Etiqueta: Esports

Publicat a

Sonoritat, soroll o terrabastall

Llegia ahir a el Periódico un article del periodista Jordi Bianciotto que parla de la musica, de soroll i de silenci, crec que molt encertat, per reflexionar envers l’equilibri entre el descans i els drets culturals. No penso pas criticar res del que diu, tot plegat a mi m’ha fet reflexionar, m’ha fet pensar en el tipus de vida que m’agradaria gaudir, quin entorn ciutadà i social, acústicament parlant, es el que jo voldria, però i la resta de persones, que volen?

Mirem el punt de vista dels promotors, managers i gestors culturals envers un projecte de decret en el que esta treballant la Generalitat, es queixen de que en aquest projecte no es doni un tracte distintiu i protegit al concert enfront del terrabastall del trànsit o del trepant en una obra.

A veure, des del meu punt de vista, en ocasions sembla que es barregen conceptes, no se si voluntària o involuntàriament, no cal defensar la cultura dient que hi ha alguns concerts que son d’origen medieval, comparar el volum d’un esdeveniment musical nocturn amb el d’una moto, o utilitzar determinades paraules per fer èmfasi en una direcció o en una altra.

Quan parlem d’esdeveniments musicals amb un origen medieval, no oblidem que en aquell moment l’amplificació acústica, tècnicament parlant, era nul.la, i avui en dia endollen uns aparells que transmeten acústicament fins a nivells que jo crec que sobrepassa la molèstia ja que es poden catalogar de terrabastall.

I comparar el so acústic de la musica dels concerts amb una moto, a veure una moto passa i fa soroll durant 5 segons, 10 segons, en canvi els concerts poden durar hores, no es pot comparar, i això no vol dir que si la moto sobrepassa els nivells permesos, s’ha de denunciar i sancionar.

Crec que les discrepàncies venen precisament, pel que signifiquen i representen tan a nivell empresarial com econòmic, aquestes activitats i la valoració que, nosaltres en primera persona, en fem, i el que diu l’article en el seu acabament es el quid de la qüestió, quina relació social volem, compartir idees i vivències o tancats a casa amb el cervell fregit per les xarxes?

També es fa referencia als patis de les escoles, i es una qüestió que sovint certament ha pogut provocar queixes del veïnatge, però no ens enganyem es el mateix que els concerts catalogats com a medievals o els concerts de festa major, no podem comparar el soroll d’abans amb el d’ara, més que res perquè abans els patis dels col·legis s’utilitzaven en els moments de descans, el “recreo” de la quitxalla, i actualment molts s’utilitzen a més per a festes escolars, i fins i tot en ocasions, si no de les famílies en particular, si de les AFA d’alumnes en general, això si, en la majoria d’ocasions sonoritzant “a tope” tot i que sovint la qualitat acústica deixa molt que desitjar, la qual cosa fa que primer no soni be, i segon que més que un so agraït, passi a ser terrabastall i prou.

Per acabar dues darreres qüestions, la primera es que possiblement amb una mica menys de potencia la sonoritat seria millor i la acceptació veïnal també, i la segona possiblement no es necessari que determinats esdeveniments s’allarguin fins ben entrada la matinada o fins i tot fins la mateixa albada. Festa, celebracions, esdeveniments musicals i esportius, no han de ser elements contraposats amb la correcta convivència social i veïnal. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La predisposició visual a reconèixer un fet

Aquest mati al mirar les noticies als digitals, al marge de les compres de diversos cotxes elèctrics que ha fet el president americà, o de les despeses en defensa i armament, o de que continuen les picabaralles per les morts de la Dana a Valencia o de la Covid a Madrid, una de les noticies curioses, i es veu que “important” per alguns, es d’àmbit esportiu, un penal anul·lat a l’Atlètic de Madrid perquè el jugador va tocar dues vegades la pilota.

Ja se que al costat de les altres noticies, aquesta es irrellevant, però per una vegada parlem de banalitats, que passa amb aquest penal? al llegir-ho, no vaig veure el partit, m’he posat a buscar a les xarxes fotos i vídeos de l’esdeveniment i del fet en qüestió.

Primer comencem pel que he trobat referent al que diu la normativa d’això dels penals; he fet una recerca exhaustiva amb diversos resultats, el trosset que sembla ser que afecta a aquest llançament en concret diu: “l’executor del penal no podrà tocar la pilota por segona vegada fins que l’hagi tocat un altre jugador” el que passa es que hi ha una afegitó del que quasi tothom s’oblida, i es: “si això succeeix, l’àrbitre anul·larà el penal i concedirà un tir lliure indirecte a l’equip contrari” que segons diu la premsa,  quan es tracta, com en aquest cas, d’una tanda de penals amb la finalitat de desempatar una eliminatòria, es procedeix senzillament a anular el gol. I un afegit més: “el porter ha de mantenir-se sobre la línia de gol abans de que la pilota sigui xutada, pot moure braços i cos per distreure al llançador, però no avançar ambdós peus abans del xut; l’àrbitre ordenarà repetir el penal si es produeix aquesta infracció”.

A veure, d’entrada dir que no he sabut trobar la referencia directa a la web de la Federació, tot son imputs de diferents mitjans nacionals, però es curiós que en una pagina de ja fa un cert temps d’un rotatiu de la capital, deia textualment: “què passa si el llançador comet una infracció abans de llançar el penal? en aquest cas el col·legiat ha d’actuar segons el resultat del xut: si la pilota entra, s’ha de repetir, si la pilota no entra, es para el joc i s’ha concedir un tir lliure indirecte a l’equip contrari, que en aquest cas ja hem vist que al ser una tanda de penals per desempatar una eliminatòria, s’anul·la el gol” i continua dient que hi ha tres excepcions però cap d’elles fa referencia a això de tocar la pilota dues vegades.

Com he esmentat més amunt, he buscat a les xarxes fotos i vídeos d’aquests fet, I la veritat es que amb les fotografies, com que no tenen moviment no es pot assolir cap conclusió, per mot que alguns s’entestin es dir que si, o que no. I al revisar vídeos, tot i que si que es pot veure la seqüencia sencera, i des de diferents angles, la veritat es que a mi no em queda clar si la va tocar o no amb el peu esquerre al relliscar, però si que tinc que dir que en el suposat cas de que la toques, jo no he vist que la pilota es mogués, potser ho fa l’edat. Imatge de planet_fox a pixabay.

Publicat a

Una agressió embruta l’esport

Això es el titular, més o menys, d’una noticia publicada aquesta setmana per Regió7, i dic més o menys perquè no tinc ganes d’escriure noms, al cap i a la fi aquesta vegada es una situació propera, però en altres ocasions ha passat i passarà en altres indrets, i per desgracia i vergonya comuna son accions repetitives i que van in crescendo.

Un partit, suposadament paraules gruixudes i gestos provocadors, de qui? es indiferent, els i les incíviques, les i els caradures, personatges que podríem anomenar “xulo piscines” n’hi ha a tot arreu … continuem, després d’un inici de suposades provocacions, repeteixo es indiferent qui sigui l’incitador, s’arriba a les mans i en aquest cas a les puntades de peu. Acaba amb ferits.

Després, segons un ressaltat del mateix diari, “nombroses patrulles de Mossos van haver d’intervenir i van fer identificacions”. I aquí comença la meva petició: investigar be que va passar, definir i esclarir qui van ser els culpables dels aldarulls, i actuar en conseqüència. I que vol dir en aquest cas actuar en conseqüència? Primer, després d’identificar i castigar jurídicament els culpables, se’ls podria expulsar definitivament de zones d’esports arreu del país, prohibir-los entrar a cap esdeveniment esportiu, sigui com a públic o com a jugador, i segon, tot el cost del desplegament de Mossos i SEM fer-los-hi pagar a títol individual. I pels clubs? pels clubs si es demostra que van ser incitadors o partícips dels fets, expulsar-los com a mínim del campionat que estan jugant actualment, i en cas de ser reincidents expulsar-los de per vida.

Si volem educar en valors i en ciutadania, hem de començar per no permetre aquests tipus d’actuacions, que pel que sembla per algunes de les xerrades a les que he assistit, el problema no es que afluixi, no, al contrari, cada vegada va a més. I això es intolerable com a persones i com a societat. Això es el llegat d’exemplaritat que volem lliurar al nostre jovent? Imatge de gartengg a pixabay.

Publicat a

Passió pel motor

El temps passa, no tot canvia però si que evoluciona, i les nostres entrevistes també es transformen, no l’esperit de fer-les, no les ganes de projectar Sant Fruitós arreu, però si una mica el format, es van notant les aportacions de nous col·laboradors, persones que ens ajuden a enriquir els continguts i com no, els resultats.

Sovint a les entitats, a les associacions hi ha molta feina que no es veu, que no es reconeix, però sense les persones que en son responsables, en el nostre cas, la màgia de sortir a les xarxes, no seria possible, gràcies. Com tampoc seria possible continuar si vosaltres, els que seguiu el nostre canal a youtube i les nostres produccions, no les visualitzéssiu, gràcies també.

En aquesta nova etapa, comença a caminar SFB Media, unes sigles prou conegudes i prou representatives del nostre poble, Sant Fruitós de Bages.

I per començar amb ganes, a qui convidem? a Carles Checa, un santfruitosenc molt internacional, un campió de les dues rodes, campionat del mon de motociclisme, campionat del món de Superbikes, tot i que darrerament s’ha passat als cotxes amb la seva participació al Ral.li Dakar. Actualment comentarista de moto GP a DAZN.

I en aquest recorregut esportiu del Carles pel nostre canal, el va acompanyar en Jordi Viladoms, motociclista, ha participat en campionats de BMX, de motocròs, ral·lis Cross Country, i també ha fet el Dakar en moto. Actualment director Esportiu de ral·lis.

I qui podia conduir aquesta conversa, un excel·lent periodista de casa nostra de molt alt nivell, en Pere Flores, comentarista Esportiu, entre altres, a Catalunya Radio, Barça TV, DAZN, World Feed Reporter … manager de continguts a Dorna i director televisiu Asobal.

Tots els ingredients per una molt bona conversa, i així va ser, les seves vivències, els seus triomfs, algun ensurt … però tota la seva il·lusió i la seva gran professionalitat ens van deixar un gran testimoni, que podeu gaudir al YouTube.

Publicat a

Teatre ???

Ara ja fa temps que dura, molt de temps, ja fa més d’un any, i arriba un moment que un ja nomes en pot parlar a partir d’un punt de vista còmic, en realitat a partir d’un punt de vista sarcàstic, i per això les elucubracions que he fet van en aquesta direcció.
Pregunta: perquè el Mourinyo fa el que fa? Noi, un possible motiu seria que de forma del tot encoberta, treballes per la selecció de futbol portuguesa, ja que amb tot el que fa crea mal rotllo entre els jugadors que en la seva majoria son del Barça i del Madrid, provoca tot aquest enrenou per tal de desestabilitzar “la roja”, vaja que predisposa a la selecció espanyola a que perdi, i això beneficiarà a la selecció de Portugal, per la qual cosa ell serà heroi nacional, el faran fill predilecte i el currículum particular encara enlluernarà molt més als seus seguidors incondicionals.
Una altra opció, es que te una obsessió amb el Barça, el fet es que com que te clar que li es del tot impossible guanyar a un equip que va preferir a un noi de casa que a ell, fa tots els possibles per desestabilitzar els ànims de l’entorn, creant malentesos que el presenten com a víctima, a ell i a l’equip que dirigeix; i tot això perquè? En primer lloc perquè si amb tot el que predica convenç a algú i mina la moral de can Barça, possiblement pot ser que guanyi, i si no guanya però la gent el creu, podrà continuar fent el màrtir en lloc d’assumir les responsabilitats d’un altra any sense guanyar quasi res; o sigui que passi el que passi podrà presentar-se com un guanyador, be perquè guanyarà, be perquè dirà que l`han perjudicat tots i en tot, pobre home.
Una altra possibilitat es que es pensi que es el melic del mon, i que tothom l’ha d’estimar i adorar, i quan no aconsegueix que sigui així fa com els nens, fa rabietes i dona cops de peu o fica dits als ulls, es igual, la qüestió es voler ser sempre l’únic protagonista de tot el que fa.
També podríem plantejar una teoria un xic més seriosa, i es el fet de que aquest home amb les seves extravagàncies aconsegueix ser el focus de totes les critiques , deixant el bon o mal joc de l’equip al marge de tot plegat, cosa que fa que al parlar tan d’atacs i conspiracions, es minimitzin tan les derrotes pròpies com els èxits aliens, així sembla que ni ell es tan dolent per no guanyar res, ni els contraris son tan bons per guanyar-ho tot; es la lluita per subsistir en un mon on la única cosa que importa es triomfar, al preu que sigui,però triomfar.
Com sempre dic, o cambiem els valors actuals, o tindrem veritables problemes perquè cada vegada tindrem molts més individus com aquest, que l’únic que volen es ser els protagonistes d’una pel•lícula dolenta moltes vegades muda i sovint en blanc i negre, però sempre sense cap gracia.

Publicat a

Respecte

Aquests dies enrera tots els mitjans de comunicació ens van oferir diverses imatges d´un jugador de futbol, crec que es del tot indiferent tan el nom del jugador com el de l´equip en qüestió, al que soc incapaç de trobar-li un mot per descriure el tipus de conducta que va tenir.
Puc intentar entendre que en el decurs del joc en algunes ocasions es puguin produir determinades jugades fortes i dures, tampoc tindria que ser així, al cap i a la fi, es tracta d’un joc, però donem per suposat que a vegades l´escalfament del moment fa que les persones reaccionin una mica fora de to.
Ara be, una cosa es tenir un “pronto”, una errada, i una altra cosa es tenir mala sang com va demostrar que tenia el jugador de futbol, perquè un cop va estar estes a terra el contrincant, li va donar una cosa a les cames , a més amb total la mala bava, per donar-ni desprès una altra a l’esquena, ah, i per si amb això no n’hi havia prou, va donar un cop de puny a un altre dels jugadors; si hem de buscar qualificatius, jo no en trobo cap que sigui ben sonant.
Desprès de tot això que per mi es molt denigrant, es una animalada, es, es …… penós, el més greu, es que encara hi ha qui intenta trobar una justificació pel brètol que ha actuat així; i em be al cap una altra acció que no fa pas gaire temps que va passar, i no se quina d’ambdues es més horripilant, quina es més penosa, es més esgarrifosa, quina es el reflex més clar de la societat en que vivim, em refereixo a l’agressió que no fa pas gaire temps es produïa en un tren, aquella en que donaven una puntada a una noia. De fet ben pensat, tota agressió es aberrant i no tinc pas intenció de jutjar cap dels dos casos dels que parlo, sovint la vida ensenya que sempre hi pot haver condicionants per arribar al desenllaç no desitjat, ara be si que tenim que cridar ben fort perquè ens escolti qui calgui, cridem: “PROU, JA NO VOLEM VIOLENCIA”.
En aquest cas del tren, ja no recordo quina pena li va ser posada al agressor, espero que li serveixi d’escarment i que abans de tornar-hi pensi amb les conseqüències del seu acte, tan per la noia a qui va agredir, com per ell mateix com a persona. El que si es xocant es la pena imposada al periodista que va llençar la sabata a aquell senyor que fins fa poc era el president dels EE.UU. si no vaig errat, tot i que ni el va tocar, encara que potser la intenció hi era, inicialment crec que li van imposar tres anyets de presó, encara que posteriorment i desprès de que molta gent en demanes l’absolució, la pena quedava reduïda només a un any, jo! un any per un cop de sabata, així, amb aquest precedent quin càstig tindria que tenir el jugador de futbol, perquè recordem que van ser dues puntades que va donar a l’altre jugador, i perdoneu pel mot poc elegant, però ho va fer amb tota la “mala llet”; i el del tren, a part de la puntada també li va donar cops de puny i pessigades, i davant de tot això, un es pregunta quin es el nivell de gravetat dels actes que fa una persona, de que depèn? de la ocupació de l’agressor, o de la del agredit, del poder que pugui tenir l’un o l’altre o de qui te la cara més dura; de fet es que, com moltes de les coses que passen cada dia, sempre hi ha culpables i sempre hi ha qui tot hi tenir la potestat de fer-ho, no fa res.