Pregó de les Festes de Valldaura de Manresa

Bona tarda. Deixeu-me ser típic i tòpic per un moment, quan em van plantejar la possibilitat de fer el prego de les Festes de Valldaura, em vaig sentir molt cofoi; ostres, em vaig dir, quin honor que algú pensi en mi per fer aquest acte tan emotiu del meu barri; si, el meu barri, perquè en el fons aquest també es el meu barri, aquí hi he passat part de la meva vida, hi he fet noves coneixences, nous amics i he pogut gaudir del barri tan personal com professionalment.
El problema el vaig tenir desprès, a casa meva, davant de un paper blanc, donant voltes una vegada i una altra al mateix dubte: i de que tinc que parlar al prego?.
Vaig fer aquesta pregunta a un meu amic, i em va dir que un prego de Festa Major, pot ser crític, seriós o be alegre, que arribi a la gent, i ha de ser també un dels punts inicials dels actes de les Festes del Barri que es desenvoluparan en el decurs d’aquests propers dies.
Crític? amb que? amb qui? honestament, vaig pensar, si vull seguir aquest camí, el millor que podria fer, es una autocrítica, que a tots ens convé fer-la de tan en tan, però no crec que sigui ni el lloc ni el moment adient. Per aquest motiu el que desitjaria fer, més que una critica, seria, i aprofitant que aquests darrers dies ens hem retrobat socialment amb les eleccions, deixar volar uns pensaments totalment personals desitjant poder transformar-los en col·lectius; tenim tots clar quin es el motiu i que pot significar aquest increment progressiu de l’abstenció? i tot seguit, més que un pensament realment es una petició adreçada a tots els polítics del nostre país: ara que ja ha començat un nou curs polític, els ciutadans els hi hem d’exigir com a governants electes, la il·lusió, el compromís, i també la confiança que fa pocs dies ens prometien, i que pensin que per això els vàrem votat
Ara, posem-nos seriosos, crec que també es necessari reflexionar per un moment, en els fets i situacions del dia a dia que a tots plegats ens couen i ens oprimeixen el cor; la veritat es que a mi personalment el que s’hem fa més dur es tot allò que afecta a la quitxalla: mals tractes, la fam, els abusos …… permeteu-me recordar en veu alta, unes reflexions que em feia jo mateix, amb motiu de la diada en la que el protagonista n’és la quitxalla; es una diada en la que molts dels nostres infants viuen una nit màgica; infants que quan els mires els ulls hi veus il·lusió, la il·lusió de poder gaudir de la màgia d’aquella nit; por, la por d’enfrontar-se amb el desconegut, i alegria, la alegria de que tots els seus somnis es faran realitat. I si tenim en compte que vivim en un mon cada dia més globalitzat, jo em demano com podem globalitzar aquest fenomen? i no em refereixo pas a la nit màgica, sinó al fet de que en el dia a dia de l’ésser humà, tots i cada un dels infants i dels adults del mon, puguin gaudir de la il·lusió, la màgia i la alegria de menjar cada dia, de tenir la certesa de que el demà per a ells també existirà, i que la única cosa que han de perdre, es la por, la por al desconegut, la por a la fam, la por al patiment, aquesta por que en masses ocasions es la seva única companyia. Tan bonic que seria poder tancar els ulls i que la màgia d’aquesta diada, esdevingués una realitat per a tothom.
I això sortosament preocupa a molta gent, precisament en el marc de l’estratègia europea d’inclusió social, un dels objectius principals declarats pels governs de la Unió Europea, ha estat la lluita contra la pobresa i, en particular, la lluita contra la pobresa infantil, per tal de combatre’n la perpetuació de generació en generació. L’Obra Social de la Caixa, amb la ferma voluntat de complementar aquesta estratègia, ha destinat una part dels seus recursos a sumar-se a aquest objectiu. També es volen recolzar les iniciatives que en un àmbit més proper, sorgeixen en el dia a dia de una ciutat, d’un barri … per això hem estat al costat de projectes de casa nostra, com les sessions per a la gent gran, el PIRMO …….i tantes altres; entre tots no hem d’oblidar els nous projectes, que per sort sovint sorgeixen de tots aquells que tenen una ment oberta, que gentilment la posen al servei dels altres, de tots nosaltres.
I l’alegria? be, l’alegria l’hem de revifar i mantenir tots plegats amb les petites coses de cada dia, que en el fons son les importants de veritat. Per acomiadar-me permeteu que amb tota la humilitat us doni les gràcies, gràcies per ser el barri que sou, per la confiança i el recolzament que he trobat en vosaltres, per haver-me ofert el goig, la il·lusió i l’alegria de poder participar en aquestes festes, gràcies a tots, gràcies Valldaura. Que gaudiu tots de les Festes del Barri.