Condemnes

Avui, com quasi cada dia, estava llegint la premsa, concretament la Vanguardia, i m’he fixat en un text en negreta que deia: “Les penes per producció i difusió de pornografia infantil poden arribar a vuit anys de presó”; tot seguit m’he preguntat si aquestes penes son adients, toves o dures; i com que no tenia resposta m’he posat a buscar a internet les penes que es demanen pels acusats de frau fiscal.
Per frau fiscal ? algú es demanarà; dons si, per frau fiscal; he volgut comparar que pot passar si es defrauda a hisenda i que pot passar per fer patir, per espatllar, per atacar, en fi, per destruir als infants.
Curiós ha estat el resultat, per un costat teníem la referència que feia el diari en concret ja ressenyada mes amunt, i que si l’ampliem una mica, diu: “Actualment el codi penal castiga la producció i difusió de pornografia infantil amb penes de entre un i quatre anys, però poden ser de fins a vuit anys, si els menors tenen menys de tretze anys o be les imatges son especialment degradants i vexatories”.
De la recerca feta a internet referent a penes per frau fiscal he trobat diverses ressenyes, entre les que podem destacar: “Demanen 10 anys de presó a un acusat de frau a hisenda ….”, també “El Tribual Suprem ha comdemnat a catorze anys de presó per frau a la hisenda publica a l’empresari….” o per exemple “comdemnat a vuit anys de presó per intentar estafar a hisenda ……” i finalment una noticia bomba: “Bones noticies, més inspectors d’hisenda……”
A continuació he fet una senzilla consulta a internet: “es pot anar a la presó per defraudar a hisenda? i la resposta ha estat concloent: “Si, la pena consistirà en presó d’entre un i quatre anys …..”
Vaja sembla ser que la pena per frau fiscal es la mateixa o superior que per fer mal a la quitxalla; si això es així, exigim ja a qui correspongui, eh! senyors legisladors, que posin a treballar les seves neurones i facin la feina que el poble els hi ha encarregat, i per la qual els paga: tinguin cura de les persones, principalment dels nens, i tinguin clares les prioritats dels ciutadans, de les persones que només volem viure la nostra vida amb tranquil·litat i amb altres prioritats que no son precisament només les materials.
Vaig guardar aquest escrit per revisar el seu contingut en un altre moment, però com es habitual en moltes ocasions, per motius de feina no he pogut fer-ho fins avui, i la veritat es que l’acabament ha de ser diferent del previst, ja que avui mateix han sorgit noticies referents, una vegada més, a la violació dels drets de la quitxalla: quaranta detinguts per difondre pornografia infantil …… a veure senyors polítics, tots vostès a més de demostrar-nos que saben discutir-se, de demostrar-nos que sovint en lloc de proposar solucions a problemes reals, la única cosa que sembla que volen fer, es utilitzar qualsevol situació per esvarallar-se entre vostès; escoltin, perquè sempre ens diuen que per solucionar millor determinats problemes i malifetes s’han d’anar creant lleis i normes? que en el fons la única cosa que fan es embolicar encara més la problemàtica en qüestió, i s’han de fer divisions en funció del tipus de delicte i al tipus de col·lectiu que afecti? dones maltractades, abusos a quitxalla …… senyors crec que només manca una llei, perquè al cap i a la fi només hi ha un tipus de delicte, i es el de fer mal als altres i per això només fa falta una llei: el que la fa que la pagui.