Mes: juliol de 2023

Publicat a

Titulació sanitària

Aquests darrers dies els mitjans han parlat força de la falsa metgessa, diuen que va ser detinguda i posada a disposició judicial. No entraré a valorar tot el tema policial i judicial, ja hi han els corresponents responsables que ho esbrinaran i ho jutjaran. Toca parlar de com es verifica i es validen els estudis i títols professionals.

Es cert que la falsa doctora va cometre frau i tot allò amb que toqui imputar-la, però i els responsables i caps de personal dels diferents establiments on va treballar, quina responsabilitat tenen? no poden amagar el cap sota l’ala, si nomes s’hagués errat en un establiment sanitari, podríem pensar que va ser una distracció puntual, però no, l’errada es va repetir en diversos centres sanitaris, no cal anomenar-los, suposo que la vergonya i la integritat personal dels responsables, els farà dimitir, si més no del càrrec de cap de personal o de director o directora del centre en qüestió.

No parlem d’un centre, ni de dos, alguna premsa parlar quatre i fins i tot, entre les feines com a metgessa i com a infermera, hi algun mitja que parla de que podrien arribar a deu centres o mes, i jo repeteixo, on es la responsabilitat dels caps de personal i persones que dirigeixen els centres? que es el que miren quan fan un contracte professional, nomes una captura de pantalla manipulada? i a més diuen que constava al registre de col·legiats amb un número d’un altre professional. Centres sanitaris, hospitals i fins i tot el col·legi van donar com a valida una trista captura de pantalla? ningú va demanar justificants de la Universitat corresponent? tan malament estem de personal sanitari que es lloga a la primera persona que passa pel carrer? I la pregunta del milió, quants més sanitaris fraudulents hi pot haver al sistema?

I no es nomes això, tenim un sistema sanitari que va de mal en pitjor, hi ha multitud de queixes presentades al departament corresponent, moltes paraules, molts projectes d’il·luminats que diuen que es per millorar una sanitat que esta ferida, i que cada dia que passa es perden més serveis, nomes cal passar pels CAP’s o el que en queda d’ells, i ens podem trobar amb diverses i forces casuístiques que ho demostren … agendes tancades, infermeria sobre saturada, mancança de metgesses i metges … i ara, a més, això de les titulacions no verificades i fraudulentes, sort que un dels hospitals afectats i una altra empresa, davant d’una situació sospitosa van alertar a les autoritats.

El sistema sanitari s’ha de millorar en tots els sentits, els que paguem tan amb impostos com a mal servei tot aquest caos, som els usuaris, els pacients, en fi com sempre, els ciutadans. imatge de tungnguyen0905 a Pixabay.

Publicat a

Mentides polítiques

Aquests dies ens omplen de propaganda política per tots costats, començant pels anuncis gratuïts en alguns mitjans de comunicació, passant per la publicitat contractada directament pels partits, per acabar amb les noticies a la premsa, radio i televiso així com les tertúlies i debats a les xarxes.

O una de dues, o els polítics i els seus assessors tenen un “morro” impressionant que se’l trepitgen, encara que també pot ser que els ciutadans tinguem una poca memòria i una facilitat per combregar amb rodes de carro que no es estrany que els polítics ens vulguin enredar, es que ens ho creiem tot.

Una de les mes comentades darrerament, es una entrevista a la 1, anys enrere la única, on després de que el polític en qüestió va expressar verbalment i en veu alta, que tots ho vam poder sentir, referencies errònies a les pensions, i després de que la periodista, de bones maneres, li recrimines el seu error, lapsus, mentida, poseu-hi l’adjectiu que preferiu, el noi en qüestió encara es permetia a reiterar-se en les seves dades com a mínim errònies.

Hi ha qui s’ha posat al costat de la periodista, alguns encara l’han criticat dient que això no es fa, carai amb alguns/algunes periodistes, si un polític menteix els ciutadans l’hem de criticar i exigir que plegui, i els periodistes al capdavant, si no fan això no es mereixen ser anomenats ni pagats com a periodistes, si son afins a un partit, es molt senzill, que els pagui el partit, així no hi haurà dubtes de quina es la professionalitat informativa de cada persona. Imatge de Mohamed_hassan a Pixabay.

Publicat a

Eslògans de lluita política

Aquests darrers dies s’ha parlat molt d’un dels eslògans polítics que utilitzen principalment partits dels anomenats de dreta i extrema dreta, se suposa que per embrutar i boicotejar als oponents polítics, els anomenats partits d’esquerra i extrema esquerra, segons alguns reaccionaris que no queda gens clar on estan ubicats políticament.

Com deia, aquests darrers dies s’ha cobejat molt aquesta frase, aquest eslògan, encara que suposo que, tal i com defineix el diccionari de la llegua catalana, el que en realitat cobegen molts polítics, el que en realitat desitgen es la possessió d’una cosa, ho desitgen vivament … el poder.

En parla tota la premsa, la de casa nostra i la de la resta del país, els que defensen aquesta tristament construïda frase gramatical i eslògan polític de determinats sectors d’aquesta barroera representació ciutadana que malauradament tenim actualment, i els que contradiuen la seva idoneïtat i la seva utilització. No cal que arribem a la patètica imatge publicada dels parlamentaris kosovars, ensenyant a la gent que s’ha de fer en una reunió per debatre com rebaixar la tensió al nord del seu país.

Crec que val la pena llegir l’article de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, Contra la banalització del mal, amb referencies a la germana d’un dels assassinats en els anys de plom del País Basc, Consuelo Ordóñez, referent a l’espiral dolorosa i repugnant de l’eslògan.

També val la pena llegir l’anàlisi que en David Portabella fa de l’arqueologia del “hit” al Punt Avui+ on podem veure fins on arriba aquesta barbàrie humana, be d’alguns humans, barbàrie que en ocasions pot ser i es física i en altres ocasions pot ser i es verbal, i no deixem de banda l’estupidesa humana, aquesta estupidesa que fa que en funció de l’estimació que tinguem envers unes persones o colors, ens puguem acabar posicionant en un bàndol o altra d’aquestes faccions, que sovint, i després de molts anys ho hem pogut veure, no acaben de solucionar pas el problema real existent, el qui la fa l’ha de pagar, sigui del bàndol que sigui. Menys paraules, menys batusses polítiques interessades, i més fets, més justícia i més treballar pel be comú. Imatge de hpgruesen a pixabay.

Publicat a

Plantilles als geriàtrics

Sempre hi ha on escollir, però aquest titular d’avui es dels mes vergonyosos que es poden llegir. Hi ha en algun lloc, suposadament, un consell territorial de serveis socials que, suposadament, ha de vetllar per tal de que el sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència funcioni, i que d’entrada ha de ser el «conjunt de principis, normes, institucions i prestacions» per a atendre a les persones en situació de dependència funcional al país, establert per la Llei de dependència. Integra de manera coordinada centres i serveis tant públic com privats per a la finalitat del sistema, i els òrgans consultius del SAAD són: el comitè consultiu, el consell estatal de persones majors, el consell nacional de la discapacitat, el consell estatal d’organitzacions no governamentals d’acció social.

Dit tot això, a la premsa d’avui llegia el titular que les plantilles de tres auxiliars per 200 pacients, perpetuen les subjeccions als geriàtrics, i un subtitular de que una dona mor asfixiada amb la cinta que la tenia lligada al llit. I tot seguit s’explica el perquè d’aquest tipus d’accions.

Accions que el mateix article diu que vulneren el principi basic de qualsevol persona, el de la llibertat. Vas llegint i es clar a un li costa d’entendre que avui en dia encara per tal de que les persones grans no es moguin les lliguen, i davant la impossibilitat de canviar-los quan toca els hi posen bolquers, i el més greu no es que ho faci esporàdicament alguna de les persones que hi treballen, que podríem pensar que te poca acreditació professional, no, el més greu es que ho tenen que fer perquè, suposadament, no hi ha prou personal per atendre als interns.Ja se que els equips directius de les residencies, suposadament, compleixen amb els requisits establerts per les autoritats “competents”, i això vol dir que si es produeixen aquests fets que podríem considerar delictius, penseu per un moment que dirien les autoritats “competents” i que passaria si trobessin un avi lligat a casa seva perquè els seus familiars al·leguen que no el poden atendre, com deia si es produeixen aquests fets que podríem considerar delictius a qui tenim que donar la culpa? als legisladors? com sempre darrera moltes diguem-ne errades per no dir faltes greus o delictes d’aquets tipus, hi ha l’errònia o manca de legislació necessària per tal de vetllar per les persones. Si la nostra societat creu que han d’existir les residencies geriàtriques, endavant que existeixin, però com a refugi per a les persones vulnerables, no nomes com a negoci per uns quants, i que lògicament a qui li toqui fer-ho, que vetlli perquè això sigui així, i en els casos en que es puguin produir desequilibris de qualsevol tipus, que actuïn amb la contundència que sigui necessària; si hi ha una norma equivocada que la rectifiquin, i si hi ha alguna persona equivocada o amb decisions equivocades, o be l’acomiaden o be, si es un fet greu i reiteratiu, a més d’expulsar-la del sistema, que la jutgin amb les conseqüències penals que corresponguin. Els ciutadans ens hem d’acostumar a exigir serietat i professionalitat als nostres polítics, no nomes “postureig” “ego inflat” i “ganes de “lluir”, imatge de congerdesing a pixabay.

Publicat a

Derogar lleis

Un dels articles d’avui a la premsa, ens deia que el partit mes a la dreta del panorama polític espanyol, te moltes ganes d’utilitzar aquesta opció, derogar, amb moltes de les lleis vigents.

Per començar cal dir que si el partit ho porta al seu programa electoral, que sembla ser que si, no enganyen pas a ningú, nomes cal que cada espanyolet i espanyoleta tingui clar quines son les seves opcions i quines son les seves línies de convivència i benestar futures.

I el que vol derogar, segons la premsa, son totes aquelles lleis “destructives” aprovades per governs progressistes, i quines son aquestes lleis?

Llei de violència de gènere, que diu que: “la llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat” no se si es necessària, nomes cal observar quantes dones han mort, i moriran a mans dels homes, i a l’inrevés?. I no hi fem res, ja fa anys que anem comptabilitzant les dones mortes i fem minuts de silenci, però cap govern actua amb fermesa per solucionar-ho, i aquests la volen derogar.

Llei de l’avortament, que diu que: “la llei orgànica te per objecte garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, regular les condicions de la interrupció voluntària de l’embaràs i establir les corresponents obligacions dels poders públics” no crec que amb aquesta llei cap dona es vegi obligada a avortar, si que es cert que a l’inrevés hi ha qui intenta que totes les dones estiguin obligades a parir encara que no vulguin.

Llei de l’eutanàsia, precisem que es considera que es eutanàsia: “L’eutanàsia significa etimològicament «bona mort» i es pot definir com l’acte deliberat de donar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la pròpia persona i a fi d’evitar un sofriment. S’entén per aquesta l’actuació que produeix la mort d’una persona de manera directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, i que es duu a terme en un context de sofriment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com a inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans” la llei tampoc vol obligar a ningú a morir-se, al contrari, i el que regula es el fet de que ningú pugui decidir pels altres, si han de continuar tenint una vida de patiment o prefereixen i decideixen voluntàriament posar-hi fi.

També volen derogar la llei de memòria democràtica i/o històrica, la llei d’habitatge, la del canvi climàtic, la de LGTBI, i com no, volen derogar o lapidar també l’estat autonòmic.

I entre altres coses, també proposen simplificar els tipus impositius de l’IRPF, i deixar-ne nomes dos, el primer un 15% pels que cobrin menys de 70.000 euros anuals, i un del 25% pels que cobrin mes, sigui quina sigui la quantitat percebuda. Això si, preveuen poder aplicar una reducció de 4 punts per cada fill, es a dir com més fills menys impostos. Dues reflexions en aquest context, qui es qui te molts fills i els pot mantenir? I segona pregunta, a partir del sisè fill l’import queda neutralitzat, i a partir del setè fill, serà l’estat qui pagarà a les famílies? Volem que els polítics ens il·luminin el camí cap al futur, no que ens enlluernin i anem a les fosques. Imatge de PIRO4D a Pixabay.

Publicat a

Dol perinatal

Després d’uns primers programes, unes primeres converses culturals, volíem aprofundir en alguna qüestió més personal, teníem ganes d’abordar determinats sentiments humans, sentiments que sovint qui no viu una determinada situació, es difícil que pugui entendre.

Per aquest motiu, vam voler aplegar persones que d’una manera o una altra havien viscut el dol perinatal, el gestacional o el neonatal, què és i com es viu. Va ser una conversa  amb la doctora Núria Fusté, ginecòloga, la Irene Marimon, llevadora del CAP de Sant Fruitós i la Núria Caberol de l’Associació Little Stars, també ens hi van acompanyar l’Àdria, l’Anna i la Josefina. Es va parlar del moment i el procés de dol de uns pares quan el batec del cor de un nadó s’atura. I com es supera el tràngol, si es que mai es pot superar.

Personalment em costava donar contingut a aquesta conversa, com parles d’aquestes qüestions amb persones que les han patit? persones que en un moment van passar de la joia a la frustració, d’un futur que havien imaginat ple de rialles i reptes comuns, a un present ple de tristor i amargor.Transcorreguts tan els anys a nivell personal, com els mesos a nivell de la producció d’aquest programa, encara es difícil per a mi, poder-me expressar amb facilitat. Com deia al principi de la gravació, qui no viu aquesta situació, es difícil que la pugui arribar a entendre. Quan en tingueu ganes, quan tingueu forces per poder intentar entendre els testimonis de totes les participants, mireu aquesta conversa al youtube. 

Publicat a

Artur Mas, a Sant Fruitós de Bages.

Recentment el MHP Artur Mas, va passar una estoneta al nostre poble, convidat per l’Associació Cultural SFB Media, vam enregistrar una conversa, una conversa singular, i com li deia al principi al mateix President, una conversa informal, de caire personal,una xerrada entre tots dos, parlant de les nostres coses, com a pares, com a avis… al cap i a la fi som de la mateixa quinta.Em va fer molta il·lusió poder fer aquesta entrevista, però com sempre passa amb tot, les coses no es fan soles, i sense els Joan’s, el Dani i l’Anna, cadascú amb les seves habilitats i possibilitats, aquest esdeveniment no hauria estat possible, ni tècnicament ni logísticament … gràcies a tots. També reiterar una vegada mes l’agraïment a l’Ajuntament de Sant Fruitós per deixar-nos l’espai per gravar, a la gent del Museu Municipal i del Col·lectiu de Recerca Històrica, i també al Josep i a la Maria Àngels per la seva paciència i pel seu recolzament.

Va ser una trobada que es va fer curta, però molt agradable, es una persona amb molta personalitat, amable, molt professional i que te molt clares les idees. Vam tenir una conversa més centrada en la persona, en l’home, que no pas en el polític, encara que des de la vessant més humana, tampoc podíem oblidar del tot la política.

Ben aviat podreu veure i gaudir d’aquesta entrevista, a les nostres xarxes, la trobareu al nostre canal de YouTube, i si us hi subscriviu, no us perdéreu l’estrena de la conversa ni les reflexions del MHP.

Podríem haver estat parlant hores, però crec que amb aquesta estoneta tots plegats tindrem una imatge més personal, més propera del President, de l’home que hi ha al darrera, de l’home no sempre reconegut ni valorat, i deixeu que ho digui, sovint criticat sense coneixement

No m’oblido pas del MHP Artur Mas, ni del seu equip de col·laboradors amb l’Helena al capdavant, unes persones excel·lents i amb ganes d’ajudar a que la feina, la tasca que amb tanta il·lusió vam preparar, assolis la fita proposada, i que realment fos un èxit. Gràcies.