Terror

Aquests dies enrera, a la premsa ha estat noticia el fet de que s’han fet diverses detencions relacionades amb possibles atemptats terroristes; els representants dels partits de la oposició, parlem de Catalunya, s’han afanyat a criticar l’actual conseller d’interior, i com sempre que veig que del dolor dels ciutadans s’en vol fer senyera partidista, tinc la necessitat d’escriure i criticar les postures dels polítics, que sovint es llegeixen amb clau partidista i electoralista.
Per començar, val a dir que aquest escrit no vol defensar ni criticar la figura política de l’actual conseller, però si que per situar-nos crec que hem de refrescar la memòria: qui tenia aquesta responsabilitat de govern en els atemptats de l’Hipercor l’any 1987, i en els del Cuartel de la Guardia Civil de Vic l’any 1991, i els més recents als ferrocarrils de Renfe a Madrid l’any 2004? carai!! sembla que les responsabilitats polítiques es podrien repartir en un ampli ventall de partits, tan si mirem el govern central com l’autonòmic. A veure, el problema real que hi ha darrera del terror, quin es? podríem considerar la possibilitat de que el motiu sigui senzillament econòmic? be, econòmic, potser no es la paraula adient, possiblement la paraula més adient seria la de: poder; poder per dominar tot el que es pugui dominar; poder per assolir altes cotes de riquesa d’uns quants; poder per fer agenollar amb total servilisme a la gran majoria dels éssers vius; poder sobre la vida i la mort; poder, perquè?, per que hi ha qui te ganes de semblar un deu, un deu pagà, un deu que no s’arronsa davant de res, un deu que no mira si destrueix, si fa mal, si trepitja a ningú, i que al final possiblement aconseguirà aniquilar totalment el tipus de vida que coneixem.
Terror a Catalunya, a Espanya, a Itàlia, a Alemanya …… conflictes belics a l’Afganistan, a l’Irak, a Guinea, a Namíbia ……. pels morts civils i pels seus familiars, i perquè no, pels morts militars també, quina diferencia hi ha? no ens enganyem, al llarg dels anys, dels segles, trobem un munt de referències envers la destrucció de pobles sencers, la aniquil.lacio de milers i milers de persones, fa molts segles i també pocs mesos que passa el mateix, sembla que no es possible viure sense desitjar aixafar al veí, sembla que no es possible deixar de fer néixer rius i rius de sang, sembla que no es possible assolir la finalitat per la qual existim, voleu dir que tan difícil es viure, tan difícil es deixar viure als altres, tan difícil es conservar el llegat que tenim, tan difícil es reconèixer que tard o d’hora tot això, els mal anomenats plaers pels quals hi ha qui roba, hi ha qui mata, ens deixaran anar sense cap tipus de remordiment, acabarem tots igual, negres, blancs …. dones, homes ….. rics i pobres, no hem d’oblidar que, en el fons, tenim la seguretat de que deixarem aquest mon sense mes objectes que el nostre cos despullat, això si, en alguns casos cobert amb teles cares, però no ens enganyem sigui quin sigui el “bulto” de la nostra butxaca, tots acabarem sent l’àpat d’altres éssers més primitius, més simples, però que tenen la virtut de posar tothom al seu lloc; com era allò: …… pols ets, i a la pols tornaràs.