Etiqueta: Eleccions

Publicat a

Escons amunt i avall

Ara m’estava mirant les dades d’una enquesta publicada pel CEO, ja hi tornem amb les sigles i els anglicismes, acostumats com estem que aquestes tres lletres les identifiquem normalment amb un cap empresarial, director general o similar, en aquesta ocasió cal dir que son les inicials del Centre d’Estudis d’Opinió, que ha publicat un sondeig d’intencions de vot entre la població.

Els titulars de la premsa son, si més no, curiosos, hi podem trobar per exemple “Aliança Catalana ja supera Junts i s’apropa a ERC” també “Daltabaix de Junts, triomf del PSC i crescudes d’ERC i Aliança” o una altra es “Pronostica l’enfonsament de Junts i la victòria del PSC, seguit per ERC i Aliança” i un darrer per acabar “Hi ha risc d’ingovernabilitat a Catalunya? té fre Aliança?” podeu escollir.

Recordem que es una enquesta, les eleccions no son ara i moltes vegades les persones canviem d’opinió cada vegada que anem a pixar. A partir d’aquí sembla el PSC i el PP podrien baixar aproximadament un 10%, VOX es mantindria o fins i tot podria pujar un pel, COMUNS I la CUP es mantindrien o podrien patir un petit retrocés i el que sobresurt més d’aquest sondeig es el fet de que AC pujarà molt, no se, una burrada, un 1.000%?

Sabeu que la meva opinió es que tard o d’hora els polítics ens fallaran, tots, per la qual cosa es indiferent qui tingui més vots, la qüestió es que davant de dades com les presentades pel CEO tots els politiquets busquen o be explicacions o be justificacions segons surtin retratats en aquesta imatge puntual, que en aquest cas recordem que es un sondeig.

Quan tenen les dades a la ma, quan han fet la lectura d’aquests resultats del sondeig, quan busquen motius del perquè han sortit aquests resultats i no uns altres, sempre intenten desviar el nostre interès cap a justificacions externes, alienes al seu entorn, la població esta desmotivada, desil·lusionada, no te les idees clares, es deixa arrossegar pels populismes … no diré que no sigui possible, pero a veure s’han preguntat, si més no jo em pregunto, fins on els partits amb més vots en legislatures passades son culpables directes del canvi de tendència que mostrem la ciutadania?

No diré pas si estic més o menys en contra i/o a favor de cap formació, pero ja n’estic tip de que els ciutadans sempre tinguem la culpa dels mals resultats d’alguns polítics i de les seves formacions, si més no fins que alguns d’ells canviïn d’idees o de companys de viatge com sovint passa. Deixin de mirar-se el melic, deixin de creure’s superiors a nosaltres, facin la seva feina i si la fan be possiblement els pecaminosos, per vostès, votants no canviaran la seva intenció de vot. Imatge generada amb IA de Gemini. Montpeità 1791

Publicat a

Parlem de censos

Sobretot electorals, principalment ara que els noiets dels catalogats de dreta i extrema dreta diuen que el govern actual “vol alterar els cens electoral amb l’anomenada llei de nets”. A més, també diu la premsa que “els populars proposen reformar la llei electoral per donar un plus de diputats a la llista més votada”.

A veure una repassada a les dues notes, a la primera nomes una pregunta a en Feijóo, escolti si votes acusen al govern de manipular els vots, es compromet que si torna a guanyar, com diu que ha anat fent en les darreres eleccions, renunciarà a presentar la seva candidatura per ser elegit president del país? oi que ho farà, perquè segons diuen vostès els vots estaran manipulats.

Referent a la segona qüestió, a veure mirem les darreres eleccions espanyoles, els populars van obtenir uns 8,1 milions de vots, no van guanyar res, van ser la llista més votada i prou, encara que si mirem l’abstenció veurem que els abstencionistes van ser 12,5 milions, bastants mes que els que van votar als populars, o sigui que fent cas a les paraules dels seus representants va ser l’opció escollida per molts espanyols, o sigui que en boca dels populars l’abstenció va ser la que va guanyar. Una darrera dada, referent al cens l’abstenció va ser del 33,41%, i els vots pel PP el 21,48% … qui va guanyar?

Quan llegeixes el que presumptament diuen els populars, no saps si riure, plorar o que, per començar això de donar un plus de diputats a la llista més votada, imaginem, dels 350 escons o seients que te el congres espanyol, amb l’abstenció referida moralment hi tindríem que veure 117 escons buits, la qual cosa seria una situació vergonyosa per a qualsevol persona normal excepte per a ses senyories que no tenen el mínim escrúpol per sagnar-nos encara que no en tinguin autorització majoritària. I perquè ho dia això? ah! si, si féssim cas al que diuen aquests senyors i senyores, el seients buits encara serien més nombrosos si es dones un plus de diputats a l’opció mes escollida, recordem que parlem de que es l’abstenció, quin plus li donaríem? El 10% més? el 20%? o nomenaríem directament una president fantasma?

El problema no es nomes el sistema que utilitzem per donar el comandament del país a segons qui, el problema es que segons qui, generalitzem i diguem que majoria de polítics actuals, directament podem dir que no te capacitat, ni humana ni professional, per desenvolupar l’important tasca que li encomanem. O els hi posem uns controladors del poble, els podríem nomenar per sorteig com a les taules electorals o com per fer de jurat popular, o directament ho tenim fotut perquè la seva incapacitat gestora esta més que demostrada. I parlo de tots els colors. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Els polítics volen realment el benestar dels ciutadans?

De tan en tan es fan eleccions en un lloc o altre, no difereixen gaire les d’un lloc o un altre, una colla de gent que es presenta amb la promesa de treballar per millorar la vida dels altres, per millorar la societat; quan hi ha la campanya tot son promeses, tot son bones intencions, tots s’omplen la boca de paraules massa sovint buides, tan de contingut com de realitat.

Agafo les dades de les darreres eleccions, tenim uns resultats referents a un parlament que te 82 escons, la majoria absoluta es situa en els 42, cosa que en aquesta ocasió fa inviable, quasi inviable, la governabilitat sense pactes.

Fem una ullada a la representativitat, però primer com sempre faig, mirem l’abstenció, que tot i que s’ha reduït comparativament amb les anteriors eleccions autonòmiques, enguany va ser aproximadament del 34%, el que vol dir que dels més de dos milions de votants, més de 700.000 no van votar a ningú, i això no oblidem que son moltes més paperetes de les que van obtenir els populars que es proclamen guanyadors de les eleccions, però que no poden governar sols per no tenir una majoria suficient. L’abstenció de fet quasi supera al nombre de vots obtinguts sumant els dels populars i els socialistes.

Però anem als escons, els populars n’han aconseguit 33, els socialistes 30, els voxistes 14, els de Lleó 3, els d’Àvila 1 i per acabar els Soria també 1, total 82, no oblidem però que l’abstenció si es reflectís al parlament significaria deixar 28 escons buits, poca broma. Tornem a la trista i dura realitat pels ciutadans, els titulars de la premsa per exemple a la Vanguardia “el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l’alça i Vox en frenada” i a l’interior un ressaltat ens diu que “Mañueco reivindica els seus resultats, però haurà de pactar amb Vox”, no es cert, hi ha alternatives, possiblement cap polític cregui que necessiti humiliar-se a fer el que ha dit el mandat ciutadà, i es que el resultat de les eleccions es el que es, no el que voldrien els politiquets de joguina.

A que be tot això?, recordem que al Parlament en primera votació el presidenciable necessita la majoria absoluta, però en la segona votació n’hi ha prou amb la majoria simple, es a dir nomes han de sortir mes vots del “si” que del “no”, i això es possible amb l’abstenció del segon partit més votat, una utopia? be, no fer-ho possiblement significa trair les ordres dels votants, o no?

Feta una consulta a l’IA de si podria governar el PP abstenint-se el PSOE, la resposta es clara, és poc probable perquè el PSOE ja ha dit que no facilitarà governs del PP, a més, l’escenari habitual és que el PP negociï amb Vox, que té prou escons per donar-li majoria. I la conclusió quina es? que matemàticament possible: sí, però políticament realista: molt poc, perquè el PSOE gairebé segur votaria no.

Això de matemàticament si, però políticament no, deixa en molt mal lloc als polítics, a tots, perquè demostra que el darrer que volen la majoria d’ells es el benefici del poble, per a ells es prioritari que no mani l’adversari polític per damunt de les necessitats del poble. Ho hem de continuar permeten? hem de continuar combregant amb rodes de carro? perquè no ens deixem de tonteries i exigim als nostres polítics que facin la feina que els hi hem encarregat?

Si, ja se que es mes fàcil anar de festa, o al futbol, o a una de les múltiple opcions d’esbarjo que hi ha al mercat, i oblidar-se de determinats problemes, i més quan tenim una colla de personatges que cobren un feix de diners per simular que fan les coses be, encara que dia rere dia el que realment fan es augmentar el perjudici als ciutadans; voleu dir que el nostre futur, el dels nostres fills i nets no es mereix una mica més d’atenció i responsabilitat per part nostra? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Representació patètica

Ha passat en un poble veí, es indiferent quin, passa a moltes poblacions, resulta que el poble, els veïns i veïnes, van anar a votar i ho van fer d’acord amb la seva opinió personal, encertada o no, però ningú els va obligar a posar determinada papereta a les urnes … suposo, els mes mal pensats diuen que entremig mig s’hi poden barrejar presumptes i grandiloqüents promeses electorals, sovint pomposes i sense fonament ni base d’interès social.

Però no ens desviem, com deia, molt recentment es va viure un ple en una població propera que va anar com “el rosari de l’aurora” o sigui que “es va acabar amb tararí” i no entraré pas a valorar ni el perquè va anar per aquests camins perduts de lògica humana i social, nomes en centraré en algunes frase que he tret de l’article publicat a la premsa i que explica la situació viscuda a la sala plenària i entorn.

“En l’anterior ple vam dir que, en haver-hi una cadira buida, interpretàvem que era una anomalia democràtica” això es una de les frases per reflexionar, però n’hi ha una altra també d’interessant “a l’exterior hi havia una manifestació amb un reclam que s’hauria d’escoltar. El poble ens està demanant a crits que l’atenguem», encara que potser la que fa més mal es la següent “no podem continuar fent veure que no està passant res quan, inclús entre nosaltres, no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem», trist? penós? deplorable? dissortadament hi ha una llarga llista de sinònims per definir-ho.

Sovint s’intenta justificar decisions qüestionables dels polítics, a qualsevol nivell, amb uns arguments ridículs, patètics i de nivell de parvulari; a veure quan ens diuen frases com “es per honestedat democràtica i respecte a les persones que ens han votat i que representem”, això esta be si fos del tot real. Fem una ullada a les darreres eleccions en aquesta població, primera dada que a mi sempre m’agrada posar davant de tot, ja se que als polítics no els hi agrada però es la realitat del que diu el poble, l’abstenció a les darreres eleccions municipals en aquest poble veí va ser superior al 40% del cens (2.500 veïns no van anar a votar) van anar a votar unes 3.500 persones d’una població que te 7.700 habitants. Es que els que no van anar a votar no els representa ningú? si es així, al plenari, a tots els plenaris, hi tindríem que veure unes quantes cadires de regidors buides.

En aquest ajuntament hi ha quatre grups representats que ostenten la totalitat dels regidors que li pertoquen al poble, si fem cas al que diuen “no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem» estan traint al poble, això no te perdo, això es motiu per expulsar-los a tots del plenari, el poble no els ha votat, encara que ells ho creguin, per engrandir el seu ego, no els ha votat perquè en un futur algú els hi faci un monument, no, el poble els ha votat per treballar i defensar la societat local, si no en saben que pleguin, i si no ho volen potser el poble els hi tindrà que ensenyar la porta … i això val per a tots els municipis, avui li ha tocat el premi a aquest, però temps enrere va ser algun altre, i en el futur n’hi hauran mes.

Imaginem, si féssim cas de la participació, en aquest poble hi veuríem 5 cadires de regidors buides, com a molts pobles, i els que hi seuen ens parlen de representació democràtica del poble? nomes una indicació, si treballen pel poble, facin la seva feina que no es la de discutir, trenquin la norma no escrita de que “no poden ni parlar perquè no s’escolten» cal parlar i sobretot escoltar, no ho van aprendre a l’escola ni a la vida? Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Fer el préssec

Hi ha vegades que quasi em costa més trobar un títol que reflecteixi el que m’agradaria transmetre amb les meves reflexions escrites, que no pas el contingut del mateix escrit, i aquest d’avui també es un d’aquests moments.

Fer el préssec, podríem resumir-ho en un “quedar en ridícul o fer el ridícul” i d’això es del que m’agradaria parlar avui, de fer el ridícul o de quedar en ridícul, tot depèn de a quina posició social ens vulguem adscriure, es a dir com a electes o com a electors, dient i fent bajanades o tolerant que les facin els elegits o les auto proclamades divinitats terrestres.

Recentment hi van haver eleccions a Extremadura, podien ser en qualsevol altra part del món, no es que els extremenys siguin ni diferents ni especials, es que son el darrer exemple del que patim els ciutadans, els resultats bons o dolents, encertats o no, son els que son, i ens diuen que ningú te majoria per manar.

Deixeu-me que em faci pesat, contraposem l’anàlisi dels mitjans i dels partits amb la meva percepció, oficialment es diu que els populars van guanyar les eleccions amb el 43% dels vots, i aquesta visió intencionadament parcial es certa, però la realitat es que primer hi va haver una abstenció de quasi el 40% dels electors, la qual cosa fa com quasi sempre que la opció amb més recolzament sigui l’abstenció; segon el nombre de persones amb dret a votar eren quasi nou-centes mil, el que vol dir que quasi el 75% d’extremenys no van votar populars, i això no crec que sigui guanyar unes eleccions.

No entraré pas a valorar si els socialistes van fer el ridícul o no, ni si els seus votants els van voler castigar o no, amb un possible intercanvi de vots vermells cap a la formació verda d’extrema dreta, res d’això es important, l’important es que els extremenys van votar, i els marcats per la divinitat, llegiu politiquets de joguina, han de complir el mandat dels ciutadans, s’han de posar d’acord i fer que Extremadura avanci i que millori en tot allò que sigui possible.

I aquí m’agafo al que diu en Rodríguez Ibarra, proposa que el seu partit faciliti la investidura de la candidata popular, María Guardiola; de moment, s’han deixat sentir les veus en contra entre els socialistes, també a Ferraz. Proposta senzilla, a la investidura, els socialistes s’han d’abstenir, la qual cosa permetria proclamar a la candidata dels populars com a nova Presidenta d’Extremadura, sense la necessitat del suport condicionat dels de Vox.

Perquè hi ha gent del seu partit que critiquen aquesta proposta? no se, nomes penso en un parell d’opcions, una es per portar la contraria, es indiferent si la proposta podria ser la millor opció, la qüestió es portar la contraria; l’altra es encara més patètica, fer qualsevol cosa per tal de que els contraris, en aquest cas els populars, no es mostrin com a guanyadors, i si a més hi afegim que podrien aportar alguna bona idea, encara pitjor, oi?

Els polítics i polítiques sovint fan el ridícul, fan el préssec, deixem que s’emboliquin amb les seves mentides, que s’entrebanquin amb les seves ineptituds, però no fem el préssec nosaltres, no permeten que ens arrosseguin al costat obscur, els extremenys ara ho tenen al seu abast, si fa pocs dies van sortir a votar, ara que reclamin legalment també que els politiquets, amb o sense llistes obertes, pànic tenen a que un dia ho puguin ser, facin la seva feina i la facin be, que es deixin de martingales, que es deixin de fer cofisimofis, els partits no poden estar per damunt de les persones, i això es el que se’ls hi ha de començar a fer complir. No fem més el préssec. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.

Publicat a

Baixa participació extremenya

Ara li ha tocat a Extremadura, un altre dia ho veurem en una altra comunitat, la qüestió es que quan els dirigents preveuen no se sap ben be que, be si, preveuen que poden aconseguir més vots dels que aconseguirien més endavant, assenyalen un dia perquè els “súbdits” vagin a votar i així sembla que el poder sigui del poble, quina mofa.

I perquè dic que es vota quan els dirigents preveuen mantenir o augmentar unes rendes en vots, que si deixessin finalitzar el període previst al començament de la legislatura podrien perdre? de fet els que ho tenen que explicar son ells, a veure a Extremadura van votar, si no vaig errat, el maig de l’any 2023, i les legislatures son per quatre anys, perquè volen que es torni a votar ara? una legislatura de quatre anys son 48 mesos, a Extremadura nomes han passat 30 mesos, perquè les eleccions ara?

Si rasquem una mica en el que diuen els partits polítics, hi veurem de tot, tothom vol tenir la seva raó per convocar noves eleccions quan no toca, tots es creuen legitimats a incomplir les promeses i els compromisos adquirits i ens volen fer ballar com baldufes, volen que siguem uns titelles dels seus capricis i de les seves martingales.

M’he posat a escriure aixo quan he vist la comparativa de les dades de participació d’enguany amb les de fa nomes dos anys i mig, avui a l’hora de dinar la participació era del 35% i l’any 2023 a la mateixa hora era superior al 40% i la pregunta es clara, que esta fallant en el sistema polític de l’estat perquè la gent cada vegada se’n allunyi més? precisem més i demanem-nos en que estan fallant els polítics de l’estat perquè els ciutadans, encara que ells ens vulguin veure com els seus “súbdits”, cada vegada ens els creguem menys i ens acabem apartant de les seves decisions que ens van perjudicant cada vegada més.

El titular del diari ARA es prou eloqüent “Gairebé sis punts menys de participació fins a les 14 h a les eleccions d’Extremadura: a qui pot perjudicar?” d’entrada la resposta es obvia, tot i que en realitat pugui acabar sent confusa i obscura pels electors, es inequívoca referent precisament a les conseqüències pel poble, qui hi perd i molt es el poble, els electors, els súbdits, el “populatxo”, primer perquè d’entrada això significa més despeses de les previstes, es va fer una despesa el 2023 i ara es torna a fer el 2025 quan la previsió era no fer-la fins el 2027, ja tenim la primera enganyifa.

Després ens presenten com un dret ciutadà el poder votar, escollir entre uns candidats que trien els partits sense dret a escollir els que creguem que més ens podrien beneficiar com a ciutadans, es a dir res de llistes obertes, has de triar els que ells volen, no els que vols tu,  ja tenim la segona enganyifa.

I en el decurs de la campanya electoral tots van prometre els que els hi va semblar, van prometre el que creuen que volem escoltar el poble, encara que saben que algunes de les promeses mai es podran complir, tot dependrà de les possibles aliances i pactes que es vegin obligats a fer, ja tenim la tercera enganyifa.

No acabaríem mai, però jo si que acabaré, mireu els components d’aquest col·lectiu quan veuen o intueixen que fan les coses diguem no gaire ben fetes, mai cauen en la temptació de que plegar, la majoria s’aferra al càrrec, a la “poltrona” que es diu, perquè serà? hem d’anar a votar i procurar donar veu als que s’ho mereixen, encara que tinc que reconèixer que el més lògic es que ens refredem, es que ens anem allunyant de la classe política, però no oblidem que amb aquesta postura, els únics que hi perdem som nosaltres, el poble, els ciutadans, deixem de ser els súbdits calladets que ells volen i convertim-nos en els seus veritables amos. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Opinar sempre de les vergonyes alienes.

Tenim un govern a l’estat que ho fa millor o pitjor, segur que ho podria fer millor, al cap i a la fi tot es millorable, no se si les opcions alternatives poden millorar o empitjorar la situació dels ciutadans, el que si tinc clar es que a tots ens es molt fàcil parlar de les indecències alienes obviant les pròpies, que en ocasions poden ser pitjor que les dels altres.

Segur que aquesta reflexió la fa molta gent, suposo, espero, i no crec que fer-ho tingui cap influencia negativa ni mentalment ni emocionalment en tots nosaltres, revisar i qüestionar el camí polític i social dels dirigents que es creuen escollits per la divinitat es sa, tot i que si que els hem escollit entre tots, no els hi podem deixar oblidar que estan al nostre servei i no a l’inrevés, i no oblidem mai que per un motiu o un altre la majoria de polítics acabaran fallant al poble.

Reflexions també en va fer el president de la Conferencia Episcopal Espanyola, segons una extensa entrevista a la Vanguardia, opina i dona consells de com solucionar els problemes polítics “qüestió de confiança, moció de censura o anar a eleccions” i no dic que no tingui raó el senyor aquest, però la mateixa regla la tindria que aplicar a la seva comunitat religiosa, si més no arran dels cassos coneguts d’abusos sexuals, ja que en el mateix article assumeix que “no pot garantir que no apareguin nous casos perquè el pecat existeix” i per aquest motiu jo li demanaria que abans de ficar-se en política, el que ha de fer es netejar la seva comunitat de malfactors i dels que tenen conductes delictives.

Tinc amics diguem que molt propers a les religions, i ho dic en plural perquè n’hi ha que son catòlics, altres protestants i altres son testimonis de Jehovà, i totes les cultures religioses prediquen el benestar i la pau entre les persones, no prediquen ni els abusos, ni el sotmetiment, ni la tiranització dels germans i germanes. Sovint parlant quan em trobo amb algun d’ells i podem parlar una estoneta, sempre arribem a la conclusió de que, eclesiàsticament o religiosament com vulgueu anomenar-ho, les coses es podrien fer millor, i com diem amb algun d’ells, amb tot el respecte, tenen un bon producte però malauradament tenen uns pèssims comercials.

Confiança en els polítics, cap, tinc una certa edat, i al llarg dels anys tots els dirigents polítics coixegen d’una cama o d’una altra, parlo genèricament sempre en trobaríem algun o alguna que va de bona fe, però o no els escolten o procuren apartar-los per tal de que no molestin ni a la singladura política ni als seus representants.

Aquesta setmana vaig assistir al X Aniversari del Pacte Social Contra la Corrupció al Parlament de Catalunya organitzat per l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció, i la seva presidenta venia a dir que al principi de signar aquest pacte semblava que milloràvem, però la realitat d’aquests darrers anys ens ha fotut un mastegot mostrant-nos que tornem a anar enrere, i per aquest motiu “no cal aferrar-nos al clau rogent” de pensar que tot va be, el temps demostra precisament tot el contrari. Desterrar la corrupció es cosa de totes i tots, no esperem que es redreci sense fer res, no esperem que la màgia de Nadal i Reis ho solucioni tot, criticar les vergonyes alienes tot amagant les pròpies es l’esport preferit per una gran majoria, sobretot dels professionals de la política. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.

Publicat a

Els drets dels estats prevalen als dels ciutadans

Això es el que diu el titular de l’article d’en Josep Nualart Casulleras i de la Clara Ardèvol Mallol publicat per VilaWeb i tot això be a raó del Conveni Europeu dels Drets Humans i la constitució del TEDH i del Consell d’Europa i de que els estats membres compleixin els compromisos assumits en matèria de drets humans.

Tot plegat es per la recent sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans que venia dir que el Regne d’Espanya no va vulnerar els drets fonamentals de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum de l’1 d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre de 2017, sentencia que surt de dues posicions contraposades, la dels promotors que ho veuen com una revolta popular “dels somriures” i la dels detractors que ho veuen com una explosió de violència sistemàtica, i d’ambdós posicionaments en surt aquest raonament que ens vol convèncer, més ben dit que ens volen imposar, i es que els drets dels estats prevalen als dels ciutadans.

I aquí es on volia arribar, no tan si va ser una revolta popular “dels somriures” o una explosió de violència sistemàtica, els narradors sabran fins on arriba el seu relat fidedigne i on comença la ficció, el que es més preocupant es la sentencia, perquè a veure això de que els drets dels estats prevalen als dels ciutadans m’ho han d’explicar molt be.

Qui o que un estat? penso que l’estat sense els ciutadans no es res, suposo que els que manen, els politiquets de joguina, pensen que l’estat son ells, amb els seus privilegis i amb la seva raó, encara que massa sovint la raó no estigui de la seva part i contradigui la realitat social. Penso també que amb aquesta sentencia venen a dir que el benefici global de la societat, en aquest cas representada per l’estat, esta per sobre dels drets individuals de les persones, però i si algun d’aquests estats s’equivoca de ple amb els seus raonaments i amb les seves accions, aleshores que carai estan defensant? si les seves decisions com a estat, que no ens enganyem son les decisions d’un quants electes que es pensen que estan per sobre del be i del mal, repeteixo si les seves decisions com a estat contradiuen els pensaments i les necessitats dels ciutadans que som els que els hem elegit, o sigui contradiuen les nostres indicacions i preferències socials, quin dret tenen a fer prevaldre les seves imposicions al poble que els nodreix del poder que s’atorguen i que a més obliden que es limitat i finit.

Amb tots els esdeveniments ocorreguts darrerament, penseu-hi … manifestacions, mascaretes, aiguats, sequeres, cribratges, guerres, fraus molts i amb molt pes específic financer, tots els mandataris esgrimeixen arguments per defensar que ells estan per sobre dels ciutadans, per molt que ho vulguin camuflar dient que es l’estat el que legisla, que es l’estat el que actua en benefici de la majoria, encara que tots veiem que es trepitgen els drets d’allò anomenat populatxo. Quan passa tot això, quan l’estat i els seus representants, ens fan combregar amb rodes de carro dient-nos que els drets de l’estat prevalen als dels ciutadans, es aleshores quan es trepitja una línia vermella i aquests individus es comencen a situar en una il·legitimitat social a la que hi arrosseguen a l’estat que diuen representar tan be i amb tanta voluntat de millorar, millorar que? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

A qui votar

Avui sortia a la premsa, concretament a eldiario.es un article amb el títol “Polèmica a Suècia després de reconèixer el seu primer ministre que usa ChatGPT per a una segona opinió: no vam votar a ChatGPT”, en col·laboració amb The Guardian signat per Miranda Bryant.

Diu l’article que el primer ministre suec, Ulf Kristersson, fa consultes habituals a diferents eines d’intel·ligència artificial per tenir una segona opinió en la seva labor de govern. Ostres, un noi que mana un país europeu, vol fer creure als seus conciutadans que governa amb coherència i sentit comú, i per això utilitza, presumptament i segons la premsa, ChatGPT y LeChat, i per rematar-ho diu que els seus companys d’executiu també fan ús de la intel·ligència artificial per a desenvolupar la seva feina, la seva tasca de govern. Estem ben arreglats.

Centrem-nos, aquesta colla de “capitostos” que governen els països, sovint treballen amb dades de les anomenades sensibles, dades que es poden utilitzar fraudulentament segons en quines mans caiguin, però tot i així utilitzen la IA, recordeu el que en deia el professor Sala i Martin, que ja hi vaig fer referencia al meu article “Els psicòlegs AI” , en el que repetia les paraules del professor “la intel·ligència artificial no es intel·ligent, son unes maquines que aparenten intel·ligència però que no son intel·ligents, no oblidem que no son psicòlegs, no son persones, no son amics, son programes, son algoritmes”.

Continuem amb l’article en qüestió, diu que un portaveu del primer ministre, va afirmar posteriorment que aquest no corria riscs en utilitzar la IA, ja que no es tracta d’informació sensible en matèria de seguretat, nomes l’utilitza per tenir una estimació. Carai, carai, segons diu l’article, Virginia Dignum professora d’Intel·ligència Artificial Responsable a la Universitat d’Umeå, al Dagens Nyheter, va afirmar que “la IA no és capaç d’oferir una opinió significativa sobre idees polítiques i que simplement reflecteix els punts de vista dels qui la van crear” continua dient que “com més es confiï en la IA per a coses senzilles, més gran és el risc de confiar excessivament en el sistema, es una pendent perillosa”. I acaba dient que “hem d’exigir que es garanteixi la fiabilitat. No hem votat a ChatGPT”.

Quan aquest il·luminats, encara que possiblement els il·luminats son nosaltres, els ciutadans, per confiar en aquests tipus de personatges, perquè no ens enganyem no n’hi ha nomes a Suècia, aquí, al nostre país n’hi tenim un feix; com deia quan aquest politiquets il·luminats fan consultes a la IA, nomes parlen de pastorets, de caramelets, de bajanades, mai, mai hi posen cap tipus de dades sensible, aleshores quin tipus de consulta fan? tenir una segona opinió en la seva labor de govern, quina labor de govern? Si reparteixen be o malament els caramelets als súbdits? o si els pastorets del darrer Nadal eren bonics?

Es curiós que sense voler-ho, sense fer res, cada vegada hi ha més presencia d’una nova opció política, a la que com diu la Virginia, nosaltres el poble sobirà, no l’hem pas votat, això si, els politiquets possiblement i d’amagatotis hi fan pactes contra natura, possiblement es deixen influenciar, i nosaltres crèduls inconscients, seguim a ulls clucs les seves directrius, les seves incongruents explicacions de que el futur de tots plegats a les seves mans serà molt millor. Ai Deu meu, estem ben arreglats. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Com es pot ser tan pocavergonya

Aquestes darreres setmanes, de fet podem parlar de mesos, hi ha qui es preocupa per fer sortir als mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals, tot de “noticies” més o menys creïbles, més o menys greus, més o menys manipulades, referent a les maldats, a les corrupteles dels socialistes, i de fet segur que n’hi ha algunes que presumptament podrien ser veritat, encara que suposo que no totes.

Això esta be, la ciutadania hem de conèixer quines malifetes, possiblement i presumptament poden estar fent els nostres “estimats electes”, personatges que per a la gran majoria de tots nosaltres, en un dia passen de ser uns totals desconeguts o ser encimbellats miraculosament com a garants i salvadors dels nostres valors, de la nostra societat. Tot i que a l’hora de la veritat uns quants d’aquesta colla fan figa, ens fan la “pirula”, traeixen els nostres valors, traeixen la nostra societat.

A mi això m’agrada, si un fa una malifeta, ho hem de saber, l’hem de poder castigar, l’hem de poder apartar de la política, perquè en cas contrari cada vegada estem més perduts, estem més venuts, cada vegada estem més aixafats, més esclavitzats, més oprimits, i això ho hem d’acabar.

El problema quin es? es que s’ha de ser molt pocavergonya per voler veure sempre la palla a l’ull aliè, però mai es vol reconèixer que tenen una biga a l’ull propi. Per exemple, que molts  dels populars, o dels d’extrema dreta, o fins i tot dels que manifesten que tomben a l’esquerra,  ataquin als socialistes, ho trobem normal i lògic, però el que no es lògic ens que ens diguin que ells l’única cosa que volen es fer saltar els socialistes i en Sánchez del poder; ells s’obliden que prometien que volien salvar el país, volien treballar per la ciutadania. I ara, a més s’afegeix al carro la «conferencia episcopal» demanant eleccions anticipades i tot suggerint al Rei la seva intervenció per propiciar-les.

Tothom hi pot dir la seva, de fet ja es així, els polítics, els empresaris, els eclesiàstics, els que van a les tertúlies televisives o radiofòniques, els periodistes, nosaltres els ciutadans i jo també; això si, es fàcil reconèixer de quina tendència son, més que res pel que diuen i com ho diuen, es allò de que “per la boca mor el peix” o si voleu busquem altres símils catalans, que podria ser “qui molt parla, molt erra” o be “la llengua no té os”. La veritat es que tots nosaltres ens veiem prou valents i legitimats a parlar, a opinar llur qualsevol cosa, tots o quasi tots, perquè n’hi ha una colla que en obrir la boca quan no diuen bajanades es per dir tot el contrari del que fan, si no ells directament si alguns dels seus amics, o col·laboradors o companys en la seva mateixa línia de pensament. Si, recordem … fa quaranta anys es parlava de guerra bruta, fons reservats, segrestos, o de la famosa llei de “puntada a la porta” i també allò que d’entrar a l’otan res de res, ho recordeu, oi? i allò del “germanissim”, escàndols, enriquiment il.licit, tràfic d’influències, i sense oblidar altres coses com per exemple la famosa foto de les Açores referent a la guerra d’Irak, o els greus problemes i delictes de pederàstia i tantes altres coses de les que parlava al meu article “On ens portaran les corrupteles” i encara es creuen amb el dret d’opinar, de parlar, de prometre moltes d’aquelles coses que ells mai compleixen. Si no sabem que fer, ens podem comprar un exemplar de la constitució, la llegim i a veure si entre tots trobem la formula, si es que hi es, per apartar els paràsits, els que s’omplen les butxaques amb el nostre patiment. Imatge de fsHH d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.