Nova manifestació a la capital espanyola contra la corrupció, tot demanant al president del govern central que es rendeixi davant «la revolució de la decència i la llibertat» considerant que suposava l’inici d’una rebel·lió cívica, la qual ell, el president popular, es troba preparat per encapçalar.
Un dels crits del dia era demanar la dimissió d’en Sánchez i que convoqui eleccions, proposant alguns dels convocants una alternativa, la seva, que es la d’un partit polític amb gent honrada i decent. Lògicament amb el recolzament dels anteriors presidents estatals populars i d’una bona colla dels seus dirigents territorials.
Com sempre ha sortit el ball de xifres dels assistents, no cal esmentar-les, la xifres que es donen varien el doble segons ho diguin els convocants, fins a la meitat segons diuen alguns representants de la delegació del govern de la capital.
Em venen esgarrifances quan després d’uns anys de l’anomenada “democràcia” i recordant alguns “polítics” que han passat, es parli de “decència i llibertat” amb la lleugeresa que ho fan alguns, que no recorden o no volen recordar que al llarg d’aquestes dècades hem tingut casos, diguem-ne foscos, de tot tipus, promeses incomplertes, promeses que han resultat falsedats, actuacions que han perjudicat clarament a la ciutadania i beneficiant descaradament a quatre aprofitats, amics o parents de no se qui.
Tot això, mentre intenten que oblidem els darrers casos de presumpta corrupció que afecta a personatges de bona part de l’espectre polític actual, i no deixen de repetir que els únics que vetllaran amb serietat i bona fe, per la salut democràtica del país, pel benestar dels ciutadans, en definitiva per un futur millor i pròsper pels espanyols, son ells, únicament ells son els únics benefactors que trobarem, ja que com diu alguna dirigent seva «quan la democràcia popular suplanta a la liberal s’entra en dictadura», uff !!! crec que tindríem que fer tots plegats un exercici de reflexió, pensar intensa i profundament amb el que volia dir aquesta política i el que en realitat vol dir aquesta frase.
Nomes un parell d’apunts envers ambdues opcions, la democràcia liberal pretén garantir la igualtat i protecció dels drets ciutadans i els drets humans. Per la seva banda la democràcia popular parla de la sobirania del poble, igualtat, respecte per les llibertats individuals, pels drets humans, i la limitació del poder. I això de la limitació de poder, pensem si actualment ho tenim garantit. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.