Respecte

Aquests dies enrera tots els mitjans de comunicació ens van oferir diverses imatges d´un jugador de futbol, crec que es del tot indiferent tan el nom del jugador com el de l´equip en qüestió, al que soc incapaç de trobar-li un mot per descriure el tipus de conducta que va tenir.
Puc intentar entendre que en el decurs del joc en algunes ocasions es puguin produir determinades jugades fortes i dures, tampoc tindria que ser així, al cap i a la fi, es tracta d’un joc, però donem per suposat que a vegades l´escalfament del moment fa que les persones reaccionin una mica fora de to.
Ara be, una cosa es tenir un “pronto”, una errada, i una altra cosa es tenir mala sang com va demostrar que tenia el jugador de futbol, perquè un cop va estar estes a terra el contrincant, li va donar una cosa a les cames , a més amb total la mala bava, per donar-ni desprès una altra a l’esquena, ah, i per si amb això no n’hi havia prou, va donar un cop de puny a un altre dels jugadors; si hem de buscar qualificatius, jo no en trobo cap que sigui ben sonant.
Desprès de tot això que per mi es molt denigrant, es una animalada, es, es …… penós, el més greu, es que encara hi ha qui intenta trobar una justificació pel brètol que ha actuat així; i em be al cap una altra acció que no fa pas gaire temps que va passar, i no se quina d’ambdues es més horripilant, quina es més penosa, es més esgarrifosa, quina es el reflex més clar de la societat en que vivim, em refereixo a l’agressió que no fa pas gaire temps es produïa en un tren, aquella en que donaven una puntada a una noia. De fet ben pensat, tota agressió es aberrant i no tinc pas intenció de jutjar cap dels dos casos dels que parlo, sovint la vida ensenya que sempre hi pot haver condicionants per arribar al desenllaç no desitjat, ara be si que tenim que cridar ben fort perquè ens escolti qui calgui, cridem: “PROU, JA NO VOLEM VIOLENCIA”.
En aquest cas del tren, ja no recordo quina pena li va ser posada al agressor, espero que li serveixi d’escarment i que abans de tornar-hi pensi amb les conseqüències del seu acte, tan per la noia a qui va agredir, com per ell mateix com a persona. El que si es xocant es la pena imposada al periodista que va llençar la sabata a aquell senyor que fins fa poc era el president dels EE.UU. si no vaig errat, tot i que ni el va tocar, encara que potser la intenció hi era, inicialment crec que li van imposar tres anyets de presó, encara que posteriorment i desprès de que molta gent en demanes l’absolució, la pena quedava reduïda només a un any, jo! un any per un cop de sabata, així, amb aquest precedent quin càstig tindria que tenir el jugador de futbol, perquè recordem que van ser dues puntades que va donar a l’altre jugador, i perdoneu pel mot poc elegant, però ho va fer amb tota la “mala llet”; i el del tren, a part de la puntada també li va donar cops de puny i pessigades, i davant de tot això, un es pregunta quin es el nivell de gravetat dels actes que fa una persona, de que depèn? de la ocupació de l’agressor, o de la del agredit, del poder que pugui tenir l’un o l’altre o de qui te la cara més dura; de fet es que, com moltes de les coses que passen cada dia, sempre hi ha culpables i sempre hi ha qui tot hi tenir la potestat de fer-ho, no fa res.