Això es el que entenc després de llegir l’article amb el títol de “Cita crucial a Luxemburg: el TJUE vol anar a fons de l’amnistia i de les argúcies espanyoles per a aturar-la” publicat al VilaWeb, hi ha previstes dues vistes del TJUE sobre l’amnistia, i tot perquè alguns tribunals espanyols, es neguen a aplicar-la en determinats casos; un el tribunal de comptes perquè esgrimeix que es van desviar, malbaratar, diners per l’organització del referèndum de l’1-O, i l’altra les preguntes de l’audiencia espanyola referents als acusats de terrorisme de l’anomenada operació Judes.
La primera, la del malbaratament, es perquè segons el tribunal de comptes, els diners gastats pel referèndum, podien haver posat en risc els interessos de la UE, la qual cosa significaria “una actuació de corrupció el que seria un perjudici potencial en el pressupost de la UE perquè n’haurien afectat la partida d’ingressos” aquests nois i noies d’aquest tribunal espanyol, perquè tot això de fraus, comissions i adjudicacions dubtoses, aquest país, alguns presumptament en son prou coneixedors, no?, bufa, diantre, òndia, collons … quina imaginació tenen, això de voler convertir una consulta, encara que no autoritzada però sembla ser que no il·legal en el seu moment, en un forat financer per la UE que posi en perill la seva viabilitat, obviant els milions i milions d’euros malbaratats i/o mal gestionats pels dirigents, que de la justícia nomes n’agafen la vena per tapar-se els ulls, i havent escoltat per la tele alguns gestors polítics que diuen que en ocasions voten o han votat amb una pinça al nas …
També es parla d’auto amnistia, en base a que segons es diu “els vots dels beneficiaris han estat fonamentals perquè la llei s’aprovés al parlament espanyol i perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d’Espanya”, el que s’obvia aquí, es que en anteriors amnisties, també s’han beneficiat a anteriors polítics, del color que siguin, però polítics acusats i sentenciats per delictes diversos, i en ocasions molt més greus que els d’ara, i a més no deixa de ser sorprenent que es qüestioni la capacitat o incapacitat dels polítics nomes en segons quines ocasions, perquè no ens enganyem si el congres i el senat espanyols tenen la composició que tenen, es per voluntat, encertada o no, dels ciutadans, i això acaba donant majories no esperades i fins i tot estrambòtiques.
La segona, la que parla de terrorisme, no se com acabarà, però al mateix article podem llegir que “la Comissió Europea sí que ha estat més clara en les seves al·legacions en la validesa de l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme, perquè ha deixat clar que no veia que això signifiqués cap vulneració de la directiva europea contra el terrorisme”, i si el final de tot aquest periple legal, la cosa acaba així, en que no es veuen vulneracions de la directiva contra el terrorisme, que pensen fer amb els acusadors, d’entrada han fet gastar a la UE uns bon grapat de diners per res, això es malbaratament de diners públics?
Recordo que quan va començar tot plegat, quan uns deien que en seu plenària es podia parlar de tot i altres deien el contrari, sobretot si es tractava de qüestions d’independència, va acabar en denuncies, judicis, sentencies, no se si van ser 155 o més, però hi va haver molta gent que va acabar a la presó, i ara xoca escoltar recentment quan al congres es fan acusacions, suposadament falses, i quan es critica aquest fet, els que ataquen argumenten que en seu plenària es pot dir de tot, bufa, diantre, òndia, collons … Imatge generada d’hpgruesen d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.