Política

La imatge de portada a la premsa, La Vanguardia, el dia 25, es prou eloqüent, es la representació gràfica de tot el que acostuma a passar en els hemicicles polítics de la majoria de països; possiblement en aquest cas l’aldarull ha anat una mica més enllà del que es habitual, però no oblidem que malauradament en moltes ocasions, queda pales la mala educació de molts polítics.
No tinc pas ganes de parlar dels fets ocorreguts a Itàlia, tinc ganes de parlar de la educació de les persones que ens representen a la Cambra Alta, en ocasions sembla més aviat molt baixa, als Senats o qualsevol nom amb el que es vulgui denominar a l’espai on hi ha senyors i senyores que diuen que representen al poble; només hem de veure el seu comportament i en masses ocasions a mi no em queda pas del tot clar que defensin al poble, massa sovint dona la sensació de que l’únic que importa es o be beneficiar al propi partit, o be perjudicar el màxim possible als rivals, i es en aquest moment quan els polítics s’obliden del que han promès, i mira que es molt senzill: defensar al poble, que es qui paga, qui creu i que massa sovint pateix la inexperiència i també la ineptitud d’alguns mal anomenats polítics.
Aquest embolic en concret, crec que es va produir pel fet de que algú va trencar el pacte de votar en una o altra tendència, la qual cosa va portar a insults, i diuen que alguns testimonis van veure com s’escopien, els signes que es veuen a la fotografia, ho diuen tot.
Un dels problemes que pateix la política de molts països es que les persones que hi accedeixen, tot i que sovint tenen estudis universitaris, quasi mai tenen de demostrar que son eficients, tal i com passa a qualsevol empresa del sector privat; i tots sabem que hi ha gent que pot ser molt bona en el moment d’estudiar la teoria, però que quan ha d’aplicar els seus coneixements, diguem que es queden curts en la seva capacitat de saber donar als que els han votat, tot el que aquests necessiten, perquè la realitat de tot plegat, es que els problemes que tenim a la nostra societat, no es poden solucionar només amb fer molts retrets als rivals, la solució ens ve donada pel treball en equip, per l’entesa dels components dels partits i per tenir sempre del tot present que l’únic que ha passar pel seu cap, es el treballar amb total dedicació i aconseguir el benestar de la societat i no oblidar mai el que i qui els ha portat on son.
Els ciutadans hem de dir prou, hem de començar a exigir als polítics que han estat elegits que han de complir les tasques encarregades, han de fer que tots nosaltres notem que son útils, han de fer que no pensem que ens estan prenen el pel, han de fer senzillament les accions necessàries per tal de que la societat no sigui cada cop pitjor, al cap i a la fi sempre es la que cada generació ha de deixar a la següent, i massa sovint en aquest relleu generacional es perden coses bones pel camí; senyors polítics, treballin perquè això no continuï sent així, i que els nostres fills rebin ja un mon millor.