Finançament polític

Sospita envers el deute dels partits polítics. El deute es va incrementar un 25% l’any passat. Els partits polítics deuen 100 milions d’Euros a les caixes. Aquests titulars llegits al diari Expansion (12/04/2007), crec que tindríem que pensar-hi molt, i no només, encara que millor seria dir que tot i els arguments plantejats tan per l’editorial, com pels autors de l’article de l’interior del diari, M.A.Patiño i M. Roman.
Perquè? Us preguntareu, senzillament perquè els informes no son complerts, com? Es molt senzill, no hi ha informació referent als crèdits que els partits polítics deuen als bancs. A més dona peu a una interpretació possiblement manipulada de les accions que es plantegen a la llei de finançament de partits, ja que es diu que la referida llei es vol aprovar a la mida de les necessitats del govern actual i dels seus socis, ja que la futura llei proporciona cobertura legal a la practica habitual utilitzada per alguns dels partits polítics, de pactar amb les entitats financeres la condonació dels seus deutes.
I que la esmena que amb aquesta finalitat va ser plantejada pel grup popular, no veurà la llum, davant el rebuig de la resta de grups.
A veure senyors, siguem seriosos, la regulació actual es de l’any 1987, i des de les hores han governat tan socialistes com populars, i la veritat es que a cap els li ha semblat be el regular amb total claredat, aquesta situació.
Perquè posats a demanar, tenint en compte que entre uns i altres (els partits polítics) han parlat de introduir les aportacions privades (a aquestes alçades algú no dubta ja de que aquestes aportacions les estan realitzant fa ja una pila d’anys), supressió de les donacions anònimes (els treballadors fa una pila d’anys que els ingressos percebuts van deixar de ser anònims); es fa una petita referència (una línia de la editorial) al contrast entre la condonació dels deutes als partits polítics, i els embargaments dels ciutadans morosos; i que volen, si precisament els estaments públics ja s’han procurat la possibilitat de poder embargar als ciutadans, encara que els possibles impagaments d’aquests siguin provocats per la mala gestió dels governants i els subalterns colocats, massa sovint sense les suficients garanties que tindrien que tenir les oposicions a càrrecs i llocs públics.
I un apunt final, volen incrementar un 20% les subvencions de l’estat als partits polítics; baja com els sous dels treballadors. Quan en aquest país tenim un munt de gent amb les pensions de poc més de 400 Euros mensuals, i també una pila de treballadors que no arriben als 900 Euros, i als que de mitjana anualment els hi donen un increment d’acord amb l’IPC oficial, que no el real, es lícit i honest que els partits polítics s’incrementin els seus ingressos un 20%; fem un pas més: es lícita i honesta aquesta administració partidista dels diners de tots els contribuents? I més si tenim en compte que cada cop més, van a les urnes la meitat dels possibles votants, que signifiquen aproximadament només un 25/30% de la població real (grans, adults, nens ……).
Una darrera pregunta: Amb aquest recolzament tan minoritari (menys del 50% del total dels habitants) els polítics tenen dret a malgastar les nostres contribucions? que cada qual analitzi la seva resposta.
I per acabar, perquè els partits polítics no auditen i fan públics els seus estats comptables, com totes les pimes i totes les persones físiques? Senyories, facin honor al seu jurament o a la seva promesa, i tinguin com a únic objectiu el benestar de tots els ciutadans, al cap i a la fi, per això el vàrem votar i per això els paguem.