Mes: setembre de 2009

Publicat a

Votar o no

Ja s’han acabat les vacances, els que han pogut fer-ne, perquè per altres el fet de no anar al treball no es motiu d’alegria, en realitat es una llosa cada cop més difícil de suportar, no hem d’oblidar que l’atur continua fent estralls entre els treballadors, però no entre els politics … ai!, mira que vaig dir-me que no em tornaria a ficar amb els politics, però es fa difícil no fer-ho, i es que en el fons ho demanen en veu alta.
Veureu voldria parlar d’un parell de temes ja coneguts, un el cas que fan els politics als ciutadans i l’altre el finançament d’alguns ajuntaments.
Com sabeu vaig voler fer una consulta popular, be en realitat era una consulta unipersonal, a diversos partits politics amb una certa representació a Catalunya, referent a l’abstenció, en un inici nomes va contestar el Sr. Carles Agustí en representació de CIU, vaig fer una repesca, en aquesta ocasió he tingut dues respostes, la primera d’en Jordi Cornet es el secretari general del PPC i la segona la de l’Eduard Vila, del gabinet de comunicació d’ERC; els dos han dit que desconeixien la existència del primer correu que vaig enviar als partits, i fan aportació de la seva visió dels possibles motius de l’abstenció. En el cas d’en Jordi, exposa que si examinem les experiències reals, trobarem que hi ha nivells alts d’abstenció en tot tipus de models electorals imaginables; per ell les raons de l’abstenció, tenen a veure amb la percepció que tenen els votants de dos elements cabdals: el primer, que les eleccions siguin competitives, i que es percebi que cada vot es molt important, perquè hi ha diferents alternatives que tenen possibilitats de guanyar; segon, es que a mes siguin alternatives diferenciades, i que qui voti percebeixi que no es el mateix que surti un resultat o l’altre. Per la seva part l’Eduard em diu que em pot fer arribar uns opuscles que han editat sobre l’abstenció, i deixa anar una pregunta a l’aire referent a si la classe política a Catalunya es pitjor que, posem per exemple els periodistes o la patronal o la judicatura catalana, es demana si no hi ha una certa tendència fàcil a culpar de tot els politics i ens quedem tots tan tranquils? també deixa clar que els politics d’ERC, treballen 25 hores al dia i no s’han fet rics. Faig un parèntesi, per fer una petita referència a la resta dels partits que no han contestat, i també als seus repre-sentants al poble, els que n’hi tenen, gracies pel cas que fan a un ciutadà que no saben pas a qui vota, i que es un dels tans que nomes demana serietat i treball ben fet. Estic davant l’ordinador intentant que sorgeixin les paraules per aquest escrit, i les noticies es fan ressò del referèndum que han fet a Arenys de Munt per la independencia de Catalunya; no entrare pas a fer cap valoració de la consulta, hem de suposar que veurem tot tipus de valoracions a la premsa, tan dels partidaris com dels detractors; no, no en penso fer cap valoració, però la noticia es perfecte per continuar amb el meu escrit; el perquè, es molt clar, s’ha fet una consulta al poble, una més, encara que per alguns molt important, però el resultat important per a mi, es el nivell de participació que ha tingut l’acte: un 41% de la gent convocada, i això senyors no es cap dada per estar contents, ja que no han anat a votar quasi un 60% dels convocats, es a dir hi ha un resultat clar com sempre, la gent continua abstenint-se de forma majoritària d’anar a votar; i ara la qüestió es molt senzilla, senyors, que pensen fer per tal de que la gent tornem a tenir interès en anar votar? com poden voler ser legitimats, si a l’entorn del 60% de la població adulta no vota?. Ostres, tindrem que deixar el segon tema per un altre dia, ja que avui s’acaba el temps i l’espai, però segur que sorgiran més noticies del finançament.

Publicat a

Futur i crisi

Dues paraules que poden tenir diversos significats segons les diferents combinacions que utilitzem, com serà la crisi del futur? o be, tindrem crisi en el futur? o fins i tot amb motiu de la crisi, tindrem un futur?, no se quina combinació escollir, però abans de seguir amb el dubte, voldria fer una reflexió amb les paraules que el Sr Greenspan va dir en una entrevista publicada per la BBC; d’entrada esmentar que del 1987 al 2006, va ser el president de la Reserva Federal dels Estats Units; també dir que hi ha gent que el considera en part responsable de l’actual crisi, per ser el creador d’un model financer anglosaxó amb tipus baixos, i escassa regulació dels intermediaris financers aliens a la banca comercial. Un cop hem situat l’Alan Greenspan, i com ja deia abans, ell pensa que la crisi financera “tornarà, però serà del tot diferent” i el motiu que ens dona, es la capacitat insaciable de l’esser humà quan fa front a un llarg període de prosperitat, de presumir que aquest període continuarà indefinidament.
Pensem una mica en el que diu aquest senyor, en el futur també tindrem més crisi i cap serà com aquesta d’ara, perquè mai hi han dues crisi que s’assemblin, i mai tenen res en comú, a excepció de la naturalesa humana; o sigui que l’únic problema, en realitat, radica en la naturalesa humana, i a no ser que algú trobi el com poder canviar la naturalesa dels humans, malauradament la crisi es inevitable.
De cara al futur Alan Greenspan ha recomanat als governs i a les institucions financeres que han de lluitar contra el frau, i també que incrementin els requisits de capitalització dels bancs. Si un busca a internet, troba infinitat d’explicacions del perquè de la crisi, els motius i repercussions. Hi ha explicacions per tots els gustos i per totes les tendències, com sempre es busca culpables de la situació, encara que no he trobat a ningú que digui que tots plegats necessitem fer examen de consciencia; i perquè, algú es preguntarà, es molt senzill, tot i que segur que ell també ha fet coses malament, voldria donar la raó al Sr. Greenspan en una cosa, i es que bona part de culpa es nostra, de tots plegats, ell diu de la naturalesa humana, perquè majoritàriament posem davant de tot els interessos materials, i això fa que perdem la noció de la realitat, deixem de tocar de peus a terra, i acabem deixant-nos arrossegar pels guanys que aparentment son fàcils i ràpids, i ens oblidem d’allò tan nostre de tenir seny, i de que “ningú dona duros a quatre peles”.
Voleu dir que encara no es hora de reflexionar, d’actuar, de fer el petit gest individual que sigui el principi d’un nou camí que ens ha de portar a tenir, en un futur el més proper possible, aquesta societat que tan prediquem que volem, però que no hi fem gran cosa per aconseguir-la. Voldria recuperar les paraules de l’Alan Greenspan i que tots plegats les gravéssim profundament en el nostre cap: “si no modifiquem la naturalesa humana, la crisi es inevitable”, i si continuem així possiblement en el futur tindrem crisis més dures i també més doloroses que l’actual. I sabeu el que també es molt preocupant, que segons Xavier Sala i Martin una de les coses que tenen en comú aquesta crisi i la del 1929 es que els governs no s’enteren de res, ni ara i abans, i el fet de que els governs utilitzin la borsa per decidir les seves politiques econòmiques es una bogeria que demostra que estan ben perduts, tan els d’ara com els del 1929. Com som eh, no som capaços de fer res per evitar crisis, ja es diu que l’esser humà es l’únic que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra; encara que el més fotut de tot plegat, es que qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol fita, nomes es mira en clau econòmica, es a dir que el que importa no es el benestar de la gent, sinó els beneficis que s’obtenen; tan se val si parlem de medicina com d’educació, de la gent gran o de la quitxalla; si parlem de medicina, manquen metges; si parlem d’educació, el nivell educatiu es molt baix; si parlem de gent gran, pensions ínfimes, i si parlem de quitxalla ja tenim clar el futur que els hi volem deixar? em sembla que no, pensem-hi una mica, ja toca.