Etiqueta: VilaWeb

Publicat a

Lleig, molt lleig, oi Departament d’Educació?

No se com expressar-ho, plou sobre mullat, no vols caldo dues tasses, es digui com es digui es una qüestió que em fa bullir la sang, perquè una vegada més hi ha qui es riu de nosaltres.

Un titular “el govern diu que una incidència tècnica afectarà la comparabilitat dels resultats de PISA 2025 a Catalunya” del diari VilaWeb, en el contingut de l’article ens expliquen que el Departament d’Educació i Formació Professional i el Ministeri d’Educació espanyol, diuen que “els resultats de les proves PISA 2025 de Catalunya, estaran afectats per una incidència tècnica que en limitarà la comparabilitat amb la resta de territoris”, incidència tècnica?

Quantes dècades fa que els resultats de les proves PISA son patètics a Catalunya? no entraré a valorar si a la resta d’Espanya o d’Europa son millors, nomes fent la comparativa al llarg dels anys a casa nostra, veiem que hi ha quelcom que grinyola, m’agrada aquesta paraula, i grinyola perquè els resultats son com un tobogan, no paren de baixar. Un ressaltat del mateix article diu que “l’any 2022, les proves PISA van certificar una patacada en el nivell educatiu de Catalunya” que fem? plorem? ens encabritem? diem paraulotes? ens ho agafem seriosament? pensem que aquesta colla d’entremaliats poca traces, que son els responsables del departament, abocaran a la quitxalla a un pou sense fons.

I ara que faran, d’entrada el que es més típic, crearan una comissió, si i l’anomenen Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació, el nom es altisonant, he llegit en algun lloc una frase que ho resumeix tot amb claredat, li atribueixen a Napoleó, no se si es cert, diu que “si el que realment vols és que alguna cosa no funcioni i es demori, crea una comissió”, dit i fet.

Després tot son excuses, que si la proximitat entre les proves PISA i les avaluacions de final d’etapa, que si la taxa d’exempció d’alumnes a Catalunya (va arribar al 23,2%, quan sembla ser que l’OCDE recomana un màxim del 5%), encara que quan llegeixes els comentaris de l’article, que hi pots estar d’acord o no, veus que la gent ja n’està, n’estem tips de tantes excuses, es igual qui mani, al govern català hi ha passat diferents colors polítics, pero les proves PISA no han millorat mai, al contrari, es com un salt d’aigua que sembla ser que no te sequera, i el pessimisme augmenta contínuament.

Un recull del mots que els lectors dediquen a aquest afer, ineptes, inútils, fallada, avaria, error, pífia, nyap, pana, ni eficients ni honrats, ineptocracia, picaresca, mentides, venda de fums, parasitisme o empobriment educatiu, per mi aquesta darrera descripció es la que reflecteix millor la situació de la educació al nostre país. i la pregunta que alguns es fan i també la faig meva, es fins on arriben les responsabilitats d’aquesta situació? polítics, tècnics, famílies …?

Mireu, de reformes al llarg de les dècades, moltes, la realitat pero es que la quitxalla no te comprensió lectora, les noies i nois van més que fluixos en matemàtiques, la IA els hi facilita el fer treballs pero no aprendre ni entendre que fan i perquè ho fan. N’estem convençuts de que la ciutadania no hi tenim res a dir ni res a fer?, un dels comentaris que he llegit, deia que ens haurem de fer tots anarquistes, home no se, tot i que massa sovint sembli que ”estem sense governants o sense autoritats coherents”, segur que no podem fer res pels nostres fills i nets?, segur que volem deixar el futur en mans de gent que generalment no demostra precisament un alt grau d’intel·lecte? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Ara les responsabilitats

Com passa cada any, o com sempre quan passa algun tipus de sinistre, es demanen responsabilitats civils, penals, multes, indemnitzacions, càstigs … de tot pels possibles responsables d’algun d’aquests diguem-ne incidents, i ja esta bé que si algú ha comes algun tipus d’acció negligent amb plena consciencia de que esta fent mal a l’entorn, sigui castigat. Altra cosa es quan es amb motiu d’un accident, aleshores la culpabilitat podria ser compartida o fins i tot pujar d’esglaó.

Ho dic perquè en el cas de l’incendi de les Gavarres, s’està investigant si podria ser que el treballador presumptament origines el foc involuntàriament per l’ús d’una màquina radial que feia tasques de manteniment a la carretera, però, i això comença a preocupar, el mateix article diu que encara no és clar si l’error va ser seu o van fallar les comunicacions; podeu llegir l’article a VilaWeb

No se si el senyor en qüestió va decidir discrecionalment, penso com pica el sol, agafar una radial i anar a treballar a la carretera, o algun superior li va manar, d’aquí la ressenya a l’article d’una possible fallada de les comunicacions; en el suposat cas de que l’home decidís anar a treballar sense ordres superiors, ho va fer sense un comunicat de treball? va anar a fer hores extres per fer la pilota al “jefe”? hi va anar per fer un servei voluntari a la comunitat?

Si el problema es una manca de comunicació interna, el seu superior jeràrquic que li va manar? en quines condicions laborals? quin comunicat li va facilitar perquè engegues aquella maleïda radial? i si aquest superior també era un manat que va rebre instruccions de més amunt, fins on arriba la responsabilitat? i posats a investigar, si es necessari anem fins al punt més alt de l’escalafó, qui te la responsabilitat de posar normes i controls perquè això no passi? pot ser que el problema no sigui nomes el treballador? això si, de moment el treballador, segons l’article de la premsa, es l’únic que ha estat quaranta-vuit hores detingut.

Llegeixo que des de la conselleria s’ha volgut distingir clarament el procediment judicial de les investigacions internes, i que el departament ja decidirà què farà amb el contracte si arriba a la conclusió que l’empresa el va incomplir, pero de moment el treballador ja ha “pringat” i la resta de possibles responsables perquè no? si el que volen dir es que els hi rescindiran el contracte, ho entenc, lògic, pero si es rescindeix el contracte, això vol dir que l’empresa serà considerada culpable de l’incendi? i si no ho fan que voldrà dir, que la culpabilitat nomes serà del treballador? això recordem que ja ha passat en altres catàstrofes, recordeu allò d’una errada humana d’un treballador? i la responsabilitat de tècnics, controladors, verificadors i caps de les empreses i dels organismes públics, on rau? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Els drets dels estats prevalen als dels ciutadans

Això es el que diu el titular de l’article d’en Josep Nualart Casulleras i de la Clara Ardèvol Mallol publicat per VilaWeb i tot això be a raó del Conveni Europeu dels Drets Humans i la constitució del TEDH i del Consell d’Europa i de que els estats membres compleixin els compromisos assumits en matèria de drets humans.

Tot plegat es per la recent sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans que venia dir que el Regne d’Espanya no va vulnerar els drets fonamentals de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum de l’1 d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre de 2017, sentencia que surt de dues posicions contraposades, la dels promotors que ho veuen com una revolta popular “dels somriures” i la dels detractors que ho veuen com una explosió de violència sistemàtica, i d’ambdós posicionaments en surt aquest raonament que ens vol convèncer, més ben dit que ens volen imposar, i es que els drets dels estats prevalen als dels ciutadans.

I aquí es on volia arribar, no tan si va ser una revolta popular “dels somriures” o una explosió de violència sistemàtica, els narradors sabran fins on arriba el seu relat fidedigne i on comença la ficció, el que es més preocupant es la sentencia, perquè a veure això de que els drets dels estats prevalen als dels ciutadans m’ho han d’explicar molt be.

Qui o que un estat? penso que l’estat sense els ciutadans no es res, suposo que els que manen, els politiquets de joguina, pensen que l’estat son ells, amb els seus privilegis i amb la seva raó, encara que massa sovint la raó no estigui de la seva part i contradigui la realitat social. Penso també que amb aquesta sentencia venen a dir que el benefici global de la societat, en aquest cas representada per l’estat, esta per sobre dels drets individuals de les persones, però i si algun d’aquests estats s’equivoca de ple amb els seus raonaments i amb les seves accions, aleshores que carai estan defensant? si les seves decisions com a estat, que no ens enganyem son les decisions d’un quants electes que es pensen que estan per sobre del be i del mal, repeteixo si les seves decisions com a estat contradiuen els pensaments i les necessitats dels ciutadans que som els que els hem elegit, o sigui contradiuen les nostres indicacions i preferències socials, quin dret tenen a fer prevaldre les seves imposicions al poble que els nodreix del poder que s’atorguen i que a més obliden que es limitat i finit.

Amb tots els esdeveniments ocorreguts darrerament, penseu-hi … manifestacions, mascaretes, aiguats, sequeres, cribratges, guerres, fraus molts i amb molt pes específic financer, tots els mandataris esgrimeixen arguments per defensar que ells estan per sobre dels ciutadans, per molt que ho vulguin camuflar dient que es l’estat el que legisla, que es l’estat el que actua en benefici de la majoria, encara que tots veiem que es trepitgen els drets d’allò anomenat populatxo. Quan passa tot això, quan l’estat i els seus representants, ens fan combregar amb rodes de carro dient-nos que els drets de l’estat prevalen als dels ciutadans, es aleshores quan es trepitja una línia vermella i aquests individus es comencen a situar en una il·legitimitat social a la que hi arrosseguen a l’estat que diuen representar tan be i amb tanta voluntat de millorar, millorar que? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Tornem-hi amb el canvi d’horari

En aquesta ocasió l’article de redacció del VilaWeb amb el títol de “El govern espanyol demanarà a la Unió Europea que elimini el canvi d’hora el 2026″ em serveix d’excusa per tornar a dir-hi la meva en aquest guirigall que s’aixeca cada vegada que es parla d’aquesta qüestió, horari d’hivern versus horari d’estiu. Encara que en aquesta ocasió quasi tan interessant es l’article com els comentaris associats al mateix.

En més d’una ocasió ja n’he parlat, per exemple en “El punyent canvi d’hora”  o també amb el “Canviar l’hora o modificar l’horari” i sempre hi dic la meva, però no tinc intenció de convèncer a ningú, que cadascú faci el que vulgui, però de la mateixa manera que n’hi ha que ens volen convèncer de que el millor horari es el de l’estiu, jo tinc tot el dret a pensar i creure que no.

En el seu moment ens van dir, ara fa més de 40 anys, que era per l’estalvi energètic en una època en el que es va disparar el preu de la energia, fals, perquè si que el preu de la energia va pujar molt es cert, però el consum no va para mai de créixer, i ara fa temps que som conscients de que no comporta estalvi energètic i, a més ara ens han dit que altera els ritmes biològics. Tinc la creença de que tota aquesta bogeria, tota aquesta follia en defensar l’horari d’estiu, es nomes en base a disposar de més hores de llum de dia per poder-nos empènyer a sortir a fer allò que en diuen vida social, o diguem-ho clarament pel seu nom, esbarjo; tot i que sovint aquest esbarjo s’allarga fins a ben entrada la nit, amb la qual cosa perd tot el seu sentit la defensa d’aquest horari anomenat d’estiu per raons d’estalvi energètic.

El que no suporto, es que per defensar una o altra opció hi ha qui te que recórrer a la manca de respecte i a l’insult, si precisament en els comentaris que esmentava abans hi he pogut llegir paraules com nazis, talibans, amargats, corrupció, incompetència …. no acabo d’entendre a qui van dirigits, als que defensen un horari diferent al que ells volen, o als polítics que durant tots aquesta anys ens han enganyat?

Si el que es vol es distribuir els horaris per beneficiar als sectors de l’oci, del lleure, de l’esbarjo en general, s’ha de dir clarament, no cal enganyifes o mitges veritats per fer-ho, que ens diguin que pels que manen es més important que sortim a gastar, que no pas pensar que es el que aporta més beneficis socialment, i no cal que busquin subterfugis per convincents, primer perquè a la gresca ens hi apuntem ràpidament i segon perquè fent un tomb per la majoria de locals d’oci veurem que el consum energètic en general es brutal o bestial o fora de mida, com ho vulgueu dir, perquè entre llums, musica, cuines … i tots els estris de consum energètic que pugueu pensar, tots funcionen a “tota pastilla” sense descans i sense concessions.

Ara vivim enganyats, acceptem ser enganyats, si ens fixem en això dels bioritmes a l’estiu quan anem a treballar a les 8 del mati, solarment son les 6, i per fer-ho ens aixequem de dormir a les 5 o abans, i a la tarda/vespre, això que ara anomenen “tardejar o vesprejar” es molt divertit però ens fa allargar les vetllades fins més enllà de fer-se fosc i a més omplim a la quitxalla de extraescolars per així tenir temps per les “relacions socials”. Potser cal menys temps d’esbarjo i més temps dedicat a la família. I els que volen sortir d’esbarjo, els hi es indiferent si es clar o es fosc, com a mínim quan jo era jove i sortia de gresca una de les coses a les que no hi dedicava ni cinc segons del meu temps, era a veure si era clar o era fosc, i aquí estic, de moment. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Genocidi

Fa anys es va utilitzar molt aquesta paraula, van passar unes dècades on no es va sentir a pronunciar tan, però ara mateix malauradament sovint esta en boca de molta gent, massa sovint i massa gent, però dissortadament per a massa gent, aquests fets passen lluny de casa. I com es això? be, no oblidem que els fets que estan succeint a determinades zones del planeta son prou greus com perquè d’una punyetera vegada no fem els ulls clucs, no podem mirar cap a un altra costat, i hem de començar per dir-li el nom que te.

He llegit que aquesta paraula la va introduir com a nou concepte un advocat polonès, es deia Lèmming, combinant la paraula grega genos (gens, raça, poble) amb el sufix llatí cide (acte de matar), tot i que amb anterioritat a altres indrets ja havien fet referencies a aquestes barbaritats d’alguns humans, com per exemple anomenar-ho “assassinat d’un poble” com ho deien a zones del nord d’Europa o com diuen que ho va anomenar en Churchill el 1941, un «crim sense nom». Com diu Wikipedia “el genocidi no significa la destrucció immediata d’una nació” en realitat es un “pla coordinat de diferents accions l’objectiu de les quals és la destrucció de les bases essencials de la vida de grups de ciutadans, amb el propòsit d’aniquilar-los”.

El problema es quan segons el pensament personal individual, o més preocupant encara, segons el pensament grupal de certs col·lectius, s’interpreta o es manipula o es tergiversa el que significa el terme encunyat per l’advocat polonès, i si fullegeu la premsa trobareu innumerables versions de la gravetat no nomes de la paraula en qüestió, sinó dels fets o aberracions que poden encabir-se en aquest mot.

Hi ha qui diu tenir molt clar que es un genocidi, però en canvi altres, crec que va ser un cortesà madrileny, deia que «el que està passant a Gaza no m’agrada, però, per a mi, no és un genocidi» o les d’aquell altra, un polític congressista del govern central, que temps enrere deia que “estaven esperant que la Cort Penal Internacional determinés si l’aniquilació de milers de civils mereixia aquest qualificatiu o no”, hi ha moltes pagines plenes d’això del genocidi actual, un exemple l’article d’en Joaquín Jesús Sánchez que amb el titular de “Què és per a tu un genocidi?” hi podeu llegir un subratllar prou eloqüent i prou dur “als israelians els importa molt el seu bon nom, i no volen que la sang de milers de nens assassinats els embruti la reputació. Imagina que per això estan tan enfadats que als beneïts espanyols els molesti que un equip finançat pels seus prohoms es passegi amb bicicleta airejant l’olor a mort”. I un afegit més, ho podeu llegir al article de la redacció de VilaWeb “Israel ordena a les empreses del seu país de boicotar el Mobile World Congress” .

El més greu es que hi ha molta gent, moltíssima, que no reconeix que el que esta passant a molts llocs del món, son actes greus, molt greus, i que el que no es pot fer es allò que se’n diu posar-se de perfil, mirar cap a un altra costat, en veiem quatre cassos comptats, però n’hi ha molts més, massa gent negacionista es el que hi ha. Imatge de ELG21 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Això de la reducció de jornada …

Ahir a la radio i televisió, avui a la premsa escrita, un tema més en el disparador mediàtic dels partits, es una qüestió recurrent a les noticies, el govern central vol aprovar la reducció de la jornada laboral, i a part de la teòrica oposició, partits dels anomenats del grup d’investidura també s’oposen a aquesta nova regulació, i la pregunta es senzilla, perquè?

Diu un article de la Cristina Monge a infoLibre que “Yolanda Díaz aquest dies ha fet una aposta molt forta: fer realitat al Congrés dels Diputats la seva promesa de reducció de la jornada laboral que ja ha aprovat la societat. Guanyada al carrer, no està gens clar que superi la votació al Congrés”, es tracta de reduir les 40 hores de treball setmanals que es fan actualment a 37,5 hores de treball efectiu.

Diuen els del govern que més de 10 milions de persones es podrien beneficiar d’aquest canvi, treballadors a jornada completa del sector privat, principalment a la indústria i la construcció. En altres àmbits, educació, administració pública, activitats financeres, assegurances i altres sectors, així com País Basc, Navarra i Catalunya, la jornada laboral ja esta a l’entorn de les 37,5 hores.

Per altra banda un article de VilaWeb ens diu que Junts anuncia el vot contrari a la reducció de la jornada laboral, i abans de fer la pregunta del milió, aprofundim una mica més en aquest darrer article, la líder de Junts acusa el govern espanyol d’haver fet aquesta llei contra Catalunya i alerta que moltes petites i mitjanes empreses no podrien suportar-ne l’aplicació i critica el fet de que s’hagi impulsat aquesta llei tot i no haver arribat a cap acord amb els socis de govern.

Ara ja ens podem fer la pregunta, ara ja podem pensar solets sense la tutela de cap partit ni de cap govern, que coi diu la llei, perquè els impulsors ens venguin la moto de que es la hostia, i els detractors ens venguin la moto de que es una animalada, que diu exactament la llei? ambdós bàndols ho podrien publicar, no? si, ja se que tota aquesta parafernàlia legal i oficial el que fa es omplir pagines i pagines d’algun document excessivament gruixut i total per no dir gran cosa, però així sembla que treballen molt, ho fan be, i sobretot pretenen justificar el sou, tot i que la majoria de pagines son allò que s’anomena “palla”.

El que no acabo d’entendre es això de que moltes petites i mitjanes empreses no podrien suportar l’aplicació d’aquesta nova llei; aprofundim una mica en això, la llei en serà la culpable o es que determinat empresariat, actualment ja es troba en el llindar, si no hi es del tot, de la fallida tècnica? el problema es una reducció mitjana de 30 minuts diaris en alguns sectors? Podria ser que la gran majoria de treballadors beneficiats siguin de sectors amb llocs de treball poc qualificats i poc remunerats? si ens fem ressò del que diuen des de Junts, que el govern primer s’hauria de centrar a afavorir la productivitat i combatre l’absentisme laboral … la pregunta es evident, això quants anys fa que s’hauria d’haver fet i en canvi s’ha anat deixant en un cul de sac? perquè?

No se a la resta d’Espanya que en pensen n’hi que hi diuen, però els d’aquí ja es hora de que exigim als que s’autoanomenen representants nostres, coherència en els seus posicionaments, coherència no política, sinó coherència social, no se si tenen part de raó o no, però tinc un dubte raonable, que esperen a explicar-nos be als catalans que passa i que pensen fer per aportar solucions al problema creixent de jornades laborals interminables i salaris mínims, nomes cal deixar-se caure per determinats sectors. Imatge de Ludo-Photos  d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

El limit de la llibertat d’expressió

Llegit al VilaWeb un article de Clara Ardévol Mallol amb el titular “De Toni Albà al cartell de la Mercè: la banalització de l’odi i l’ofensa” ens deixa una pregunta per reflexionar “s’han acabat banalitzant i instrumentalitzant políticament” els anomenats delictes d’odi en el context de la llibertat d’expressió?.

I al mateix rotatiu hi trobem una columna de la Txell Partal que entrevista a Toni Albà, amb el titular “aquesta vegada no callaré” referent a una piulada que va fer en conèixer la mort de Javier Lambán, ex-president aragonès, i alguns consideren que l’Albà ha comès els delictes d’injúries i incitació a l’odi.

Avui he vist aquests dos casos, n’hi ha altres, molts mes, el fet es que uns fan o diuen una cosa i uns altres consideren que aquest fet o aquest pronunciament es un delicte, qui te raó? Comencem pel cartell de la Mercè de Barcelona, fent una incursió rapida a les xarxes he trobat que aquest cartell, clip o tot plegat o com li vulgueu dir, “l’ha concebut un escenògraf i realitzador, el cartell es presenta com un retaule barroc de mida humana, un carruatge de fira amb rodes que barreja la iconografia religiosa, l’imaginari circense i la teatralitat pròpia de la Mercè”, i a partir d’aquí comencen les critiques per escarni o vexació contra els sentiments religiosos.

A veure per un costat podríem dir que el delicte d’opinió no existeix perquè suposaria perseguir una opinió, i això estaria en contra de la llibertat d’expressió; per altra banda no s’han d’emparar certes conductes si poden topar amb determinats drets, es tan senzill, o no, com posar en una balança un dret fonamental i a l’altra els interessos amb què topa. Per la qual cosa d’aquest cartell en qüestió, ens hem de preguntar que es el que simbolitza i representa i també a quin sentiment religiós ofèn, i per acabar-ho de rematar no ens perdem en el batibull d’unes lleis que sovint no son pensades amb el cap clar. Perquè no ens enganyem, les ofenses religioses son tan diverses com diversitat de religions hi ha al món, el que es menyspreable per a uns no ho es per als altres, i després hi ha els que fins i tot defensen les barbaritats que avui mateix succeeixen arreu del planeta.

I en el cas del Toni Albà, no se exactament quin sentit volia donar ell a la seva piulada, jo ni el defensaré ni l’atacaré, perquè al cap i a la fi un pot estar en contra de les posicions i accions polítiques d’un altre, pot manifestar la seva opinió, però no per això ha de caure en el parany de situar-se al mateix nivell que els que critica. Per altra banda cal recordar que molt sovint tot aquest tipus de gent, em refereixo al difunt i similars, no deixarien de ser considerats mediocres i ignorats a nivell general, si no fessin manifestacions lingüístiques o visuals for de to, ja que no els escoltaria ningú ni sortirien enlloc. Per aquest motiu penso que un cop s’han fet conèixer les mancances, limitacions i posicionament d’aquest tipus de gent, la millor opció a continuació es ignorar-los, es el que més mal els hi fa. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Es juga el nostre futur a Luxemburg, l’amnistia i les argúcies per aturar-la.

Això es el que entenc després de llegir l’article amb el títol de “Cita crucial a Luxemburg: el TJUE vol anar a fons de l’amnistia i de les argúcies espanyoles per a aturar-la” publicat al VilaWeb, hi ha previstes dues vistes del TJUE sobre l’amnistia, i tot perquè alguns tribunals espanyols, es neguen a aplicar-la en determinats casos; un el tribunal de comptes perquè esgrimeix que es van desviar, malbaratar, diners per l’organització del referèndum de l’1-O, i l’altra les preguntes de l’audiencia espanyola referents als acusats de terrorisme de l’anomenada operació Judes.

La primera, la del malbaratament, es perquè segons el tribunal de comptes, els diners gastats pel referèndum, podien haver posat en risc els interessos de la UE, la qual cosa significaria “una actuació de corrupció el que seria un perjudici potencial en el pressupost de la UE perquè n’haurien afectat la partida d’ingressos”  aquests nois i noies d’aquest tribunal espanyol, perquè tot això de fraus, comissions i adjudicacions dubtoses, aquest país, alguns presumptament en son prou coneixedors, no?, bufa, diantre, òndia, collons … quina imaginació tenen, això de voler convertir una consulta, encara que no autoritzada però sembla ser que no il·legal en el seu moment, en un forat financer per la UE que posi en perill la seva viabilitat, obviant els milions i milions d’euros malbaratats i/o mal gestionats pels dirigents, que de la justícia nomes n’agafen la vena per tapar-se els ulls, i havent escoltat per la tele alguns gestors polítics que diuen que en ocasions voten o han votat amb una pinça al nas …

També es parla d’auto amnistia, en base a que segons es diu “els vots dels beneficiaris han estat fonamentals perquè la llei s’aprovés al parlament espanyol i perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d’Espanya”, el que s’obvia aquí, es que en anteriors amnisties, també s’han beneficiat a anteriors polítics, del color que siguin, però polítics acusats i sentenciats per delictes diversos, i en ocasions molt més greus que els d’ara, i a més no deixa de ser sorprenent que es qüestioni la capacitat o incapacitat dels polítics nomes en segons quines ocasions, perquè no ens enganyem si el congres i el senat espanyols tenen la composició que tenen, es per voluntat, encertada o no, dels ciutadans, i això acaba donant majories no esperades i fins i tot estrambòtiques.

La segona, la que parla de terrorisme, no se com acabarà, però al mateix article podem llegir que “la Comissió Europea sí que ha estat més clara en les seves al·legacions en la validesa de l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme, perquè ha deixat clar que no veia que això signifiqués cap vulneració de la directiva europea contra el terrorisme”, i si el final de tot aquest periple legal, la cosa acaba així, en que no es veuen vulneracions de la directiva contra el terrorisme, que pensen fer amb els acusadors, d’entrada han fet gastar a la UE uns bon grapat de diners per res, això es malbaratament de diners públics?

Recordo que quan va començar tot plegat, quan uns deien que en seu plenària es podia parlar de tot i altres deien el contrari, sobretot si es tractava de qüestions d’independència, va acabar en denuncies, judicis, sentencies, no se si van ser 155 o més, però hi va haver molta gent que va acabar a la presó, i ara xoca escoltar recentment quan al congres es fan acusacions, suposadament falses, i quan es critica aquest fet, els que ataquen argumenten que en seu plenària es pot dir de tot, bufa, diantre, òndia, collons … Imatge generada d’hpgruesen d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.