Mes: setembre de 2015

Publicat a

De qui són les dades sanitàries

Creiem que es un tema actual, perquè darrerament n’han parlat mes?, no, ja fa quasi una dècada, segons la premsa, que es parla d’això; les primeres mencions a les oportunitats que ofereix la informació mèdica dels ciutadans, les trobem a diversos documents publicats per allà l’any 2006. Ens diu la premsa que el 4 de juny de 2013, la Generalitat va aprovar el Projecte VISC+. Segons la nota de premsa publicada al seu web, l’objectiu del VISC+ és “posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca” per “millorar els serveis de salut”, “millorar la recerca” i “posar en valor el coneixement”. L’enllaç on podeu trobar informació de VISC+, es: http://aquas.gencat.cat/ca/projectes/visc/. Tot això em sembla molt be, però si fins avui en dia jo encara no puc tenir accés a les meves dades mediques, perquè hi ha de poder tenir accés, per exemple un laboratori, o no es així?. Fa poc temps, vaig poder participar en unes jornades de l’ICS, referents a la previsió de futur de la relació entre la sanitat i els pacients; i en algun dels debats, van sorgir referencies al tractament de les dades mediques dels pacients. Jo continuo manifestant la meva postura, i es que jo vull tenir accés a les meves dades mediques, pel que necessiti, però no estic pas posant cap tipus de impediment a que es puguin utilitzar també per a la recerca medica. Ara be, el que no estic disposat a acceptar, es que es venguin les dades mediques dels ciutadans catalans, a uns investigadors que la única cosa que busquen es el benefici propi, amb total legitimitat vist des del punt de vista empresarial; però qüestionable des del punt de vista d’un organisme que ha de vetllar pel benestar dels ciutadans. En el cas de que es cedeixin dades mediques a investigadors, primer ha de ser amb la total garantia d’anonimat del pacient, i segon i també molt important, que un alt percentatge dels beneficis que generi la recerca en qüestió, retornin al sistema de salut publica, per tal de poder reduir la despesa sanitària actual; no val fer una venda de dades a canvi de quatre rals i deixar que el gruix important de beneficis els obtingui el sector privat. Dues darreres reflexions, la primera, es que com ja he manifestat en diverses ocasions, dona la sensació de que el mes important, es que les persones visquin molts anys, però sense acabar de creure’s allò de la qualitat de vida; i la segona i que no agrada escoltar, manifestada per la premsa, es si la recerca medica, va cap a la cura de malalties, o cap a un senzill manteniment dels pacients per assegurar-se clients de cara el futur? Que cada persona reflexioni com cregui adient. (Montpeita 1324 – octubre 2015)

Publicat a

Europa aixeca muralles

Diu la premsa que diversos països blinden físicament les seves fronteres en un intent de detenir l’allau de refugiats; i es que els vint-i-vuit (son els països de la UE autodenominats, sense cap tipus de vergonya, desenvolupats) son del tot reticents a perdre una de les competències mes preuades: el control de les seves fronteres. Recordem que tots aquest refugiats, fugen de la pobresa i de la guerra; i davant d’aquests fets, que es el que els hi demanem nosaltres als nostres polítics?, que mirin cap a un altra costat?, o no?, perquè al cap i a la fi, també esta a les nostres mans i en el nostre esperit, empènyer amb força per eradicar aquesta situació definitivament. De fet, fa quatre dies com qui diu, que es va fer caure el mur de Berlin, un mur vergonyós, i tothom s’hi ha apuntat a celebrar-ho; i a partir del 1996 (any en que es va començar la construcció de dues tanques a Ceuta i Melilla), tornem a aixecar muralles, per deixar fora el que no volem veure, i el que no volem, ni exigim solucionar; s’han aixecat o s’estan construint murs de contenció a les fronteres de Grècia, Turquia, Hongria, Sèrbia, Bulgària, França ., penós. Però repassem algunes de les paraules i frases que escriu la premsa; “els països estan blindant físicament les seves fronteres”, la Reial Acadèmia Espanyola, te dues definicions per aquesta paraula; la primera “protegir exteriorment amb diversos materials, especialment amb planxes de metall, les coses o els espais contra els efectes de les bales i el foc”, i la segona “posar en un contracte laboral alguna clàusula que garanteixi una indemnització molt superior a la normal, en cas de rescissió anticipada del contracte en qüestió”. Ara resulta que els països europeus, blinden les seves fronteres contra que?, contra les bales i el foc dels refugiats?, no; si ja se que algú em dirà, les bales i el foc de les màfies, però realment algú creu que aturarem les bales i el foc de les màfies de la immigració, amb murs de fins a 6 metres d’alçària a determinats espais, o sigui estem assumint que posar portes al camp o al bosc, o al mar, es la solució pels milers i milers de refugiats que escapen d’una mort horrible?, si ens creiem això, es que tenim criteris molt pobres. Ah, així la bona es la segona definició?, així s’aixequen murs en espera d’alguna futura indemnització? I una cosa mes per reflexionar, el sistema caracteritzat per la descentralització del poder polític, basant-se en la difusió del poder, des de el cim fins a la base, on el poder local s’exerceix de forma efectiva amb gran autonomia; no es una definició de la situació política actual, es una definició que podeu trobar a la Wikipedia, del feudalisme, per allà la Edat Mitjana, dels segles IX al XV. Que cada persona reflexioni com cregui adient. Montpeita 1323 – setembre 2015.