Altres opinions

Avui he anat a Construmat, fira de la construcció, a Barcelona, i com es habitual he tornat amb papers de propaganda, fulletons, catàlegs …… i un diari; si quan he entrat a la Fira, una noia m’ha obsequiat amb un exemplar de “El Mundo”. No es un diari que acostumi a llegir gaire, normalment llegeixo el Regió 7, El Periodico, La Vanguardia i l’Expansion; però avui ja que me l’han regalat, l’he llegit. No em pronunciaré pas per les tendències que jo cregui que poden tenir alguns dels periodistes de l’esmentat diari, em centraré en un escrit de “La Tronera” que entenc amb tota sinceritat, que es fruit de la meravellosa ploma del Sr. Antonio Gala.
“Dues bones decisions de la Fiscalia” amb aquest títol ens parla de dos afers, recents i prou coneguts per tots; la primera es la de que el Ministeri Fiscal ha recorregut el fet de que s’arxives la causa contra l’actor Pepe Rubianes per les declaracions envers la “puta España” (paraules textuals). He assistit a alguna actuació d’aquest artista, i la veritat es que la impressió que vaig tenir la primera vegada que el vaig escoltar, es la de que es una persona mal parlada, mal educada i grollera; però quan estàs atent als seus monòlegs pots obviar la seva manca de educació, i comprendre que en el fons de la seva xerrameca sempre hi ha una critica a elements no sempre venerables del nostre entorn immediat. El que amb tota la meva humilitat entenc, es que si les paraules del Sr. Rubianes son ofensives per a determinades persones, igualment d’ofensives son les de determinats periodistes i polítics, que amb la única pretensió, en un cas, d’aconseguir més oients, entenguem més publicitat, o sigui més peles, i a l’altra més vots, entenguem més representació política, o sigui també més peles, son capaços de dir veritables animalades i provocar enfrontaments entre les persones, que no oblidem, som els que els paguem amb els nostres donatius i els nostres impostos.
La segona referència es la de que la Fiscalia ha recorregut la decisió de un Jutge que volia processar a tres soldats nord-americans que van participar en un atac a un hotel a Bagdad, en el que va morir un periodista espanyol; la Fiscalia argumenta que el tret va ser una errada en temps de guerra i no es pot considerar un assassinat. Aquí jo quasi li donaria la raó, la responsabilitat i la culpabilitat d’aquest fet molt possiblement no es tindria que imputar als tres soldats, crec que els vertaders responsables son totes les persones, que provoquen, alimenten i ordenen les guerres; perquè no ens enganyem, realment algú creu que els tres soldats son els que van decidir endegar la guerra que afecta a Bagdad?, i les armes utilitzades, les van fabricar també ells?, apa, va, ja es hora de que no ens deixem manipular més, no tenim perquè seguir veient fotografies, i sentir arguments de polítics que volen justificar a qualsevol preu els seus somnis de convertir-se en monarques de imperis forjats amb la sang i el patiment dels pobles del mon.