que no sigui el que toca fer, però amb prudència i amb seny, a Suècia es plantegen retrocedir una mica, creuen que l’ús de pantalles esta afectant l’adquisició de competències essencials. Val a dir que he llegit que l’ajuntament de Barcelona va plantejar eliminar els aparells tecnològics de les aules a les seves escoles infantils. Reprenem el fil, no se el motiu però el plantejament que hi ha, es si continuem amb la introducció dels aparells electrònics o hem de tornar als libres de paper? Hi ha arguments de tot tipus, però tal i com diu un professor de la Universitat de Barcelona, tot i saber que el que mes ajuda es la lectura en paper, assossegada i calmada, el fet d’utilitzar un mitja digital, no vol dir que resolgui o empitjori el problema de la comprensió lectora.

Entenc que avui en dia tot va molt ràpid, i el llegir en qualsevol suport, alenteix el ritme del que s’estigui fent, per això el fet de llegir tot encadenant lletres, síl·labes i paraules, no serveix de res si no ens parem a pensar i entendre el que llegim, i aquest es el gran problema de la canalla, ara i sempre, i els grans, pares i professors, no sempre ens aturem a fer entendre a la quitxalla el significat d’aquella frase, d’aquell paràgraf que acaben de llegir.

Anys enrere, davant d’una qüestió la resposta ràpida dels menuts era “no ho se fer” o “no ho entenc” la reacció dels adults era la de dir “llegeix poc a poc i pensa que vol dir” i a partir d’aquí, a partir de llegir i entendre l’enunciat, s’obria un nou front, el de resoldre la situació plantejada a la matèria o exercici en qüestió. Ara, continuem igual, quan els petits llegeixen, van tan ràpids que quan comencen a veure una paraula del text, dedueixen quina creuen que serà i s’inventen la resta de la paraula, i lògicament no sempre l’encerten, i això fa que no sempre comprenguin el que estan llegint.

El suport es indiferent, tot i que no abusem de les tecnològiques, procurem que els nostres fills i nets, comprenguin, entenguin el que llegeixen, sense comprensió lectora, el seu futur es incert, el il·lustrats els enredaran contínuament. Fem que siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions en base als seus coneixements, no al que els hi puguin vendre els quatre aprofitats de torn. Imatge de Daniela Dimitrova a Pixabay.