Tot i que la Comissió Europea defensa que la independència de Catalunya no hauria contravingut els interessos financers de la UE, o sigui que les despeses derivades del Procés no perjudiquen els interessos financers de la Unió Europea, per la qual cosa al no lesionar els interessos europeus, no es pot entendre una situació de malbaratament de recursos, que es el que el tribunal de comptes esgrimia per no recolzar l’amnistia a una part dels encausats.
Una de freda i una de calenta per part de la Comissió Europea, per un costat això de que les despeses derivades del procés no perjudiquen els interessos financers de la Unió Europea i per l’altre diu que no sembla que la llei d’amnistia respongui efectivament a un objectiu d’interès general, segons ha declarat a Luxemburg un representant i lletrat espanyol d’aquesta Comissió, qualificant-la d’auto amnistia, ja que segons aquest lletrat espanyol, i publicat pel diari Ara el president espanyol pretén blindar la immunitat jurídica dels seus socis parlamentaris, líders amb els quals la va pactar i que s’han beneficiat directament de la llei, amb intencions contràries a l’estat de dret.
A veure, centrem-nos, es parla d’auto amnistia perquè hi ha qui diu que no es d’interès general, no es va donar el temps necessari perquè es pogués dur a terme un diàleg entre totes les parts, judicatura i partits polítics inclosos, com per exemple els populars, amb la finalitat d’aconseguir la total reconciliació social i política de l’Estat.
Ostres, diu que no van tenir temps de parlar, de dialogar, quan temps va passar entre els fets, els judicis, les sentencies i finalment les amnisties? 24 hores? setmanes? alguns mesos? anys? es una llufa això de que no van tenir temps per dialogar? o es que nomes tenien posat el pensament en veure qui la tenia més grossa? i no parlo pas de la justificació, ni dels raonaments, parlo de la maquiavèl·lica obsessió de poder abatre al contrincant, per demostrar i exemplaritzar qui collons mana aquí.
I si volem parlar de si era o no una qüestió d’interès general, un parell de dades per entendre que cal solucionar definitivament el problema català, segons CaixaBank Research, el PIB de Catalunya té un pes sobre el total espanyol de quasi el 20%, destaca la elevada orientació exportadora, amb un pes de les exportacions de béns sobre el PIB del 35,7%, 10 punts per sobre de la mitjana, i és la primera regió en volum d’exportacions: 100.133 milions d’euros el 2024, i una dada més, és la primera comunitat en arribades de turistes internacionals, amb gairebé 20 milions en el mateix exercici, el que significa el 21% del total.
Encara hi ha qui es creu que es del col·lectiu de benefactors espanyols, que pensen que solucionar els problemes de Catalunya no es d’interès general. En quin mon viuen? suposo que encara molts pensen i creuen en allò que deia un màxim representant polític autonòmic, per cert socialista, que la riquesa de Catalunya no es dels catalans, es de tots els espanyols, i si ho donem com a vàlid, primer això val per totes les comunitats autònomes, i segon que la distribució de riquesa sigui equitativa, que tothom tingui el que li correspon de forma proporcional i sense discriminació. I per acabar nomes una frase del líder de la oposició, llegida a el Periódico, per cert la va dir fa quatre dies “Catalunya necessita més finançament i el tindrà” i quants anys fa que ho sap això? o se n’ha adonat ara a corre-cuita. Imatge de dimitrisvetsikas1969 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.