Categoria: Guerres

Publicat a

No pot ser que continuem doblegant-nos

No, no pot ser que permetem que ens continuïn doblegant anímicament, mentalment i físicament, no pot ser. Mires, llegeixes, escoltes i arribes a la conclusió de que aquests que fins ara anomenava “politiquets de joguina” i que a partir d’ara els anomenaré com a “aprenents de capitost” o de patriarca per no dir cabdill, i els hi canvio la denominació perquè les seves accions i inaccions no son de joguina precisament, si no que son malintencionades o en el millor dels casos son el resultat d’una ineptitud inversemblant.

Podríem agafar molts exemples, pero avui m’ha donat per fixar-me en una noticia que no parla directament de guerra, no parla de segrestos, no de parla de violacions, no parla d’assassinats, parla d’acollir o no acollir a menors migrants estrangers, es senzill oi? que s’ha de fer amb els menors migrants que actualment malviuen en algun racó principalment de Ceuta?

Podríem començar a discutir si s’ha de permetre l’anomenada immigració il·legal, pero quan surt el tema en alguna tertúlia jo sempre faig la mateixa pregunta, a que estem disposats a renunciar els habitants dels anomenats “països rics” perquè el immigrants no tinguin necessitat de venir?

Les feines que no requereixen alta qualificació professional i mal pagades les farem els d’aquí? ara no les volem fer, no us ho creieu? fem una ullada al mercat laboral actual, les persones cuidadores, les kellis, la restauració, la construcció … no cal que continuï perquè la realitat es que cada vegada hi ha més gent i mes sectors ocupats principalment per nou vinguts, a les hores demano i els d’aquí, els que reclamem que no vinguin migrant en que treballem?

Llegia avui a la contra de la Vanguardia una frase atribuïda a Michael Ignatieff “un país ha de tenir la porta gran i tanques molt altes” la porta gran per facilitar l’entrada dels que vinguin i es vulguin esforçar per contribuir al progres del país i les tanques molt altes per dificultar l’arribada dels que nomes busquen aprofitar-se del sistema, be, es una proposta, pero tancarem també l’arribada de tots els productes fabricats per persones, canalla inclosa, amb uns salaris irrisoris, o això ja ens esta be, així podem continuar consumin i fent-nos els fatxendes perquè creiem que tenim més poder adquisitiu aquí que els dels països productors? Il·lusos, esclavitud de consumisme.

No estic d’acord amb la immigració il·legal, amb la legal tampoc si es forçada, pero no perquè sigui racista, el que no pot ser es que les persones es tinguin que plantejar abandonar el seu poble, la seva família, el seu entorn perquè no tenen possibilitats de subsistència o aquesta sigui mes que precària, mentre els hi refreguem pels nassos que aquí estaquem els gossos amb llonganisses encara que no sigui veritat.

Als capitostos d’algunes regions espanyoles, ui no que ara dir això esta mal vist, als capitostos d’algunes comunitats autònomes els hi hem de recordar que com deien ells si Catalunya no es dels catalans es de tots els espanyols, Aragón, Extremadura y Castilla y León en aquest cas en matèria d’immigració de menors no es dels aragoneses, ni dels extremenys ni dels castellans i lleonesos, es de tots els espanyols, “pues eso” a callar i a acollir menors i com va dir en Trapero “Bueno, pues molt be, pues adios”.

Llegia en algun lloc que la estupidesa es fins i tot pitjor que la maldat, es possible pero el que es pitjor es que persones dolentes siguin també estupides, i això malauradament es el que cada dia trobem mes en el món de la política. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Arsenal nuclear i paper de vàter

Son dues coses totalment diferents, o no, en principi si, la primera serveix per acabar amb la terra no se quantes vegades i la segona per acabar de netejar be el final d’un llarg transit intestinal precedit per una deliciosa ingesta i conseqüent posterior digestió. Ambdues signifiquen el final d’un procés.

A que be tot això? com sempre tot el que escric es allò que em neguiteja al llegir la premsa, tensions geopolítiques, augment del que anomenen possibles errors de càlcul, comunicacions, satèl·lits, ogives, IA … els creguts polítics amb un ego enorme, encara que no tinc que clar que la seva ment sigui igual de gran socialment parlant, necessiten transmetre que la tenen més grossa, la capacitat de matar persones i per això augmenten la reserva d’armes nuclears.

Es diu que les anomenades potencies mundials tenen tantes bombes nuclears com per a destruir entre 15 i 100 vegades el nostre planeta, o sigui que ningú no te ni punyetera idea de quantes armes nuclears tenen aquests il·luminats que es diuen gestors i guies planetaris, perquè al cap i a la fi, es indiferent si poden destruir el mon 5, 10 o 50 vegades, després de la primera ja no te cap importància.

I aquí be la comparació amb el paper de vàter, recordeu quan la pandèmia del coronavirus? una de les coses que la gent vam exhaurir a les botigues va ser el paper de vàter, no tinc clar el motiu, si ens en havíem d’anar a la “merda” no calia acumular paper per anar a “cagar” no se quantes vegades, ens trobaven en un punt on veiem possible que el mon que coneixíem se’n anés a fer punyetes per un “bitxo” que no podíem veure però que ens feia contar els morts per milers. I amb l’arsenal nuclear passa el mateix, no el veiem, ens diuen que hi es, i que ens pot esborrar del mapa en un tres i no res, però pensem que si aquest mon se’n va a la “merda” no hi ha cap tipus de paper de vàter que ens pugui ajudar.

I com a punt final unes paraules expressades pel Sant Pare en mig de tot el batibull que s’ha desfermat per la seva visita, i es que “ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear al germà” que son paraules que ens tindrien que fer rumiar una mica, no cal ser creient, no cal ser practicant, no cal creure que una colla d’homes, vestits de blanc o de vermell segons l’ocasió, ens ensenyaran a ser bons minyons, encara que alguns components del seu col·lectiu hagin estat veritables dimonis, no cal que creguem en res abstracte, creguem el que podem veure i tocar, com deien de l’incrèdul Sant Tomàs, i deixem de somiar en estupideses i sense sentit que, com deia a l’anterior article, el sistema ens han anat dissenyant per tenir una mentalitat feble, claudicant i additiva per dominar-nos millor.

Parem, obrim els ulls, pensem, no deixem que els capitostos ho facin per nosaltres, ara be, toquem de peus a terra, no caiguem en la temptació de convertir-nos també en il·luminats, tot es molt més simple, no calen grans esforços per endegar el món a la merda ni necessitarem grans quantitats de paper perquè no hi haurà res a netejar. Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Demanar perdó per ser lliures

Això es el que voldrien alguns i algunes, les persones hem de ser lliures, no tenim que demanar ni permís ni perdo per ser-ho, però si que hem d’assumir la responsabilitat del que significa ser lliures, ni tot es vàlid ni hem d’esperar que els altres ens treguin contínuament les castanyes del foc.

Avui llegia a la premsa que la presidenta madrilenya, en un viatge per Mèxic ha fet referencia a la llibertat de les persones dient: “que la llibertat mai ha demanat perdó» tot defensant als conqueridors espanyols, en aquest cas concret a l’Hernan Cortés i com diu la premsa fins i tot la presidenta mexicana li ha recriminat tot dient: «qui reivindiqui Cortés i les seves atrocitats està destinat a la derrota».

Sabem que al darrera de la xerrameca i les gestions de polítics i polítiques sovint hi ha interessos divergents amb les necessitats dels ciutadans, ara mateix hi ha opinions de tot tipus del motiu d’aquest viatge de la madrilenya a terres mexicanes, algun dirigent socialista es demana si fa turisme, o be ha anat a promocionar un musical en concret, o fins i tot si esta fent contactes pel seu futur? com sempre, uns fan i els altres critiquen.

Però centrem-nos en això de la llibertat, segons la RAE es “la facultat natural que té una persona d’actuar d’una manera o d’una altra, i de no actuar, per la qual cosa és responsable dels seus actes” i si busquem una definició més filosòfica, el diccionari.cat ens diu que es la “possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d’elecció entre diverses alternatives”, en resum es pot dir que es “la capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé”.

Aleshores jo em pregunto, si la llibertat es poder escollir com es vol actuar, “és la facultat o capacitat de l’ésser humà d’actuar segons els seus valors, criteris, raó i voluntat, sense més limitacions que el respecte a la llibertat dels altres”, com encaixen aquí els conqueridors? com encaixen aquí els colonitzadors? com encaixen aquí tots aquells que amb l’excusa de descobrir nous mons i d’expandir la fe, van perpetrar múltiples genocidis que ens han d’avergonyir com a societat? i com encaixen aquí tots aquells i aquelles que encara avui dia ho defensen i els hi volen fer homenatges?

Llibertat si, amb un límit que es la llibertat dels altres, i la regla es valida per a tothom. Quan un, o uns, o unes exigeixen una llibertat que aixafa als altres, no nomes la seva llibertat, els aixafa literalment, aniquilant-los, no tenen dret a liderar res, no han de tenir cabuda a la nostra societat, els hem d’expulsar com sigui, no pot ser que el poble ras tinguem que demanar permís per viure, no pot ser que tinguem que demanar permís per ser lliures, no podem tolerar que quatre energúmens ens marquin un camí que ens portarà a l’autodestrucció, com deia la presidenta mexicana “els que busquen reivindicar als colonitzadors, als conqueridors, als explotadors i les seves atrocitats estan destinats a la derrota”. No deixem que aquests tipus de personatges ens condueixin a un suïcidi col·lectiu, a una autodestrucció anunciada, no demanem perdo per ser lliures, actuem amb total responsabilitat dels nostres actes, tan personalment com socialment, i si no som capaços de ser responsables, tampoc tenim cabuda en aquesta societat. Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Qui doblega el món

Llegia a la premsa que el Sant Pare deia que “el món esta sent destruït per uns quants tirans” i denuncia l’ús de la religió amb finalitats bèl·liques, econòmiques i polítiques, fem memòria si us plau del que deien els llibres de text de la meva època, quan es referien i ens descrivien els famosos descobriments de terres llunyanes, sempre emparades sota el signe de la creu, com recordava fa poc temps la popular líder política top de l’altiplà central espanyol.

Es fan guerres, s’envaeixen països, es massacren persones de totes les edats, tot plegat perquè quatre arreplegats tinguin més beneficis, puguin sortir a les llistes de multimilionaris i la gent, el populatxo per a ells, els tinguem enveja per la seva facilitat en malbaratar diners i recursos sense solta ni volta, encimbellant-los a l’alçada dels Deus, existeixin o no, que la historia ens ha transmès.

No soc ni cap entès, ni especialista, ni domino aquesta faceta dels humans, parlo de la religió, però si volem donar validesa a tot el que ens han promès no podem permetre, tal i com diu en Lleó XIV, que uns quants energúmens dobleguin les religions i el nom de Deu als seus propis interessos militars, econòmics i polítics, arrossegant-nos cap el costat més sòrdid, tenebrós i fosc de la humanitat.

Paral·lelament també llegim a la premsa com es doblega la veritat en assumptes més quotidians, si aquells que ens toquen més de prop, sobretot de caire econòmic, la qüestionada per alguns regularització d’immigrants, pactes polítics amb la vista posada en retallades socials, trifulgues polítiques motivades per accions i activitats fictícies encaminades a blanquejar persones o moviments financers, i tot plegat sense solucionar per exemple el sistema educatiu i el sanitari.

Hi ha un fet que sempre ens hauria de fer pensar, al món es parla de gent de dretes, gent d’esquerres, els d’extrema dreta i els d’extrema esquerra, cordons sanitaris ideològics, mancances i retallades de drets socials i de drets humans, però coneixeu algun magnat dirigent de qualsevol indret del món que passi gana?, en coneixeu algun que visqui com la majoria dels seus “súbdits”? ells, els polítics, no saben que es viure amb el que coneixem com el salari mínim o l’ingrés mínim vital que tan defensen, nomes cal recordar una xifra, el SMI al nostre país actualment crec que es de poc més de 1.200 euros bruts mensuals, perquè els grans dirigents no s’assignen aquest salari i continuen fent veure que treballen com fins ara?

Mireu, al llarg dels anys han aconseguit una gran divisió de la massa social que som els ciutadans, han aconseguit fer-nos creure que creant diferents col·lectius professionals tots aniríem millor, han dividit les forces per enfrontar-nos legalment al sistema, i ara cada dos per tres tenim reclamacions d’un determinat col·lectiu individualitzat de la resta de ma d’obra laboral, pensem per exemple divisió per sectors, divisió per professions, públic o privat, no importa el que volem, el que importa es la divisió, no recordeu la famosa frase “divideix i guanyaràs” que es el que no entenem? entenem-ho d’una vegada, ells no estan dividits a l’hora d’imposar les seves regles per treure’n benefici, qui recargola la veritat? qui doblega el món? Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Abusos per afany de protecció

Recentment el cap d’estat espanyol va dir públicament que “durant la conquesta d’Amèrica, Espanya va cometre molts abusos, malgrat l’afany de protecció dels Reis Catòlics”, ho podeu llegir a la premsa en general, per exemple a l’article del diari Ara signat per N.O.G. el que passa es que ja li han sortit persones que opinen que això es cert i altres que son del tot detractores de les seves paraules.

Avui ens centrarem en els que segons la premsa critiquen al mandatari espanyol per manifestar-se així, i qui creieu que poden ser els crítics? lògicament els que defensen tot el que es va fer en nom de la religió i sota mandat de personatges que volien conquerir nous mons a qualsevol preu, volien sobretot apropiar-se i arrambar amb tot allò que podia significar riquesa i poder, encara que per aconseguir-ho calgués massacrar als seus veritables propietaris, si, aquells als que s’anomena indígenes i/o nadius, encara que malauradament els “conqueridors” no van permetre que els nadius originals poguessin mantenir les tradicions ancestrals, perquè els van aniquilar massivament.

Si no podeu imaginar-vos qui hi ha en aquest costat crític de la balança, llegiu l’article de Martí Odriozola i Marcí  també publicat a l’Ara amb el titular «Ayuso planta cara al rei: calia civilitzar Amèrica, hi vam arribar i vam posar un nou ordre» i ho descobrireu. Hi ha frases posades en boca d’aquesta noia, ho dic amb tot el respecte, que o posen els pels de punta o realment la desacrediten com a representant del poble “vam arribar els de la Creu i vam posar un nou ordre i, sobretot, una manera d’entendre que la vida és sagrada, calia civilitzar-los” i això en nom de Deu, i ho remata dient que “els abusos els cometien bàsicament els asteques i els maies contra la mateixa població autòctona perquè entenien els sacrificis com a part dels rituals”, i la noia es queda tan ample.

A veure mai podem defensar els sacrificis rituals, però si volen parlar de sacrificis parlem-ne, lògicament els nadius no havien de matar, d’assassinar a ningú en nom d’un ritual ni d’unes creences divines, però els colonitzadors van sacrificar, assassinar, aniquilar milers de persones en nom d’una religió que predicava estimar-se els uns als altres, i els que no volien creure a bones se’ls hi donava directament el passaport a l’infern, torturant-los i martiritzant-los per acabar assassinant-los, i així poder arrabassar-los a més de la seva vida, les seves possessions terrenals.

No se si, com diuen alguns, aquest reconeixement d’haver actuat malament segles enrere arriba tard, no si ara serveix de res, no se si com diuen altres aixo es “fer presentisme, és a dir, ara no es pot mirar amb els ulls del segle XXI el que va passar al segle XV» potser tenen raó, però si que no podem oblidar mai el que van fer malament els nostres avantpassats, perquè precisament no criticar-ho, oblidar-ho voluntàriament ens ha portat on som ara, a acceptar que pel benefici d’uns quants tot va ser vàlid, i això connecta a que ara passi el que passa en benefici d’uns quants i condicioni el futur de tots plegats. Prou barrabassades, prou abusos en nom del que sigui i de qui sigui, aquest món i el seu futur ens pertany a tots, no a quatre galifardeus temuts per la seva força, maldat i falta de seny. Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Tot s’hi val per fer negoci

Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat d’aconseguir que aquella franja de terreny que toca al mar sigui “una mina d’or immobiliària” volen convertir-ho en “un lloc de repòs i diversió”.

El negoci es el negoci, a part d’altres qüestions de difícil justificació, d’entrada tenim que per fer tot el que han fet fins ara, darrera hi ha un negoci d’armamentistes, a veure qui s’emportarà la llesca més grossa, després de destruir-ho tot, s’ha de treure la runa, s’ha d’endreçar, a veure qui s’emportarà la llesca més grossa, després s’ha de construir aquest megaprojecte d’oci tan enlluernador, espatarrant, esbalaïdor … diuen, a veure qui s’emportarà la millor llesca, on si el fan possiblement alguns dels que ara ens esgarrifem hi acabarem anant; i un cop construït algú l’explotarà comercialment, a veure qui serà.

La periodista continua buscant adjectius per descriure el que això pot significar, anomenant-ho directament pornografia, sentirem vergonya? possiblement en un futur la historia ho jutjarà, encara que com diu la Helena, el més fotut es que en ocasions es vulgui justificar que es fa “tot en nom de Déu” i tot i que jo no sigui un expert, ni de bon tros, en això de les religions, dubto molt que trobem en cap religió el mandat diví de destruir al pròxim, potser trobaríem que cal defensar-la, la religió no la riquesa material, però suposo que ha de ser explicant-la be, explicant quina es la paraula de Deu que, torno a dir, dubto molt que sigui la de sotmetre i matar als que fan nosa per desenvolupar els capricis dels que ho fan; i mentre allà els maten, el que no pot ser es que aquí ens estiguem quiets i calladets, perquè al cap i a la fi, a nosaltres tot això ens queda lluny, o això ens pensem.

Mentrestant alguns es fan fotos, altres lliuren condecoracions, altres busquen als diccionaris de sinònims, paraules que no sonin tan malament con “genocidi”, encara que justificar el que es del tot injustificable no si te cap paraula apropiada que no pugui ser titllada de grollera; he llegit en algun lloc que els humans tenim la tendència a justificar allò injustificable com un mecanisme de defensa, on es busca racionalitzar accions que, en el fons, són inacceptables, encara que aquí no esta clara aquesta relació de defensa i/o atac. Pensem en els motius indefensables que ens poden portar a acceptar o a buscar justificacions a fets aberrants, com es en el cas de les guerres, si aquelles que els governs intenten justificar al·legant raons de seguretat nacional o protecció de drets humans, tot i que quasi sempre acaben amb violacions greus precisament dels drets humans. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Xerren, xerren sense posar-se vermells

Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel cap” el que passa es que quan els plats es trenquen sempre acabem pagant-los nosaltres, els ciutadans.

Amb això de “la Vuelta” n’hi ha hagut que amb el que han dit es mereixerien una bona estirada d’orelles, de tots en conegut que davant el fet de que hi participava un equip israelià, hi ha hagut nombrosa gent que ha protestat manifestant-se en el context de la celebració de la cursa ciclista, tot dificultant-ne quasi cada dia el recorregut o les arribades a la meta.

S’ha dit que amb les manifestacions s’ha donat una imatge vergonyosa d’Espanya, que no sap organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, alguns líders populars també han gosat titllar-ho de “violència  política afavorida pel líder socialista” o directament com a “kale borroka». Sovint em pregunto si quan xerren aquesta colla de gent, a part de no posar-se vermells per vergonya que no tenen o morats per la cara dura que si tenen, s’escolten? no, perquè si s’escoltessin veurien que pixen fora de test, veurien que diuen bajanades, tantes que una persona d’aquelles que anomenem normals s’estiraria els cabells al veure el nivell intel·lectual i formatiu d’alguns dirigents, encara que tampoc es d’estranyar aquest nivell després de la quantitat de títols escolars falsejats.

Tan la Unió Ciclista Internacional com els organitzadors de “la Vuelta” han criticat aquestes manifestacions i al govern central per tolerar-les o no evitar-les més enèrgicament, entenc que els emprenyi que la gent cridi, que la gent es manifesti, entenc que els emprenyi que alguna gent tingui criteri propi, no nomes el criteri de beneficis per uns quants, però estava al seu abast aplicar una solució ben fàcil, no deixar participar o expulsar l’equip israelià.

Ambdós organismes s’excusen mútuament l’un amb l’altra, però el resultat es que ningú dictamina si cal o no fer-los fora, sempre argumentant que això no es política sinó que es esport, i s’excusen dient que en cap país s’ha vetat la presencia ni d’esportistes ni de països. No volen acceptar que si ells es creuen amb el dret de fer aquests esdeveniments amb aquests participants, la gent te tot el dret a manifestar-se en contra, al cap i a la fi no ens enganyem, per on passa la cursa es de tots els espanyols, recordeu qui ho deia? i no nomes dels organitzadors d’esdeveniments internacionals, ni no nomes dels politiquets de joguina dretans.

I ara per acabar-ho d’amanir tot plegat han dit que Espanya es retirarà d’Eurovisió, però el que fa més pena es escoltar a persones, teòricament cultes i ben intencionades, dient que aquí no som ningú per dir si el que passa a Gaza es genocidi o no, patètics. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Genocidi

Fa anys es va utilitzar molt aquesta paraula, van passar unes dècades on no es va sentir a pronunciar tan, però ara mateix malauradament sovint esta en boca de molta gent, massa sovint i massa gent, però dissortadament per a massa gent, aquests fets passen lluny de casa. I com es això? be, no oblidem que els fets que estan succeint a determinades zones del planeta son prou greus com perquè d’una punyetera vegada no fem els ulls clucs, no podem mirar cap a un altra costat, i hem de començar per dir-li el nom que te.

He llegit que aquesta paraula la va introduir com a nou concepte un advocat polonès, es deia Lèmming, combinant la paraula grega genos (gens, raça, poble) amb el sufix llatí cide (acte de matar), tot i que amb anterioritat a altres indrets ja havien fet referencies a aquestes barbaritats d’alguns humans, com per exemple anomenar-ho “assassinat d’un poble” com ho deien a zones del nord d’Europa o com diuen que ho va anomenar en Churchill el 1941, un «crim sense nom». Com diu Wikipedia “el genocidi no significa la destrucció immediata d’una nació” en realitat es un “pla coordinat de diferents accions l’objectiu de les quals és la destrucció de les bases essencials de la vida de grups de ciutadans, amb el propòsit d’aniquilar-los”.

El problema es quan segons el pensament personal individual, o més preocupant encara, segons el pensament grupal de certs col·lectius, s’interpreta o es manipula o es tergiversa el que significa el terme encunyat per l’advocat polonès, i si fullegeu la premsa trobareu innumerables versions de la gravetat no nomes de la paraula en qüestió, sinó dels fets o aberracions que poden encabir-se en aquest mot.

Hi ha qui diu tenir molt clar que es un genocidi, però en canvi altres, crec que va ser un cortesà madrileny, deia que «el que està passant a Gaza no m’agrada, però, per a mi, no és un genocidi» o les d’aquell altra, un polític congressista del govern central, que temps enrere deia que “estaven esperant que la Cort Penal Internacional determinés si l’aniquilació de milers de civils mereixia aquest qualificatiu o no”, hi ha moltes pagines plenes d’això del genocidi actual, un exemple l’article d’en Joaquín Jesús Sánchez que amb el titular de “Què és per a tu un genocidi?” hi podeu llegir un subratllar prou eloqüent i prou dur “als israelians els importa molt el seu bon nom, i no volen que la sang de milers de nens assassinats els embruti la reputació. Imagina que per això estan tan enfadats que als beneïts espanyols els molesti que un equip finançat pels seus prohoms es passegi amb bicicleta airejant l’olor a mort”. I un afegit més, ho podeu llegir al article de la redacció de VilaWeb “Israel ordena a les empreses del seu país de boicotar el Mobile World Congress” .

El més greu es que hi ha molta gent, moltíssima, que no reconeix que el que esta passant a molts llocs del món, son actes greus, molt greus, i que el que no es pot fer es allò que se’n diu posar-se de perfil, mirar cap a un altra costat, en veiem quatre cassos comptats, però n’hi ha molts més, massa gent negacionista es el que hi ha. Imatge de ELG21 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Tambors de guerra propers ens acosten a la mili

Els matins, després de la dutxa i l’esmorzar, dedico una estoneta a la premsa, entre la de paper i la digital repasso diverses publicacions, com sempre dic m’agrada fer una ullada a tot tipus de tendències, així veus com opinen totes les cares de la moneda, totes les creences del país.

Ja fa alguns dies que s’han revifat els dubtes o les incògnites envers la possibilitat de que els països de la UE es tornin a abraçar a la mili, d’això ja en parlava ara fa un any en el meu article “Torna la mili?” , però sembla que ara aquesta opció torna a agafar embranzida, perquè serà? senzillament per la guerra d’Ucraïna, si la que tenim aquí, a les portes de casa. Avui he llegit un article a infoLibre que amb titular de “Els vents de guerra renoven la mili a Europa i posen Espanya en el punt de mira” on Fernando Varela fa una mirada a aquesta novetat, on per exemple Alemanya vol promoure un model de “mili” en el que a partir de l’any vinent, els majors de 18 anys que responguin positivament a la pregunta de si volen fer el servei militar, la facin per un període mínim de sis mesos, no oblidem però que a la UE hi ha 9 països que ja tenen en marxa algun tipus de servei militar per tal de poder subministrar efectius als seus respectius exèrcits.

Ara podríem entrar, com en tot el que fem els humans, en defensar o contradir les diverses opcions manifestades, per exemple l’article diu que “La cúpula militar calcula que l’exèrcit necessita multiplicar per set el nombre actual de reservistes” uau … multiplicar per set; deia al meu article d’ara fa un any que es deia que “al nostre país, teníem aproximadament uns 120.000 soldats professionals” això voldria dir assolir quasi el milió de guerrers a la reserva, bufa, i tot perquè alguns autoproclamats conqueridors, ells s’autoanomenen salvadors, però no ens enganyem son conqueridors en tot el sentit més ampli de la paraula, com deia la seva dèria es la que incita a la resta de governs a buscar com defensar-nos, realment com defensar-se d’aquells que posen en perill l’estatus social i econòmic dels governants.

Reflexionem una mica, ens diuen que el capitost soviètic te deliris de conquerir el món, després de més de tres anys de guerra a Ucraïna, els de l’UE encara discuteixen quines mesures, quines sancions econòmiques decreten per imposar-li, que al cap i a la fi pagaran els seus conciutadans, i tots nosaltres no ens enganyem, perquè es parla de mesures econòmiques, aranzels, bloquejos, i això repercuteix directament en la ciutadania, no en els mandataris. O sigui que l’acusen de possibles crims de guerra contra la humanitat, però el càstig es purament econòmic, i que no diguin que no hi poden fer res més, al cap i a la fi quan el populatxo ens queixem, be prou que troben mitjans per fer-nos canviar d’opinió, o no he veieu així?

Soc dels que vaig fer la mili, soc d’aquella època en que aquest període de vivències deien que et feia home, no tinc clar que em va aportar de positiu, de negatiu cadascú sap com ho va viure i com ho va passar, precisament a TV3 van emetre un programa que parlava d’aquesta qüestió, i no pas tothom en sortia ben parat. El que cabreja es que a ser allò que anomenen carn de canyó, nomes en tenim paperetes, pel sorteig que fan els capitostos, la menudalla, el populatxo o sigui tots aquells que tenim que estar calladets i ser obedients, en definitiva els súbdits. I nosaltres com a borregos anem seguint el camí que ens han marcat, anem remugant en el context de les pastures acotades, això si vigilats i controlats per uns pastors que hi posen la cara i tota la seva empenta per les punyeteres trenta peces de plata. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Infants, una vida en guerra.

Fa dies que per alguna de les xarxes em va sortir un muntatge fotogràfic on es veien dues imatges, entre ambdues 80 anys de diferencia, una era de d’Hiroshima després de ser bombardejada per acabar una guerra van dir, l’altra de Gaza en el decurs d’una guerra que encara es ben viva i ben actual.

En el primer dels casos es diu que van morir directament pels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki centenars de milers de persones i, malauradament es van fer famosos el Enola Gay i la Little Boy, en el segon dels cassos ara mateix hi ha unes xifres oficials de moltes desenes de milers de morts, i que alguns organismes no oficials ja diuen que les reals son molt superiors. I tot i que de la primera imatge no he trobat referencies, de la segona si, es calcula oficialment que quasi vint mil dels morts son nenes i nens.

He fet una repassada a les xarxes fent una ullada a diverses noticies publicades referent a aquests esdeveniments totalment sinistres, i com sempre hi trobes de tot, per exemple en un article de la Sexta ens diu que avui en dia “en alguns  països, els responsables polítics fins i tot accepten la idea que les armes nuclears són essencials per a la defensa nacional” i s’ho creuen, o ens ho volen fer creure a tots plegats.

Dirigents japonesos es manifesten públicament com l’alcalde d’Hiroshima que ha demanat “no rendir-se mai per aconseguir l’abolició completa de les armes nuclears”, o les del primer ministre del país, assegurant que “Tòquio busca liderar els esforços a nivell internacional per aconseguir un món sense armes nuclears”, i al The Japan Times, també hi podem trobar redactats com la de “mai no hem de repetir el desastre que van suposar Hiroshima i Nagasaki” o també “fa 80 anys, una bomba atòmica va explotar, deixant milers de pèrdues en vides humanes. Aquells que van sobreviure han viscut una agonia que no es pot descriure”.

I si parlem de Gaza, el primer que trobes es que es un conflicte que va començar ja fa anys, o sigui que les morts s’han de multiplicar, podeu trobar referencies d’aquest conflicte a les pagines de l’agencia EFE o de l’agencia Europa Press entre altres. Una dada mes per això, els ferits en aquesta guerra també son centenars de milers, “tot i que les xifres podrien ser majors a causa de que moltes persones continuen encara sota les runes”.

Molts estats, molts polítics, es van posicionant, ho veuen allò que es diu segons el color del vidre amb que un s’ho mira, però ningú fa res, ningú fa res per aturar-ho, he trobat una frase a les xarxes que ho resumeix amb total claredat “la guerra a Gaza ha tingut un impacte devastador en la infància, amb milers de nens morts, desplaçats i traumatitzats per la violència”, i això per tota la seva vida; així es com la generació adulta actual els hi preparem el futur, el seu futur, no el nostre, perquè ni el tindrem, ni ens el mereixem. Imatge pròpia generada per IA de Canva.