Etiqueta: Aldarulls

Publicat a

Manifestacions a Madrid

Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència.

Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en ocasions es pot optar per la via de la manifestació.

Però si que es poden fer comparatives de la violència o suposada violència, segons qui la provoqui, a veure, quan va passar a Barcelona, el motiu ara es indiferent, quan hi havia violència als carrers de Barcelona, alguns mitjans parlaven de violència provocada per grups extremistes en contra dels drets dels espanyols, grups organitzats per portar a terme la lluita al carrer, vaja per fer “kale borroka” perquè ens entenguem, grups organitzats amb fins possiblement terroristes per alterar l’ordre constitucional, desestabilitzar el país i trencar Espanya.

Ostres, i ara que en diuen de la violència als carrers de Madrid? ara quan alguns dirigents polítics, suposadament, han demanat a la policia que no faci cas de les ordres dels seus superiors, que en diuen a Madrid? ho detestava i encara ho rebutjo, però no he escoltat a cap noticiari el famós eslògan que es va utilitzar per encoratjar a la policia quan va venir a Catalunya, no cal que els energúmens que ho cridaven, ho tornin a fer. Ara no diuen que aquests individus van contra els drets dels espanyols, ara no son possibles terroristes, ara nomes son petits grups neonazis que volen rebentar la legitima manifestació anti amnistia.

On queda ara el patriotisme esbiaixat que alguns predicaven aleshores? on queden ara aquelles tertúlies on es clamava al cel perquè els catalans eren pitjors que dimonis?  on son ara tots aquells que s’omplien lo boca per trinxar i aixafar tots els que no pensaven ni pensen segons el seu parer, que es únic i beneit per Deu. Ah, no, es clar, es que ara tota aquesta violència sembla justificada perquè es en contra de l’actual govern espanyol, es vol justificar perquè la finalitat que persegueixen ara es valida, ara es lògica i ara es el que volen els que no volen perdre privilegis.

Ara no entraré pas a valorar si tot això de l’amnistia es correcte o no, tindríem que valorar accions d’amnistia, accions d’indults i un munt d’accions protagonitzades pel poder polític al llarg dels anys, de les dècades, i algunes, suposadament, amb delictes de sang inclosos, deixem-ho per ara, el que si que hem de valorar es el fet de que alguns individus tenen la necessitat de dir barrabassades, de dir bajanades, tot flirtejant amb la difuminada línia legal, perquè el seu problema es que si no diuen burrades, sovint poc ètiques, sovint força de mal gust, i que podrien caure en el sac de la il·legalitat, com deia alguns individus, sense aquesta “verborrea” no serien res, no es que ara ho siguin, però suposo que com a mínim surten a la premsa i a les noticies, per a ells es el súmmum, de l‘estupidesa si voleu, però al cap i a la fi es l’únic que els importa, son d’aquella època, son d’aquell parer, en la que la premissa, la regla important era, i es, que parlessin i parlin de tu, encara que sigui malament, i així ens ha anat al llarg dels anys, imatge de unratedstudio a pixabay

Publicat a

No volem aixó

Be, no crec que la solució es que tot sempre s’acabi a garrotades; fa poc es va veure a Barcelona, també a diverses poblacions del país, i una de les darreres va ser a Valencia, que ens passa a tots? es que nomes sabem actuar amb la violència?
No se com comença normalment l’enrenou, primer que es? la mala gestió dels politics de torn? o que els ciutadans exigim més del que segons ells ens mereixem? o es que hi ha prou mala “maror” de tots plegats, per la situació a que hem arribat? sigui el que sigui el motiu inicial, no hi hem de posar tots el nostre granet de sorra, per tal de que la situació no arribi als límits als que ho fa darrerament?
Si repassem els fets de les ciutats anomenades més amunt, trobem una similitud en els motius que van portar als ciutadans a sortir al carrer, descontents, per dir-ho en clau suau, amb les decisions i els actes de qui han de regir el nostre benestar, que ara ja ens volen convèncer de que no pot ser tan elevat com ens havien promès temps enrere; qui ha de decidir si els ciutadans tenen dret a reunir-se i a queixar-se? aquest grup de politics que els ciutadans van votar i que van prometre que treballarien en be de tots? a quin preu? perquè la veritat es que no tinc gaire clar com els ha afectat la crisi a la classe política, sabem que la gent del carrer, dels que treballen en empreses privades molts estan a l’atur, i els de les empreses publiques els hi han reduït els sou un bon tros. Com deia, seguim amb el fil, quan els ciutadans decideixen reunir-se i expressar el seu malestar, es cert que han de vetllar perquè no hi hagin aldarulls, i crec que tota la responsabilitat ha de recaure en els organitzadors, aquests son els que han de vetllar perquè a les manifestacions que es fan, no hi hagi cap individu infiltrat que el que fa es provocar fets que no son desitjats per ningú; dit això, ara be la segona part, el que no es pot tolerar, es que qui ha de vetllar pels nostres interessos, i que a més forma part del govern contra el qual es queixa el poble, actuí i mani carregues policials sense justificar, i es en aquestes situacions quan jo em demano perquè a qui li pertoca, sigui un fiscal, sigui el Síndic de Greuges, sigui qui sigui, no actua d’ofici? perquè qui te obligació d’actuar per defensar els drets de tots els ciutadans front a les accions que son desmesurades del govern no ho fa? i el que ja es del tot, del tot intolerable, es que com va passar a Valencia, un dels caps de la policia, es refereixi al poble, als ciutadans que van participar a la manifestació, com a enemics; be, sobren totes les paraules, i crec humilment que la decisió que el seu cap ha de prendre, ja tarda, no creieu?
Possiblement algun manifestant es passa, es molt possible, i qui organitza aquest tipus d’actes, ha de preveure mesures perquè no hi hagi cap tipus d’aldarull; ara be qui mana les forces de seguretat ha de saber manar, no pot tenir cap confusió, ni el país es el seu regne, ni la policia el seu exercit particular, i es responsabilitat seva que si hi ha un individu amb uniforme, que traspassa el límit de la violència gratuïta, l’ha de fer fora del grup; i que consti que això no es cap queixa envers el col•lectiu, es una queixa cap als qui manen aquest col•lectiu, que permeten que succeeixin aquest tipus de fets. Em sembla que es massa sovint que bona part dels senyors politics obliden que es el poble qui els elegeix, i es el poble qui els paga; ells s’entossudeixen en fer bandera d’una majoria que els hi sembla que els hi permet tot, i no parlo nomes pels d’ara, parlo per tots els que també han passat pels governs anteriors; i per entendre que vull dir fem una reflexió, a les darreres eleccions guanyades per majoria pel PP a Espanya i per CIU a Catalunya, si fem una lectura real dels votants, veiem que al PP no el van votar el 68,50% dels electors (l’abstenció va ser d’un 30%); i en el cas de CIU que l’abstenció va ser més elevada (un 40%) no el van votar un 75,10% dels electors, i d’això en diuen majoria, ja.

Publicat a

Política

La imatge de portada a la premsa, La Vanguardia, el dia 25, es prou eloqüent, es la representació gràfica de tot el que acostuma a passar en els hemicicles polítics de la majoria de països; possiblement en aquest cas l’aldarull ha anat una mica més enllà del que es habitual, però no oblidem que malauradament en moltes ocasions, queda pales la mala educació de molts polítics.
No tinc pas ganes de parlar dels fets ocorreguts a Itàlia, tinc ganes de parlar de la educació de les persones que ens representen a la Cambra Alta, en ocasions sembla més aviat molt baixa, als Senats o qualsevol nom amb el que es vulgui denominar a l’espai on hi ha senyors i senyores que diuen que representen al poble; només hem de veure el seu comportament i en masses ocasions a mi no em queda pas del tot clar que defensin al poble, massa sovint dona la sensació de que l’únic que importa es o be beneficiar al propi partit, o be perjudicar el màxim possible als rivals, i es en aquest moment quan els polítics s’obliden del que han promès, i mira que es molt senzill: defensar al poble, que es qui paga, qui creu i que massa sovint pateix la inexperiència i també la ineptitud d’alguns mal anomenats polítics.
Aquest embolic en concret, crec que es va produir pel fet de que algú va trencar el pacte de votar en una o altra tendència, la qual cosa va portar a insults, i diuen que alguns testimonis van veure com s’escopien, els signes que es veuen a la fotografia, ho diuen tot.
Un dels problemes que pateix la política de molts països es que les persones que hi accedeixen, tot i que sovint tenen estudis universitaris, quasi mai tenen de demostrar que son eficients, tal i com passa a qualsevol empresa del sector privat; i tots sabem que hi ha gent que pot ser molt bona en el moment d’estudiar la teoria, però que quan ha d’aplicar els seus coneixements, diguem que es queden curts en la seva capacitat de saber donar als que els han votat, tot el que aquests necessiten, perquè la realitat de tot plegat, es que els problemes que tenim a la nostra societat, no es poden solucionar només amb fer molts retrets als rivals, la solució ens ve donada pel treball en equip, per l’entesa dels components dels partits i per tenir sempre del tot present que l’únic que ha passar pel seu cap, es el treballar amb total dedicació i aconseguir el benestar de la societat i no oblidar mai el que i qui els ha portat on son.
Els ciutadans hem de dir prou, hem de començar a exigir als polítics que han estat elegits que han de complir les tasques encarregades, han de fer que tots nosaltres notem que son útils, han de fer que no pensem que ens estan prenen el pel, han de fer senzillament les accions necessàries per tal de que la societat no sigui cada cop pitjor, al cap i a la fi sempre es la que cada generació ha de deixar a la següent, i massa sovint en aquest relleu generacional es perden coses bones pel camí; senyors polítics, treballin perquè això no continuï sent així, i que els nostres fills rebin ja un mon millor.