Etiqueta: Manifestació

Publicat a

Presumir de manifestació

Aquest passat cap de setmana es va convocar una manifestació a Madrid, en realitat va ser una concentració, que alguns mitjans de la capital, ja s’han pronunciat que va ser contra el govern espanyol. En el decurs de la concentració, com acostuma a ser habitual en aquest tipus d’actes, es van cridar consignes contra el govern actual, corrupció, dictadura, màfia, decència, llibertat, honestedat …

Però no volia pas parlar d’això, volia parlar de la xifra d’assistents, que com sempre varia molt sensiblement segons qui faci el recompte, una xifra que sovint es mou en una forquilla que te el 100% de variabilitat, en aquesta ocasió els organitzadors, els populars, han dit que van ser 100.000 els participants, i la delegació del govern diu que 50.000. La veritat es que ningú els ha comptat un per un, ni en aquesta ocasió ni mai, s’acostuma a utilitzar programes informàtics que et permeten fer una aproximació en funció dels metres quadrats que indiquis, també pots delimitar un espai determinat en un plànol, i a partir d’aquí es quan apliquem una variable que es “la mare dels ous” i es la densitat de persones per metre quadrat; podem posar des de una densitat baixa, una persona per metre quadrat, fins una densitat més alta, quatre persones per metre quadrat, ah! i una variable més, li podem indicar si hi ha molts espais buits a l’entorn delimitat,  tot plegat es la voluntat del manipulador del programa, que decideix el nombre d’assistents a l’acte que vol comunicar públicament. Com veieu la manipulació esta servida.

Però anem una mica més enllà, en aquesta ocasió agafem la xifra més favorable, la xifra que llueix més, els 100.000 assistents comunicats pels organitzadors, aquella xifra amb la que han dit que la majoria dels espanyols volen fora al Sánchez. A les darreres eleccions a la ciutat de Madrid, els populars van tenir uns 730.000 vots, a la comunitat de Madrid crec que van ser 1.600.000 vots, i a Espanya més de 8.000.000 de vots, i ara comparem aquestes xifres de votants amb la dels assistents a aquesta darrera concentració popular a Madrid. I algú em pot dir a veure que hi pinten les xifres estatals aquí, senzillament es que s’ha dit que per assistir a aquesta concentració, es van activar diversos autocars provinents d’arreu de l’estat. Compareu.

Si volguéssim creure que tots els assistents vivien a Madrid parlaríem d’un 0,14% d’assistència local dels votants, si valorem l’assistència a nivell de la comunitat autònoma parlaríem d’un 0,06% i si volem mirar-ho amb dades estatals, ens deixarien un trist 0,01%, esta tot dit, els que demanàvem de fer fora en Sánchez eren una aclaparadora minoria.

I una qüestió més, els autocars que s’han utilitzat per anar a aquesta concentració qui els paga? suposo que en el cas de que els pagui alguna organització o partit o associació legalment constituïda, els assistents tenen la obligació de declarar-ho a hisenda com una remuneració en especies i pagar el que correspongui, no?

En fi, els que manen o volen manar, ens tenen acostumats a fer molt soroll, criden molt però s’enroquen i no solucionen els problemes reals dels ciutadans, i això ho podem veure a la concentració de Madrid o a la trobada de presidents autonòmics de Barcelona, fan el numeret, es miren el melic, pronuncien frases que imagino que sovint els hi escriuen altres persones, i que també imagino que sovint no son conscients del que diuen, perquè si fossin plenament conscients del que surt de la seva boqueta, callarien, plegarien i deixarien de “putejar” als ciutadans que els hi fem confiança, i que massa sovint veiem traïda aquesta confiança. Imatge de Ben_Kerckx d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Nacionalismes perifèrics o radials

Nova manifestació a la capital espanyola contra la corrupció, tot demanant al president del govern central que es rendeixi davant «la revolució de la decència i la llibertat» considerant que suposava l’inici d’una rebel·lió cívica, la qual ell, el president popular, es troba preparat per encapçalar.

Un dels crits del dia era demanar la dimissió d’en Sánchez i que convoqui eleccions, proposant alguns dels convocants una alternativa, la seva, que es la d’un partit polític amb gent honrada i decent. Lògicament amb el recolzament dels anteriors presidents estatals populars i d’una bona colla dels seus dirigents territorials.

Com sempre ha sortit el ball de xifres dels assistents, no cal esmentar-les, la xifres que es donen varien el doble segons ho diguin els convocants, fins a la meitat segons diuen alguns representants de la delegació del govern de la capital.

Em venen esgarrifances quan després d’uns anys de l’anomenada “democràcia” i recordant alguns “polítics” que han passat, es parli de “decència i llibertat” amb la lleugeresa que ho fan alguns, que no recorden o no volen recordar que al llarg d’aquestes dècades hem tingut casos, diguem-ne foscos, de tot tipus, promeses incomplertes, promeses que han resultat falsedats, actuacions que han perjudicat clarament a la ciutadania i beneficiant descaradament a quatre aprofitats, amics o parents de no se qui.

Tot això, mentre intenten que oblidem els darrers casos de presumpta corrupció que afecta a personatges de bona part de l’espectre polític actual, i no deixen de repetir que els únics que vetllaran amb serietat i bona fe, per la salut democràtica del país, pel benestar dels ciutadans, en definitiva per un futur millor i pròsper pels espanyols, son ells, únicament ells son els únics benefactors que trobarem, ja que com diu alguna dirigent seva «quan la democràcia popular suplanta a la liberal s’entra en dictadura», uff !!! crec que tindríem que fer tots plegats un exercici de reflexió, pensar intensa i profundament amb el que volia dir aquesta política i el que en realitat vol dir aquesta frase.

Nomes un parell d’apunts envers ambdues opcions, la democràcia liberal pretén garantir la igualtat i protecció dels drets ciutadans i els drets humans. Per la seva banda la democràcia popular parla de la sobirania del poble, igualtat, respecte per les llibertats individuals, pels drets humans, i la limitació del poder. I això de la limitació de poder, pensem si actualment ho tenim garantit. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

1 de maig

Dos titulars de la mateixa diada: “Milers de persones es manifesten aquest dimecres al centre de Barcelona contra les polítiques d’austeritat del govern espanyol i la Generalitat» i “Milers de manifestants denuncien les condicions laborals del sector de la confecció a Bangla Desh una setmana després de l’ensorrament d’uns tallers tèxtils que van fer 405 morts”. Dos motius ben diferents per reivindicar-se en aquesta diada; son coincidents en la primera paraula: “milers”, recordem que sempre el nombre de manifestants varia en funció de qui els conta, poden ser quatre gats segons fonts “oficials” i una xifra enorme pels organitzadors. Com deia dos motius diferents per fer una reivindicació, però amb la mateixa finalitat, ambdós expressen el malestar dels treballadors, aquí per les retallades, allà pels morts. Es important que els treballadors manifestin els seu rebuig a situacions injustes, es important que reivindiquin millores de l’entorn laboral, es del tot necessari que es faci arribar el crit de “prou” als que remenen les cireres, i perjudiquen a la base que suporta tot aquest sistema. No se que podran fer i que aconseguiran els treballadors de Bangla Desh, però i si els d’aquí féssim un pas més, i a més de reivindicar una millora de la nostra situació malmesa, miréssim també qui utilitza els serveis de la ma d’obra en aquell país? Com he dit en altres ocasions, estan molt be totes aquestes expressions publiques que dia rere dia es manifesten arreu del país i del mon, però sempre son de forma individualitzada i d’acord amb les reivindicacions que afecten a cada grup manifestant; i voleu dir que no es arribada ja l’hora de que el crit del poble sigui nomes un?, de tots aquest grups han de sortir persones que estiguin disposades a fer un gran esforç i una gran feina pel be de de tots, substituint a les que ens han portat al camí sense sortida en el que ara ens trobem. No se que s’aconseguirà aquí, però si s’aconsegueix que a Bangla Desh deixin de morir tantes persones treballadores, crec que serà el principi d’un gran triomf.